Tenia visita molt tard,
generalment em fan esperar fins que arriben les analítiques del laboratori, i
molts dies pugen tardíssim. Em dóna temps d'anar a molts llocs de la meva
ciutat; que si puc ja ser quina és la visita què faré si tot va bé. L’altre dia
no, perquè feia molta calor. Ja he perdut em tant de temps “la calor de Barcelona”- Vaig anar a
“L'Escola Industrial” És la primera parada. Procuro anar-hi sempre. Després a
una cafeteria per no està sota la pluja de sol. Hi havia molta gent (no
turistes) i després al “Corte Inglés,
(abans era Galerías
Preciado)”.
No vull fer propaganda, senzillament allà dins s’està millor que passejant per
el carrer. En passar pel departament de llibres veus clarament
perquè hi ha llibreries que tanquen, i sap greu quan veus la gent que compra
sense preguntar gens ni mica a ningú, o que no t’assessorin
bé. I veus que la persona que s’ofereixen (el venedor), penses que pel que
cobren “per fer la temporada” massa que fan.
Hi havia una parella al costat
nostre que l'home (uns 40 anys) deia a la seva parella:” Mira, un llibre de Juan Marsé.
La dependenta que estava allà amb ells els hi va dir: si “Últimes tardes conTeresa” Es muy actual. Se lo llevan”? La senyora, uns altres 40 anys agafa el llibre i el deixa al seu lloc. La veritat és que no em va sorprendre. A un amic meu li va pesar alguna cosa semblant però amb “El poema del MioCid “
Va vindre un senyor i en veure
que nosaltres no li compràvem res, ens va oferir un punt de llibre de EduardoMendoza. És força maco. I darrere i hi han totes les seves obres. Vaig tornar a
veure a la mateixa parella preguntant a la dependenta del taulell si havien
arribat els llibres per fer els deures d’aquest estiu els nens. De seguida, va
dir!
-Miri, fins aquesta tarda, no es posen en venda.
- No podrem vindre, i no voldrien que es quedés sense ells. Han d'estudiar molt!!...
Jo em vaig quedar ben parat, precisament un parell de dies abans vaig llegir aquesta carta d’un professor italià, que va donar aquests deures als seus alumnes, per passar l’estiu.:
Selecciono
algun d'ells:
--Siguis molt feliç. Al matí, quan vagis caminant per la platja, fixa't en el reflex del sol en l'aigua i pensa en el que més t'agrada a la vida.
--Llegeix tot el que puguis. Però no perquè ho has de fer. Llegeix perquè l'estiu inspira somnis i aventures i llegint et sentiràs com les orenetes que volen. Llegeix perquè és la millor manera de rebel·lió que tens. (Si voleu una lectura suggerida, pregunta-te-la).
--Busca la companyia dels amics que t'enriqueixin, t'estimin i t'apreciïn pel que ets.
--Evita totes les coses, situacions i persones que t'influeixin
negativament.
--Almenys una vegada a la vida has de veure l'alba d'un nou dia. Roman en silenci i respira. Tanca els ulls i sentir-se agraït.
--Fes un munt d'esport.
--No diguis paraules malsonants i sé sempre educat i amable.
-- Si vas a veure pel·lícules, fes-ho en versió original per millorar les teves habilitats lingüístiques i la teva capacitat de somiar.
--Durant el dia o la nit, somia en com pot i ha de ser la teva vida.
--Mentre duri l'estiu, reuneix tota la força que necessitis per no renunciar a això que vols, i fes tot el possible per perseguir aquest somni.
Siguis bo!!.
CASTELLANO
Tenía la visita muy tarde, generalmente me
hacen esperar hasta que llegan las analíticas del laboratorio, y muchos días
suben tardísimo. Me da tiempo de
ir a muchos lugares de mi ciudad; que si
puedo ya ser cuál es la visita que haré si todo va bien. El
otro día no, porque hacía mucho calor -y ya no recuerdo en tanto tiempo
"el calor de Barcelona" - Fui a "La Escuela Industrial" Es
la primera parada. Procuro ir
siempre. Es importante
recordar. Después a una cafetería para no está bajo la lluvia de sol. Había
mucha gente (no turistas) y después en el "Corte Inglés, (antes Galerías
Preciado)".
No quiero hacer propaganda, sencillamente allí dentro se está mejor que paseando por la calle. Al pasar por el departamento de libros ves claramente porque hay librerías que cierran, y sabe mal cuando ves la gente que compra sin preguntar nada a nadie, o que no te asesoren bien. Y ves que la persona que se ofrecen (el vendedor), piensas que no están preparados, pero por lo que cobran “para hacer la temporada" quizás demasiado que hacen.
Había una pareja a nuestro lado que el hombre (unos 40 años) decía a su pareja: "Mira, un libro de Juan Marsé.
La dependienta que estaba allí con ellos les dijo: si "Últimas tardes con Teresa"
--Es muy actual. Se lo llevan"?
La
señora, otros 40 años coge el libro y lo deja donde estaba. La verdad es que no me
sorprendió. A
un amigo mío le pasó algo parecido, pero con "El poema del Mio Cid"
Vino un señor y al ver que nosotros no le comprábamos nada, nos ofreció un punto de libro de Eduardo Mendoza. Es bastante bonito. Y detrás hay todas sus obras. Volví a ver a la misma pareja preguntando a la dependienta del mostrador si habían llegado los libros para hacer los deberes de este verano los niños. Enseguida, dijo!
-Mire, Hasta esta tarde, no se ponen a la venta.
Vino un señor y al ver que nosotros no le comprábamos nada, nos ofreció un punto de libro de Eduardo Mendoza. Es bastante bonito. Y detrás hay todas sus obras. Volví a ver a la misma pareja preguntando a la dependienta del mostrador si habían llegado los libros para hacer los deberes de este verano los niños. Enseguida, dijo!
-Mire, Hasta esta tarde, no se ponen a la venta.
- No
podremos venir, y no queremos que se quedaran sin ellos. Deben
estudiar mucho!! ...
Yo me quedé estupefacto, precisamente un par
de días antes habia leido esta carta de un profesor italiano, que dio estos deberes a
sus alumnos, para pasar el verano.
--Por la mañana, de vez en cuando, camina solo por la orilla del mar. Mira cómo el sol se refleja en el agua, pensando en las cosas que más te gustan en la vida y siéntete feliz.
--Intenta usar todas las palabras nuevas que has aprendido este año: podrás decir más cosas, podrás pensar más cosas y, cuanto más pienses, más libre te sentirás.
--Lee lo máximo posible. No porque tengas que hacerlo. Lee porque el verano te inspira aventuras y sueños. Leyendo, te sentirás como los pájaros volando. Lee porque es la mejor forma de rebelión.
--Evita todas las cosas, situaciones y personas que te hagan sentir negativo y vacío. Busca situaciones estimulantes y amigos que te aprecian y te entienden por ser quien eres.
--Baila, sin sentirte avergonzado. En la calle cerca de tu casa o en tu habitación. El verano es un baile. Sería una vergüenza no formar parte de él.
--Al menos una vez, tienes que ver amanecer. Estar ahí en silencio y respirar. Cierra los ojos, agradecido
-- Practica mucho deporte
--Si encuentras una persona que te gusta mucho, díselo con toda la sinceridad y la gracia de la que seas capaz. No pasa nada tanto si lo entiende como si no. Si no es recíproco, entonces no estaba previsto que él/ella formase parte de tu destino. De lo contrario, el verano 2015 es la gran oportunidad para caminar juntos (y si no funciona, vuelve al punto
-- Sé feliz como el sol, indomable como el mar.
--No digas palabrotas. Sé siempre educadísimo y gentil.
--Disfruta de películas con diálogos emotivos, sobre todo en inglés. Esto te ayudará a mejorar tus habilidades lingüísticas y tus oportunidades de soñar. No dejes que la película acabe con los créditos. Vive la experiencia todo el verano
--Durante el día o la noche, sueña con cómo puede ser tu vida. Durante el verano, reúne fuerzas para no rendirte y haz todo lo que puedas para perseguir ese sueño.
Sé bueno!!.
8 comentaris:
Molt adients els consells del professor italià.
Intentarem posar-los en pràctica encara que ja no siguem alumnes.
O potser perquè tota la vida som alumnes i aprenem dels bons consells.
¡¡ Amic meu, aquet professor es un humanista !!. I aquí, no volen l´humanisme. Volen ingenyers, informatics, metjes, economistas, pero que no pensin, que siguin submissos. I la millor manera d´obtenir la submissió, es que ningú pensi per ell mateix.
Mals temps per la filosofia i las humanitats.
Una abraçada.
Xavier, m'agrada el que dius. Nosaltres, penso (i no d'avui) que hauríem de fer el mateix que diu el professor. Doncs encara més els joves. No crec que sigui menys important una assignatura perquè li neguem un tems de descans, que és el que proposa aquest senyor. També hem de ser persones. Hem de saber que les estrelles estan a sobre nostre (això ho vaig llegir l'altre dia) "Además durante este mes podremos observar a Saturno durante toda la noche, intentar ver a Mercurio al alba o disfrutar de una lluvia de estrellas a finales de mes". "No miramos el cielo"
Amb RODERICUS...mal tiempo para las humanidades.
Salut
Està claríssim Rodericus, és així mateix. I no fa gaires minuts he posat un comentari al bloc de Loreto (http://desdelbalc.blogspot.com.es/) quan diu: “Per què no t'he de contractar?”. I és que actualment és tal qual dius. Una llàstima, no aprendrem mai.
Una abraçada.
Totalmente de acuerdo con todos los que piensen de esta forma.
Salut.
Reconec la foto de la pèrgola del parc; és al Palau de Pedralbes.
Unos consejos excelentes para seguirlos y aumentar nuestro entusiasmo.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada