 |
| imagen de wikipedia |
Ubi
sunt? (on són?). És un dels tòpics literaris associats amb el temps de més
fama. Ve de la frase en llatí "Ubi
sunt qui ante nos in hoc mundo fuere?" És una pregunta retòrica que fa
referència al destí dels grans personatges del passat que han mort. Es vol
destacar el caràcter transitori de la vida humana i la vanitat de les coses
d'aquest món. L'expressió "ubi sunt?" prové d'un vers medieval que
diu: "On són aquells que foren abans que nosaltres?". De fet, es
tracta d'un tema tòpic d'origen bíblic que reneix a l'edat mitjana com a conseqüència d'una religiositat que només concep
l'existència plena de sofriments que prepara el camí cap a la vida eterna.
D'aquí
la reflexió pessimista sobre la brevetat de la vida, el caràcter mudable de la
Fortuna, el valor intranscendent dels béns humans i el poder igualitari de la
mort, tots aquests també temes tòpics. Apareix en nombroses composicions
medievals de tipus elegíac que planyen la mort d'algú. Alguns autors famosos
per l'ús del tòpic són Jorge Manrique, Ossian o François Villon. Impregna la majoria de poemes medievals.
Recital de poesia Ubi Sunt a càrrec del grup Poètics.
Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.
Aquest
grup, està format per 4 esplèndids rapsodes: La Rosa, en Toni, en Gabriel i
en Quimet (guitarra) i ens van fer un magnífic recital de poemes de
diversos autors entre ells Joan Salvat- Papasseit, Miquel Martí i
Pol, Miguel Hernández, Marc Romera, José Luís Goytisolo,
Montserrat Roig, Vicent Andrés Estallés, Luís Cernuda, Joan
Brossa, Mercè Rodoreda, Josep
Pons, Juan Ramon Jimenez, Amir Or, Omar Kaiam,
Joan Margarit, Màrius Sampere....
A més van dedicar una cançó a la gent de Balsareny i van recitar un poema en homenatge a les dones treballadors de les colònies tèxtils d'aquest eix del Llobregat.
A més van dedicar una cançó a la gent de Balsareny i van recitar un poema en homenatge a les dones treballadors de les colònies tèxtils d'aquest eix del Llobregat.
Gabriel Ferrater Posseït
Salvador Espriu Just abans de laudes
José Agustín Goytisolo Palabras para Júlia
Montserrat Butxaca Fertilitat
Marc Romera L'aigua
Luis Cernuda Un español habla de su tierra
Montserrat Roig Mort a Ravensbrück
Joan Margarit Mar d'hivern
Màrius Sampere Hi ha una cançó
Mercè Rodoreda Agonia de llum
Vicent Andrés Estellés Vindrà la mort, i jo no seré al llit
Vicent Andrés Estellés Coral romput-I
Vicent Andrés Estellés Coral romput-II
Amir Or A través de los ojos del mono
Josep Pons i Alsina Ha mort un ocell
Miquel Martí i Pol Em declaro vençut
Miquel Martí i Pol Cançó
Juan Ramón Jiménez Dejadme en el jardín fragante
Hi van assistir una vintena de persones i ens va
agradar molt!!!!, hi havia moments que se'ns posava la pell de gallina!.
Felicitats al grup “Poètics” per aquesta magnífica vetllada.
El vídeo de Toni Gol, ha estat “penjat” amb el seu
permís. Moltes gràcies.
15 comentaris:
Molt bó ¡¡¡¡
Molt
Salut
La poesía y la belleza es lo único que nos puede redimir de estos tiempos miserables.
Saludos.
Moltes gràcies, Josep. Un post excel·lent, amb una antologia poètica molt interessant. Me'ls aniré llegint amb calma. Em sap greu haver-me perdut el recital d'Ubi Sunt. Però gràcies a la teva recopilació d'enllaços és gairebé com si hi hagués estat (deixant a part la declamació, la música, etc.). Però almenys, amb la teva bona feina, "nos queda la palabra".
Quina selecció més extraordinària!!
Quanta saviesa i humanitat destil·len aquests poetes. I encara més en les magnífiques interpretacions que ens adjuntes.
Fita
Que interessant, gràcies per compartir-ho i explicar-nos-ho tant bé, Josep.
Que interessant, gràcies per compartir-ho i explicar-nos-ho tant bé, Josep.
Impossible trobar una millor tria. Un post magnífic
Muchas veces tengo que pedir perdón por lo mucho que tardo en contestar. Esta vez también lo hago. Lo siento mucho.
Saludos a todos!!
Miquel si que valió la pena, y más cuando a poesía es social, como esta.
Salut.
Rodericus, de verdad que no nos queda nada más?...
Una abraçada.
KRT, el que no puc dir-te és si van ser millor o pitjors rapsodes que els que normalment escolto, ja saps que jo no hi entenc, però la manera de fer-ho va ser molt bona.
Una abraçada.
Xavier, si t'agrada la poesia, aquesta t'haguera agradat. Hi havia algunes d'elles que feien posar la pell de gallina. Feia tems que no gaudia tant.
Una abraçada.
Loreto, només he tractat d'imitar l'ordre que portaven. M'hauria agradat posar un vídeo perquè veieu la forma que tenen de recitar i tocar la guitarra, o les mans ....
Moltes gràcies.
Bruixeta, tu que pots fer-ho, fes que vinguin al teu poble; no està gaire lluny del nostre i són gent que no van a on hagui gaire gent.
T'agradarà!!
ostres, gracies per la idea Josep!
Publica un comentari a l'entrada