dilluns, 23 de febrer de 2015

23 F la dansa del sabre / la danza del sable






Quan escoltàvem per la ràdio 
el vot de la investidura 
amb tricorni i metralleta 
treu el cap la dictadura 
i ens quedem esparverats. . . .garratibats 
Quin cobriment que va agafar-nos 
quin espant i quin canguel·lo 
quan la veu enrogallada 
va cridar "todos al suelo" 
començant a disparar. . . . . . . ratatata

Llavors ens diuen que a València 
per acabar de fer la guitza 
va la cosa adelantada 
i un catxondo els hi organitza 
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder! 
Ja ens veiem tots altra vegada 
ballant la dansa del sabre 
que si algú no se'n recorda 
és la dansa més macabra 
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!

Llavors, quina nit, quina nit! 
estàvem amagats sota el llit 
però amb serenitat 
i amb el cul apretat 
no en poséssim pas nerviosos! 
Tranquil, Jordi, tranquil 
que és la Guàrdia Civil 
tu tranquil. 
Ai, mama, por!

I se'ns donava la consigna 
demà tots cap a la feina 
"porque aquí no pasa nada" 
segadors no esmoleu l'eina 
que podríem prendre mal . . . . . en general

I sobretot serenitat! 
però si guanya el del mostatxo 
valdrà més estar borratxo 
i deixar-se de punyetes 
corre, agafa les maletes 
i no paris fins a Perpinyà . . . . . Ja s'ho farà! 
I l'endemà quan va arreglar-se, 
quina cosa més estranya 
fins i tot els més escèptics 
tots cridaven "Viva España 
i viva la Constitució", . . . . mira per on!

I visca el rei . . . . . ves quin remei! 
I és que no saps mai 
de qui carai has de refiar-te 
si serà per bé o per mal 
però ben segur que mai més res no serà igual. 




 CASTELLANO



Cuando escuchábamos por la radio la sesión de investidura
con tricornio y metralleta irrumpió la dictadura
sin tener invitación, que educación!

Qué patatús tan tremebundo, que soponcio y qué canguelo
al oir la voz afónica bramar “¡Todos al suelo!”
empezando a disparar, ratatata.

Llegan noticias de Valencia que un decreto muy extraño
va y ordena en plan cachondo que las fallas ese año
vengan con antelación. Ay! qué follón.

Ya nos temíamos de nuevo los que andamos de paisano
ver que la danza del sable fuera el ritmo del verano
y cuarenta veranos mas, ya me dirás!

Qué noche la de aquel día
aquello fue un melodrama
pasamos la función
todos bajo la cama.

No nos pongamos nerviosos.
El pueblo por lo visto
dio pruebas de gran madurez
y una repentina invalidez.

Y así este pueblo tan maduro
¡qué tragedia, que sainete!
se pasó toda la noche
encerrado en el retrete
escuchando el transistor,
conmovedor.

Mantengan la serenidad
pues si gana el del mostatcho
es mejor no estar borracho
y dejarse de puñetas
corre coge las maletas
y no pares hasta Perpiñán.
Alons enfants.

Y cuando tudo hubo pasado
resultaba algo inaudito
escuchar al más escéptico
exclamar a voz en grito
“Viva la Constitució!”
Ay! qué ilusión.
Y “Viva el Rey!”
como es la ley.

Y es que nunca sabes de quién tienes que fiarte
pues con tanta madurez ya nos libramos por los pelos esta vez
y con este estado de tensión nos va a fallar el corazón.

4 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que bons que eren!

Josep ha dit...

I avui tocava!!!!

xavier pujol ha dit...

23 F: La dansa del sabre...
la dansa macabre.

No ens enganyem: Tejero i cia. no el van perdre.

KRT ha dit...

Recordo quan La Trinca va estrenar el seu recital amb motiu de la presentació d'aquest gran disc a Barcelona (al Teatre Barcelona, el mateix 1981 del 23F) i de com va reaccionar el públic en sentir aquesta cançó, feta tan a última hora i que retratava tan bé com havia anat la cosa.

Altres cançons del mateix disc també haurien de passar a la història: In secula seculorum, el baró de Bidet, Homenatge (ai la censura), el baion de l'OTAN, Corasón loco, el Danubi blau, Com el FarWest no hi ha res... Eren genials. Bé, Josep, per recuperar aquestes vivències.