dimarts, 29 de juliol de 2014

El correcaminos de las 16:10


Ahora, en verano, y hasta que no se va el sol, tengo a los nietos agenda en mano controlando los horarios de los dibujos animados. Afortunadamente a mi me cuentan como uno más del grupo. A las 16:10 pasan la más genial, y mira que incluso me salto La Pantera Rosa  de las 15:35. Los niños creo que aun no lo saben y si lo saben les pasa como a mi, que hago ver que no lo se.

En la red podéis encontrar informaciones contradictorias y diversas, pero en general estaremos de acuerdo en que, a pesar del nombre, de ninguna manera el correcaminos  es más rápido que el coyote. La velocidad a la que se puede observar a un coyote corriente, (yo no he visto ninguno, claro), es de unos sesenta kilómetros por hora. En cambio, un correcaminos, apenas pasa de los treinta. Ah! Y no hace bic-bic o mic-mic. Mirar aquí.

Entonces, como es que fallas siempre? Coyote! Yo no diré nada a los niños, pero a ti se te  han acabado las excusas. Que sepas que no aceptaré más fracasos. Atrapa aquel pajarraco repelente de una vez, por favor!
De todos modos, y esto va por los que ya son mayores, las aventuras del coyote y del correcaminos nos permiten pensar sobre algún concepto interesante. Por ejemplo, la vida del coyote es una demostración continua de la Ley de Murphy. No importa la trampa que prepare, siempre sale mal. Si algo puede fallar, fallará y de la peor manera posible.
Si el coyote tuviera un poco de formación científica, seguramente prepararía sistemas redundantes, o como se llama ahora en política un plan B, por si falla el primero tener otros a punto. También haría ensayos previos, como los científicos, y dedicaría un rato a comprobar la calidad del material que le envían.
 Ya se, coyote, que puedes confiar en los productos marca ACME, pero no es buena idea hacerlo a la “tun tun” y que salga lo que Dios quiera. Y pensándolo bien hace muchos años que te sigo por la tele, y después de tanto tiempo de fracasos, quizás ya es hora de cambiar de proveedor!

Una situación habitual de la serie es cuando el coyote, en plena persecución del correcaminos, va demasiado lejos y sale del camino para quedar flotando un metro más allá del límite de un acantilado. Verdad?  Se mantiene allí hasta el momento que mira abajo. Tan pronto lo hace, comienza la gran caída. Yo creo que en el mundo de los dibujos animados, la gravedad actúa sólo bajo conocimiento de causa. Quizás habría que añadir un parámetro a las ecuaciones de Newton que tuviera en cuenta este factor. O quizás se trata de gravedad cuántica, afectada por el observador, y los pequeños de esto no se dan cuenta de nada, verdad?
Pero esto nos puede hacer reflexionar a los mayores sobre la realidad misma de las cosas. Existen aunque nadie las observe? La pregunta parece una estupidez, y seguramente es una gran estupidez, pero ha generado intensos debates filosóficos y científicos. Qué es y qué no es real?
El coyote también lucha contra una física increíble, -y a mi esto nunca me lo enseñaron en clase- si queréis mirarlo veréis que está llena de parábolas caprichosas. Cuando tira piedras, bombas, alguna máquina o incluso en la Wiquipèdia habla de un yunque; en fin, lo que sea, ayudado de grandes catapultas, no importa para nada la velocidad inicial, la masa del proyectil, la densidad del aire o la forma aerodinámica que le dé sin calcular nada. No importa lo que tire, sea lo que sea seguirá una trayectoria que hará que el punto de caída siempre sea justo encima suyo.

En un universo donde la ley de Murphy se cumple y las de la física no, resulta comprensible que el pobre coyote tenga problemas. Pero ya es hora de que aprenda de los fracasos y comience a intentar nuevas estrategias.
 Ya lo sabes, coyote: Si quieres obtener resultados diferentes, deja de hacer siempre lo mismo. Hasta mañana, amigo, y sin resentimientos, vale?
Fotos de internet. serán retiradas a petición

16 comentaris:

Miquel ha dit...

bippppppppp, bipppppppppppppppppp

Josep ha dit...

Noooooo, Miquel,nnnnnnnnnnooooooooo
No hace bippppp bippppppp, ni mmmmicccc mmmmmicccc, mira el video y verás.
Acojonante!!!!!
Bona nit.

salut.

KRT ha dit...

Senzillament genial, Josep. Em convenia, riure una mica. I sí, la Llei de Murphy és gairebé infal·lible; sobretot, si ets coiot (llegeixi's dona, gai, negre, gitano, palestí, català...). En canvi, els correcamins espavilats sempre se surten amb la seva, i les institucions (ACME) els beneeixen, o miren cap a una altra banda.

xavier pujol ha dit...

Malgrat tot, el coiot per molt que caigui d'un precipici de 1714 metres, que li exploti una bomba a sobre, que l'esclafi una gran roca de 1939 tones, o que l'atropelli un xoc de trens sempre sobreviu i no perd mai l'esperança.
Potser aquest 2014 aconsegueix atrapar l'anhel desitjat.

Bruixeta ha dit...

un dels millors post que he llegit !!!!
m'has fet riure de valent. Jo soc fan incondicional del pobre "coyote" i crec que algun dia es menjarà al correcaminos amb patates!! ;)

Una abraçada!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Ben fet Josep, fins i tot sembla que té estructura de paràbola. Sempre els innocents coiots prepararan els escenaris més interessants i arribaran els espavilats Correcaminos que amb sort i la seva poca vergonya seran els que trauran el benefici.
Una abraçada Josep

Rodericus ha dit...

Por cierto, la marca Acme, ¡¡ existía !!.

Saludos.

Josep ha dit...

Quanta raó tents, KRT, a part que a mi també em fa molta falta el riure, i no una mica, molt, molt, et poses a pensar amb el coiot i és talment com expliques. Aquí per les Espanyes crec que ni hi ha més d'una de (ACME)
Moltes gràcies.

Josep ha dit...


Tu sí que saps jugar molt bé amb els números, Xavier.

Que ets matemàtic per aquelles casualitats?

Josep ha dit...


Bruixeta, no siguis exagerada, dona,
Com ha de ser del millor que és llegit. A més a més, aquí si ja algú que es mereix un reconeixement és el Coiot. És fantàstic!!
Si ja no ho fet, ja no ho farà!!
Una abraçada

Josep ha dit...

Tens raó Alfons, Jo crec que el Correcamins era un corrupte de l'empresa ACME.
això si, no feia MIC-MIC!!
una abraçada.

Josep ha dit...

Rodericus, no, no existia, era una empresa fantasma!!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Acme
Una abraçada.

sa lluna ha dit...

Feia temps que no veia a aquest parell de fenòmens!! M'has fet recordar moltes tardes agradables amb aquests dibuixos animats.
Sempre em feia peneta el pobre coiot, encara que fabricava cada invent que em deixava sorpresa, tot i no servir mai per res que no fos per atrapar-se ell mateix.
Saps que mai havia vist un correcamins real?? Quines pintes porten!!

Ja veus que sa lluna hi és, però està molt embolicada últimament i és que els clients no saben que després de vacances seguirem treballant com sempre i per això ho volen tot per ahir.

Aferradetes, Josep!!☺

Josep ha dit...

Feia temps que no veia a aquest parell de fenòmens!! M'has fet recordar moltes tardes agradables amb aquests dibuixos animats.
Sempre em feia peneta el pobre coiot, encara que fabricava cada invent que em deixava sorpresa, tot i no servir mai per res que no fos per atrapar-se ell mateix.
Saps que mai havia vist un correcamins real?? Quines pintes porten!!

Doncs ja saps, salluna, al Canal 33, a les 16:10 els podràs veure si els senyors de Madrid et deixen. L'empresa Acme no existeix, no et son això d'alguna cosa? El pobre coiot comprant tots aquests estris que no servien de res i aquest ocel. lot encara se net fot. Curiosament tots em parleu de les desgràcies del coiot i el MIC_MIC del correcamins i ningú em parla de física. Pel que sembla no interessa a ningú. M'hem faig càrrec.

Ai, amiga, que bé em conec aquesteas paraules:[Ja veus que sa lluna hi és, però està molt embolicada últimament i és que els clients no saben que després de vacances seguirem treballant com sempre i per això ho volen tot per ahir]

Benvinguda, Sa lluna.
Una abraçada

sa lluna ha dit...

u u uu uu uu això sembla que fa (més o menys) ;)

La física és força interessant, millor dit, tot allò que m'aporti coneixements, però t'he de dir que ja fa molts anys que la vaig deixar enrere i que en tornar a llegir el teu enllaç he vist que s'han esborrat moltes coses de la meva memòria ... està molt bé refrescar-la de tant en tant, tot i que no m'atreviria a parlar-ne.

Més aferradetes! ☺

Josep ha dit...

Sa lluna, no cal que pateixis, a mi també em passa igual, i si parlem del coiot aquets ja es passa de la ratlla. El coiot titi el que tiri, i ho faci cap on ho faci sempre caurà sobre d'ell.
Més abraçades.