DESENFOCADA.
Dedicado a todas las mujeres que
conviven con los malos tratos.
Muchas de ellas aún no saben que lo sufren
El
amor es siempre igual... no importa quien lo sienta, ni hacia quien se dirija.
La felicidad es un bien escaso que todos buscamos con ardor y si la encontramos, intentamos no perderla.
Todos hemos vivido amores y desamores.Alguna vez nos dejaron y también hemos dejado .El amor no es eterno.
Aquí duermen mis poemas, como prueba de mis vivencias y respeto por las vuestras.
La felicidad es un bien escaso que todos buscamos con ardor y si la encontramos, intentamos no perderla.
Todos hemos vivido amores y desamores.Alguna vez nos dejaron y también hemos dejado .El amor no es eterno.
Aquí duermen mis poemas, como prueba de mis vivencias y respeto por las vuestras.
Letra de Crim d'amor
Albert Plá
ella em deia que no m'estimava
i doncs què volia què volia que fes
senyor policia què volia que fes
es feia l'estreta amb mi el seu marit
però es deixava sobar els pits
per qualsevol malparit
i ai que vaig pensar molt discretament
quina solució era la que em convenia
la violaré per darrera vegada
i quan se'm passin les ganes
ansiaré assassinar-la .....
ella em deia que no m'estimava
i doncs què volia què volia que fes
senyor policia què volia que fes
es feia l'estreta amb mi el seu marit
però es deixava sobar els pits
per qualsevol malparit
i ai que vaig pensar molt discretament
quina solució era la que em convenia
la violaré per darrera vegada
i quan se'm passin les ganes
ansiaré assassinar-la .....
Està extret d'un correu que he rebut. No hi ha
res modificat. El vídeo sembla que és una autèntica obra. Els 15 minuts que
dura són fets en una sola vegada, cosa no habitual. No és podía repetir. Tot hi havent
molt poc espai (està rodada en un pis petit, no es veu res dels
aparells que fan servir).
És un curt metratge que ha guanyat diversos premis per anar en contra del maltractament de les dones
És un curt metratge que ha guanyat diversos premis per anar en contra del maltractament de les dones
Foto de internet.Poesia mandada por internet.serán retiradas a petición
18 comentaris:
El corto está muy bien realizado.
En los colegios debería de ponerse como educación social.
Salut
Hola josep. Siempre es un placer
pasar por tu blog. Tus post en defensa de la mujer hacen una gran labor en la familia bloguera.
Un abrazo para mi gran amigo Josep.
El curtmetratge es brutal. Perfectament realitzat i d’una duresa extrema encara que no hi hagi violència explicita. Malauradament encara hi ha masses casos com aquest i de molt pitjors. Estic d’acord amb en Miquel que a les escoles s’hauria de tractar aquests temes i no banalitzar amb ells
Si Miquel estoy de acuedo, y precisamente el otro dia leia que habría que hacerlo. Esto vino a raiz(seguro que lo has escuchado)de un chico de 17 años, árbitro de futbol (niños) Un padre le pegó una paliza (delante de los niños) al chaval lo ingresaron al hospital. El spicólogo que hablaba de este tema relacionaba esto con el maltrato. A veces es lo que ven bestialmente, igual que las peleas entre alumnos y su filmación.
Digan lo que digan como no hay una educación solo para este caso hiremos muy mal.
Salut.
Hola Josefa. Creo que no es solo defender a la mujer, es tratar de defender a una sociedad que creo mientras pasen cosas así estará enferma. lo que dice Miquel es cierto. Una educación desde pequeños. No puede ser que esto ya empiece cuando tengas 15 o 16 años.
Un beso, Josefa.
Totalment d'acord, Bruixeta, no pot ser que una noia , quasi una nena ja caigui atrapada per aquests tipus d'homes. No val dir "ja no ho faré més" " és gelosia, Ja passarà!"
I ara a pesar de ser greu encara, però abats que la dona era menys que res...
Tampoc fa tants anys que s'he li deia de tot, publicitat a TV (sobretot de conyac) i aquelles frases tan despectives que es deien, fins i tot parlant de les seves pròpies parelles.
Una abraçada.
Si hi ha violència no és amor.
El crim (i el maltracte és un crim)és odi.
Falta molta educació, i sobretot predicar amb l'exemple sobre la igualtat.
Fita
El curtmetratge està molt bé. Només explica una anècdota de quinze minuts, però el problema és que, amb gent així, s'hi ha de conviure dia a dia, i aguantar els seus malhumors i comportaments violents i sotmetre's a la seva voluntat i encara sentir-se criminalitzada... Assetjament psicològic i físic, un cop i un altre cop. I a la pràctica, costa molt de denunciar-ho, de fer el gest definitiu de la separació; i encara, per a les que ho aconsegueixen i se'n surten, després sol venir l'assetjament a distància, les trucades insultants (o suplicants, per tornar-hi), les calúmnies, la por de trobar-te'l pel carrer o al portal...
Com diu la Bruixeta, a la realitat segur que hi ha casos pitjors, però aquest curt és un bon reflex d'una realitat que dubto que es pugui remeiar a base d'educació. Hauria d'haver-hi un rebuig social general i absolut envers els maltractadors, i crec que a la vida real no és així. Allò de "dale, que ella ya sabrá el porqué", per desgràcia, està molt arrelat en la nostra societat masclista.
Gràcies, Josep, per recordar-nos les nostres febleses de gènere.
Tristament cert i, malauradament, no és problema del passat sinó que molts adolescents d'ambdós sexes tenen conductes masclistes.
Justament un curtmetratje així pot servir molt per donar exemple en la educació, doncs el fet del maltractament és per desgràcia una cosa massa present en el dia a dia de moltes llars on el silenci conviu i calla, i no deixa respirar fins que ofega, oprimeix i no se'n pot sortir. Aixó ja no és amor, és una malaltia de possessivitat que corrompe l'esència que seria un amor com cal.
Petons!
KRT, jo no se un altra manera de fer-ho, si no és que la gent canviï per si sol. Crec que això és el pricipi. Avui li he preguntat a la Mireia i no els hi ensenyen res al col·legi, contant que ja va fer 9 anys el mes de desembre, vull dir que ja és una edat que els hi poden ensenyar, perquè pel altra banda veig que un nen és un nen i la nena continua ser el que era. També he preguntat si sabia si a casa d'algun hi havia igualtat entre els germans. Res de res. No he preguntat res més. Però amb aquestes preguntes crec que és suficient perquè el nen creixerà i ell llit li farà la seva mare o la seva germana, i quan sigui gran ja veurem que passa. No serà un masclista però com a mínim qui ho farà tot a casa serà ella, i ella no serà res.
Moltes gràcies.
Loreto, en part estem d'acord, abans això passava molt més. Jo recordo perfectament frases com les que diu en KRT. Ni havien moltes: " La mujer de la cocina a la cama y por el camino a palos" no vull ser groller, Loreto, però em cansaria de dir-ne moltes. Y propaganda del conyac Terri o Soberano, per la tele hi havien bufetades incloses, parlo dels anys 70. No Loreto, el masclista hi és i pot ser sí que fet el que diu en KRT és pugui solucionar, cada un tenim una opinió però la finalitat sempre és la mateixa. Ah i les dones que no ho diuen per por, per quedar -se sense res, i per mil coses més...
que molts adolescents d'ambdós sexes tenen conductes masclistes, si, tens raó.
Una abraçada.
FG, por, molta por, i les dones que estan tan trumatitzades que creuen firmament que son ellas les culpables, que no saben fer res. Pobre noi.
I un altra cosa que passa, no se si molt o poc però ara em bé al cap que coneixien una noia que a casa seva no tenia recosament de cap tipus, al contrari. "Pues no haberte casado con él"
Fastigós, de veritat.
Una abraçada molt gran.
Acompáñame Podemos-juntos
Que bonito te ha quedado.
Saludos.
Antes por esta parte del mundo el maltrato psicologico no era considerado y la mujer cuando iba a poner una denuncia casi ni se la tomaban,tenía que ir casi muerta para que le hagan caso,estos ultimos años este gobierno se encargó de crear comisarias de la mujer,de poner en el codigo penal al femicidio,de brindar ayuda psicologica y laboral para la mujer que denuncia,la sociedad poco a poco va cambiando y se involucra más,aun hay falencias ene sas comisarias de la mujer hay casos que no toman tan en cuenta pero hay avances.
Es dificil cambiar las cabezas de la gente de golpe pero de a poco si,se juzga menos a la victima,y se entiende que aunque se intenta mucho sacarla a veces esa mujer regresa de nuevo y bueno se insiste hasta que s elo consigue sobre todo con la ayuda psicologica gratis que da el estado.
Y es muy bella la vida cuando una se anima a vivirla desde el repseto por una misma,porque una mujer que es victima de maltrato es en gran medida por falta de caracter y de autoestima,cuandoe so cambia nadie puede con ella.Un abrazo es un excelente post.
Isabel, ya se que Argentina ultimamente, hace unos años, se está preocupando por este tema, pero es muy complicado. Yo te hablaré de lo que pasa aquí. Hay situaciones que al hombre se le pone una multa, alta (por ejemplo) y una "pena" de no acercarse a la mujer en 500 metros...
Quien es la victima? --la mujer, sin duda. Porque el cumplirá el trato de los 500 metros pero ella sabe que está allí, que el maltratador está alli, Isabel, y en cualquier momento(y esto ocurre) el tio se salta la condena y va a buscarla.
He conocido más de una mujer con caso muy parecidos...
Miedo?, llegar a creer que es ella la culpable? estar convencida que todo lo hace mal y se merece que el hombre le pege?
Castigarla como en la peli?
Perdona todas estas frases, Isabel, pero si supieras el asco que me dan esta gente...
Hace como dos años, más o menos, a traves del correo una joven encantadora me escrivia y me contaba como era su pareja.
para matarlo.
Hace mucha educación y mucha valentia por parte de todos, incluidos los vecinos, que hay veces que oyen gritos y se callan porque piensan que aquello no va con ellos.
Un beso, amiga.
Y aqui pasa que las matan sin ir más lejos un primo mío quemó viva a su novia! un muchacho joven que parecía buena persona jamás habría imaginado que el fuera malo y capaz de quemar a esa pobre chica y lo hizo,su madre llegó al lugar porque una vecina le avisó que su hija estaba peleando con el novio pero llegó tarde y sintió que de adentro salía un olor a carne asada,y era la carne de su hija,eso es un horror,y el? pues,está muy cómodo en un psiquiatrico porque se está haciendo pasar por loco! Pero al menos la sociedad va cambiando y antes cuando maltrataban a una mujer nadie se oponía o lo veía mal,al contrario decían se lo merece,sin embargo ahora se lo condena más socialmente ,se toma en cuenta que el maltratador es mala persona.
Lo bueno es que en algunos casos mujeres que quisieron salir y dejar de ser victimas lo consiguieron con ayuda psicologica al lado.
http://www.eldia.com.ar/edis/20120412/tucuman-mujer-murio-tras-ser-quemada-sufrir-feroz-golpiza_-20120412114936.htm
http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-197092-2012-06-24.html
Publica un comentari a l'entrada