divendres, 30 d’octubre de 2015

Miguel Hernández, 30 d'octubre de 1910


El poeta Miguel Hernández va néixer a Oriola el 30 d'octubre de 1910, ara fa 105 anys. El recordem amb un poema seu sobre l'embaràs i la força de la vida en els moments difícils. 
 

Miguel Hernández va escriure entre 1938 i 1939, en mig de la tragèdia per la mort del fill, la guerra, la misèria i la solitud el "Cancioneroy Romancero de Ausencias", al qual pertany aquesta cançó. A pesar de tot el sofriment, li canta a la vida.

TRADUCCIÓN

El poeta Miguel Hernández nació en Orihuela el 30 de octubre de 1910, hace 105 años. El recordamos con un poema suyo sobre el embarazo y la fuerza de la vida en los momentos difíciles.


Miguel Hernández escribió entre 1938 y 1939, en medio de la tragedia por la muerte del hijo, la guerra, la miseria y la soledad el Cancioneroy romancero de ausencias, al que pertenece Menos tu vientre. A pesar de todo el sufrimiento, le canta a la fuente de la vida.
Menos tu vientre,
todo es confuso.
Menos tu vientre,
todo es futuro
fugaz, pasado
baldío, turbio.
Menos tu vientre,
todo es oculto.
Menos tu vientre,
todo inseguro,
todo postrero,
polvo sin mundo.
Menos tu vientre,
todo es oscuro.
Menos tu vientre
claro y profundo.

autógrafo



3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

A més de poeta, Miguel Hernández va ser un veritable heroi.
Va defensar la República fins les darreres conseqüències.
Els feixistes el van deixar morir miserablement.
Ens queda la seva poesia.
Fas molt bé Josep de reivindicar-lo. I amb la veu i la música de Joan Manuel Serrat, la sensibilitat està assegurada.

Josep ha dit...

Xavier, la meva mare quan era petit m'ensenyava poemes d'ell i de Machado. Cosa que els espanyols no van fer ni fan amb els nostres poetes.
Va morir tot sol, en una Espanya hostil, enemiga de l'Espanya en què va viure la seva joventut, adversària de l'Espanya que va somiar la seva generositat. Que altres maleeixin als seus victimaris; que altres analitzen i estudien la seva poesia. Visca la Llibertat

Mari-Pi-R ha dit...

Sus poemas siempre permanecen en el presente.
Gracias por recordárnoslo.
Un abrazo