dimecres, 19 de març de 2014

En l'aniversari del seu naixement



La fotografia és de Cares Iounut
“Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres…”


Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter,

Tempesta
" Puc sobreviure amb poca cosa, i ara,
quan preveig que l'oratge portarà
perfums tal volta torbadors, m'aclofo
per oferir un xic més de resistència.
Del desamor que em ronda, algú, llunyà
com l'ull remot del temps, se n'aprofita
per inventar-se un amor fet a mida.
És bo complaure, i és cansat. Tants límits
per transgredir agosten les paraules.
Trec el cap al carrer i ningú m'hi espera.
Ara passa més gent pel pont i em sembla
que tots estan molt més atrafegats
que anys endarrera. Fa molt temps que trona
pel cantó de ponent, però el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta. "

del Llibre de les solituds 


Ernest Descals Pujol, nascut a Manresa, Barcelona el 13 de enero de 1956.


Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

[De Crònica de demà, 1977]


Tot extret d'internet. Serà retirat a petició

15 comentaris:

Miquel ha dit...

de los poetas catalanes que más me gustan ¡¡¡

Loreto Giralt Turón ha dit...

No el vaig conėixer fins que va treballar amb en Llach, quin descobriment

KRT ha dit...

Felicitats, Josep, el dia del teu sant! T'he vist avui i no hi he caigut fins que he anat a pagar el cafè i ja t'havies avançat!

Martí i Pol té poemes molt bons. Sabia connectar amb el cor de les persones senzilles, i parlar de forma entenedora sobre l'amor, el país i la solidaritat humana.

Josep ha dit...

Miquel. Hi ha molts poemes de Martí i Pol que m'agraden. Els poemes socials o cívics, per exemple. Com el cicle de poemes de la fàbrica, basats molts d'ells en experiències personals i que segueixen la tendència de la poesia de l'experiència. Així per exemple, el poema dedicat a l'Elionor (no a la princesa, precisament):
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "Sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "Sí, senyor" i "bones tardes".

Josep ha dit...

Loreto. Sempre m'ha impressionat totalment aquest poema a la Soledat González que es pot compartir amb en KRT. La vida és això, passar i perdre. Però no només poemes tan existencials com aquests de Martí i Pol. També els amorosos. Crec que aquests és el primer poema de Martí i Pol que vaig conèixer i em va emocionar.

Estimada Marta.
"Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo."

Josep ha dit...


Moltes gràcies Ramón, avui ha estat tot una mica precipitat, tu estaves parlant amb el Lluís, a mi m’esperaven perquè venien els nanos. He posat unes poesies de Martí i Pol perquè avui és el dia que va néixer. Se'm fa difícil decidir, en aquests casos, si el poema participa de la tendència de la poesia de l'experiència o de la poesia social, o de totes dues. N'hi ha un altre que m'agrada moltíssim i que sempre busco amb el nom de Soledat González, però en realitat es titula In memoriam. Hi no se perquè no la poso mai:”

"Com que no sempre el poema s’organitza
entorn d’una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s’havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat González mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l’havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd, es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat González…"

sa lluna ha dit...

Fantàstics els poemes de Martí i Pol, delicat homenatge el teu.

Per cert, tot el dia intentant entrar al teu blog i fins ara no ho he aconseguit. A més de llegir-te volia felicitar-te. Ara sí puc, per fi!!

FELICITATS, JOSEP!!
Aferradetes :)

Josep ha dit...

Moltes gràcies, Sa lluna per la felicitació. Durant el dia a mi tampoc m’ha funcionat molt bé el ordenadó, ho he preguntat a la biblioteca i tampoc. Moltes vegades creiem que és culpa nostre i no ésa ixí. En Marti i pol m’agrada molt (i avui fa 100 anys que va néixer. deu ser per això el perquè la seva poesía la tinc molt a prop.
De les múltiples possibilitats de lectura que ofereix l’extensa obra, recordo que hi havia una part que sempre em saltava, ja que no la trobava tan bonica com les demés. Era l’apartat que parla sobre “La fàbrica”; no l’entenia o no hi prestava massa atenció. Ara, havent-lo rellegit, he adoptat punts diferents sobre ell i crec convenient plasmar-los en aquest bloc.
Així doncs, en aquesta ocasió prenc com a exemple els repertoris de poemes dedicats al món de la fàbrica i a l’ambient laboral de l’any 1959 i 1971. M’agradaria esmentar tots els poemes que conformen aquest apartat però em concretaré en “La fàbrica” de 1959 i “Ara, Miquel” de 1971. L’objectiu no és fer un anàlisi exhaust de cada poesia ni analitzar la seva mètrica, sinó més aviat veure la diferència entre ambdós poesies relacionades amb el seu context pertinent.

“No cal que us preocupeu:
hi ha lloc per a tots.
La fàbrica és un ventre enorme
-garantit, altrament, per anys i panys-
que digereix tot allò que es presentació
lentament, potser sí, i amb rebombori,
però amb una eficàcia indubtable;
som innombrables a testificar-ho.
Buideu-vos les butxaques, això sí,
de somnis, de llegendes, d’esperances.
Llenceu-ho al riu, que l’aigua ho purifiqui;
és un consell d’amic;
la delicada funció diestiva
no tolera residus que no es venen.
Orienteu-vos de cara al progrés
-en som fills, no ho sabíeu?-
i no oblideu que sempre
val més tenir que no pas penedir.
La fàbrica us resol tots els problemes
llevat del de la mort, almenys per ara.
Sigueu-ne conscients i practiqueu
l’ascetisme integral a marxes dobles.
Hom ha establert premis especials
per a aquells que visiten menys el wàter.”
La fàbrica, 1959.

Una abraçada.

Bruixeta ha dit...

Ja ho he explicat alguna que altre vegada, però a casa guardo un dels tresors mes preuats. Es un llibre seu “Bon Profit/Per molts anys” que tot i estan ja molt malalt i molt cansat aquell dia (avia estat de visita a l’escola dels meus fills a Barcelona) li va signar al marrec que el duia a la ma i se li va acosta amb certa vergonya i gran respecte. Aquell marrec que a les hores deuria tenir sis o set anys, era el meu fill. Ell avui tampoc hi és, però mentre va ser amb nosaltres rellegia el llibre amb una cura especial, com si tingués por de que aquell tresor es desfés entre els seus dits.
Ara el llibre el tinc jo. Un record del meu fill i un record de un dels poetes més grans de la nostra llengua.

xavier pujol ha dit...

Tots els poetes catalans han posat el seu gra de sorra per a la nostra supervivència.
Martí i Pol hi ha posat una platja sencera. Sense els seus poemes, no hauríem fet el camí (amb el convenciment que "tot és possible") que anem fent.

Fita

Alfonso Robles Motos ha dit...

Encara que sigui tard felicitats Josep.
Vaig conèixer la seva poesia durant la meva estada a Balsareny i em va encantar. També la seva col•laboració amb el Lluis Llac. Em va impressionar la seva força, a pesar de les seves dificultats, creava i creava.
Una abraçada de felicitats

Josep ha dit...

Abants de res demanar perdó pel tems que fa que no he pogut contestar. Hi ha mots dies que no puc fer-ho i no pas que ganduleria.

Bruixeta, m'expliques una història preciosa, ja dius bé que és el millor record que pots tindre del meu fill i un record d'un dels poetes més grans de la nostra llengua. No sabia que ho havies publicat, t'asseguro que no pararé fins que ho trobi.

Moltes gràcies.

Una abraçada.

Josep ha dit...

Abants de res demanar perdó pel tems que fa que no he pogut contestar. Hi ha mots dies que no puc fer-ho i no pas que ganduleria.

En dónes compte que la seva obra està traduïda amb dotze idiomes i Espanya el coneixen poc.
És un diàleg ric i ple de bellesa que s'endinsa en el món de la comunicació i el coneixement humà.
Un rastre, un llegat. El testimoni de la nostra existència col·lectiva.
Una abraçada

Josep ha dit...

Abants de res demanar perdó pel tems que fa que no he pogut contestar. Hi ha mots dies que no puc fer-ho i no pas que ganduleria.

A mi m’agrada el realisme social de Martí i Pol, el seu compromís amb els més desvalguts, conviu en la seva obra poètica amb una constant reflexió sobre valors universals com l’amor, la mort i el destí. Això és especialment visible els primers anys setanta, quan se li manifesta l’esclerosi múltiple, que li va impedir de moure’s i de parlar amb normalitat per sempre més.
Martí i Pol tracta tots aquests valors en un llenguatge senzill, directe, pròxim i tendre, fet que explica el gran nombre de lectors, de tota edat i condició, que s’han identificat amb la seva poesia.
A mi alguns dels seus poemes em posen trist, no sé perqué, potser perquè m’el imagino assegut a la cadira de rodes i intuïn el seu patiment.
Una abraçada.

Bruixeta ha dit...

No tas de disculpar per res Josep. Jo tampoc puc entrar cada dia i a vegades quant entro no tinc temps de contestar els missatges que en deixeu.
No cal que busquis, en molt de gust et deixo l’enllaç on explico lo del llibre del meu fill (va morir el juliol del 2011 en accident de cotxe, també tinc algun post que ho explica...)
http://unabruixaalteclat.blogspot.com.es/2013/11/petit-homenatge-un-gran-poeta.html