Les aventures d’En Massagran/Las Aventuras de Massagran

Estava pensant en aquest magnífic dibuix de Junceda, que ja ha complert més de 100 anys.
Mireu una imatge que correspon a un aparador d’una llibreria qualsevol.

Els que donem un tom per la vida, observem una mica de tot per a les biblioteques i llibreries.

 Tanco els ulls i em trobo a Bèlgica amb el Tintin i les seves múltiples aventures. Ells omplen tots els aparadors de les llibreries, i venen els diferents productes sobre el tema tintinòleg, i ara que hi penso també dels Pitufos, són molt importans!
Hi ha una web interessantíssima,
http://www.tintin.com/
Fins i tot la Viquipèdia li dedica un excel·lent reportatge
http://es.wikipedia.org/wiki/Las_aventuras_de_Tint%C3%ADn
Podríem passar tot el post parlant de diferents aspectes d’aquest personatge d’Hergé.
A França trobarem qualsevol cosa amb elBabar, El Petit Príncep o l’Astèrix  http://www.parcasterix.fr/

Atèrix i Obèlix: Són bojos aquests romans?

Torno a tancar ell ulls i ara sóc a Itàlia. Allà trobarem imatges de Pinotxo pe tot arreu, des de les botigues de records, a les biblioteques, passant per les gelateries. Fins i tot als restaurants.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pinotxo

D’aquest titella mític s’han editat 6 pel·lícules comercials. i moltes de dibuixos animats.
També hi ha un parc, i una casa museu a Collodí, Toscana
 
Podríem enumerant molts més personatges de còmic, i la seva repercussió en el món de la cultura. La molta importància que té pel turisme i economia de la nació.
No podem obviar de cap manera els personatges del món de Disney 
I el doble parc a París
http://www.disneylandparis.es/index.xhtml

Amb tot això crec que queda demostrat que per regle general tots els personatges dels còmics a mesura que es fan grans, amb el pas del temps, treuen el cap de les planes dels llibres, i es converteixen en mites. Doncs no se el perquè a casa nostre no és d'aquesta manera. Un dia, a la biblioteca, vaig ensenyar un dibuix com aquest als nens, i la majoria només veien una cara sense pintar.
Ben segur que hi ha alguna persona gran que ha tingut la gran sort d’haver llegit algun llibre a casa dels avis o pares, però en general als nens els sona molt poc o res, només alguna cosa per televisió o els còmics nous.
Jo no tinc cap dubte si dic que Massagran té totes les de guanyar per ser un personatge emblemàtic de la literatura infantil i juvenil. Penso que si alguna cosa li falta és la nostra voluntat de lectors, dels que llegim, dels que fan llegir, i dels que venen llibres.
De totes maneres, sigui com sigui, en Massagran compleix més de100 anys.
 
I mireu que és ben curiós, perquè jo veig que és un personatge molt semblant als còmics estrangers.
Josep Maria Folch i Torres que escrivia novel·les en la línia modernista, havia publicat algun conte per a nens. Les Aventures extraordinàries d’en Massagran i la continuació les Noves aventures d’en Massagran, escrites per ell i il·lustrades per Joan Junceda.
Publicades per entregues com a suplement del setmanari En Patufet van suposar una renovació absoluta de la literatura infantil i juvenil catalana.

A partir de l'any 1910 té lloc el fet més decisiu de la carrera literària de Folch i Torres: Josep Bagunyà, editor del setmanari En Patufet, li encarrega que escrigui una novel·la per a joves. Així neix En Massagran, que s'editarà per plecs i es distribuirà juntament amb el setmanari.

A partir d'aquella data de 1910 la producció de Folch i Torres és enorme: escriu per a "La Biblioteca Patufet", dirigeix el setmanari i escriu peces curtes que es publiquen al mateix setmanari amb diferents pseudònims (Marruixa, Pastallunes, Jim-Fit...).

L'any 1915 comença les famoses Pàgines viscudes, dibuixades per Junceda, que van ser la secció més popular de la revista. També en aquesta època comença la seva activitat teatral i estrena cada any una obra per a infants (recordem els famosos Pastorets) balsareny. L'any 1924 comença una nova col·lecció de novel·les mensuals.

A diferència de la literatura infantil majoritària, Josep Maria Folch va optar per escriure una novel·la d’aventures, seguint els models europeus, però, amb una particular i original aportació: la visió humorística. Així, subtitulà la seva obra “Història detallada de les trifulgues, peripècies i desoris d’un noi de casa bona” i va inaugurar un nou gènere: les aventures festives.

La comicitat de personatges i situacions fou, sens dubte, un element clau de l’èxit de la novel·la més enllà de l’àmbit de la literatura catalana i, també, de la seva pervivència al llarg dels anys.
L’èxit del personatge es plasmà en l’edició publicitaria dels cromos que acompanyaven els productes de la casa Ametller (19--), tant en castellà com en català.

Massagran era un personatge: heroi, jove, humil, valent i intel·ligent que aconsegueix superar els obstacles que li posen les circumstàncies o alguns personatges malvats que van sorgint al llarg de la narració.
I el més important, sempre hi ha un referent: Catalunya, el lloc d’on parteix en Massagran i al qual torna quan ja no ho tenia gaire clar, i quan està lluny pensa en la Catalunya enyorada.

Jo gaudeixo del Pum (el gos), la Pelleringa (la tortuga tipus Koulou) i el llenguatge inoblidable i graciós dels Kukamuskes.
Un record pel Junceda que el va interpretar amb gran soltesa.

Il·lustració: Joan G. Junceda «Aventures extraordinàries d’en Massagran» Nova Terra

 Llàstima que a la xarxa hi hagi tan pocs dibuixos, ens haurem de conformar amb algun de la versió moderna de Madorell publicada al Cavall Fort. 
 http://www.edu365.cat/

                  

                               CASTELLANO

   

 

Estaba pensando en este magnífico dibujo de Junceda, que ya ha cumplido más de 100 años.
Mira una imagen que corresponde a un escaparate de una librería cualquiera.

Los que damos una vuelta por ellas, observaremos un poco de todo en las bibliotecas y librerías.

 

Cierro los ojos y me encuentro en Bélgica con Tintin y sus múltiples aventuras. Ellos llenan todos los escaparates de las librerías, y venden los diferentes productos sobre el tema tintinólogo. Y ahora que lo pienso también los Pitufos son muy importantes!
Hay una web interesantísima,
http://www.tintin.com/
Incluso la Wikipedia le dedica un excelente reportaje
http://es.wikipedia.org/wiki/Las_aventuras_de_Tint%C3%ADn
Podríamos pasar todo el post hablando de diferentes aspectos de este personaje de Hergé.
En Francia encontraremos cualquier cosa con Babar, El Principito o Astérix http://www.parcasterix.fr/

Vuelvo a cerrar él ojos y ahora estoy en Italia. Allí encontraremos imágenes de Pinocho pe todas partes, desde las tiendas de recuerdos, en las bibliotecas, pasando por las heladerías. Incluso en los restaurantes.
De esta marioneta mítica han editado 6 películas comerciales. y muchas de dibujos animados.
También hay un parque,y una casa museo en Collodi, Toscana

Podríamos enumerar muchos más personajes de cómic, y su repercusión en el mundo de la cultura. Y la gran importancia que tiene el turismo y economía de su nación.
No podemos obviar de ninguna manera los personajes del mundo de Disney
Y el doble parque en París
http://www.disneylandparis.es/index.xhtml

Con todo esto creo que queda demostrado que por regla general todos los personajes de los cómics a medida que se hacen mayores, con el paso del tiempo, se asoman a las páginas de los libros, y se convierten en mitos. Pues no se el motivo en nuestra casa no es así. Un día, en la biblioteca  enseñé un dibujo como este a los niños y no lo conocian.
Seguro que hay alguna persona mayor que ha tenido la gran suerte de haber leído algún libro en casa de los abuelos o padres, pero en general los niños les suena muy poco o nada, sólo algo por televisión o los cómics nuevos.
Yo no tengo ninguna duda si digo que Massagran tiene todas las de ganar para ser un personaje emblemático de la literatura infantil y juvenil. Pienso que si algo le falta es nuestra voluntad de lectores, los que leemos, los que hacen leer, y  los que venden libros.
De todas formas, sea como sea, Massagran cumple más de100 años.

Y mirad que es curioso, porque yo veo que es un personaje muy parecido a los cómics extranjeros.
Josep Maria Folch que escribía novelas en la línea modernista, había publicado algún cuento para niños. Las Aventuras extraordinarias de Massagran y la continuación "Las Nuevas aventuras de Massagran", escritas por él e ilustradas por Joan Junceda.
Publicadas por entregas como suplemento del semanario En Patufet supusieron una renovación absoluta de la literatura infantil y juvenil catalana.

A partir de 1910 tiene lugar el hecho más decisivo de la carrera literaria de Folch i Torres: José Bagunyà, editor del semanario En Patufet, le encarga que escriba una novela para jóvenes. Así nace Massagran, que se editará por fasciculos y se distribuirá junto con el semanario.

A partir de esa fecha de 1910 la producción de Folch i Torres es enorme: escribe para "La Biblioteca Patufet", dirige el semanario y escribe piezas cortas que se publican en el mismo semanario con diferentes seudónimos (Marruixa, Pastallunes, Jim-Fit ...).
En 1915 comienza las famosas Páginas vividas, dibujadas por Junceda, que fueron la sección más popular de la revista. También en esta época comienza su actividad teatral y estreno cada año una obra para niños (recordemos los famosos Pastorets). En 1924 comienza una nueva colección de novelas mensuales.

A diferencia de la literatura infantil mayoritaria, Josep Maria Folch optó por escribir una novela de aventuras, siguiendo los modelos europeos, pero, con una particular y original aportación: la visión humorística. Así, subtituló su obra "Historia detallada de las trifulcas, peripecias y desbarajustes de un chico bien" e inauguró un nuevo género: las aventuras festivas.
La comicidad de personajes y situaciones fue, sin duda, un elemento clave del éxito de la novela más allá del ámbito de la literatura catalana y, también, de su pervivencia a lo largo de los años.
El éxito del personaje se plasmó en la edición publicitaria de los cromos que acompañaban a los productos de la casa Almendro (19--), tanto en castellano como en catalán.

Massagran era un personaje: héroe, joven, humilde, valiente e inteligente que logra superar los obstáculos que le ponen las circunstancias o algunos personajes malvados que van surgiendo a lo largo de la narración.
Y lo más importante, siempre hay un referente: Cataluña, el lugar de donde parte Massagran y al que vuelve cuando ya no lo tenía muy claro, y cuando está lejos piensa en su Cataluña añorada.

Yo disfruto de Pum (el perro), la Pelleringa (la tortuga tipo Koulou) y el lenguaje inolvidable y gracioso de los Kukamuskes.
Un recuerdo para Junceda que lo interpretó con gran soltura.

Il·lustració: Joan G. Junceda «Aventures extraordinàries d’en Massagran» Nova Terra

Lástima que en la red haya tan pocos dibujos, nos tendremos que conformar con alguno de la versión moderna de Madorell publicada en el Cavall Fort.

 Todas las fotos son de internet. serán retiradas a petición