El dilluns, 9 desembre de 2013 explicava en aquest mateix bloc
que havia estat un dia primaveral en un dia fred de desembre, a Balsareny . Complint
el compromís que havia adquirit en la primera edició del Fòrum Casaldàliga,l’octubre de 2012, Francesc Escribano va portar a Balsareny la première de
la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, basada en el
llibre d’Escribano del mateix títol, amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein,
i dirigida per Oriol Ferrer.
La primera pels assistents al fòrum i després una altra per a tot el poble de Balsareny que, com tothom sap, és el poble natal de Pere Casaldàliga.
Ja explicava allà mateix que va ser un autèntic gaudi de tres hores
El rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.
La primera pels assistents al fòrum i després una altra per a tot el poble de Balsareny que, com tothom sap, és el poble natal de Pere Casaldàliga.
Ja explicava allà mateix que va ser un autèntic gaudi de tres hores
El rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.
Vista general del primer Fòrum de Balsareny. Foto: Fòrum Balsareny |
"Descalç sobre
la terra vermella" és un relat apassionant amb una essència realista i
esperançadora. En el context econòmic i social en el qual ens trobem actualment,
històries com aquesta ens apropen a la veritat de la vida, a allò que és
realment important, a la capacitat humana de lluitar per la nostra dignitat i
per la conquesta dels nostres drets irrenunciables.
Ha arribat el moment de l’estrena, com ja deveu haver vist en la publicitat que aquests dies en fa la cadena TV3 la passarà en dos dies (dilluns i dimarts vinent a les 21.50 h. Dies 24 i 25)
Encoratjo a tothom qui no l’hagi vista que se la miri: aprendrà molt sobre el
nostre balsarenyenc més universal, però sobretot aprendrà sobre el perquè de
les seves causes, que és el que de debò a ell l’importa. Explica la vida del
bisbe Pere Casaldàliga des de que va arribar a Sao Felix do
Araguaia al Brasil
Els que seguiu una mica aquest bloc ja coneixeu el que penso pel bisbe Pere i per les seves causes. Sempre explico que Pere Casaldàliga és un home que ha mirat de ser radicalment fidel a l’evangeli des de la situació concreta, d'ençà que va arribar a Sao Felix do Araguaia al Brasil –un punt perdut dins de l’extensa Amazònia, al Brasil, al Matto Grosso (En portuguès Mato Grosso significa “selva espesa” - que va triar quan tenia 40 anys. Amèrica Llatina va tenir la mala sort de ser conquerida i saquejada per europeus sense massa escrúpols. Guerrers i religiosos europeus. Ja sabeu, la creu i l’espasa, es van imposar allà de forma molt cruel, el seu pensament, les seves lleis, les seves costums i la seva religió sense cap mena de respecte als indígenes i a la terra. Casaldàliga és va revelar contra tot això, seguint el pensament que la Teologia de l’alliberament ha intentat explicar i aplicar. Aquests teòlegs i els seus seguidors han cregut que l’ evangeli de Jesús no tenia res a veure amb allò que els conqueridors de l’espasa, i els del Vaticà amb la creu havien imposat durant segles. Per això Casaldàliga –i tants altres- han lluitat molt per canviar les condicions de vida d’aquella gent, per fer fora la violència física a la qual han estat sotmesos, per superar el racisme imperant, per canviar les condicions de treball que són igual que els d’un esclau i les agressions de tota mena. Moltes persones com ell han deixat la vida en la lluita per la dignitat i la llibertat d’aquells pobles subjugats.
Tot això explica la pel·lícula i mira d’aproximar-se tan bé com pot a
aquesta realitat a través del bisbe Pere i els seus col·laboradors del
seu bisbat. Ens ho anirà mostrant a través de paraules, de frases lapidàries,
de la seva poesia, d’actituds valentes, de pensaments revolucionaris portats a
la vida senzillament i com si res. Segurament per això mateix són
revolucionaris. Perquè van penetrant en cor i el pensament de la gent dia a
dia, paraula a paraula, pas a pas, sobre una terra vermella de natural, però
vermella també per la molta sang vessada.
i simplement repetir que la recomano vivament. Qui la vegi no en sortirà defraudat
Veieu-la. Gaudiu-la. Us agradarà.
i simplement repetir que la recomano vivament. Qui la vegi no en sortirà defraudat
Veieu-la. Gaudiu-la. Us agradarà.
TRADUCCIÓN
El Lunes, 9 de diciembre de 2013 explicaba
en ese mismo blog que había sido un día primaveral en un día frío de diciembre,
en Balsareny. Cumpliendo el compromiso que había adquirido en la primera
edición del Foro Casaldàliga, en octubre de 2012, Francesc Escribano llevó a
Balsareny la première de la miniserie de TV3 “Descalç sobre la terra vermella” “Descalzo sobre la tierra roja”, basada en
el libro de Escribano del mismo título, con guión de María Jaén y Marcos Bernstein,
y dirigida por Oriol Ferrer.
La primera para los asistentes al foro y
luego otra para todo el pueblo de Balsareny que, como todo el mundo sabe, es el
pueblo natal de Pere Casaldàliga .
Ya contaba allí mismo que fue un auténtico gozo de tres horas.
El rigor con el que se ponían de manifiesto
las causas que motivan al obispo Casaldàliga en su lucha en defensa de los desposeídos.
“Descalç
sobre la terra vermella” es un
relato apasionante con una esencia realista y esperanzadora en el contexto económico y social en el que
nos encontramos actualmente, historias como ésta nos acercan a la verdad de la
vida, a lo que es realmente importante, la capacidad humana de luchar por
nuestra dignidad y por la conquista de nuestros derechos irrenunciables
Ha llegado el momento del estreno, como ya
habréis visto en la publicidad que estos días hace la cadena TV3. La pasará en
dos días (lunes y martes próximo a las 21.50 h. Días 24 y 25)
Animo a todos
los que no la hayan visto que la
vean: aprenderán mucho sobre nuestro
balsarenyenc más universal, pero sobre todo aprenderá sobre el porqué de sus causas,
que es lo que de verdad a él le importa. Cuenta la vida del obispo Pere Casaldàliga
desde que llegó a Sao Félix do Araguaia en Brasil
Los que siga un poco este blog ya conocen lo que pienso del obispo Pedro y sus causas. Siempre
explico que Pedro Casaldàliga es un hombre que ha tratado de ser radicalmente
fiel al Evangelio desde la situación concreta , desde que llegó a Sao Félix do
Araguaia en Brasil- un punto perdido dentro de la extensa Amazonía , Brasil, en
el Matto Grosso ( En portugués Mato Grosso significa " selva espesa ")
- que eligió cuando tenía 40 años . América Latina tuvo la mala suerte de ser
conquistada y saqueada por europeos sin demasiados escrúpulos. Guerreros y
religiosos europeos. Ya sabéis, la cruz y la espada, se impusieron allí de
forma muy cruel, su pensamiento, sus leyes, sus costumbres y su religión sin
ningún respeto a los indígenas y a la tierra. Casaldàliga se reveló contra todo
esto, siguiendo el pensamiento de que la Teología de la liberación ha intentado
explicar y aplicar. Estos teólogos y sus seguidores han creído que el evangelio
de Jesús no tenía nada que ver con lo que los conquistadores de la espada , y
los del Vaticano con la cruz habían impuesto durante siglos, por eso Casaldàliga - y tantos otros -han
luchado mucho para cambiar las condiciones de vida de aquella gente, para echar
la violencia física a la que han sido sometidos, para superar el racismo
imperante, para cambiar las condiciones de trabajo que son igual que los de un
esclavo y las agresiones de todo tipo. Muchas personas como él han dejado la
vida en la lucha por la dignidad y la libertad de aquellos pueblos subyugados.
Todo esto explica la película y trata de
aproximarse lo mejor que puede a esta realidad a través del obispo Pedro y sus
colaboradores de su obispado. Nos lo irá mostrando a través de palabras, de
frases lapidarias, de su poesía, de actitudes valientes, de pensamientos
revolucionarios llevados a la vida sencillamente y como si no tuviera
importancia. Seguramente por eso mismo son revolucionarios. Porque van
penetrando en el corazón y el pensamiento de la gente día a día, palabra a palabra,
paso a paso, sobre una tierra roja de natural, pero roja también por la mucha
sangre derramada.
Y simplemente repetir que la recomiendo vivamente.
Quien la vea no saldrá defraudado
Vedla. Disfrutadla. Os gustará.
Parte del texto pertenece a la revista SARMENT
Videos y fotos de intermet.
Parte del texto pertenece a la revista SARMENT
Videos y fotos de intermet.
12 comentaris:
Estaré atento, pues es un tema que me interesa.
Gracias ¡
Un abrazo
No m´ho perdré. La figura de Casáldiga sempre m´ha atret molt, encara que jo sigui un agnóstic convençut
Una abraçada
Mique, estoy seguro que te gustará. Luego si quieres la comentamos.
Salut.
Rodericus. Encara que tu siguis un agnòstic convençut no té res a veure. Jo també ho sóc. Tu mira-la, gaudeix-la, i ja em diràs alguna cossa.
Una abraçada
M'agrada que subratllis que no és tant per conèixer la vida i el pensament de Casaldàliga, sinó el que ell anomena "les seves causes": la defensa dels desposseïts, dels oprimits, dels desvalguts. Ell sempre ha demanat que no es parli d'ell sinó de les seves causes, i és el que ell fa, incansablement, des de fa més de 45 anys al Brasil. I també ho fa aquesta sèrie; per força, simplificant, però d'una forma molt clara i apassionada, com ell. Gràcies, Josep!
No ens perdrem per res l'estrena de "Descalç".
Amb un gran respecte i admiració per endavant, per en Casaldàliga.
Fita
Vaig conèixer la figura de Pere Casaldàliga . a través del blog d’en KRT. Ell en va parlar de aquesta mini sèrie que s’estava preparant. No me la perdré pas.
No me la perdré. Gràcies per introduir-nos tant bé en el tema, Josep
Gràcies a tu, KRT, per donarme a conèixer moltes coses d'ell, com la poesia. Per altre banda no podia ser d'un altra manera que no fos el seu compromís molt abans de qualsevol altra cosa.
Si Bruixeta, ja ho se que va ser en KRT qui tu va dir. Ell és un pou de saviesa, i entre moltes altres coses coneix tota l'obra de Casaldàliga.
Et deixo una frase d'ell:"Arribarà un dia en què els pobres assaltaran els bancs. La riquesa és de tots o és de ningú"
Una abraçada.
Loreto, no tinc cap dubte que t'agradarà. A tu també et deixo una frase d'ell:"
"Tampoco cumplió con la visita ad limina que cada cinco años deben realizar los obispos a Roma para rendir cuentas al Papa. "Soy un pobre, y los pobres no viajan", se disculpó siempre.
Xavier. Amb els tems que ens toca viure ens fan falta molta gent com Ell. Conec a través del bloc a un jove de Bolívia que va anar a peu i una barca fins a Brasil. Ara és amb Ell.
"Si doy limosna a un pobre me llaman santo, si pregunto por qué los pobres no tienen qué comer me llaman comunista". Pere Casaldáliga lo dice de esta otra manera: "Si decimos a los curas y a los laicos que hay que ayudar a los pobres, ¿cómo explicar que un obispo no es el primero en hacerlo?".
Publica un comentari a l'entrada