Cercar en aquest blog

dimecres, 27 d’agost del 2014

Com ho hem d'escriure?

Ho deia per la ràdio una jove estudianta que parlava de les paraules que a la seva manera de veure han d'anar amb majúscules o minúscules. També tractava el tema de...:" Sí, sí, el redactor ho ha escrit perfectament, però posant-ho al cercador del DIEC2 la resposta és: “No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca”.

 Ja seria tot molt llarg, però encara hi ha un altre tema...

Aquests de moment no els toquem,  em fa por de no anar-me'n d'una cosa a l'altra.
Fem aquets, si us sembla bé.
No sé si té gaire sentit que una expressió complexa que és indubtablement un concepte comú, quan l’escurcem per fer més via, agafem cadascuna de les inicials que formen el conjunt i les posem amb majúscules.

Els italians van al davant en aquest punt, i també en diverses qüestions de la llengua pràctica, com ara en allò que ja vaig explicar i en altres coses acostades: n’hi ha prou de pensar en l’eliminació de la h muda, i no s’ha mort ningú.

Si bé encara, en aquest punt de les sigles, per mi s’han quedat a mig camí.

Ells escriuen les sigles, normalment –almenys en textos divulgatius–, posant la primera lletra amb majúscula i les següents amb minúscula, siguin sigles antigues com modernes, tant italianes com estrangeres, tant si corresponen a noms propis com a substantius per a nosaltres comuns. Així, escriuen Onu, Ue, Fmi, Usa, Dsk (Dominique Strauss-Kahn), Spd (Sozialdemokratische Partei Deutschlands), però també Esm (european stability mechanism, ara de moda), Opa, Isbn... Sí que hi ha casos de sigles corresponents a noms comuns i d’ús ordinari en què han fet un pas mes i també les escriuen amb minúscules, com ara ndr (nota della redazione), ct (calcio trainer), etc.

I per això no tenen tants problemes com nosaltres, que no sabem mai si hem d’escriure Unesco o UNESCO, Unicef o UNICEF, VAO o Vao o vao (vehicles d’alta ocupació), ACC1Ó o Acció o Acci10, ADIFAD o Adifad, Once o ONCE, Pirmi o PIRMI o pirmi (i la gent diu [o deia, snif] “la pirmi”, en femení, quan la P inicial és de programa), TAC o Tac o tac (i la gent diu “el tac”, en masculí, quan la T és de tomografia).

O bé: ¿té sentit que escrivim amb majúscules una sigla que alhora és acrònim* i per tant ha estat creada, justament, perquè soni com una paraula –i a més a més, tot sovint, amb la intenció que sigui eufònica, com en algun dels casos que acabo d’esmentar–? Té cap sentit que l’escrivim amb majúscules,** com si fos un crit?

* Acrònim: sigla (o abreviació formada amb lletres o segments inicials o finals d’una sèrie de mots) pronunciable com un mot ordinari. Que sigui acrònim no depèn, tal com es veu a la definició, del fet que els segments siguin només les inicials de la sèrie de mots o que de cada mot s’agafi més d’una lletra (o potser d’algun dels mots del conjunt no se n’agafa cap element): el fet diferencial de l’acrònim és que ha de ser pronunciable com un mot ordinari. De manera que IVA, UNICEF, Ibex, euríbor i Idescat són acrònims, mentre que UPC, Fecetc o IRPF no ho són, i iCat FM és un mig-mig.
** Escric, tal com ens han ensenyat a fer-ho, les sigles pures i dures –només les lletres inicials de cada paraula– amb majúscules; i els mots formats amb elements diversos del conjunt, i no sols les inicials de les paraules, amb majúscula al començament i la resta minúscules o, en algun cas com euríbor, tot amb minúscules.

I jo encara aniria més enllà que els italians: les sigles que corresponguin a noms comuns –els que, desplegats, no siguin noms propis– els escriuria amb minúscules, també la primera lletra de la sigla. Igual com hem fet en alguns casos, quan ha passat el temps i la sigla, com diuen, «ja s’ha consolidat»: ovni, sida, làser, sembla que també pime, etc. Doncs jo no esperaria aquesta consolidació i faria com amb qualsevol altre mot que s’incorpora a la llengua. 

I doncs, si és nom propi, com els italians, majúscula inicial de nom propi: Eua, Nasa, Oit, Gec, Diec, Ciu, Icv, Pp, Psoe, etc.

I si és nom comú, tot amb minúscules: iva, ipc, irpf, r+d, sos, din, rpm, uci, asap (as soon as possible), rip (requiescat in pace), acs (al cel sia), sa (societat anònima), cp (codi postal)...

Quin problema hi ha? Si, a més a més, ara tothom tendeix a les minúscules inicials en els noms comercials; si a les adreces d’internet no hi ha majúscules; si tothom està cansat d’escriure http i www i tantes altres de similars! A qui li sorprendria aquesta evolució de la llengua, d’altra banda ben lògica?

No pot ser que estiguis obligat a mirar manuals contínuament, en aquest cas per saber si allò és una sigla o un acrònim, o si està consolidat o encara li falta un bull –com ara les esmentades pime, rpm, din, Nasa, Unesco, asap, etcètera.

El munt d’avenços que es podrien fer si ens decidíssim a simplificar tantes coses ara mateix complicades.

Post trobat a http://vigilant-far.blogspot.com/
Fotografias seràn retirades a petició

17 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

El lenguaje es una constante evolución.
Las nuevas tecnologías hacen que se supriman las mayúsculas, dándoles un carácter de subida de tono de voz ciertamente grosero.
las direcciones, como bien has acotado, se escriben con minúsculas, y las siglas también.
Ahora bien, para el lector, para quien lo lee, para quien tiene que digerir lo escrito, es importante que hayan acotaciones. Los puntos, las comas e incluso, si lo deseas, los puntos y comas.
Si yo pongo sa, no es lo mismo que si yo pongo S.A. Lo que no es normal es que yo ponga S.a
Los acrónimos se deberían de poner todos en minúsculas si no puntúas, o en mayúsculas si quieres hacerlo.
Salut

Tot Barcelona ha dit...

Por cierto, en la foto pone iCat fm Creo que es un error.
Debería de poner icat fm
O bien :
ICAT FM
¿ Porqué ?
Porque la línea de separación entre la "t" y la "f" hace de punto, punto que no ponen por temor a que lo confundan con una dirección "mail" de internet.
Se tendría, por lenguaje, que poner icat fm, o bien Icat Fm, pero eso no es de recibo en la tecnología actual, por lo que debiera de escribirse
icat fm, sin más.
salut

Rodericus ha dit...

Bona reflexió. Soc partidari del sistema italiá, seria una bona manera de normalitzar aquet guirigai dels grafismas de las siglas.

Salutacions

KRT ha dit...

Els catalans sempre ens hem sentit molt implicats en la nostra llengua, i per això ho estudiem, ho analitzem i ho discutim tot. Naturalment, la normativa es pot sempre discutir i millorar, només faltaria; però la decisió final l’han de prendre els organismes autoritzats, en aquest cas, la Secció Filològica de l’IEC. Com que aquests organismes sempre van a remolc dels canvis lingüístics, que són constants, sempre és bo discutir les coses. Però per discutir-les amb criteri, primer hem de saber quin és l’estat normatiu del qual partim: conèixer la normativa i atenir-nos-hi, que per això la tenim (i després, si convé, discutir-la i demanar que la millorin):

http://www20.gencat.cat/Autoservei/pdf/abrevia.pdf

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions3.html

http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/ortografia/05Lagrafiadelesabreviacions.pdf

Afegeixo aquí alguns comentaris amb detalls (apostrofació, etc.):

http://www.iec.cat/SCB/QueCalSaber/QCS162.pdf

http://www.upf.edu/leupf/04quest/32_1.htm

http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/pdf/Organs_i_programes_IEC.pdf

Josep ha dit...

Miquel, dentro de mi ignorancia por desconocer cual es el sistema más adecuado para poner o quitar una normas, pienso que lo que a los italianos (dice esta joven estudianta, que con esta palabra reivindicaba (presidente/a), esta y muchas otras) decía que: lo que a los italianos les va bien a otras lenguas no. Supongo que esto requiere tanto tiempo como poner palabras nuevas. Quiero decir que por muy constante que sea la evolución de una lengua, (que lo tiene que ser) no lo será tan rápido como nos gustaría. Quizás cuando se haga no será lo que nosotros deseábamos. Recuerdo, por ejemplo, que hay palabras de uso habitual usadas en internet que hasta hace poco no fueron admitidas en el RAE.
Y ahora que digo RAE pienso y busco por internet como se escribe a través de GOOGLE. Y veo que lo hace siempre con mayúsculas
[…] La Real Academia Española (RAE), fundada en 1713, vela por el buen uso y la unidad de la lengua española, patrimonio...
[…] DRAE es la aplicación oficial que la Real Academia Española pone a su disposición a través de la editorial Espasa Calpe para conectarse al Diccionario de la...
[…] 6.8.2014. José Manuel Blecua, director de la RAE
No dice Rae, ni rae. Lo escribe en mayúsculas.
De la misma manera que pongo RAE, me ocurre igual con otras , por ejemplo RACE.

R. I. P. abreviatura de Requiescat in pace (descanse en paz en latín) o de "Rest in peace" (descanse en paz en inglés)

Salut.

Josep ha dit...

Hola Rodericus. Jo particularment no trobo que sigui gaire costos de seguir com fins ara, i ja és canviarà si s’ha de canviar. Deu ser perquè no els faigs servi massa. Amb tot cas, de la mateixa manera que busco alguna paraula al diccionari, també busco les sigles. Pot ser que si, que arribi un dia que fem servi les sigles en majúscula la primera lletra i la resta en minúscula, i si és un nom comú en minúscules tot. De fet sense donar-nos compta, això ja és així. Si tu vols posar RPM (revolucions per minut) ja fa molts anys que es posa en minúscula (rpm) o DVD, en majúscula, i així moltes. Penso que és veritat que tot es renova contínuament, no tinc cap dubte, tant és així que inclús passa per davant nostre sense donar-nos compta

L'única cosa que em molesta és la gent que escriu tot amb majúscules veus, això sí que crec que està mal fet, sembla que et cridin.
Una abraçada.

Josep ha dit...

És veritat, KRT, les coses ens poden semblar molt fàcils però no ho són tant. Ja dic que només per acceptar una paraula que ja és d’ús a nivell nostra, del carrer, primer passarà per algun departament d'estudi científic, de gramàtica i de lèxic, penso...

Però això passa amb el català i amb tots. No crec que el català sigui una excepció
El cas de les sigles a simple vista sí que crec que no està malament de pensar així, però tampoc descobreixo res, això ja dic que es fa des de fa anys. El que passa és que –i això és la riquesa de la llengua-- contínuament van sortint sigles i paraules, i és veritat que cadascun ho posa una mica com li sembla millor. He posat la fotografia de AECC i està en minúscula. I UNICEF ho puc trobar de qualsevol manera. Però alguns d'ells no, són com són.
També passa que nosaltres no entenem segons quines sigles i ens fem un embolic amb el masculí i femení, com és el cas de TAC o Tac o tac (i la gent diem “el tac”, en masculí, quan la T és de tomografia)-Una tomografia-.

Ara miraré els enllaços que has deixat, que segur que em trauran de més d'un dubte.

Moltes gràcies.

KRT ha dit...

També oblidava de dir que no hem de confondre la normativa ortogràfica amb el disseny de logos institucionals o comercials. La gent de màrqueting és molt creativa, i si un acrònim el dissenyen amb minúscules, amb un tipus de lletra determinat, amb un color específic i amb un dibuix o emblema distintiu, els seus logos són així i així els imprimeixen i els editen, perquè els identifiquem.

Però nosaltres, en un text escrit, hem d'escriure les sigles i acrònims d'acord amb les normes ortogràfiques vigents. No té sentit que escrivim un acrònim amb minúscules només perquè el logo és així, ja que no farem servir el mateix tipus de lletra que el logo, ni el color, ni l'emblema si n'hi ha. En un text, hem d'escriure, per exemple, "l'AECC" amb majúscules encara que el seu logo l'hagin dissenyat amb minúscules.

Josep ha dit...

KRT, pot ser que el que faci confondre una mica és aixó, però només hauria de passar en els que no en sabem. Però persones com el senyor o senyora propietària del blog d'on ho vaig agafar no poden caure en aquests error, això em sembla, perquè realment dona la impressió que en sap.

Em part en això que dius de la publicitat ja sabia alguna cosa a través de la paraula FECSA, que algú va agafar la lletra F i la va patentar. Ja t'ho explicaré millor, perquè s'ha de veure la lletra F.

Moltes gràcies.

Relatus ha dit...

Hi ha persones que a l'Assemblea Nacional Catalana li diuen "anc", tal com sona, en comptes de a, ene, ce.

Franziska ha dit...

Esta es la segunda vez que acudo para leer tu entrada y no sé qué ocurre que no me funciona la traducción. He cambiado, incluso, a Google Chrome y tampoco he obtenido ningún resultado.

Por supuesto que entiendo algo pero la verdad es que se me escapan algunas palabras y es por eso que no me atrevo a hacer ningún comentario.
Lo dejaré para mañana a ver di tengo más suerte.

Un abrazo. Franziska

Josep ha dit...

Loreto, jo també sento que ho diuen com dius tu, però la preguta es: com ho fan, en majúscules o minúscules?es amb majúscules, oi?
Gràcies.

Josep ha dit...

Holaa Franziska. Lo siento mucho, ya ves que normalmente lo hago en castellano y catalán, pero esta vez no porque lo he copiado todo de otro blog.
Basicamente se trata de lo siguiente. En Italia están cambiando el sistema de las palabras que n0sotros actualmente las ewcribmos com mayúsculas, como por ejemplo OTAN, UNICEF, RAE, etc.
Ellos han cambiado el sistema, y lo escriben así:Otan, Unicef, Rae...
Estas porque son nombres proios, como Luis, Alberto, Carmen...
Y los nombres comunes todo en minúscula.
En España hay un lio porque cada uno lo escribe a su manera, y piden unificarlo, pero de hecho el lio lo hacemos nosotros mismos, porque hay unas normas que muchas veces no cumplimos.
También los italianos piden que la
"h" muda desaparezca orque dicen que no tiene ningún sentido.
Muchas gracias por tu interés. Te lo mandaré a tu blog.
Un abrazo.




















Franziska ha dit...

Vengo a darte las gracias por el esfuerzo y las molestias que te has tomado. Me siento abochornada, la verdad, no quería yo provocar una situación como esa. Ha sido una cuestión de mucho tiempo y molestias.
Pero es curioso que haya vuelto a intentarlo y los resultados hayan sido los mismos...

Es interesante el tema pero aquí, ya sabes, dependemos de lo que ordene y manda nuestra academia de la lengua. Las normas, como en los idiomas, las imponen el uso que hacen de ellas los que las utilizan, como pasa con la academia que tiene que acabar reconociendo la realidad, le guste o no.

Como siempre, no es más que una opinión. La verdad, no pierdo mi energía en batallitas en las que mi opinión no se va a tener en cuenta: hasta donde he llegado que ya ni con mis hijos presento ningún plan. Reconozco que tú eres un hombre muy responsable y serio como acabas de demostrarme: lo tendré en cuenta, te acabas de ganar un cupón de oro y diamantes en mi estimación personal que ya era muy buena.

Gracias, tu esfuerzo queda como testimonio en mi blog. Que tengas un buen día y una buena y descansada noche. Saludos para tu mujer. Franziska

Montse.G. ha dit...

Pienso que las cosas por el momento están bien como están. Me parecería horrible ver escrito: "onu" "oms" "rae". Si han de cambiar, ocurrirá como con otras palabras, que finalmente la RAE, las acabará incluyendo en el diccionario.
Saludos.

Mercè Piqueras ha dit...

Doncs a mi, el sistema italià hi ha casos en què no m'agrada. Em resulta molt estrany veure que es refereixen a l'àcid desoxiribonucleic com a Dna, quan les sigles DNA són les que recomana una institució internacional que fixa la nomenclatura bioquímica.

Però hi ha una cosa que em preocupa més que la manera d'escriure les sigles, abreviacions o acrònims. I és que la gent parli amb sigles o que els científic s'inventin sigles i abreviacions per a qualsevol cosa.

Per exemple, fa deu anys trucaves a la Societat Catalana de Biologia per telèfon i et deien "Societat Catalana de Biologia, digueu." Ara, en canvi et diuen "Essacebé, digueu." I en les assembles d'aquesta mateixa societat, et parlen del CD i no és un disc compacte, sinó el Consell Directiu.

En la meva tasca de revisió d'articles científics, de vegada me'n trobo alguns farcits d'abreviacions, en molts casos, a més, inventades pels mateixos autors.

Josep ha dit...

Moltes gràcies, Mercè. Tens tota la raó, i això que he escrit també ve una mica al cas de les mateixes paraules que em deien uns metges del Clínic sobre el MM (Mieloma Múltiple)

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...