Avui Alessandro Volta il·lumina el doodle de Google amb la seva pila elèctrica

Avui Alessandro Volta il·lumina el doodle de Google amb la seva pila elèctrica

 Tant en Google com en molts diaris, i pàgines webs d'internet parla de aquest físic italià nascut ara fa 270 anys, i és famós principalment per haver desenvolupat la pila elèctrica en 1800. La unitat de força electromotriu del "Sistema Internacional d'Unitats" ha portat el nom de volt en el seu honor des de 1881.

M'agradaria explicar una mica com va arribar Volta a inventar la pila. Per a això caldria començar pels experiments de Galvani.

Quan Galvani publica en "Comentari sobre les Forces de l'Electricitat en Moviments Musculars" (1791) el resultat del seu treball atreu de manera immediata l'atenció dels seus col·legues. El treball és el resultat d'un descobriment accidental que va tenir lloc quant Galvani disseca una granota exposant els nervis crurals de les anques, molt a prop d'una màquina elèctrica carregada. Quan el seu assistent toca amb un bisturí els nervis crurals, salta una espurna de la màquina elèctrica i es produeix una contracció de l'anca. Posteriorment Galvani inicia una sèrie d'experiments que es poden resumir com:

1º Quan cobreix les anques amb làmines metàl·liques, de manera de tenir alguna cosa semblat a l'ampolla de Leyden (el primer condensador de la història)  on les anques fan el paper de l'ampolla, observa que les contraccions són majors.

2º Troba que les contraccions de l'anca de granota es poden estimular igualment tocant els nervis crurales amb un arc monometàlic i no troba cap explicació.

3º Si en lloc d'un arc monometàlic s'empra un arc bimetàl·lic, la contracció és encara més gran. Si no va poder trobar explicació per a l'experiment de l'arc monometálic, amb molta més dificultat podia trobar-ho per a aquest últim.
4º S'inicia la electrofisiologia i l'estudi dels corrents elèctrics. Galvani va creure haver trobat la naturalesa de l'esperit animal. 

Dibuix de la secció d'una ampolla de Leiden que mostra la seva construcció: Una ampolla de vidre és recoberta interior (B) i exteriorment (A) per una làmina metàl·lica. La part superior pròxima a la boca es deixa sense recobriment per evitar arcs elèctrics entre les làmines i hi ha un elèctrode metàl·lic en contacte amb la làmina interior que surt a l'exterior per tal de poder fer la càrrega.

 

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Ampolla_de_Leiden

Fascinat per aquest fenomen, Galvani va imaginar altres experiments semblants, en un dels quals va sortir durant una tempestat per veure si el llampec també faria que es contraguessin les potes d'una granota recentment morta. Va lligar les potes a un ganxo de llautó, i va penjar el ganxo d'un reixat de ferro del seu pati.

Cada vegada que les potes tocaven el reixat de ferro, s'estremien violentament, fins i tot quan no hi havia llampecs. Interpretant erròniament el que havia vist, Galvani va deduir que les potes de la granota contenien «electricitat animal».
El treball de Galvani va ser seguit gairebé immediatament pel de Alessandro Volta

I aquí és on comença el descobriment de la pila.
Volta, professor de física de la Universitat de Pavía, l'any 1800 va demostrar el que  realment hi havia ocorregut en l'experiment de Galvani. Havia descobert que l'acció química de la humitat i de dos metalls diferents, tals com el llautó i el ferro, generava corrents elèctrics; les potes de la granota havien estat senzillament una font d'humitat. Volta va confeccionar la primera pila del món, disposant en capes successives una sèrie de discos de plata i zinc separats per paper o tela xopats en una solució de sal. El corrent que donaven els seus experiments era petita i els aparells de l'època no aconseguien mesurar-la, així que Volta va decidir recórrer a un altre sistema de mesurament: la seva llengua.

En funció del dolor que sentia, sabia si s'estava produint més o menys corrent. El mateix feia amb el seu cos: si posava una mà a la base de la pila i una altra a la meitat, notava menys enrampada que en posar la mà a la base i l'altra gairebé a l'altre extrem. A major nombre de discos, major càrrega.

Al mateix temps, Volta va generar el primer corrent continu d'electricitat produïda per la mà de l'home.

 CASTELLANO

Hoy Alessandro Volta ilumina el doodle de Google con su pila eléctrica  

Tanto en Google como en muchos periódicos, y páginas webs de internet  habla de  este  físico italiano nacido ahora hace 270 años, y es  famoso principalmente por haber desarrollado la pila eléctrica en 1800. La unidad de  fuerza electromotriz del SistemaInternacional de Unidades  ha llevado el nombre de voltio  en su honor desde 1881.

Me gustaría explicar un poco como llegó Volta a inventar la  pila. Para ello habría que empezar por los  experimentos de Galvani.

Cuando Galvani publica en "Comentario sobre las Fuerzas de la Electricidad enMovimientos Musculares" (1791) el resultado de su trabajo y atrae de manera inmediata la atención de sus colegas. El trabajo es el resultado de un descubrimiento accidental que tuvo lugar cuando Galvani diseca una rana exponiendo los nervios crurales de las ancas, muy cerca de una máquina eléctrica cargada. Cuando su asistente toca con un  bisturí los nervios crurales, salta una chispa de la máquina eléctrica y se produce una contracción del anca. Posteriormente Galvani inicia una serie de experimentos que se pueden resumir como:

Cuando cubre las ancas con láminas metálicas, de manera de tener algo parecido a la botella de Leyden (el primer condensador de la historia) y donde las ancas hacen el papel de la botella, observa que las contracciones son mayores.

Encuentra que las contracciones del anca de rana se pueden estimular igualmente tocando los nervios crurales con un arco monometálico y no encuentra explicacin.

Si en lugar de un arco monometálico se emplea un arco bimetálico, la contracción es aún mayor. Si no pudo encontrar explicación para el experimento del arco monometálico, con mucha más dificultad podía encontrarlo para este último. 

Se inicia la electrofisiología y el estudio de las corrientes eléctricas. Galvani creyó haber encontrado la naturaleza del espíritu animal.

Fascinado por este fenómeno, Galvani imaginó otros experimentos semejantes, en uno de los cuales salió durante una tempestad para ver si el relámpago también haría que se contrajeran las patas de una rana recientemente muerta. Ató las patas a un gancho de latón, y colgó el gancho de una verja de hierro de su patio. Cada vez que las patas tocaban la verja de hierro, se estremecían violentamente, incluso cuando no había relámpagos. Interpretando erróneamente lo que había visto, Galvani dedujo que las patas de la rana contenían «electricidad animal».
El trabajo de Galvani fue seguido casi inmediatamente por el de Alessandro Volta
Y aquí es donde empieza el descubrimiento de la pila. 

Volta, profesor de física de la Universidad de Pavía, quien en 1800 demostró lo que había realmente ocurrido en el experimento de Galvani. Había descubierto que la acción química de la humedad y de dos metales diferentes, tales como el latón y el hierro, generaba corrientes eléctricas; las patas de la rana habían sido sencillamente una fuente de humedad. Volta confeccionó la primera pila del mundo, disponiendo en capas sucesivas una serie de discos de plata y cinc separados por papel o tela empapados en una solución de sal. 

La corriente que daban sus experimentos era pequeña y los aparatos de la época no conseguían medirla, así que Volta decidió recurrir  a otro sistema de medición: su lengua. En función del dolor que sentía, sabía si se estaba produciendo más o menos corriente. Lo mismo con su cuerpo: si ponía una mano en la base de la pila y otra a la mitad, notaba menos calambre que al poner la mano en la base y la otra casi al otro extremo. A mayor número de discos, mayor carga.
  Al mismo tiempo, Volta generó la primera corriente continua de electricidad producida por la mano del hombre.