Maragall va escriure aquest poema per a l'Orfeó Català i s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya
Som a l'any 1900, al tombant de segle, i
Maragall ingressa com a soci de l'Orfeó Català. De molt abans ja hi
col·labora, amb traduccions d'obres alemanyes que l'Orfeó havia de
cantar o que es publiquen en programes de mà dels concerts. Ho explica
Glòria Casals a "Joan Maragall. Carnets de viatge" (Diputació de
Barcelona), que també explica: "El cant de la senyera", amb música de
Lluís Millet, s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya. "De
tots els cants escrits per Maragall, aquest és el que millor condensa
el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art
i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva
transparència simbòlica."
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!
¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
 |
| Míting a l'Orfeó Català. 1908. Barcelona va ser sempre una avançada en les lluites obreres. La imatge mostra un dels freqüents mítings celebrats al flamant teatre de l'Orfeó Català, actual Palau de la Música. Fotografia de Frederic Ballell, 1908. Fundació primer de Maig |
Fotos d’Internet.
seran retirades
a petició.
6 comentaris:
Diumenge: llum als ulls i força al braç.
Quines ganes en tinc que arribi demà!!
Les persones que arrosseguem molts anys a les nostra esquena recordem que, per causa d'aquest himne, hi va haver qui va patir tortures i presó en la dècada de 1960.
Quines ganes que tinc jo també...
Que arribi demà... Que tot pugui tirar endavant i que s'acabin les tortures, presons i querelles per defensar les nostres coses.
Visca Catalunya lliure!!!
Mercè, l'any 1969 ens van detenir a 6 persones, entre elles a la meva promesa, per ser els primers que ens vam posar drets mentre de sorpresa l'orquestra va començar a tocar-la.
Això tampoc ho entendran mai.
La gent sap que aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic.
Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no. Esculliran la manera de parlar i, buscar solucions.
Jo demà vaig a votar a les 9:00 en punt!
Moltes gràcies Carme.
Visca Catalunya!!!
Publica un comentari a l'entrada