dijous, 15 d’octubre de 2015

Companys, el president víctima del crimen contra Catalunya / Companys, el presidente víctima del crimen contra Cataluña






El dia 15 d’octubre es compleixen els 75 anys de l’afusellament del president Lluís Companys. Un aniversari trist de la història de Catalunya i també un dia necessari de record per al món sencer, i és que Companys segueix sense un digne reconeixement, tot i ser l’únic president escollit democràticament assassinat per un règim feixista.
 Personatge intensíssim, complex, fascinant, Lluís Companys i Jover es mereix homenatges, record, anàlisi, estudi i més presència en la construcció de la nostra història.

Un cop vençuda Catalunya, l’any 40, sent a l’exili francès, fou detingut pels nazis i després pres pel règim franquista, duent-lo a Madrid i d’allí al castell de Montjuïc, on visqué els seus darrers dies, i on se’l sotmeté a un despropòsit de Consell de Guerra basat en mentides i sense cap mena de garantia.
Alemanya i França han demanat perdó, Espanya s'hi nega.






TRADUCCIÓN
 


El día 15 de octubre se cumplen los 75 años del fusilamiento del presidente Lluís Companys. Un aniversario triste de la historia de Cataluña y también un día necesario de recuerdo para el mundo entero, y es que Companys sigue sin tener un digno reconocimiento, a pesar de ser el único presidente elegido democráticamente asesinado por un régimen fascista. Personaje intensísimo, complejo, fascinante, Lluís Companys se merece homenajes, recuerdo, análisis, estudio y más presencia en la construcción de nuestra historia. 
Una vez vencida Cataluña, en el año 40, estando en el exilio francés, fue detenido por los nazis y luego preso por el régimen franquista, llevándolo a Madrid y de allí al castillo de Montjuïc, en Barcelona, donde vivió sus últimos días, y donde se le sometió a un despropósito de Consejo de Guerra basado en mentiras y sin ningún tipo de garantía. 
Alemania y Francia han pedido perdón, España se niega.
Sentencia de muerte

Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie, todo lo contrario-.
Si en algún caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo hagan saber y  lo suprimiría inmediatamente. Muchas gracias.  

fotos de internet y
Wikimedia Commons

10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Els farsants no han demanat perdó.
Una demostració del tarannà neofranquista d'una important població espanyola és que el cos del dictador encara és objecte d'honors al Valle de los Caídos.
Va fer assassinar i torturar milers i milers de persones i és enterrat a un altar.
Companys representa la llibertat massacrada. La República aixafada, la Catalunya democràtica que es vol alliberar de les imposicions arbitràries de qui intenten fer-la desaparèixer.

Bruixeta ha dit...

Et dic el mateix que he dit al bloc d'el Xavier "Espanya no comet errors, Espanya és perfecta.... que patètica és la ignorància. Quant els queda per aprendre... i quines poques ganes que en tenen..." :(

Josep ha dit...

Sempre contra la nació catalana, amb ferocitat, Xavier. A la làpida del nínxol on era enterrat Lluís Companys les autoritats franquistes no van permetre d'inscriure-hi el seu nom, no cap altra indicació sobre la persona que hi reposava. Tanmateix, es va anar sabent que el president Companys era enterrat allí, i durant els anys de la dictadura franquista, tot sovint mans anònimes hi deixaven rams de flors amb una llaçada de la bandera
catalana. També, burlant la vigilància a què era sotmesa aquella sepultura, es va fotografiar. I les fotografies foren publicades en fulls i periòdics, editats a l'exili i clandestinament a l'interior de Catalunya
A part del tema del mocador que li va agafar un dells, i per agafar-lo el van castigar i fer fora d’exèrcit, Hi ha aquest altre que mai he sabut si era veritat. Desprès de l'execució, un tinent que servia en la bateria d'artilleria de costa, de guarnició, a la muntanya de Montjuïc, es va adreçar als soldats catalans que hi feien el servei militar i, brutalment, els digué: "catalanes, hemos fusilado a vuestro presidente" . Tenia raó: havia estat afusellat el president dels catalans. Assassinat millor dit.

Krust ha dit...

Capturat pels nazis a França va ser traslladat a les mans de Franco que el volia mort a qualsevol preu, a més el van portar saltant-se totes les regles d’extradició, una vergonya, almenys Alemanya i França han demant perdó, Espanya encara no… i ara ja es massa tard. Companys va ser un mès dels milers de catalans afusellats pel franquisme però ha arribat l’hora d’aconseguir la llibertat per a la nostra Terra!!!

Salut!

Fackel ha dit...

Con todos mis respetos, Pedro rojas también fue víctima de la saña y la ferocidad, era un anónimo, pero su cadáver estaba lleno de mundo, según lo expresa el gran César Vallejo:

http://laantorchadekraus.blogspot.com.es/2015/10/viban-los-companeros-cesar-vallejo.html

Gracias.

Mari-Pi-R ha dit...

Siempre hay que recordar a los que dejaron su vida por un buen ideal.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Bruixeta, qui no ho vulgui veure que no ho vegi, ho sento molt per la bona gent que hi ha. Però Espanya passarà un Gobern i un altre i mai ho voldran reconèixer com a fet Alemanya i França. És aquest un homenatge a l’home d’esquerres, republicà i catalanista. Un homenatge al polític honest i compromès amb el seu poble fins a la mort.

Per Catalunya!!

Josep ha dit...

Hola Krust!
És aquest un homenatge a l’home d’esquerres, republicà i catalanista. Un homenatge al polític honest i compromès, també amb els seus errors, però per el seu poble, fidel fins a la mort. La dignitat del president Companys fa més indigne i covarda la negació espanyolista de no anulació del judici militar sumaríssim. Espanya és com és. Per les armes el que sigui. Democràticament té meses forats després d’una guerra.
Moltes gràcies.

Josep ha dit...


No me cabe ninguna duda Fackel, no es mi intención compararlo con nadie ni querer que Companys sea mejor que nadie. Ni lo pido yo ni lo pide nadie. Ya no hace falta ni pedir a quien sistemáticamente se ha negado a reconocer. Hoy tratamos además de recordar este dia, que se sepa que su ejecución fue por venganza contra la libertad y dignidad.
Para quien lo desee conocer hay bastante bibliografía histórica que analiza la personalidad, la ideología y la obra de gobierno de Companys, con sus aciertos y errores, desde puntos de vista bastante diversos, también críticos. Esto no es lo que se discute. Pero nada de esto no quita ni nos debe hacer olvidar que murió como murió: ejecutado tras una farsa de juicio sumarísimo previamente aliñado, como venganza porque era el presidente de la Cataluña derrotada. Alemania y Francia si han pedido perdón, España no.
75 años después aún se lucha por anular el juicio y restaurar su dignidad.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Mari-Pi-R, Estoy de acuerdo, pero no solo hay que recordar a quien murió por un buen ideal.(en este caso fusilado) Hay que hacerlo a cualquiera que haya hecho un bien a la Humanidad. Pero entiendo que nosotros, los españoles nos empeñamos en no reconocer las cosas.
De la misma manera que hay dias que no hay que celebrar nada, como por ejemplo el dia 12 de octubre, el famoso dia del Descubrimiento de America, hay otros que más que una celebración es una reivindicación a la Memoria Historica de quien perdió una guerra (1936-1939) que ya son años!! Y que la España cerril no quiera reconocer nada. Ni los muertos en las cunetas ni el único Presidente fusilado con un juicio sin garantias de nada. El único Presidente de toda Europa!. El juicio "no se lo hicieron a él", sino a Cataluña.
Un abrazo.