No hay cosa más sana que cada uno pueda expresarse como crea conveniente.
Me podeis decir que habeis leido a gente radial que quiere que solo se hable en catalán, incluso que se hable en la intimidad (esto también lo he leido yo), al revés también y mucho.
Pero como este no creo. Es una joya!! No tiene desperdicio. Si se inventase alguna especie de premio no dudo de que este ganaria sin discusión. Queda claro, pues, que a los niños catalanes no hace falta españolizarlos. Lo que estaria bien por parte del señor Wert es que en su ministerio ponga un departamento dedicado a los del casco conquistador.
Que peso me has sacado de encima COLONOS C'S, ahora ya se que es lo que te fastidia.
-
Retweeted by Marcel Padrós #SiSi
16 comentaris:
Mi estimado:
No creo que se deba dar demasiasa importancia a tantos y demasiadas muchas opiniones anónimas.
Creo nos lleva a la confusión..
Uno ha de seguir estudiando, hablando y cambiando opiniones con presonas con cara y ojos...
Es solo una opinión.
salut
I tant que els fastigueja fins el punt que volem acabar amb la nostra llengua. No ho aconseguiran, som un poble lluitador i el millor de tot : sabem lluitar pacíficament.
Una abraçada, Josep!
Doncs mira, aquí tenim un exemple pel Wert, que vegi fins on li arriba la curtesa. De cada dia penso més en que a uns quants els podriem portar a "parvulitos".
Em sembla que coneixes a l'Alfons, mira, mira ...
http://toparesileslletres.blogspot.com.es/2014/06/soc-mestre.html
Una aferrada i endavant!!
Miquel, tus opiniones son muy apreciadas por mi, ya lo sabes, y está claro que no se puede hacer caso, seguro! hay frases que no molestan(a mi por lo menos) y esta es una y bien genial. No creo que sea ni hecha ni interpretada con mala fe, creo más bien que los Hermanos Marx la hubieses hecho suya. Te aseguro que la he encontrado junto con otras a favor y en contra, y esta destacaba.
Salut.
Bruixeta, ho sento molt, però he rigut molt com ho diu aquest senyor. Tant de bo que tot fos així. Penso que no té més importància que allò que no esperes. Entre les que he vist per Internet, no per Twitter, destacava, destacava molt.
Deixem riure una estona, sis plau.
Una abraçada.
Bona nit, Salluna, ara parlant amb tu ja s'ha acabat el riure. Que ja veus ha estat gràcies a totes les contradiccions que deia. I que si hagués estat d’un altra manera sen va a la paperera instantàniament, o ja no el copio. Amb aquestes coses no cal jugar.
Bé, Paula, jo no se si sabre escriure tan bé com caldria per parlar seriosament d’aquests tema. Jo conec a l'Alfons, no tot el que m’hagués agradat però el conec, i quan el llegeixo penso que segurament ens tornarem a veure. Tant de bo! Els meus gendres que són i viuen aquí no el van tindre com a professor,són joves, però moltes persones més grans que ells si, i parlen meravelles d’ell. Que ho facin els de la seva edat, a vegades és senzill, però ja no és tan senzill quan són tots. Per això és més fàcil el mateix alumne. No voldria caure en el perill de l'exageració, però poques persones passen per algun lloc i deixen tanta emprèn-te em tems difícils. Pensa que a més d'aprendre català ràpidament en uns tems que per dir qualsevol cosa s’ha havia de fer en veu baixa, ell ho va fer i a més col·laborava amb totes les activitats que feia el poble. Estava molt integrant. Tots ho diuen. En fi Paula, crec que és la persona que tothom el voldria com amic, per això no és d'estranyar aquest magnífic article del gran escriptor Josep M Espinàs. Tant de bo tothom entengués tan bé com ell la situació d’un poble que tan sols vol la seva cultura i la seva llengua sense depreciar i respectar la castellana ni els castellans, per descomptat. No ho entenen amiga meva, no ho entenen, o no volen! M'agradaria que fos ara amb nosaltres un bon amic de l'Alfons, dels tems on ho feien tot junts, però damà al matí en quant el vegi ja li diré
Aquí entre aquests comentaris en tenim un exemple que si ens contestés algú que fos castellà diria que no pot ser.
El Miquel és un home tan català com jo, i pacífic. El veuràs parlar malament de tots els polítics quan són lladres, això sí. Al dia que ens veiem ens parlem en castellà o català, tant s’ha val, i ara escrivint exactament igual. Els espanyols no poden entendre o no volen, perquè els hi sobre una llengua, que és la nostra, la teva, el valencià i el català, això sí que ho tenen clar.
Una cosa, hi em això acabo. Hi ha un senyor que és el propietari d’un bloc, que jo el tinc entre els meus. Ell és professor de la Universitat de Valladolid, Fernando Manero, i ell tampoc ho entén, i no en té prou amb això sinó que diu (no a mi) que s’hauria de fer que els brasilers parlessin l’espanyol, d’aquesta manera tot Sud-amèrica no tindrà problemes pel comerç amb MERCASUR. Què fort!!
Jo VULL el català a l’escola, i VULL sobretot que el senyor que està fent vaga de fam guanyi, i si cal, tots ens plantem pacíficament, tal com som davant de la injustícia.
Paula, moltes gràcies.
Un petó
Josep no crec que una persona que diu tal bestialitat sigui l'autèntic perill. L'autèntic perillós és el del "políticament correcte", el qual amb lleis subtils i amagades va denigrant poc a poc les llengües pròpies. Aquells del: "És millor parlar en ..." "Hem de parlar en ... per relacionar.se", Aquells que transmeten que la llengua és només un mitjà per al comerç i, si no li toquen a la seva, mai el que identifica un poble i li dóna, precisament, identitat davant els altres.
Salutacions Josep
Gràcies, no mereixo tant, però si vull dir-te que estic molt orgullós del meu pas per Catalunya, de parlar el català quan em presenta l'ocasió i d'escriure, encara que sigui malament.
Una abraçada
Ment oberta i tolerància, que el món és de tots i de ningú, alhora; que la cultura i els costums dels pobles són tresors que no s'haurien de perdre.
Gràssis Josep, gràssis Alfons!!
Aferradetes i bon dia!
Alfons, tens tota la raó, no són aquests els que fan por, són els que anomenes: "És millor parlar en ." O els que hi posen un "però". A mi ja m'agrada, però"...
No fa gaires dies vaig publicar un post sobre les llengües que encara hi ha persones que lluiten perquè algú els escolti, perquè ningú ho fa, encara que són llegues protegides. Són com els peixos que els treus de l'aigua i es resisteixen a morí. Quina pena, era tan rica tota la Península...
És per això que trobar una persona com tu, que a més de les qualitats personals, defensa aquesta llengua d'aquesta manera és com un tresor afegit. L'article del Josep M Espinàs, ja havies comentat alguna cosa, ha estat una sorpresa quan Salluna m'ho ha dit, és com una presentació d'un escriptor nou, de veritat!Moltes felicitats!
Sento repetir que aquest post només ho he fet perquè el senyor que ha escrit això no ha pogut posar més contrasentits en tan poc espai, perquè si no ni ho "copio". Però veien el resultat, ara estic conten d'haver-ho fet.
L'altre dia llegia un article de l'economista Sala Martin i deia que no coneix cap país que dues llengües diferents encara que semblants es parlin amb tanta soltesa, passant d'una llengua a una altra sense canviar el xip, a més que amb 30 anys de funcionament sense problemes, sent un model que ha estat copiat en llocs de molta emigració, es vulgui eliminar del tot fent trampes.
Moltes gràcies, Alfons.
Salluna, les teves paraules em recorden les d'Ovidi Montllor
"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense".
Doncs també, hi ha gent que no li sembla bé aquesta frase, pensant que l'altre -el castellà- també té dret a tindre una escola només en castellà, sense adonar-se que els resultats finals són iguals, sinó millor en alguns casos si els comparem amb altres Comunitats. Si cal comparar...
I sense pensar que la llengua més dèbil és la nostra, i cal protegir-la. I fer-ho plenament.
Moltes gràcies, Salluna.
Una abraçada.
Per moltes voltes o opinions que donem al tema de la llengua, molts hem arribat a la conclusió de que l'única solució és la Independència.
Fita
Home, un de sol que pensi així no fa por però si n'hi ha gaires... estem ben arreglats!
Fixat bé el que diu, Xavier, perquè a mi em feia molta gràcia, i encara me’n fa. Per una banda reconeix que els nens catalans parlen i escriuen perfectament en castellà, que ells en diuen “Español” tant se’n fa, però al final és on veig encara més contradicció, o mala llet, i aquí és on fa mal. Em diuen que seguin pacten. Qui m’ho diu és un home de pactes i paciència, però clar arriba un moment que un ja s'he cansat i diu fins aquí em arribat, ja són molts anys, moltes il·lusions perdudes darrere l'impossible, i ja no puc més. Em qui es pot fer un tracte si és vol és amb Mallorca i València. L'únic que no es pot fer, és deixar que ens passin per sobre com sempre. La Història ho diu clarament.
Una abraçada.
Home, un de sol que pensi així no fa por però si n'hi ha gaires... estem ben arreglats!
Loreto, un home que pensa així és que està en contra de C's. És un personatge contradictori. Si ho escriuen bé sí que fan por, però si volem la nostra cultura i la nostra llengua i ja no hi ha més pactes, les paraules s'acaben, ens fotem contra la paret que ens posen, llavors no hi ha més remei. O ens plantem o de qui quatre dies haurem d'explicar als nostres fills i nets que no em sabut lluitar a favor de la nostra llengua. Com en qualsevol dictadura. És molt fort però és el que és.
Una abraçada, Josep, a tu i a l'Alfons i a tots els que escriuen habitualment els seus comentaris al teu blog. Entre tots fem un diàleg constructiu i cordial, amb les lògiques discrepàncies puntuals (el "contraste de pareceres", en deien abans), però amb un fons comú d'educació i serietat que no tenen molts d'aquests opinadors que s'amaguen an l'anonimat de les xarxes (o no: també n'hi ha que signen les seves bajanades).
Per a mi, la millor aportació de Sa Lluna ha estat la divulgació del nou blog de l'Alfons, que juntament amb el que ja tenia recomano vivament al qui no els conegui:
http://toparesileslletres.blogspot.com.es/
http://toparessiempre.blogspot.com.es/
Salut a tothom! Que demà és la Patum a Berga i les Enramades a Sallent.
Jo crec que ha valgut la pena haver trobat per la xarxa aquest cas totalment fora del que és habitual. Això ans ha dut ràpidament d'un a l'altre a conèixer l'article de Josep M Espinas. I l'Alfons crec que no podia començar un bloc millor del que ho ha fet. Si, estic d'acord amb el que dius de Salluna, ha estat una col·laboradora magnifica. Sempre és molt bona, tan col·laboran com en el seu bloc.
Moltes gràcies. KRT.
Publica un comentari a l'entrada