Emili Guanyavents (1860-1941)
Els segadors
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Anònim
Els segadors
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra—.
Contra tots los catalans,
ja ho veieu quina n'han feta!
Seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra—.
Contra tots los catalans,
ja ho veieu quina n'han feta!
Seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
Una església n'han cremat
que Santa Coloma es deia.
Mataren un sacerdot
mentre que la missa deia.
mentre que la missa deia.
Cremen albes i casulles,
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
que alabat sia per sempre.
Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc,
deien que era massa negre
i el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.
En presència dels parents
deshonraven les donzelles,
a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc,
deien que era massa negre
i el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.
En presència dels parents
deshonraven les donzelles,
i en mataven els seus pares
si del mal donaven queixa.
En donen part al virrei
del mal que aquells soldats feien:
—Llicència els n'he donat jo,
molta més se'n poden prendre—.
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perquè n’era temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera.
Anaren a la presó
per dar llibertat als presos.
per dar llibertat als presos.
Mataren los diputats
i els jutges de l'Audiència;
ne mataren lo virrei
al fugir-ne a la galera.
Lo bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
—On es vostre capità?
Quina és vostra bandera?—
i els jutges de l'Audiència;
ne mataren lo virrei
al fugir-ne a la galera.
Lo bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
—On es vostre capità?
Quina és vostra bandera?—
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre:
tot cobert amb un vel negre:
—Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera!
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
https://www.youtube.com/watch?v=XTLSphbounk Coral Sant Jordi
https://www.youtube.com/watch?v=0h49GPA7C7M Rafael Subirachs
El text original de la Cançó dels Segadors és un romanç coetani de la guerra de 1640 que es va transmetre popularment amb diverses variants melòdiques i textuals. La lletra va ser publicada per Manuel Milà i Fontanals (Romancerillo catalán, 1882) i la música per Francesc Alió (Cançons populars catalanes, 1892). La versió actual és d’Emili Guanyavents, que va guanyar un concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 que va generar una notable polèmica ciutadana. Els arranjaments musicals més coneguts són de Francesc Pujol per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon per a banda i el de Josep Viader per a coral. Després, Antoni Ros Marbà en va fer una versió per a cor i orquestra simfònica. Avui fins i tot hi ha una versió en música màquina. L'any 2011 l'etnomusicòleg Jaume Ayats va publicar un llibre en el qual es documenta que el romanç era l'adaptació d'una cançó eròtica popular anomenada Els tres segadors i la dama, coneguda també en altres països d'Europa. Amb motiu de la guerra de 1640, la melodia hauria estat adaptada al text d’una balada anònima que narrava els abusos de les tropes castellanes i que feia una crida als pagesos a revoltar-se. Eren altres temps...
Reposició d'una entrada de setembre de 2011
http://www.tv3.cat/videos/5232271/Bon-cop-de-falc-La-historia-de-lhimne
Extret del bloc: Amb vetusta gonella
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/
Serà retirat a petició
9 comentaris:
Espero sobretot que aquesta Diada sigui molt participativa i pacifica. Pacifica perquè potser hi hagi persones que ho vulguin endinsar tot, fen soroll i provocant qualsevol acte incívic. He rebut un correu, advertint, que poden haver-hi grups (sempre els hi ha, avui més) perillosos, la consigna és llevar els braços perquè els mossos s'adonin que passa res en aquell indret.
Moltes gràcies, Josep, per aquest post recordant part importantíssima de la nostra història; de Catalunya.
Una abraçada gran.
Gràcies a tu per comentari. Serà un èxit perquè la gent som pacífics, amiga Venus. Silenciar la veu d'un poble que vol parlar és un error, negar-li el vot a qui veu en les urnes la solució és un error doble.
Una abraçada, Venus.
Salut en aquet día ¡
Este post, te lo dedico solo a tí, amic Josep, acabo de arribar a casa.
Petons.
http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2014/09/diada-de-catalunya-2014-1800000.html
Salut per a tu també, Miquel.
Una abraçada.
Mª TRini, ja lo he visto, me hubiese gustado estar a vuestro lado, de veras.
Estais guapísimos los dos.
Un abrazo muy grande para tu hijo.
Un petó Mª Trini, y muchas gracias.
Ha sido todo un éxito. Enhorabuena y un abrazo a todos los catalanes. Ya hablaremos más despacio. Hoy no quería dejarlo pasar porque creo que es el momento. Me parece que hoy se han caído las torres del orgullo a quien todos sabemos que quiere mantener su posición, caiga quien caiga. Creo que hoy se le habrá puesto cara de funeral. Se habrá puesto a regar "raíces".
Franziska
Muchas gracias por tu comentario, Franziska. Visto esto, hoy voy a publicar un post que lo llevo pensando hace tiempo y viene a ser una pregunta muy directa a quien corresponda, justamente sobre esto, sobre el orgullo y sobre mi desconcierto.
Has sido muy amable, amiga .
Un abrazo.
Ha arribat l'altre juny. Hi som immersos.
Publica un comentari a l'entrada