 |
| (Imatge emmanllevada a blogs.telegraph.co.uk) |
Malauradament,
tenir una cultura no implica tenir sentit de la justícia o ser empàtic. Hi ha
molts intolerants carregats de lletres, com Mario Vargas Llosa;
i en el seu cas la ignorància no el disculpa, perquè no ho és, de burrimàquio –tampoc
en relació amb Catalunya, perquè hi ha viscut uns quants anys.
El signatari de la mena de ban militar que és el manifest de Libres e Iguales
té molt clara quina ha de ser la política espanyola respecte a Catalunya: ni
pa, ni sal, ni aigua. Xarop de freixe. Perquè som perversos i “el nacionalismeés una religió i una forma de fanatisme”. La cançó de l’enfadós.
Un home culte com Vargas Llosa hauria de saber que de nacionalismes n’hi ha de moltes castes: invasius i defensius, autoritaris i democràtics, excloents i integradors, instal·lats i bandejats, cofois i autocrítics, hermètics i porosos, opressius i emancipadors… i que no es pot matar tot el que és gras.
Un home culte com Vargas Llosa hauria de saber que la identitat nacional i la religiosa són dues esferes distintes que giren de manera diferent: la primera és mudable, admet graus i no desplaça la raó; la segona és inalterable, no admet graus i recolza únicament en la fe. A més, hi ha religiositats intransigents (negadores de l’alteritat) i n’hi ha de tolerants (que respecten la diferència religiosa). No es pot matar tot el que és gras.
Un home culte com Vargas Llosa, fill intel·lectual de la Il·lustració, hauria de tenir una visió més clara del fanatisme. Fanatisme és dir que l’única nació és la meva i la dels altres és mentida. Fanatisme és dir que els altres no tenen identitat ni dret a voler ser alguna cosa. Fanatisme és dir que una minoria nacional, majoritària en el seu territori, s’ha de posar a les ordres de la majoria nacional que la vol destruir. Fanatisme és negar-se a pactar amb un poble que vol votar. Fanatisme és posar les fronteres i els estats per damunt de la voluntat de la gent. Fanatisme és el rostre d’un peruà ressentit en el mirall.
No es pot matar tot el que és gras, senyor Vargas Llosa, ni és just acarnissar-se contra un país ocupat que demana democràcia.
Llegit en el bloc http://joancalsapeu.wordpress.com/ UCRONIES. Serà retirat a petició
12 comentaris:
Ho has exposat tan bé que si m'ho permets, només puc adherir-m'hi.
No sóc de manifestos, perquè no sóc intel·lectual com aquest individu i els seus "seqüaços" de la Faes, però si et cal, tens la meva signatura.
Xavier, si volts tractem d'encertar a qui haguera votat el senyor Vargas Llosa aquest dia: “DESDE ESTE MOMENTO EL PERÚ ES LIBRE E INDEPENDIENTE POR LA VOLUNTAD GENERAL DE LOS PUEBLOS Y POR LA JUSTICIA DE SU CAUSA QUE DIOS DEFIENDE. ¡VIVA LA PATRIA!, ¡VIVA LA LIBERTAD!, ¡VIVA LA INDEPENDENCIA!”
José de San Martín. Lima, 28 de julio de 1821
Ai, ai!, i jo que creia que el sostre ja el tenia el senyor Fernando Sabater, doncs mira, no!
Vés per on sempre tenim algú que fa el record. El senyor carregats de lletres,Vargas Llosa, clar.
Bon estiu i bones vacances!
Una abraçada.
Vargas Llosa va viure a Barcelona els anys del tardofranquisme (1970-74) i mai no va protestar pel tracte que rebia sota aquell règim la llengua i la cultura catalana. Quan li van donar el Nobel, en el seu discurs va esmentar Barcelona com la ciutat on havia après tantes coses... Però mai no va aprendre (o no ho va voler dir) que hi havia una dictadura, que hi havia una llengua perseguida, que no hi havia llibertats democràtiques i que hi havia "tancats a la presó homes plens de raó" que lluitaven per la democràcia. El seu país, el Perú, el 1824 es va independitzar d'Espanya (que tenia una Constitució que considerava "il·legal" aquella secessió, i que ja proclamava, com avui, que "la sobirania resideix en la nació"). Ara ens ve a donar lliçons?
Amb el Sr XAVIER PUJOL...
i amb tu...
una abraçada molt forta
salut
És pot dir més alt però no més clar. Al senyor Vargas Llosa té molt que callar, massa i si no que faci memòria històrica de com es va independitzar el seu país d'Espanya
Tens raó, KRT, és molt curiós aquest home.
És ben curiós que havent nascut poc abats abans del cop d’estat del Generalísimo, no consideri el nacionalisme espanyol com a perillós i no l’utilitzi mai com a referent del mal els alemanys de Hitler. És curiós quan ell és descendent de pares "mestizos". És a dir, descendent de les classes socials que van fer la revolució nacionalista a tota Amèrica per independitzar-se del Rei d’Espanya i ho van aconseguir. Considera a Simón Bolivar un nacionalista tarat? De veritat, és un ressentit!
Una abraçada.
o también estoy de acuerdo, Miquel,tanto el nazismo como el comunismo tuvieron sus intelectuales y artistas que apoyaron proyectos absolutamente abominables. Esto demuestra que puedes ser un Nobel de literatura y en cambio mear fuera de tiesto en política. Ya que es un escritor que se dediquen a escribir, porque cuando estaba aquí nunca denunció que se vivia en una dictadura.
Buen verano, y mucha salut, Miquel!!
Hola Bruixeta, el problema del sr Vargas Llosa es que se li va parar el rellotge amb el discurs nacionalista i no entén res de res del que passa a Catalunya, lo qual no li impedeix de pontificar, perquè es pensa que la seva paraula es paraula de Deu. A Vargas Llosa li sap greu les manifestacions del 2012 i La Via Catalana, pacifiques totes dues. En el seu llenguatge hi ha la violència i en el nostre no hi és pas, la violència.
Una abraçada.
El gran escriptor ... i premi nobel ... Vargas Llosa va perdre tota la meva simpatia com a escriptor quan es va presentar a eleccions a la presidència del seu país; que per sort, per als peruans no va guanyar ...! Intel · lectuals escriptors de llibres, al què sabeu fer ... què és ... escriure llibres ....! El que abans es deia "genericament" sabater a les teves sabates!
He leído despacio tu texto en catalán y tomo la palabra en castellano porque sé que soy -o así lo creo- buena amiga del pueblo catalán.
Creo que tenemos que aprender de los errores de quienes nos gobiernan, por las malas, ya sabemos a dónde se puede llegar y respetando y escuchando y, a veces, también perdiendo una parte de lo que tenemos, podemos llegar a conseguir el bien para todos.
El señor Vargas Llosa es un novelista de éxito, gracias a Dios, no está al frente de ningún gobierno: sus ideas, equivocadas y expresadas a la ligera, son solo sus opiniones. Claro que tú estás en tu derecho a contestarle, faltaría más...
Sabed que contais con toda mi admiración, hablando en líneas generales, como pueblo artista y creador. Un abrazo. Franziska
Hola Franziska. Ante todo tengo que decirte que no puedes imaginar cuanto te agradezco tu interes por nuestra lengua, se que lo dices de todo corazón y tambíen que lo haces y dices siempre.
El caso de Vargas Llosa no es porque a él le guste o no que Cataluña tenga una lengua propia, que también. El es muy libre de gustarle o no, y de firmar si quiere. Lo más importante es porque es un señor que aunque sea un buen escritor en cuanto a democrático le pondrian un cero en cualquier pais que lo sea.
De verdad, no se trata de una lengua, se trata de que nunca a denunciado nada en contra de una dictadura como la que teniamos. Nunca a aprovechado como Premio Nobel la oportunidad de decir que aquí nadie tenia libertat (en tiempos de Franco)ni a nombrado nunca el holocausto. En su pais "ni te cuento" y ahora como se atreve a dar clases a nadie?, y además negar a alguien una votación?, quien es él?. Menos mal que en Perú no manda él!!. A los de Faes ya les va bien este señor.
En esto de firmar en contra de otra lengua, la verdad es que no lo endenderé nunca. Como puede ser que hombres de letras, importantes todos ellos, y en mi modesta opinión mejor que Vargas Llosa, como era mi querido Miguel Delibes, no permitan más que el castellano.
En España hemos perdido muchas lenguas por culpa de ellos amiga mia. El Bable y el castúo entre otras es un vivo ejemplo. la riqueza de un pais está aquí, la UNESCO las subvenciona y aquí se mueren, o hay que luchar constantemente para que no desaparezcan.
En fin amiga Franziska, que vuelvo a agradecerte tu estima por nosotros, que de verdad es reciproca. En mi nombre, y estoy seguro que es la misma opinión la de todos los blocs que hoy han opinado.
Muchas gracias.
Un abrazo.
Pues si, Manuel, este señor a mi entender no puede dar lecciones a nadie de lo que hay que hacer. Como bien dices perdimos la confianza en él cuando ocurrió lo de su pais. Menos mal que no ganó, es cierto. y todos coincidimos. Ahora porque toca el tema de Catalunya que es un campo abonado para la gente como él y los de la Faes. Es un hombre resentido. Cuando vivia en Barcelona hablaba maravillas, que no hacia ninguna falta, era aquel momento para denunciar al mundo como estabamos aqui en España, y no lo hizo.
En cuando a escritos y Premio Nobel, de acuerdo, pero como demócrata un cero.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada