La meva opinió de Mariona / Mi opinión de Mariona

Diu l' escritor Albert Sánchez Piñol que els pobles han de tenir el propi relat literari de la història. Més enllà de la càtedra universitària dels historiadors, que són els qui marquen les pautes de la història, tots els pobles tenen el seu relat de ficció. Penso amb humiltat que Sanchez Piñol té tota la raó. Deu ser per això que aquesta novel·la m'agradat tant. El que no se, és com ho podria fer per explicar qui és la Mariona i que representa. No voldria explicar res que després em penedeixi, perquè ja us trec l'oportunitat de  fer-ho vosaltres.

Per a mi la Mariona és la barreja entre ella mateixa pel que fa al caràcter més rebel i qüestionador i un xic d’homenatge a la Colometa de la gran Mercè Rodoreda pel que fa a la seva vida de soltera i a l’ambientació. És la crònica d'un creixement personal
—Aquesta voluntat de créixer i de sobreviure fa que l'èpica del XIX sigui l'èpica del poble menut, com Catalunya. És l'èpica de les Mariones. Al segle XIX tenim grans personatges, com Valentí Almirall, Abdó Terrades, Narcís Monturiol, Anselm Clavé, Ildefonso Cerdà, i més, que són els pensadors lliures que fan d'avançada. Però el protagonista real del XIX són les Mariones. Milers de dones i homes que anaven a les bullangues, als avalots, que van morir sota els cavalls, afusellats a l'esplanada de la Ciutadella, a les barricades de Gràcia, de Sants, Poblenou, i altres barris...

 Per mi, la Mariona és el personatge del segle. Homes i dones petits que es fan molt grans. I hem de saber que no passa res al segle XX que no hagi començat al segle XIX. 

 

[…] Va ser aleshores, en sortir del jardí, quan va pensar en el sabó. Però no en el sabó que feia servir a casa, que mai no rentava prou bé i deixava les mans aspres i pudents, sinó en aquell vell sabó de Marsella fet d’oli d’oliva i sèsam que tenia la senyora Morset a l’aiguamans, quan ella li feia de noia de companyia, i que tantes vegades havia olorat d’amagat. Un sabó gros, d’un verd intens, que netejava com els àngels netegen els pecats, sense aspror, ni maldat.
Un sabó que netegés tant, amb tanta força, amb tanta cura, que fins i tot purifiqués la negror del seu cor....

No sé si aquest fet ha estat voluntari o no però és genial, se’m posa la pell de gallina cada cop que rellegeixo segons quin fragment.

[...]«El senyor Morset és un home fosc», va dir un dia a l’hora de sopar, però en Quimet, el seu pare, la va tallar en sec…
—Com goses parlar així d’un gran senyor? Que t’ha fet res, que ets una desagraïda, així t’hem educat, que vols portar-nos la deshonra?
—Però pare…
La història està ambientada a Barcelona, concretament a la vil·la de Gràcia l'any 1924, any en què la Mariona està a punt de casar-se. Ella creu que és feliç i que la vida és amable amb ella i el seu entorn, però el marc històric anirà canviant i li traurà la ingenuïtat i credulitat que la caracteritzen.
Amb el seu marit i els seus fills s’embarcaran en un viatge cap a la supervivència personal mentre ens expliquen de manera detallada tot allò que succeí a la realitat del nostre context: revoltes, repressions, la industrialització, la primera vaga general, l’incipient republicanisme, la maçoneria i la renaixença.

No obstant això, també ofereix una lectura política. Crec que si encara estem així a Catalunya, és perquè al segle XIX vam resistir, en entendre aquests anys com una lluita pel manteniment d'uns ideals.
La seva vida canvia i al mateix temps que s’omple de por per les temudes lleves que roben els nanos i se’ls enduen a morir lluny, també s’omple de coratge, valentia i un fort caràcter que sustentarà a tota la família.
De la mà de Mariona podem viatjar en el temps i reflexionar sobre com se les varen veure els nostres pares o avis en un temps convuls que avançava sense cap manera d’aturar-lo, a més, també entendrem més el procés actual català. El que surt del mateix poble...

.                
                        
 

            
CASTELLANO

Dice el escritor Albert Sánchez Piñol que los pueblos deben tener su propio relato literario de la historia. Más allá de la cátedra universitaria de los historiadores, que son los que marcan las pautas de la historia, todos los pueblos tienen su relato de ficción. Pienso con humildad que Sanchez Piñol tiene toda la razón. Será por eso que esta novela me ha gustado tanto. Lo que no se, es como lo podría hacer para explicar quién es Mariona y que representa. No quisiera explicar nada que luego me arrepienta, porque parece que os quito la oportunidad de hacerlo vosotros.


Para mí Mariona es la mezcla entre ella misma en cuanto al carácter más rebelde y cuestionador y un poco como homenaje a la Colometa de la gran MercèRodoreda con respecto a su vida de soltera y la ambientación. Es la crónica de un crecimiento personal
-Esta Voluntad de crecer y de sobrevivir hace que la épica del XIX sea la épica del pueblo pequeño, como Cataluña. Es la épica de las Mariona. En el siglo XIX tenemos grandes personajes, como Valentí Almirall, Abdón Terrades, Narcís Monturiol, Anselm Clavé, Ildefonso Cerdà, y más, que son los libres pensadores que hacen de avanzada. Pero el protagonista real del XIX son las Mariona. Miles de mujeres y hombres que iban a las manifestaciones, a los disturbios, los que murieron bajo los caballos, fusilados en la explanada de la Ciutadel-la, en las barricadas de Gràcia, de Sants, Poblenou, y otros barrios ...

 Para mí, Mariona es el personaje del siglo. Hombres y mujeres pequeños que se hacen muy grandes. Y debemos saber que no pasa nada en el siglo XX que no haya comenzado en el siglo XIX.[...] Fue entonces, al salir del jardín, cuando pensó en el jabón. Pero no en el jabón que usaba en casa, que nunca lavaba bien y dejaba las manos ásperas y malolientes, sino en aquel viejo jabón de Marsella hecho de aceite de oliva y sésamo que tenía la señora Morset en el cuenco de metal , cuando ella le hacía de chica de compañía, y que tantas veces había olido a escondidas. Un jabón grande, de un verde intenso, que limpiaba como los ángeles limpian los pecados, sin aspereza, ni maldad.
Un jabón que limpiara tanto, con tanta fuerza, con tanto cuidado, que incluso purificara la negrura de su corazón ....

No sé si este hecho ha sido voluntario o no pero es genial, me pone la piel de gallina cada vez que releo según qué fragmento.

 [...] «El señor Morset es un hombre oscuro», dijo un día a la hora de la cena, pero Quimet, su padre, la cortó en seco ...
-Como Te atreves hablar así de un gran señor? Que te ha hecho alguna cosa, que eres una desagradecida, así te hemos educado, que quieres llevarnos la deshonra?
-Pero Padre ...

La historia está ambientada en Barcelona, concretamente en la vila de Gràcia en 1924, año en que Mariona está a punto de casarse. Ella cree que es feliz y que la vida es amable con ella y su entorno, pero el marco histórico irá cambiando y le quitará la ingenuidad y credulidad que la caracterizan.
Con su marido y sus hijos se embarcarán en un viaje hacia la supervivencia personal mientras nos explican de manera detallada todo lo que sucedió en la realidad de nuestro contexto: revueltas, represiones, la industrialización en Cataluña, la primera huelga general, el incipiente republicanismo, la Maçoneria i la Renaixença. (la Masonería y el renacimiento).[La Renaixença es un movimiento cultural catalán del siglo XIX. Su nombre surge de la voluntad de hacer renacer el catalán como lengua literaria y de cultura, tras siglos de prohibiciones respecto al castellano (periodo llamado genéricamente Decadencia) .La Renaixença se consolida en el entorno de una burguesía culta que encuentra en el romanticismo un interés por el propio pasado, refiriéndose a la lengua, a la literatura y a la patria]

Sin embargo, también ofrece una lectura política. Creo que si todavía estamos así en Cataluña, es porque en el siglo XIX resistimos, al entender estos años como una lucha por el mantenimiento de unos ideales.
Su vida cambia y al mismo tiempo que se llena de miedo por las temidas levas, que roban a los jovenes y se los llevan a morir lejos, también se llena de coraje, valentía y un fuerte carácter que sustentará toda la familia.
De la mano de Mariona podemos viajar en el tiempo y reflexionar sobre cómo se las vieron nuestros padres o abuelos en un tiempo convulso que avanzaba sin ninguna manera de detenerlo, además, también entenderemos más el proceso actual catalán. Un proceso que sale del mismo pueblo ...