Cercar en aquest blog

divendres, 21 de març del 2014

Descalç sobre la terra vermella a TV3




El dilluns, 9 desembre de 2013 explicava en aquest mateix bloc que havia estat un dia primaveral en un dia fred de desembre, a Balsareny . Complint el compromís que havia adquirit en la primera edició del Fòrum Casaldàliga,l’octubre de 2012, Francesc Escribano va portar a Balsareny la première de la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, basada en el llibre d’Escribano del mateix títol, amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein, i dirigida per Oriol Ferrer.
La primera pels assistents al fòrum i després una altra per a tot el poble de Balsareny que, com tothom sap, és el poble natal de Pere Casaldàliga.
Ja explicava allà mateix que va ser un autèntic gaudi de tres hores
El rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.

Vista general del primer Fòrum de Balsareny. Foto: Fòrum Balsareny
"Descalç sobre la terra vermella" és un relat apassionant amb una essència realista i esperançadora. En el context econòmic i social en el qual ens trobem actualment, històries com aquesta ens apropen a la veritat de la vida, a allò que és realment important, a la capacitat humana de lluitar per la nostra dignitat i per la conquesta dels nostres drets irrenunciables.

Ha arribat el moment de l’estrena, com ja deveu haver vist en la publicitat que aquests dies en fa la cadena TV3 la passarà en dos dies (dilluns i dimarts vinent a les 21.50 h. Dies 24 i 25)




Encoratjo a tothom qui no l’hagi vista que se la miri: aprendrà molt sobre el nostre balsarenyenc més universal, però sobretot aprendrà sobre el perquè de les seves causes, que és el que de debò a ell l’importa. Explica la vida del bisbe Pere Casaldàliga des de que va arribar a Sao Felix do Araguaia al Brasil


Els que seguiu una mica aquest bloc ja coneixeu el que penso pel bisbe Pere i per les seves causes. Sempre explico que Pere Casaldàliga és un home que ha mirat de ser radicalment fidel a l’evangeli des de la situació concreta, d'ençà que va arribar a Sao Felix do Araguaia al Brasil –un punt perdut dins de l’extensa Amazònia, al Brasil, al Matto Grosso (En portuguès Mato Grosso significa “selva espesa” - que va triar quan tenia 40 anys. Amèrica Llatina va tenir la mala sort de ser conquerida i saquejada per europeus sense massa escrúpols. Guerrers i religiosos europeus. Ja sabeu, la creu i l’espasa, es van imposar allà de forma molt cruel, el seu pensament, les seves lleis, les seves costums i la seva religió sense cap mena de respecte als indígenes i a la terra. Casaldàliga és va revelar contra tot això, seguint el pensament que la Teologia de l’alliberament ha intentat explicar i aplicar. Aquests teòlegs i els seus seguidors han cregut que l’ evangeli de Jesús no tenia res a veure amb allò que els conqueridors de l’espasa, i els del Vaticà amb la creu havien imposat durant segles. Per això Casaldàliga –i tants altres- han lluitat molt per canviar les condicions de vida d’aquella gent, per fer fora la violència física a la qual han estat sotmesos, per superar el racisme imperant, per canviar les condicions de treball que són igual que els d’un esclau i les agressions de tota mena. Moltes persones com ell han deixat la vida en la lluita per la dignitat i la llibertat d’aquells pobles subjugats.

Tot això explica la pel·lícula i mira d’aproximar-se tan bé com pot a aquesta realitat a través del bisbe Pere i els seus col·laboradors del seu bisbat. Ens ho anirà mostrant a través de paraules, de frases lapidàries, de la seva poesia, d’actituds valentes, de pensaments revolucionaris portats a la vida senzillament i com si res. Segurament per això mateix són revolucionaris. Perquè van penetrant en cor i el pensament de la gent dia a dia, paraula a paraula, pas a pas, sobre una terra vermella de natural, però vermella també per la molta sang vessada.
i simplement repetir que la recomano vivament. Qui la vegi no en sortirà defraudat
Veieu-la. Gaudiu-la. Us agradarà.

TRADUCCIÓN

El Lunes, 9 de diciembre de 2013 explicaba en ese mismo blog que había sido un día primaveral en un día frío de diciembre, en Balsareny. Cumpliendo el compromiso que había adquirido en la primera edición del Foro Casaldàliga, en octubre de 2012, Francesc Escribano llevó a Balsareny la première de la miniserie de TV3  “Descalç sobre la terra vermella” “Descalzo sobre la tierra roja”, basada en el libro de Escribano del mismo título, con guión de María Jaén y Marcos Bernstein, y dirigida por Oriol Ferrer.
La primera para los asistentes al foro y luego otra para todo el pueblo de Balsareny que, como todo el mundo sabe, es el pueblo natal de Pere Casaldàliga .

Ya contaba allí mismo que fue un auténtico gozo de tres horas.
El rigor con el que se ponían de manifiesto las causas que motivan al obispo Casaldàliga en su lucha en defensa de los desposeídos. “Descalç sobre la terra vermella”  es un relato apasionante con una esencia realista y esperanzadora  en el contexto económico y social en el que nos encontramos actualmente, historias como ésta nos acercan a la verdad de la vida, a lo que es realmente importante, la capacidad humana de luchar por nuestra dignidad y por la conquista de nuestros derechos irrenunciables
Ha llegado el momento del estreno, como ya habréis visto en la publicidad que estos días hace la cadena TV3. La pasará en dos días (lunes y martes próximo a las 21.50 h. Días 24 y 25)
Animo a todos  los  que no la hayan visto que la vean: aprenderán  mucho sobre nuestro balsarenyenc más universal, pero sobre todo aprenderá sobre el porqué de sus causas, que es lo que de verdad a él le importa. Cuenta la vida del obispo Pere Casaldàliga desde que llegó a Sao Félix do Araguaia en Brasil

Los que siga un poco este blog ya conocen  lo que pienso del obispo Pedro y sus causas. Siempre explico que Pedro Casaldàliga es un hombre que ha tratado de ser radicalmente fiel al Evangelio desde la situación concreta , desde que llegó a Sao Félix do Araguaia en Brasil- un punto perdido dentro de la extensa Amazonía , Brasil, en el Matto Grosso ( En portugués Mato Grosso significa " selva espesa ") - que eligió cuando tenía 40 años . América Latina tuvo la mala suerte de ser conquistada y saqueada por europeos sin demasiados escrúpulos. Guerreros y religiosos europeos. Ya sabéis, la cruz y la espada, se impusieron allí de forma muy cruel, su pensamiento, sus leyes, sus costumbres y su religión sin ningún respeto a los indígenas y a la tierra. Casaldàliga se reveló contra todo esto, siguiendo el pensamiento de que la Teología de la liberación ha intentado explicar y aplicar. Estos teólogos y sus seguidores han creído que el evangelio de Jesús no tenía nada que ver con lo que los conquistadores de la espada , y los del Vaticano con la cruz habían impuesto durante siglos,  por eso Casaldàliga - y tantos otros -han luchado mucho para cambiar las condiciones de vida de aquella gente, para echar la violencia física a la que han sido sometidos, para superar el racismo imperante, para cambiar las condiciones de trabajo que son igual que los de un esclavo y las agresiones de todo tipo. Muchas personas como él han dejado la vida en la lucha por la dignidad y la libertad de aquellos pueblos subyugados.
Todo esto explica la película y trata de aproximarse lo mejor que puede a esta realidad a través del obispo Pedro y sus colaboradores de su obispado. Nos lo irá mostrando a través de palabras, de frases lapidarias, de su poesía, de actitudes valientes, de pensamientos revolucionarios llevados a la vida sencillamente y como si no tuviera importancia. Seguramente por eso mismo son revolucionarios. Porque van penetrando en el corazón y el pensamiento de la gente día a día, palabra a palabra, paso a paso, sobre una tierra roja de natural, pero roja también por la mucha sangre derramada.
Y simplemente repetir que la recomiendo vivamente. Quien la vea no saldrá defraudado
Vedla. Disfrutadla. Os gustará.


Parte del texto pertenece a la revista SARMENT
Videos y fotos de intermet.

12 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Estaré atento, pues es un tema que me interesa.
Gracias ¡
Un abrazo

Rodericus ha dit...

No m´ho perdré. La figura de Casáldiga sempre m´ha atret molt, encara que jo sigui un agnóstic convençut

Una abraçada

Josep ha dit...

Mique, estoy seguro que te gustará. Luego si quieres la comentamos.

Salut.

Josep ha dit...

Rodericus. Encara que tu siguis un agnòstic convençut no té res a veure. Jo també ho sóc. Tu mira-la, gaudeix-la, i ja em diràs alguna cossa.

Una abraçada

KRT ha dit...

M'agrada que subratllis que no és tant per conèixer la vida i el pensament de Casaldàliga, sinó el que ell anomena "les seves causes": la defensa dels desposseïts, dels oprimits, dels desvalguts. Ell sempre ha demanat que no es parli d'ell sinó de les seves causes, i és el que ell fa, incansablement, des de fa més de 45 anys al Brasil. I també ho fa aquesta sèrie; per força, simplificant, però d'una forma molt clara i apassionada, com ell. Gràcies, Josep!

xavier pujol ha dit...

No ens perdrem per res l'estrena de "Descalç".
Amb un gran respecte i admiració per endavant, per en Casaldàliga.

Fita

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Vaig conèixer la figura de Pere Casaldàliga . a través del blog d’en KRT. Ell en va parlar de aquesta mini sèrie que s’estava preparant. No me la perdré pas.

Relatus ha dit...

No me la perdré. Gràcies per introduir-nos tant bé en el tema, Josep

Josep ha dit...

Gràcies a tu, KRT, per donarme a conèixer moltes coses d'ell, com la poesia. Per altre banda no podia ser d'un altra manera que no fos el seu compromís molt abans de qualsevol altra cosa.

Josep ha dit...

Si Bruixeta, ja ho se que va ser en KRT qui tu va dir. Ell és un pou de saviesa, i entre moltes altres coses coneix tota l'obra de Casaldàliga.

Et deixo una frase d'ell:"Arribarà un dia en què els pobres assaltaran els bancs. La riquesa és de tots o és de ningú"
Una abraçada.

Josep ha dit...


Loreto, no tinc cap dubte que t'agradarà. A tu també et deixo una frase d'ell:"

"Tampoco cumplió con la visita ad limina que cada cinco años deben realizar los obispos a Roma para rendir cuentas al Papa. "Soy un pobre, y los pobres no viajan", se disculpó siempre.

Josep ha dit...

Xavier. Amb els tems que ens toca viure ens fan falta molta gent com Ell. Conec a través del bloc a un jove de Bolívia que va anar a peu i una barca fins a Brasil. Ara és amb Ell.

"Si doy limosna a un pobre me llaman santo, si pregunto por qué los pobres no tienen qué comer me llaman comunista". Pere Casaldáliga lo dice de esta otra manera: "Si decimos a los curas y a los laicos que hay que ayudar a los pobres, ¿cómo explicar que un obispo no es el primero en hacerlo?".

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...