Cercar en aquest blog

dijous, 6 de març del 2014

cant de l'enyor



Lluis Llach
Luis, jo no tinc paraules per descriure allò què em fa sentir la lletra d'aquesta cançó, Moltes gràcies  per tantes i boniques lletres, cançons i composicions.


(CANT DE L’ENYOR)

Cant de l'enyor

Ni que només fos
 
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort. 


                                                    Traducción
CANCIÓN DE AÑORANZA

Aunque solo fuese
para ver la claridad de tus ojos mirando al mar.

Aunque solo fuese
por sentir el roce de una presencia.

Aunque solo fuese
para poder decirnos otro adiós serenamente.

Aunque solo fuese
por el suave deslizar de un tiempo perdido a tu lado.

Aunque solo fuese
recorrer juntos el bello jardín de tu pasado.

Aunque solo fuese
para que sintieses cómo te añoro.

Aunque solo fuese
para reír juntos la muerte.

Aunque solo fuese
para decirnos otro adiós serenamente.

Aunque solo fuese
para que sintieses cómo te añoro.
Aunque solo fuese
para reír juntos la muerte.



foto de internet. será retirada a peticióm

21 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Otro tema que me gusta de él...
salut

Josep ha dit...

Esta canción está dedicada a su madre cuando murió.
Curiosamente basada en un tema religioso: la música del "Misteri de Elx". Las voces de Mª del Mar y Marina Rosell son como un coro.

salut

Relatus ha dit...

Per mi és millor poeta que cantant

Montse ha dit...

Aquesta versió és sensacional!jo tampoc no tinc paraules!

xavier pujol ha dit...

Moltíses cançons del Llach ens han fet estremir, i aquesta és una de les que té més sentiment. I la interpretació és magistral.

Fita

Jordi Solà Coll ha dit...

Enyoro la seva veu en directe. El caliu que creava en els concerts. Llach representa la bellesa en un sentit que avui cada dia es dóna menys.

Una salutació!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Quin tres! Meravellós. Realment sensacional. Em ho pots enviar pel correu.
Gracies Josep per portar-nos aquesta meravella . Un abrazo

Josep ha dit...

Loreto. Al 1975, Lluís Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l'havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. La inspiració per a aquesta "trencadissa" li va arribar quan el seu amic i poeta Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstandinos Kavafis.

La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el "Viatge a Ítaca". Les cançons del principi que cantava ell i crec que molt bé sacaven.
Com dic penso que va tindre èpoques de tot. Aquestes dues i la de Martí i Pol. Ja dic: lletres, cançons i composicions. Durant vint anys, des del 1982 i fins a la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol van col•laborar estretament. El resultat de la seva col•laboració és ben conegut, un seguit de cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. Aquí pot ser que tinguis raó, per`també diuen que en Llach va destrossar la poesia de Martí i pol. Pot ser alguna més. Això no ho se.
Una abraçada.

Josep ha dit...

Montse, no sabem que dir pot ser perquè en escoltar qualsevol d'aquestes cançons ens fa reviure aquests temps de persecució i de lluita, de dolor i sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no han de morir mai.
Una abraçada

Hada Isol ♥ ha dit...

Uy que hermosa canción!!!!!!!! un abrazo Josep que tengas buen día!

Josep ha dit...

Xavier, Tens tota la raó, un altre Llach que és emocioni tant i tantes vegades serà molt difícil de trobar.
Aquesta cançó posa la pell de gallina, amb Lluís i les precioses veus de Marina i Maria del Mar.
Dedicat a les mares que ja no hi són amb nosaltres, malgrat que ens arriba el seu amor constant

Una abraçada

Josep ha dit...

Penso, Jordi, què tots l’enyorem, Les seves cançons, totes les de les seves etapes en estat meravelloses. Escoltar-lo en directe era i és per guardar-lo ben endins.
Salutacions.

Josep ha dit...

Isabel, tu ya lo conoces bastante. ya he procurado que sea así. Esta canción no se si la he puesto alguna vez, aunque creo que no. Está dedicada a su madre cuando murió. A Lluis llach , --ahora ya retirado--
solo canta para alguna cosa importante como algún acto a favor de Catalunya a sido un auténtico referente para nosotros, y canciones como (l'estaca)La estaca, o (les primaveres lluires)las primaveras libres.
Son canciones que todos los paises que gritan su independencia la han copiado como himno.
Un beso, amiga.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Jo vaig ser de les afortunades de sentir-lo cantar amb la Marina i la Maria del Mar al camp del Barça... crec que és el concert d’aquella època (encara era soltera i vaig anar amb el que ara es el meu marit i uns quants amics)) que recordo amb més emoció. Es de les cançons de Llac que més m’agraden. Gran Lluís.
Una abraçada, Josep

Josep ha dit...

Alfons, està clar que t'ho enviaré, i ho faré per separat. Aquesta De Lluis Llach, la Mº Del Mar i la Marina Rosell. Cant de L’enyor és una obra d’art, com moltes d’altres. Es troba molt a faltar, de debò.
Una abraçada.

KRT ha dit...

No sabia que algú digués que Llach havia "espatllat" els poemes de Martí i Pol. Jo crec, al contrari, que els va donar una gran difusió, més que amb altres poetes a qui va musicar un o dos poemes (Màrius Torres, Sagarra, Kavafis...). A mi em sembla que Llach és un bon poeta i un magnífic cantant, però sobretot un destacat compositor. I qualsevol de les seves cançons fa de bon escoltar i ens continua dient coses. Pel conjunt: la lletra, la música i la interpretació. Gràcies, Josep.

Helena Bonals ha dit...

Fa vibrar.

Josep ha dit...

Bruixera, celebro molt que guardis tants bons records. Sí que és gran el nostre Lluís. Molt gran!!
Una abraçada, gran!

Josep ha dit...

És una cançó preciosa, Helena, amb molta diferència la millor de Llach per a mi. Potser la millor cançó en llengua catalana, ja que l'homenatge que fa al Misteri d'Elx, agermana els valencians i els catalans.

Josep ha dit...

KRT, jo no crec res d'això que li feia malbé alguna poesia. Jo ho vaig veure en un VILA WEB, i un dels seus blocs deia que si, però a la vegada també explicava que el fet de fer-li malbé era degut a la seva lentitud, com si anés adormit i no sempre. No deia res més.

M'agrada tot el que dius dell. La Loreto també diu que per ella és més poeta que cantant. i jo dic que del Lluís és fantàstic tot; lletres, cançons i composicions.
Moltes gràcies.

Hada Isol ♥ ha dit...

A su mamá? pues entonces cuanto más hermosa es! me encantó!

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...