dilluns, 19 de maig de 2014

de patos y de ranas



En política (y especialmente  en las campañas electorales) es una fuente inagotable de anécdotas. Sobre todo basadas en las tonterías que se sueltan, los razonamientos ridículos, las promesas imposibles, las falsedades manifiestas y las metidas de pata más memorables. De verdad se sorprenden de que la gente se aleje cada vez más de la política? Considerando el nivel intelectual que muestran los principales actores sólo puedes pensar que son muy limitados o que creen que la población es muy limitada.
Hoy lo escribo todo en castellano con la esperanza que me lean  varios señores que se dedican a la política fuera de Cataluña y también los que  están aquí, que nadie piense que me olvido de ellos.
Digo “están aquí” porque últimamente están más aquí que allí...
 Podría poner hasta el nombre de ellos, pero  creo que no hace falta. Con decir que uno de ellos después de alegrarme porque le llamaban Papa Noel, y esto es simpático, ahora resulta que es machista y no sabe disculparse, y mira que lo tenia bien fácil. Pues no! Su torpeza  llega a límites insospechados.

Hay otro que no se como se las apaña, pero  como si las Redes Sociales fuesen suyas hace detener  a quien escribe alguna cosa (a veces muy mal dicha) pero a veces no tanto.
 [Se investigará  a una persona que escribe: “A mi no me gusta que maten a nadie, pero ahora me voy a tomar una cerveza”. Y mi pregunta queda aquí… Esto es un delito o bien como se quiera interpretar? ]

Luego tenemos a otro señor, que este manda mucho. Creo que es el que manda más. Y después de repetir una y otra vez durante mucho tiempo que Cataluña no puede, no puede, no puede… hoy nos dice: …. “Para que Cataluña no se quede ´aislada ni fuera del mundo´ ¡!!
Atención!, fuera del mundo!! Poca broma, fuera del mundo!!


Pero vale la pena aprovechar para sacarle punta a alguna curiosidad. La que me ha hecho reír más fue una afirmación del ministro de exteriores, el señor Margallo, (cito su nombre por si alguien no le conoce) cuando comparó la situación de Ucrania y la de Cataluña diciendo que:"Le aseguro que si croa (sic) como un pato y nada como un pato, es un pato"
No me voy a meter en política, que aquí intento no hacerlo, a veces. Pero no me resisto a hacerlo en el tema de los patos y el croar  (raucar) en catalán.


Por supuesto, lo que destaca es el hecho de que los animales que croan no son los patos. Los patos graznan (grallen) en catalán, señor ministro!! .

Los que croan son las ranas, señor Margallo.

12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

En alguns tebeos, els "patos" feien cuac cuac en castellà i els ànecs, mec, mec, en català.
Com el Milú castellà que fa guau, guau, i el català bub, bub,
No se'm mal interpreti, en parlar d'animals després de les teves reflexions.

Fita

Miquel ha dit...

Creo que tenemos lo que nos merecemos, al fin de cuentas los que les votan son la mayoría ¿ no ?

Josep ha dit...

Si, Xavier, en els TBOs feien guau guau, és veritat. I els dibuixos animats el Correcaminos fa Mic Mic, i és mentida, si busques un vídeo d'un Correcaminos de veritat veuràs que ho fa d'un altra manera. Encara ric ara del ànec i la granota.

En el fons som com a nens!!




Una abraçada

Josep ha dit...

y les volveremos a votar, no tengo ninguna duda. Mira: han pasado 48 horas y todo el lio de cada uno ya lo han tapado, y la misma gente los vitorea.
La España de siempre!
Salut.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El masclista no s'ha disculpat perquè és tant masclista que no sap veure quin problema tenia el comentari. "si és la veritat!"(deu pensar)

KRT ha dit...

També he llegit fa pocs dies que un president d'una comunitat autònoma (el de Madrid, vaja) va dir que Camilo José Cela era "el único premio Nobel que tenemos en España". Premi!

També es va dir fa temps que una anterior presidenta de la mateixa comunitat autònoma es pensava, quan era ministra de Cultura, que Jose Saramago era una senyora (Sara Mago). Jo no ho he vist personalment, potser és un acudit que, de tant repetit, tothom se'l creu. Però si fos cert, seria de medalla.

Es va dir fa uns mesos que un fncionari del Ministeri d'Educació havia demanat a la Universitat de les Illes Balears quant cobrava el "catedràtic senyor Ramon Llull". Tampoc no sé si és veritat, però si ho fos, seria de diploma!

Són els polítics que ens mereixem, en efecte. I els que no són polítics: avui he llegit que en un programa de televisió d'aquests en què surten (i cobren) "famosos", els van fer un examen amb preguntes com: quants anys són un "lustro", quin estel indica el nord o quina és la capital dels Estats Units. Doncs bé: els concursants van dir que un lustre era 1 any, 10 anys, 100 anys o 100.000 anys! Que l'estel que marca el nord és el "lucero del alba" (o sigui, Venus). I que la capital dels EUA era Nova York o Miami. I els tres que sabien la resposta correcta van escriure Whasinto, Wachinton i Washintong. Llavors vénen els del PISA i ens estranyem de treure tan males notes! Amb aquestes actuacions promocionem la Marca España... País, que diria Forges.

miquel ha dit...

I no cal dir, Josep, que tots sabem com es diuen en castellà els qui "rebuznan"

Josep ha dit...

És veritat, Loreto, les persones que són com ell no veuen el seu problema. Però tractat-se d'un polític que estan molt acostumats a dir mentides, no li costava res de dir-ne un altre. I clar, ell es queda amb la seva raó i no dóna peu a cap tipus de comentari. Ha no ser que a sobre de masclista li agradi que li vagin recordant el que és.

Josep ha dit...

KRT, alguns del que dius alguns d'ells ja els coneixia, però creia que uns eren de veritat i altres llegendes urbanes " El del premi Nobel també és molt bo perquè va dir:" Nuestro único premio Nobel;como todos ustedes saben..."Es va deixar pel camí a mitja dotzena!!.

És fantàstica la ignorància del paio, però per riure el de l'ànec i la granota, de debò

Josep ha dit...

Rucs, Miquel, són molt rucs la majoria d'ells. Només has de llegir el que comenta en KRT.

Bruixeta ha dit...

La (in) cultura dels nostres politics es evident des de fa massa temps ( recordem la ministre del interior que al preguntar-l’hi per Airbag (la pel•lícula de Juanma Bajo Ulloa) va dir que és que ella només veia cinema espanyol?)
La prepotència que tenen va un pas més enllà. Qui no recorda les paraules d’un senyor que ara es presenta a eurodiputat i que varen se tals com : se hará el trasvase por cojones ?
I així anar-hi anat
Que ara ens treguin del mon? No té mèrit ( o té el mateix mèrit de qui a dit aquestes paraules) ja ens han tret de la galàxia...
Una vergonya tot plegat.
Un petó, Josep!

Rodericus ha dit...

Si ademas de votos, para ocupar un escaño el el congreso o parlamento autónomo hubiera que opositar, mas de uno y una que se muestran muy ufanos de condición de parlamentarios, ¡¡ sacarian un cero "patatero" !!.

Saludos.