Quan
la necessitat estreny, la imaginació es dispara. És el cas de
l'equip de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, que ha
tingut una idea ben diferent per donar-se a conèixer i recaptar
fons.
"És
una iniciativa pionera a Europa per a un centre de recerca
bàsica. Mostrem perquè la ciència és peça clau per al
benestar i quins són els nostres reptes a través de la
diversió, la bona sintonia i la complicitat de la comunitat
IRB", manifesta Joan Guinovart, fundador i director de
l'institut des de la seva creació el 2005.
Els objectius són donar a conèixer l'IRB a un públic ampli mostrant una faceta propera dels científics, atreure microdonacions i suport de nous patrocinadors i captar talent investigador.
Els objectius són donar a conèixer l'IRB a un públic ampli mostrant una faceta propera dels científics, atreure microdonacions i suport de nous patrocinadors i captar talent investigador.
CASTELLANO
Cuando
la necesidad aprieta, la imaginación se dispara. Es el caso del
equipo del Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona, que
ha tenido una idea muy diferente para darse a conocer y recaudar
fondos.
“Es una iniciativa pionera en Europa para un centro de investigación básica. Mostramos porqué la ciencia es pieza clave para el bienestar y cuáles son nuestros retos a través de la diversión, la buena sintonía y la complicidad de la comunidad IRB”, manifiesta Joan Guinovart, fundador y director del instituto desde su creación en 2005.
Los objetivos son dar a conocer el IRB a un público amplio mostrando una faceta cercana de los científicos, atraer microdonaciones y apoyo de nuevos patrocinadores y captar talento investigador.
10 comentaris:
Felicitats per la iniciativa i el treball que feu, gràcies a la vostra feina tindrem una vida millor....
No no deixeu de fer investigacions per nosaltres.
És una proposta molt maca per tal de poder recaptar fons, alhora que veure com científics han de fer aquests tipus de coses per aconseguir-los, després de veure com altres s'omplen les butxaques per viure la vida desaforada amb els diners de tots nosaltres. No m'imagino ni Pujols, ni Barcenas, ni Rato, ni Mato, ni Cospedal, ni uns quants centenars per no dir milers ballant per aconseguir diners, només em fa pensar que alguna cosa no funciona bé en aquesta societat. De nou enhorabona per la iniciativa, però no deixa de ser quelcom a reflexionar.
El vídeo està molt ben fet, Josep, cosa professional, ben maquetat i amb els noms i crèdits de tothom, i la data i el lloc. Excel·lent. La llàstima, com bé dius, és que calgui fer això per poder recaptar els ajuts que els neguen els qui s'han embutxacat recursos en temps de vaques grasses, i també ara, que totes són magres.
Molt, molt bé ¡¡¡¡
Salut
Aquestes coses em saben molt greu, perquè jo crec que Catalunya ja té mitja feina feta amb aquests temes. Aquest Institut de Recerca no és l'únic que tenim, i penso que no es pot perdre ni aquest ni cap dels que hi ha en els hospitals. I si, és veritat, per molt ven fet que estigui fet el vídeo, que si ho està, fa pena que un país hagi de fer tot això.
Miquel, la verdad es que el video parece hecho por un profesional, y sin embargo es el propio médico quien lo hizo. De todas maneras que el Institut no de pistas, no vaya a pasar que los contraten para hacer más videos y dejen de ser investigadores.
Salut.
Es una pena como ya se ha comentado aquí, que haya que hacer estas cosas para recaudar fondos para la investigación. Es una idea genial, la música es el camino más corto para llegar al corazón de las personas. Pero me indigna, que haya que hacer estas cosas para sustituir ayudas que deberían venir del estado. La dura realidad se impone. Nuestro país es un país de ladrones y delincuentes, que además nos tienen en sus manos. "Nos gobiernan" Qué espanto!!
Una abraçada, Josep.
Tienes razón, Montse, la música es el camino más corto, pero sabes que pasa, que actualmente la música dura muy poco, y temo que antes de recaudar la cantidad que se necesita este video ya habrá pasado a la historia. Es una pena..
Una abraçada,Montse.
Totes les iniciatives per ajudar els altres són lloables, i si es tracta de malalts, encara més.
Xavier, dispensem, però per a tu, aquí hi ha bruixes. Cada cop que vull contestar-te, a Blogger passa alguna cosa. Alhora tampoc em deixa posar un post.
Bé doncs estem plenament d'acord llàstima que no es potenciï en comptes
d'actuar d'aquesta manera, a més no recolliran gairebé res, perquè la gent només ho mira uns dies. Es cansa molt aviat.
Una abraçada
M'encanta! Comparteixo :)
Publica un comentari a l'entrada