Cercar en aquest blog

dijous, 4 de juny del 2015

decisions errònies / decisiones erróneas.


SERA DIFTERIA,MARCELINO SANTAMARIA SEDANO
GRABADO ILUSTRACCION ESPAÑOLA Y AMERICANA, AÑO 1894


Quant vaig a l'hospital Clínic, entre l’analítica de primera hora del matí fins que els resultats no els té el metge passen unes 5 o 6 hores, i després l'espera perquè hi ha molta gent per ser visitada. Si no ja més visites, en aquest temps no deixo d’anar a saludar a totes les persones que conec. Clar, tot és personal sanitari. Si estan molt ocupats (gairebé sempre passa) els deixo una nota amb les gràcies i una salutació.
 Hi ha persones que després d'haver passat la seva vida a l'hospital quan s’han jubilat fan una mena de voluntariat  i parlo mol sovint amb elles. Són gent sàvia. Ahir parlaven del que ha passat en el cas de la diftèria. I ara em trobo en un blog, el mateix que ahir m’explicaven.



L’any 1983 van passar un parell de coses memorables a Catalunya. Va començar a emetre TV3 i va tenir lloc l’últim cas de diftèria. Han passat trenta dos anys i la diftèria ha tornat. Un nen de sis anys d’Olot va ingressar ahir en estat greu a la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron per causa de la diftèria. L’informe de l’Agència de Salut Pública aclareix que no l’havien vacunat.
La diftèria la causa un bacteri anomenat Corynebacterium diphtheriae. Infecta la gola i les vies aèries superiors i s’escampa amb microgotetes que deixem anar al tossir o simplement al parlar. D’aquest bacteri hi ha diferents soques que són més o menys agressives. A més, cada persona pot respondre de manera diferent a la malaltia. Per això hi ha qui està infectat i ni se n’assabenta mentre que en casos greus, pot acabar causant la mort del pacient.

La malaltia es pot presentar de moltes maneres però el problema real no és tant el bacteri sinó una toxina que fabrica i allibera i que es va escampant per la resta del cos. Aquesta toxina, extremadament potent, actua bloquejant la traducció del RNA, és a dir, impedeix que les cèl·lules fabriquin proteïnes. Com que per funcionar cal anar fabricant proteïnes constantment, quan la toxina actua les cèl·lules afectades no triguen a morir. Els casos més greus es donen quan les cèl·lules afectades són les del cor. Aleshores la mort té lloc per una miocarditis.
De totes maneres, la toxina s’escampa per tot el cos, de manera que pot afectar altres sistemes de l’organisme i causar fallida renal o paràlisi. Durant els primers dies també pot provocar la mort per asfíxia degut a que la inflamació que té lloc en resposta als bacteris genera unes membranes a la gola que poden obturar el pas de l’aire, però això és pot controlar intubant al pacient.

Existeix una antitoxina feta amb anticossos obtinguts de plasma de cavalls immunitzats amb la toxina. La seva eficàcia és elevada, però no absoluta. Del voltant del noranta per cent. També presenta molts més problemes de toxicitat i al·lèrgies que la vacuna. I un altre problema és que quan busques antitoxina diftèrica trobes que per aquí ja no hi ha medicaments d’aquests. Simplement no feien falta ja que la malaltia es considerava eradicada gràcies a les campanyes de vacunació. Aquesta vegada ha calgut importar algunes dosis des de Rússia.
Tot plegat és un dramàtic cas dels efectes del moviment antivacunes. Disposem d’un tractament, la vacuna, que evita que les persones emmalalteixin de diftèria. De fet, la vacuna és la DTPa, que protegeix contra diftèria, tètanus i tosferina. S’administra als dos, quatre i sis mesos i després als divuit mesos, als sis anys i als dotze anys. Sí, un grapat d’injeccions. Estaria bé disposar d’una vacuna que amb una única dosi protegís per tota la vida, però resulta que encara no l’hem sabut inventar. El nostre sistema immunitari té unes característiques que no sempre segueixen els nostres desitjos.
Hi ha qui creu que les vacunes no son efectives. S’han mirat les dades? A més, considerant que l’únic cas en trenta anys s’ha donat en un nano que forma part del 4% de la població que no s’ha vacunat, potser s’ho haurien de repensar això de dubtar de la seva eficàcia.
I no cal patir. La vacuna no causa la malaltia ja que no s’administra el bacteri sinó la toxina desactivada. Com que la toxina no es multiplica com els bacteris, no pot causar la malaltia però sí que pot induir la resposta immunitària. La seva eficàcia no la posa en dubte ningú amb dos dits de seny i que s’hagi mirat les estadístiques de la malaltia abans i després de la vacuna. En realitat, mica a mica es va perdent immunitat, però no passa res ja que la majoria de població està vacunada fent que no sigui previsible contactar amb algú infectat en la nostra societat per allò de la immunitat de grup. 
Ara molta gent criticarà als pares d’aquest nano. Però en realitat la responsabilitat és dels qui transmeten informació tendenciosa, esbiaixada o simplement falsa per promoure que la gent no vacuni. És com si hi hagués una campanya contra els cinturons de seguretat o contra aturar-se quan el semàfor està vermell. Aquesta vegada han aconseguit que alguna farmacèutica deixi de guanyar uns catorze euros però han aconseguit posar en perill la vida d’un nano. A sobre ho fan de manera indigna, vergonyosa i mesquina. Qui podria comparar una vacuna amb una violació? Doncs hi ha anuncis de campanyes antivacunes que ho fan. Ells, i no els pares, en són els autèntics responsables. Després de tot, la majoria de pares intenten fer el millor pels seus fills. Si algú els dóna informació errònia, és comprensible que adoptin decisions errònies.


CASTELLANO

En 1983 pasaron un par de cosas memorables en Cataluña. Comenzó a emitir TV3 y tuvo lugar el último caso de difteria. Han pasado treinta y dos años y la difteria ha vuelto. Un niño de seis años de Olot ingresó ayer en estado grave en la UCI del Hospital del Valle de Hebrón por causa de la difteria. El informe de la Agencia de Salud Pública aclara que no lo habían vacunado.


La difteria la causa una bacteria llamada Corynebacterium diphtheriae. Infecta la garganta y las vías aéreas superiores y esparce con micro gotas que dejamos ir al toser o simplemente al hablar. De esta bacteria hay diferentes cepas que son más o menos agresivas. Además, cada persona puede responder de manera diferente a la enfermedad. Por eso hay quien está infectado y ni se entera mientras que en casos graves, puede acabar causando la muerte del paciente.

La enfermedad se puede presentar de muchas maneras pero el problema real no es tanto la bacteria sino una toxina que fabrica y libera y que se va esparciendo por el resto del cuerpo. Esta toxina, extremadamente potente, actúa bloqueando la traducción del RNA, es decir, impide que las células fabriquen proteínas. Como para funcionar hay que ir fabricante proteínas constantemente, cuando la toxina actúa las células afectadas no tardan en morir. Los casos más graves se dan cuando las células afectadas son las del corazón. Entonces la muerte tiene lugar por una miocarditis.

De todos modos, la toxina se esparce por todo el cuerpo, por lo que puede afectar otros sistemas del organismo y causar fallo renal o parálisis. Durante los primeros días también puede provocar la muerte por asfixia debido a que la inflamación que tiene lugar en respuesta a las bacterias genera unas membranas en la garganta que pueden obturar el paso del aire, pero esto se puede controlar intubado el paciente.

Existe una antitoxina hecha con anticuerpos obtenidos de plasma de caballos inmunizados con la toxina. Su eficacia es elevada, pero no absoluta. De alrededor del noventa por ciento. También presenta muchos más problemas de toxicidad y alergias que la vacuna. Y otro problema es que cuando buscas antitoxina diftérica encuentras que por aquí ya no hay medicamentos de éstos. Simplemente no hacían falta ya que la enfermedad se consideraba erradicada gracias a las campañas de vacunación. Esta vez ha sido necesario importar algunas dosis desde Rusia.

Todo ello es un dramático caso de los efectos del movimiento anti vacunas. Disponemos de un tratamiento, la vacuna, que evita que las personas enfermen de difteria. De hecho, la vacuna es la DTPa, que protege contra difteria, tétanos y tosferina. Se administra a los dos, cuatro y seis meses y luego los dieciocho meses, a los seis años ya los doce años. Sí, un puñado de inyecciones. Estaría bien disponer de una vacuna que con una única dosis protege para toda la vida, pero resulta que todavía no lo hemos sabido inventar. Nuestro sistema inmunitario tiene unas características que no siempre siguen nuestros deseos.

Hay quien cree que las vacunas no son efectivas. Han mirado los datos? Además, considerando que el único caso en treinta años se ha dado en un niño que forma parte del 4% de la población que no se ha vacunado, puede que se lo deberían repensar lo de dudar de su eficacia.

Y no hay que sufrir. La vacuna no causa la enfermedad ya que no se administra la bacteria sino la toxina desactivada. Como la toxina no se multiplica como las bacterias, no puede causar la enfermedad pero sí puede inducir la respuesta inmunitaria. Su eficacia no la pone en duda nadie con dos dedos de cordura y que se haya mirado las estadísticas de la enfermedad antes y después de la vacuna. En realidad, poco a poco se va perdiendo inmunidad, pero no pasa nada ya que la mayoría de población está vacunada haciendo que no sea previsible contactar con alguien infectado en nuestra sociedad por lo de la inmunidad de grupo.

Ahora mucha gente criticará a los padres de este niño. Pero en realidad la responsabilidad es de los que transmiten información tendenciosa, sesgada o simplemente falsa para promover que la gente no vacune. Es como si hubiera una campaña contra los cinturones de seguridad o contra detenerse cuando el semáforo está rojo. Esta vez han conseguido que alguna farmacéutica deje de ganar unos catorce euros pero han conseguido poner en peligro la vida de un niño. Encima lo hacen de manera indigna, vergonzosa y mezquina. Quien podría comparar una vacuna con una violación? Pues hay anuncios de campañas anti vacunas que lo hacen. Ellos, y no los padres, son los auténticos responsables. Después de todo, la mayoría de padres intentan hacer lo mejor para sus hijos. Si alguien les da información errónea, es comprensible que adopten decisiones erróneas.

 Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie, todo lo contrario-.
Si en algún caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo hagan saber y  lo suprimiría inmediatamente. Muchas gracias.

fotos de internet, serán retiradas a petición. 



10 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Lo que está claro es que hemos de seguir las indicaciones de los médicos.
Cuando se el niño grande, cuando tenga uso de razón, cuando cumpla la edad que se desugne , entonces que haga lo que quiera, pero antes la responsabilidad es nuestra y no podemos permir que se perjudique.
Un abrazo
salut

Josep ha dit...

Miquel, hay algunos que dicen esto que tu también indicas:"Cuando se el niño grande, cuando tenga uso de razón, cuando cumpla la edad que se desugne, entonces que haga lo que quiera"
Pero no es así, pòrque si tiene que esperar 10 años igual a muerto o tiene la Polio.
Yo también entiemdo que tienen que ser los padres, y si no quieren y se amparan en una ley, y también en una serie de Clínicas que le indican que no lo haga, pues entonces que se atenga a las consecuencias.
Salut.

xavier pujol ha dit...

No entenc els pares que no volen vacunar, premeditadament els seus fills.
Si actualment es busca la vacuna contra la sida, la diabetis i d'altres.
Les vacunes han salvat moltes vides, anar contra elles és anar contra la seguretat d'una immensa majoria.

Josep ha dit...

I a més de tot el que dius, a mi em dóna l'impreció que no són gaire solidaris amb la resta de la societat. Que déu no vulgui, però que aquesta criatura imaginem que mori

Llavors , què fem. No tinc cap dubte que aquest tema s'ha de regula. Crec que són el pares els que ho tenim la potestat de fer-ho. Tenir un 85% de persones vacunades amb èxit. És que no valen aquestes xifres?
Quan jo era petit tot eren casos de pòlio. Si no volen vacuna,.... per favor que no torni allò.

miquel ha dit...

Una magnífica explicació. I totalment d'acord.

KRT ha dit...

M'agrada el teu post, com sempre tan ben documentat, i els teus comentaris, sempre encertats. No voldria generalitzar, però aquesta prevenció contra les vacunes em fa pensar en les persones que, per motivacions religioses, es neguen a rebre transfusions (i per tant les prohibeixen als infants, que és la cosa més greu), i encara en les persones que propugnen una educació a casa i no a l'escola. Ja sé que no són coses comparables, però en tot cas es tracta d'uns prejudicis dels pares que repercuteixen en els fills.

sa lluna ha dit...

Estic d'acord amb tot el que ens expliques, encara així, crec que els pares que no permeten la vacunació és que s'han topat amb algú que els ha convençut de tot lo contrari.

Aferradetes!

Josep ha dit...

Tens raó, KRT, hi ha pares (no se si per les vacunes) però si per el trasplantament de medul·la òssia o el trasplantament de cèl·lules mare, sang, i altres que la seva religió no els hi permet (no se si és pot obligar). Clar en aquests casos l'únic que puc dir es que no són solidaris amb la societat, i evidentment amb en nen. A França diuen que tots estan vacunats, però tampoc veig de què, i quin tipus. I el cas de EUA no poden anar a col·legi si no ho estan, però tampoc veig de quines vacunes.
Deien al Clínic que a principis del 2016 hi haurà la del Dengue. Han estat 20 anys fins que el posaran als malalts És l'empresa química Sanofi Pasteu. És molt complicat tot plegat.

Gràcies per tot.

Josep ha dit...

Moltes gràcies, Miquel. El que passa és que a mesura que passen els dies veus que hi ha moltes coses per les quals la gent "té dret o no" a vacunar als nens. En KRT apunta una molt bona. És la religió. Què pot, o què ha de fer un govern?

Josep ha dit...

Sa lluna hi ha clíniques(que no entec què hi surten guanyant) fan campanya per NO a les vacunes, i he posat un enllaç que compara una violació en posar una vacuna. Si ens topem amb pares que es deixen influencia de seguida doncs hi ha hi som. Afortunadament entre tots només hi ha un 4%. Les vacunes funcionen. Clar que com a tot el zero total no existeix.

Una abraçada.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...