LA CONSTI DEL DISC "PEL BROC GROS" DEL 1979
Segons
la constitució
Espanya és una nació
"llena de gracia y de sal"
que té el mar a un cantó
i a l'altre Portugal.
Són ciutadans espanyols
lladres i guàrdies civils,
capellans, frares i monges,
"carajillos" i taronges,
mantecados i pernils.
I també diuen que ho són
l'Agustina de Aragón,
el "Cipote" d'Archidona,
el Futbol Club Barcelona
i l'Estàtua d'en Colon.
I ara aquest país, que consti, que consti,
si no va pitjor, anirà millor
perquè ja tenim la "consti", la "consti",
perquè ja tenim la constitució.
Els obrers en general
podran fer vaga legal
sempre i quan es garanteixi
que mai no s'interrompeixi
la jornada laboral.
Per mirar d'erradicar
aquesta absurda mania
no podrà cap ciutadà
torturar cap policia
ni que vagi de paisà.
I ara aquest país...
Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel.
Espanya és una nació
"llena de gracia y de sal"
que té el mar a un cantó
i a l'altre Portugal.
Són ciutadans espanyols
lladres i guàrdies civils,
capellans, frares i monges,
"carajillos" i taronges,
mantecados i pernils.
I també diuen que ho són
l'Agustina de Aragón,
el "Cipote" d'Archidona,
el Futbol Club Barcelona
i l'Estàtua d'en Colon.
I ara aquest país, que consti, que consti,
si no va pitjor, anirà millor
perquè ja tenim la "consti", la "consti",
perquè ja tenim la constitució.
Els obrers en general
podran fer vaga legal
sempre i quan es garanteixi
que mai no s'interrompeixi
la jornada laboral.
Per mirar d'erradicar
aquesta absurda mania
no podrà cap ciutadà
torturar cap policia
ni que vagi de paisà.
I ara aquest país...
Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel.
CASTELLANO
Según la constitución
España es una nación
"llena de gracia y de sal"
que tiene el mar en una esquina
y al otro Portugal.
Son ciudadanos españoles
ladrones y guardias civiles,
curas, frailes y monjas,
"carajillos" y naranjas,
mantecados y jamones.
Y también dicen que lo son
Agustina de Aragón,
el "cipote" de Archidona,
el FC Barcelona
y la Estatua de Colon.
Y ahora este país, que conste, que conste,
si no peor, irá mejor
porque ya tenemos la "consti", la "consti",
porque ya tenemos la constitución.
Los obreros en general
podrán hacer huelga legal
siempre y cuando se garantice
que nunca se interrumpe
la jornada laboral.
Para tratar de erradicar
esta absurda manía
no podrá ningún ciudadano
torturar ningún policía
ni que vaya de paisano.
Y ahora este país ...
España no es divisible
ni se parte como un pastel
que ya lo decía siempre en Franco
y también en Carrero Blanco
poco antes de subir al cielo.
7 comentaris:
La Constitució espanyola de Cadis de 1812 deia que “la nacion española es la unión de todos los españoles de ambos hemisferios”, i enumerava les regions peninsulars, les illes Balears i Canàries i els “territorios de ultramar”. Ja abans, aprofitant la Guerra del Francès, s’havien independitzat tres estats americans: Ecuador: 10-08-1809; Colombia: 20-07-1810; i Paraguay: 14-05-1811. Després de la guerra (la Constitució de Cadis ja abolida pel rei Ferran VII), es van independitzar: Argentina: 9-07-1816; Xile: 12-02-1818; Venezuela: 24-06-1821; Perú: 28-07-1821; Uruguay: 25-08-1825; i Bolivia: 6-08-1825.
La Constitució de 1876 reconeixia “las provincias de Ultramar”, que eren Cuba i Puerto Rico, amb dret a elegir diputats a corts. Cuba i Puerto Rico es van separar d’Espanya el 1898, juntament amb les Filipines, que no eren reconegudes com a província, sinó com a territori colonial).
De fet, tots els Estats nous que han sorgit al món ho han estat a base de separar-se d’altres Estats, que tenien constitucions que garantien la unitat i prohibien la secessió.
Només a Europa, als segles XX i XXI: Noruega 1905; Islàndia 1944; Croàcia, Eslovènia, Macedònia i Ucraïna 1991; Bòsnia-Herzegovina 1992; i Montenegro 2006, tots amb referèndum; a més, Finlàndia 1917; Estònia, Letònia i Lituània 1918 i 1990; Irlanda 1919; Malta 1964; Bielorússia i Moldàvia 1991; Eslovàquia 1993; i Kosovo 2008, aquests amb declaració unilateral d’independència sense conflicte bèl·lic; i encara tenim Albània 1912; i Txecoslovàquia i Polònia 1918, estats creats pels pactes de postguerra. Per no parlar dels nous estats creats a l’Àsia i a l’Africa al llarg dels últims cent anys...
Moraleja: les Constitucions no són inamovibles, si el personal ho vol i ho expressa (i si tens bons suports internacionals que hi vegin beneficis, ai las).
Con KRT
Salut
Com que aquesta constitució no ha respectat els drets dels catalans, lògicament els catalans la rebutgen.
O sigui.... hasta luego Lucas!
...I AN FRANCO,VA DIR...AVANS D'ESTIRAR LA POTA..."TODO ESTA ATADO Y BIEN ATADO"...PARAULA DE DEU.
Que bons que eren la Trinca, no els valorem prou
¡Qué gracia y que ingenio! Ves, si llegais a iros, esa parte del humor, tan vuestro, la perderemos. Yo, como ya no me deben quedar muchos años, espero irme al otro mundo antes de la separación y caramba para no pensar que me muero del disgusto.
Volviendo a vuestra Trinca, recuerdo que yo he cantado todas las canciones pero, sin embargo, ésta nunca la he oído. Gracias por compartirla.
genials!!!!!
Publica un comentari a l'entrada