Cercar en aquest blog

dimarts, 12 de maig del 2015

una mania




L'alcaldable de BComú va ser una de les cares visibles de la “contracampanya” que V de Vivenda, precedent de la PAH, va protagonitzar durant la contesa municipal del 2007
Disfressada de Supervivenda, heroi mascota del moviment, la candidata va rebentar aleshores un acte d'ICV-EUiA, ara integrada en la coalició que lidera

 http://www.elpuntavui.cat/



No puc entendre que alguna gent d'esquerres li tingui una mania tan bèstia a la Colau (que com sabeu no és sant de la meva devoció, però, tanta mania???). 
 Quesquesé se merdé!!!



8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La democràcia no és perfecte, però és de les poques vegades que el poble té la paraula.
Que hi ha qui es deixa influir massa pels personatges dels mitjans? És el que hi ha.
En tot cas, del que no ens podem queixar és de que hi hagi manca d'informació.
Sabem perfectament a qui votem.

Josep ha dit...

Tens raó, Xavier. Saps que passa? Que una part de la població hagi rebut Ada Colau com un messies caigut del cel als carrers per fer una Barcelona més justa no agrada a una fidel devota del Déu oficial, últimament elevada als altars mediàtics i polítics. Sor Lucía Caram, flamant guanyadora del Català de l'Any per la seva lluita contra la pobresa i les desigualtats, no vol que Colau sigui alcaldessa, i ho va deixar clar en un tuit d'ahir a la nit: "Barcelona tendría un problema si gobernara @AdaColau Hay que denunciar, condenar y exigir justicia. Pero tender la mano y no excluir a nadie"
A mi “La Colau” m’agradava quan era “a peu de carrer” Ara la “cosa” ja no es igual. Per això dic que tanta mania, no!

Tot Barcelona ha dit...

Amb XAVIER PUJOL i la seva frase:

Sabem perfectament a qui votem

Josep ha dit...

Claro, Miquel. Y también a quien no tenemos que votar.

salut.

Rodericus ha dit...

Los políticos "profesionales" sencillamente no soportan a gente procedente de otros ámbitos poco ortodoxos como Colau.

Los ven como a usurpadores que viene a comerse sus "galletas".

Mas que una "casta", yo diría que son "caspa".

Un abrazo.

Josep ha dit...

Quizás si que la palabra es "usurpadores". No lo se, porque tendría que haber sitio para todos. "La Colau" a mi me gustaba cuando era una mujer activista, en los dias de los escraches. Pero cuando dejan (otros hacen igual) estas plataformas ya no es lo mismo. Ya verás como a Podemos le ocurrirá igual, ...o ya le ocurre.
Pero de esto a tanta mania como se le tiene es exagerado.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

buf... no m'ha agrada't mai. Ni quan era activista. Amb ella en passa una mica com amb el Pablo Iglesias, veig que volen aprofitar el moment per escalar posicions i per això faran servir el que faci falta.
Estic amb Sor Lucia. No puc votar a Barcelona, però segueix sent la meva ciutat i no la voldria veure sota el govern de la Colau per res del món.

Josep ha dit...

Núria, a mi "la Colau" m'agradava quan estava vinculada des de molt jove amb moviments socials antiglobalització. Ada, anava de forma molt clara contra els problemes estructurals del sistema econòmic que portava a milers de famílies al carrer. Ara ja no, la trobo una persona que s'aprofitat d'aquella situació, i a més no se pas com acabarà, ni en Podemos ni amb Sor Lucia.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...