CATALÀ I CASTELLÀ
.jpg)
Avui he deixat un comentari al bloc de "Tot Barcelona" . Parlava de les fàbriques de la Zona Franca que ja no existeixen . He sentit tristesa per las fabriques que jo havia conegut , i clar m'ha vingut a la memòria sense voler aquesta altra història.
 |
| pluma -22 |
El meu pare va entrar a treballar en una empresa que no era espanyola sobre
l'any 1943 , i amb molta sort , perquè en aquell temps
segons que havies estat ningú et donava un lloc de treball. Havent vingut
del camp d'Argelès - sur-Mer , per ser republicà , - només
això- segurament això encara ho complicava més . A la Barcelona
d'aquells anys tot i ser el motor del país, com sempre havia estat en la metal·lúrgia,
estava encara gairebé destruïda i no era normal veure aquella fàbrica tan
moderna . Estic segur que cap de les famílies que hi treballaven
podien gaudir a casa seva o en els seus cercles socials (suposant que els
tinguessin) de tants avenços.
Recordo que a l'Espanya de la postguerra cridava especialment l'atenció les instal·lacions dedicades als obrers i les seves famílies. Els enormes menjadors que per cent pessetes tenien un val per menjar tot el mes , el que sobretot per als operaris de les cadenes de muntatge suposava un gran avantatge.
Recordo que a l'Espanya de la postguerra cridava especialment l'atenció les instal·lacions dedicades als obrers i les seves famílies. Els enormes menjadors que per cent pessetes tenien un val per menjar tot el mes , el que sobretot per als operaris de les cadenes de muntatge suposava un gran avantatge.
A més dins del recinte de la fàbrica hi havia una piscina , una pista de bàsquet i un frontó , tot envoltat de berenadors protegits per grans arbres i zones amb jardins. Aquestes instal·lacions, a l'estiu, suposaven les úniques vacances que es podien permetre les famílies de molts dels operaris.
Portaven el seu menjar dins d'un
cistell i una galleda petita amb gel, per refrescar la gasosa o els
litines. (Algú sap o recorda que eren els litines?)
És clar que estic parlant de la Hispano Olivett, amb el suport tècnic italià, i filial aquí a Espanya. Nosaltres només posàvem la mà d'obra. Amb els anys també hi havien molts bons tècnics nostres.
És clar que estic parlant de la Hispano Olivett, amb el suport tècnic italià, i filial aquí a Espanya. Nosaltres només posàvem la mà d'obra. Amb els anys també hi havien molts bons tècnics nostres.
Qui podia imaginar que hi havia una guarderia tan moderna per als fills dels operaris ...
.jpg)
Es van crear les primeres "colònies d'estiu" a Teià , per als fills dels seus empleats entre sis i dotze anys les quals per un preu simbòlic passaven dues setmanes inoblidables. I de tot això encara que hi haguessin "enchufes" que suposo n'hi havia, era igual. Sobrava lloc a la guarderia, a Teià i els autobusos per als desplaçaments a les colònies.
També es va crear una Escola de Formació Professional a l'estil d'altres empreses tipus la Maquinista Terrestre, i crec que SEAT(1957), o altres ja existents a Barcelona. L'única diferència i molt important és que era veritablement moderna.
Al barri de Poble Nou i altres llocs van començar a sorgir empreses (tipus) "LA OLIVETTI "
químiques, motocicletes (diverses marques), plàstiques, de fusta, i les del
tèxtil que encara es resistien fins i tot veient un futur molt negre.
Però a principis dels anys 80 la revolució ofimàtica causa un fort
impacte en la filial espanyola d'Olivetti , "LA OLIVETTI "
.jpg)
I va començar a reduir plantilla , acomiadant treballadors després de
ser indemnitzats , o donant jubilacions anticipades . La
remodelació urbanística que pateix la plaça de les Glòries i tot el barri de
Poble Nou es va començar a desfer .
I amb tot això arriben els jocs Olímpics de Barcelona i el posterior Pla 22 @ BCN , acaba donant-li el cop de gràcia . L'emblemàtica fàbrica de les Glòries Catalanes va tancar definitivament les seves portes per inaugurar el 1992 una planta de producció dedicada a productes informàtics al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès .
I amb tot això arriben els jocs Olímpics de Barcelona i el posterior Pla 22 @ BCN , acaba donant-li el cop de gràcia . L'emblemàtica fàbrica de les Glòries Catalanes va tancar definitivament les seves portes per inaugurar el 1992 una planta de producció dedicada a productes informàtics al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès .
Actualment "LA OLIVETTI " com sempre li dèiem els del barri han conservat part de la seva façana i fonaments s'ha convertit en el centre comercial "Les Glòries ", amb 210 botigues i 7 sales de cinemes , a més de l'empresa Carrefour i el consorci Zona Franca , que van invertir 240 milions d'euros . Barcelona Activa ha ocupat els terrenys de l'antiga llar d'infants , mantenint dins de la seva moderna arquitectura el petit estany on ens mullàvem els peus els fills dels treballadors.
Mai he trepitjat el nou complex!
Hispano Olivetti es va constituir a Barcelona el 22 de gener de 1929, i el 1940 Comercial Mecanogràfica amb l'objecte de separar les activitats comercials de les industrials .
És una mica el resum d'una empresa italiana que el 1940 va adquirir un solar de 10.000 metres quadrats al número 866 de la Gran Via , a Barcelona .
CASTELLÀ
Hoy he dejado
un comentario en el bloc de “Tot Barcelona”. Hablaba de las
fábricas de la Zona Franca que ya no existen. He sentido tristeza
por lo que habia sido, y claro me ha venido a la memoria sin querer esta
otra historia
 |
| lexicón-80 |
.jpg)
Recuerdo que en la
España de la posguerra llamaba especialmente la atención y todo el
mundo hablaba de las instalaciones dedicadas a los obreros y sus
familias. En los enormes comedores que por cien pesetas
tenían un vale para comer todo el mes, lo que sobre todo para los
operarios de las cadenas de montaje suponía una gran ventaja.
Además
dentro del recinto de la fábrica había una piscina, una cancha de
baloncesto y un frontón, todo rodeado de merenderos resguardados por
grandes árboles y zonas con jardines. Estas instalaciones, en
verano, suponían las únicas vacaciones que se podían permitir las
familias de muchos de los operarios. Llevaban su comida dentro de un
cesto y un cubo pequeño con hielo, para refrescar la gaseosa o
los Litines. (Alguien sabe o recuerda que eran los Litines?)
.jpg)
.jpg)
...Claro que estoy
hablando de la Hispano Olivetti, con el soporte técnico italiano, y
filial aquí en España. Nosotros solo poníamos la mano de obra, y con el tiempo salieron grandes técnicos y operarios.
Quien podía
imaginar que había una guardería tan moderna para los hijos de los
operarios…
.jpg)
Se crearon las
primeras “colonias de verano” en Teià, para los hijos de sus
empleados entre seis y doce años las cuales por un precio simbólico
pasaban dos semanas inolvidables. Y de todo esto aunque hubieran
“enchufes“(que supongo los habría, daba igual). Sobraba sitio en
la guardería, y también en Teià y los autobuses para los desplazamientos
a las colonias.
También se creó
una Escuela de Formación Profesional al estilo de otras empresas
tipo la Maquinista Terrestre, SEAT(1957) u otras ya existentes en Barcelona. La
única diferencia y muy importante es que era verdaderamente moderna.
En el barrio de
Poble Nou y otros lugares cercanos empezaron a surgir empresas tipo “LA OLIVETTI”
químicas, motocicletas (diversas marcas) plásticas, de madera, y las del textil
que aun se resistían a cerrar aun viendo un futuro muy negro.
Pero a principios de
los años 80 la revolución ofimática causa un fuerte impacto en la
filial española de Olivetti. “LA OLIVETTI”
Y empezó a reducir
plantilla, despidiendo a trabajadores tras ser indemnizados, o dando
jubilaciones anticipadas. La remodelación urbanística que sufre la
plaza de las Gloríes y todo el barrio de Poble Nou se empezó a
desmoronar.
Y con todo esto
llegan los juegos Olímpicos de Barcelona y el posterior Plan 22 @
BCN, acaba dándole el golpe de gracia. La emblemática fábrica de
les Glories Catalanes cerró definitivamente sus puertas para
inaugurar en 1992 una planta de producción dedicada a productos
informáticos en el Parc Tecnológic de Cerdanyola del Vallès.
Actualmente “LA
OLIVETTI” como siempre la llamábamos los del barrio han
conservado parte de su fachada y cimientos se ha convertido en el
centro comercial “Les Glories” , con 210 tiendas y 7 salas de
cines, además de la empresa Carrefour y el consorcio Zona Franca,
que invirtieron 240 millones de euros. Barcelona Activa ha ocupado los
terrenos de la antigua guardería, manteniendo dentro de su moderna
arquitectura el pequeño estanque donde chapoteábamos los hijos de
los trabajadores.
Nunca
he pisado el nuevo complejo!
Hispano Olivetti se constituyó en Barcelona el 22 de enero de 1929, y en 1940 Comercial Mecanográfica con el objeto de separar las actividades comerciales de las industriales.
Es un poco el
resumen de una empresa italiana que en 1940 adquirió un
solar de 10.000 metros cuadrados en el número 866 de la Gran Vía,
en Barcelona.
fotos de internet. serán retiradas a petición.
es posible que alguna fecha no sea exacta, si es así ruego rectificación
fotos de internet. serán retiradas a petición.
es posible que alguna fecha no sea exacta, si es así ruego rectificación
10 comentaris:
Si, estoy totalmente de acuerdo, pero mitra por donde te diré que la Olivetti no supo mantener el ritmo del cambio.
Me explico : Fue la primera en Barcelona de producir aparatos ofimáticos junto con la americana Xerox. Los primeros ordenadores de mesa eran Olivetti con sede en la Ronda Universidad tocando Plaza Catalunya. Fueron un exito total y muchas empresas se adaptaron a aquella pantalla de color verde tipo Spectrum.
Xerox vio el resultado en la ofimática de calle, de cajeros de banco y hoy, si te fijas, todos son de esa marca que no quiso competir con IBM en ordenadores de mesa, en realidad de oficina que eran los Olivettis.
El porqué de ese fracaso de la firma italiana no lo se, pero que fue el puntero en Barcelona puedes tenerlo por seguro.
Una pena de no aprovechar la oportunidad del mercado en España por parte de Olivetti, pero no se porqué no siguió con los ordenadores de mesa, donde iba el ordenador/pantalla incorporado a una mesa de oficina y resultaba muy curioso al menos en el diseño.
salut
Recordo encara la il·lusió (i el servei) que em va fer la meva Pluma 22 de color verd clar. Més tard em vaig comprar una Studio 44, grisa, que encara conservo, a la seva maleta, inutilitzada (però no pas inútil, que funcionaria) des que em vaig comprar un processador de textos a finals dels 80. Suposo que ja no es deuen trobar recanvis de cintes de tinta, ni aquells pinsells i aquelles ampolletes amb líquid per netjar els tipus, perquè les es, les os, les bes, les pes i en general tots els tipus amb buits interiors de seguida s'omplien de brutícia i en escriure feia molt lleig. I els papers carbó! Segur que ja no se'n troben!
Ah, i d'aigua de litines també en bevia! No la trobava gaire bona, m'agradaven més els sifons de cal Sifonaire de Balsareny (Carbónicas Marcos Riera), que eren boníssims. I la gasosa de llavors ("graciosa" en dèiem: a Sinera sempre ho pelarem així), que no era pas "Casera" ni molt menys. Com deia la sarsuela, "qué tiempos aquellos", o com deia en Serrat (feliç aniversari), "Temps era temps, que més que bons o dolents, eren els meus i eren únics". Gràcies Josep, bon any amb salut i il·lusió.
Je,je. Yo recuerdo perfectamente el "agua de litines", concretamente los sobres de "Litines del Dr. Andreu". Una manera barata y cómoda de disponer de "agua de sifón".
No comprendo porqué Olivetti no aprovechó el éxito de la "Programa 101", el primer ordenador doméstico lanzado al mercado diez años antes que el primero de Appel. No se si conoces aquella máquina, pero si quieres saber sus orígenes con detalle, te dejo este enlace de you tube :
http://www.youtube.com/watch?v=HkI04PkTZTc
IBM cambió el mundo de la ofimática abaratando los ordenadores, y los programas de proceso de texto le dieron la puntilla a las máquinas de escribir
Aún conservo una "Lettera 32" portátil en buen estado de uso.
Un saludo
Si, Miquel,fue así como dices. Y yo tampoco lo entiendo, porque quien mejor que ellos para ir cambiando sin traumas ni tantos follones como tubieron todos. Otra cosa hubiese sido si su empresa estubiera muy anticuada, o que le hubiese costado mucho el cambio. o estubieran en la ruina
Pero me parece que su cambio fue reconvertirse con un grupo italiano operante en las telecomunicaciones.
Si lo comparamos con otras empresas como Siemens ellos si han sabido. Pasaron de construir motores eléctricos y generadores a construir robots. Y así otras muchas empresas de diversos sectores que no conocemos su nombre actual.
Salut.
Jo també havia tingut una Olivetti, i me'n recordo que quan m'equivocava en alguna tecla podia fer dues coses: tornar a escriure tot el document o esborrar la falta amb uns paperets de cinta correctora que s'havien de situar just on picava la tecla. I quin soroll que feien! Treballar en una oficina amb tot l'Olivettis en marxa devia fer la seva impressió.
No conozco la historia de Olivetti pero tal como la describes debió de ser muy bueno para España en aquellos años ya que los beneficios para las familias eran buenos.
Un buen reportaje.
Increïble, KRT, encara es ven paper carbó per a màquines d'escriure. El més popular és Pelikan, però li segueix un altre que val 11.67 = 100 fulls. Màquines noves: BROTHER, OLIMPIA i algunes més . CINTES: Pelikán, Kores, Copiadux, i altres
Els pinsells i aquelles ampolletes amb líquid per netjar, segur que també, perque hi han empreses per internert que s’anuncien.
El Espinás no tendrá mai cap problema, que bé!
El sifons eran molt més bons però em semble que només la gent el prenia en el vermut o fen una barrega amb el vi.
Yo tenia un parell de máquinas d’escriure del meu pare y les vaig donar als meus fills, ni la Regina ni la Meri les van voler, Una era Studio 44 blau cel il’artre una Pluma 22. Coincidim. La Lexicon deian que era millor pero era molt gran y molt pesada.
KRT, hagueres tingut que veure aquella fábica. Era increíble de moderna, tan el edifici con les máquinas. Fins i tot la roba de la gent era diferent. Un altre cosa eran els sous, pero ara també pasa però al inrav. Una empresa d’aquí si surt a fora es per pagar un jornal molt baix, i encara que tingui piscina en sou continua sen baix.
Ah! jo sempre dic “graciosa” amb el nom no ho se si Casera o Familiar. Cada barri tenia la seva fàbrica i el seu nom.
Rodericus. Habian muchas marcas, esta por ejemplo que decia: LITÍNICAS DALMAU su función principal es la de conseguir un agua de mesa de sabor agradable, digestiva y ligeramente picante. Quieres creer que aun existe, y se vende!!
Sobre lo del Olivettino se que ocurrió, es lo que comentabamos con Miquel. Este programa lo volveré a mirar para recodar, pero es verdad el éxito de la "Programa 101". Deben ser cosas empreseriales que yo no entenderé nunca.
Un abrazo.
Loreto, hi havia més problemes que els que dius, però el més emprenyador era quan escrivies molt ràpid i llavors la barreta que suportava la lletra s'encallava amb l'altra a mig recorregut. Era terrible.
Encara no entenc com Josep M. Espinàs no ha deixat de ser escriptor. Ho dic perquè ens ha recordat a tots moltes vegades que encara escriu a màquina.
Mari-Pi-R, la verdad es que si que dió un buen empuje a la industria. Cataluña ya era muy industrial y sobretodo del sector textil y metalurgico desde el año 1800 o un poco antes. En estos años fue la primera de Europa y también contaba con el mercado colonial de Cuba y Puerto Rico. Pero la guerra civil acabó con todo y españa no empezó a recuperarse hasta bien entrado los años 1955 o 1960. No es de extrañar que habiendose retrasado tanto y Barcelona medio destruida llegara una empresa como esta. Ya puedes ver por ti misma la diferencia que hubo entre esto y lo destruido.
De esta fábrica de Barcelona ya se hacia en 1965 un calculador de mesa innovador, programable con tarjeta magnética, la "Programma 101". Este producto es por muchos considerado el antecedente del ordenador personal.
Te deseo un buen año.
Besos.
Publica un comentari a l'entrada