«Nunca
fue, la nuestra, lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó
nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron
suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» (Juan Carlos I de
España, 23 abril 2001)
 |
La llei del silenci (t.o.: On the Waterfront), d'Elia Kazan (1954)
|
| «Que el govern d’Espanya permeti que avui no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al País Valencià que s’expressi en la seva llengua és una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un fet injust i intolerable. |
»A València li han pres els mitjans propis i ara li lleven el senyal dels mitjans amb què comparteix llengua i cultura. [...] Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet.
»Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podem mirar i callar. Es tracta d’un atemptat consumat que fereix l’ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.»
(Joaquim Maria Puyal, Catalunya Ràdio, 22 gener 2014)
 |
| La llei del silenci (t.o.: On the Waterfront), d'Elia Kazan (1954) |
 |
| por hablar en catalán |
CASTELLANO
«Que
el gobierno de España permita que hoy no haya ningún medio de comunicación
audiovisual en el País Valenciano que se exprese en su lengua es una
deficiencia grave de servicios comunicativos y, además, un hecho injusto e
intolerable.
»A Valencia le han quitado los medios
propios y ahora le quitan la señal de los medios con los que comparte lengua y
cultura. [...] Los mismos que se cargaron Canal 9 y la radio autonómica ahora
han urdido, organizado y ejecutado un acto impropio del siglo XXI en Occidente;
ellos son los ideólogos y ejecutores del hecho.
»Ahora,
todos los demás, políticos, empresarios, profesionales, agentes sociales y
ciudadanos, si callamos, seremos cómplices. No podemos mirar y callar. Se trata
de un atentado consumado que hiere el alma de todo un pueblo. Es un acto de
violencia simbólica, que hace daño. Los que lo sufren se sienten muy solos. »
(Joaquín
Maria Puyal, Cataluña Radio, 22 de enero 2014)
9 comentaris:
De les paraules del Borbó no diré res. Apart de ser republicana els Borbons concretament en fan certa angunia. No se pas a que deu ser degut.
Les paraules del gran Puyal, colpegen el cort de qualsevol persona amb un minin de sentiments per la cultura.
Una vergonya.
Hola Bruixeta. A mi no són només els Borbons, són tots aquells que són exactament el que han estat sempre: uns conqueridors. Abans de territoris i després de llengües, tan sols perquè la seva sigui l'única d'una part de la Península. El que en fet a València, estant fen a Mallorca i segurament faran a Catalunya no té perdó de Déu. L'idioma del Imperio encara està gravat en algun espai de la España de la "charanga y pandereta"
Una abraçada
Bona Pasqua!
"Les llengües no han de ser mai percebudes com un problema, sinó com una oportunitat. En acabar els seus estudis obligatoris, l'alumnat de Catalunya ha de ser, com a mínim, trilingüe. Això vol dir ser competent en català, castellà i una altra llengua estrangera. En el món global en què vivim, el coneixement de llengües ens obre portes i ens fa competitius.
Separar l'alumnat de les nostres escoles per raons lingüístiques seria un error pedagògic molt greu que comportaria riscos molt elevats de fractura social.
És al nostre Parlament a qui correspon, d'acord amb les seves competències, dissenyar el model educatiu que es consideri més idoni per assolir els millors resultats; i és al Govern a qui correspon fer complir les lleis del Parlament.
Per això, demanem al nostre Govern que no cedeixi en cap dels aspectes que s'expressen al títol II de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), pel que fa a la política lingüística.
L’ensenyament és un element clau de país; per això refermem el nostre compromís per una escola catalana, de qualitat, equitativa, que tingui ben present la cohesió social i que tendeixi a l'excel·lència."
(Del Manifest de Somescola.cat, 10-XII-2012).
Al País Valencià, a les Illes Balears i a la Franja d’Aragó, on el PP hi governa, estan cometent un genocidi lingüístic per fragmentar la unitat de la llengua catalana, apartar-la de l’ensenyament i intentar reduir-la a dialectes sense relació entre ells a base de remarcar-ne les diferències i obviar-ne les coincidències. És una estratègia declarada, que no té en compte la voluntat de les persones, milers, que reclamen l’ensenyament en català-valencià-balear i se’ls nega. En canvi, a Catalunya, on no governen, fomenten la dissensió d’una dotzena o dues de persones (sense tenir en compte tampoc la voluntat de les majories, expressada a les urnes) contra un model educatiu, la immersió, que és cohesionar, no discrimina i funciona perfectament des de fa 30 anys; contra aquest model, ja que no poden destruir-lo per decret perquè no governen, hi apliquen jurisprudència judicial, sense importar-los que així es creïn ghettos escolars discriminatoris per als mateixos alumnes a qui diuen defensar. També això és una estratègia reconeguda: la d’“espanyolitzar els alumnes catalans”, com aquell ministre dixit.
Contra aquests atacs a una cosa tan bàsica com és la llengua, Somescola va redactar aquest manifest fa un any i mig. Gràcies, Josep, com sempre poses el dit a la llaga.
I alguns no entenen perquè volem ser lliures...
http://4.bp.blogspot.com/-D90PAaVlRsQ/Uq0DCTHX3XI/AAAAAAAAAGE/SxmfOu6_Rb8/s1600/otra+(2).jpg
KRT. El problema el creen ells i així es perden les oportunitats. Són polítiques contra la igualtat
Les diferents polítiques estatals continuen posant el català en una aclaparadora inferioritat de condicions en el seu propi territori.
A l’Estat espanyol, en comptes d’avançar cap a plantejaments favorables al plurilingüisme igualitari, els poders centrals han decidit fins ara aprofundir d’una manera sistemàtica en els aspectes més desigualitaris dels mateixos textos constitucionals. Molt especialment, s’ha maldat per consolidar la diferència entre dues menes de ciutadans: d’una banda, els castellanoparlants, als quals es reconeix el dret al monolingüisme; d’una altra, tota la resta, als quals s’imposa el deure de conèixer una segona llengua —la de l’Estat espanyol. A l’Estat francès i a l’italià la situació és encara més greu. La política lingüística del Govern espanyol, en una complexa combinació d’actuacions i absència d’actuació molt lligada a la conjuntura partidista, ha cercat d’afermar aquesta distinció tot reforçant la supremacia del castellà a costa de les altres llengües. De fet, una vegada i una altra constatem que les demandes de «bilingüisme» es tradueixen en una combinació d’obligatorietat i supremacia per al castellà al costat de l’optativitat i la marginalitat per a la resta de les llengües.
Moltes gràcies.
Ni ho entendran mai, Loreto. Ells des de sempre han volgut una sola llengua "la Española, claro"
Una abraçada.
Xavi, aquest enllaç ja el coneixia. Em toca de ple.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
No han pogut acabar amb la llengua catalana per KO i ara ho intenten per punts.
Com més impediments posin a la unitat de la llengua més la defensarem.
I des d'un estat independent, i republicà, ens serà més fàcil la defensa del català.
Fita
Publica un comentari a l'entrada