 |
| carretó fantasma és un oli de petites dimensions i està pintat sobre fusta de caoba. FUNDACIÓ GALA SALVADOR DALÍ |
CATALÀ I CASTELLÀ
Al centre
d'una plana àrida i al mateix temps lluminosa, observem una carreta de dues
rodes que es mou en direcció cap a un poble: la forma de la tartana tendeix a
barrejar-se amb la ciutat, convertint-se així en el seu propi destí.
Es tracta d'una il·lusió de perspectiva en la qual l'habilitat del pintor intenta confondre una vegada més, on s'espera veure les rodes hi ha dues estaques clavades a terra, els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat del fons.
Quan els colors van arribar a les seves mans demanant-li una versió pròpia d'aquest atractiu estil, ell no els va defraudar. Els col·locar difusos, expressius com una llàgrima gargotejant la mirada, però plens de lluentors enlluernadors. Aquestes pintures de traços gruixuts vibra de vida. El color embadaleix per la seva empenta i dinamisme. Dalí sabia enlluernar allà on trepitjava amb els seus pinzells. La seva empremta d'artista és massa gran com per no sobresortir, fins i tot en els temptejos del seu aprenentatge com a pintor.
Quina història hi ha darrere aquest carro fantasma que recorre les polsoses planes? Cap a on es dirigeix?
Es tracta d'una il·lusió de perspectiva en la qual l'habilitat del pintor intenta confondre una vegada més, on s'espera veure les rodes hi ha dues estaques clavades a terra, els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat del fons.
Quan els colors van arribar a les seves mans demanant-li una versió pròpia d'aquest atractiu estil, ell no els va defraudar. Els col·locar difusos, expressius com una llàgrima gargotejant la mirada, però plens de lluentors enlluernadors. Aquestes pintures de traços gruixuts vibra de vida. El color embadaleix per la seva empenta i dinamisme. Dalí sabia enlluernar allà on trepitjava amb els seus pinzells. La seva empremta d'artista és massa gran com per no sobresortir, fins i tot en els temptejos del seu aprenentatge com a pintor.
Quina història hi ha darrere aquest carro fantasma que recorre les polsoses planes? Cap a on es dirigeix?
CASTELLÀ
En el
centro de una llanura árida y al mismo tiempo luminosa, observamos una carreta
de dos ruedas que se mueve en dirección hacia un pueblo: la forma de la tartana
tiende a mezclarse con la ciudad, convirtiéndose así en su propio destino.
Se trata de
una ilusión de perspectiva en la que la habilidad del pintor intenta confundir
una vez más, donde se espera ver las ruedas hay dos estacas clavadas en el
suelo, los personajes que aparecen sentados en el carro se identifican con la
arquitectura de la ciudad del fondo.
Cuando
los colores llegaron a sus manos pidiéndole una versión propia de este
atractivo estilo, él no los defraudó. Los colocó difusos, expresivos como una
lágrima emborronando la mirada, pero llenos de brillos deslumbrantes. Estas
pinturas de trazos gruesos vibra de vida. El color embelesa por su brío y
dinamismo. Dalí sabía deslumbrar allá donde pisaba con sus pinceles. Su huella
de artista es demasiado grande como para no sobresalir, incluso en los tanteos
de su aprendizaje como pintor.
¿Qué
historia hay tras este carro fantasma que recorre las polvorientas llanuras?
¿Hacia dónde se dirige?
FOTO DE INTERNET. SERÁ RETIRADA A PETICIÓN.
17 comentaris:
Cap a on es dirigeix el carro fantasma, preguntes? Potser ni en dalí en sabia la resposta exacte.
Com cap de nosaltres podem saber cap on anem.
Al capdavall, igual que la figura que hi ha dins del carro, algun dia ens (con)fondrem amb el paisatge.
Fita
Xavier.
"El que yo no sepa cuál es el significado de mi arte, no significa que no lo tenga". (Salvador Dalí)
Amb tot tipus de persones on jo no hi arribo, i són moltes, només se m'acut aquesta frase d'ell. Crec que d'aquesta manera sabem on anirà aquest carretó.
Salutacions.
Jo crec que, des de finals del segle XIX, si no abans, en les arts plàstiques passa una mica com amb la poesia: que no importa tant el que l'artista volia dir (o es pensava que volia dir, o volia que ens penséssim que ho volia dir), sinó que som nosaltres, els lectors/espectadors, els que "hem d'acabar" el poema, o el quadre, amb les nostres pròpies expectatives, il·lusions, pors, fantasies... L'artista modern ens deixa una obra d'art oberta, perquè ens convida a completar-la al nostre aire. I així ens la fem nostra, cadascú a la seva manera.
Com tota l'obra de Dalí, es pot gaudir sense buscar explicacions. Bona nit, Josep
Tengo que verlo en vivo y en directo, así que cuando me entere de que ya está expuesto en Figueres iré hacia allí.
Ya has hecho cinc céntims de la visión del cuadro, y lo has explicado muy bien, ahora toca verlo...
salut
Tens raó, KRT, en una altra obra , L'Àngelus, de Millet, em va passar igual. Vaig voler desxifrar que hi havia a terra entre ells dos. No vaig poder fer-ho, només ell sap el que hi havia allà.
Tens raó, Loreto, el que passa és que m'ha agradat molt i sense voler he volgut desxifrar pel meu compte ... Mal fet.
Moltes gràcies.
Miquel, se que no te lo perderás, lo único que ocurre es que parece ser que es muy pequeño, pero bueno creo que vale la pena.
Salut.
Aquest no l'havia vist mai, és una passada!
La teva interpretació molt encertada per al meu gust. Com en tot l'art en general, no és el mateix el que es diu que el que s'entén, però aquest és el secret.
Aferradetes! :)
sa lluna La institució ha comprat el quadro a un col·leccionista particular que es vol mantenir en l'anonimat. L'oli, per una altra banda, pertany a l'època en què Dalí va realitzar diverses obres en què la plana de l'Empordà i la platja de Roses són protagonistes. A 'Carretó fantasma', Dalí juga amb la il·lusió.A mi m'ha agradat molt, però no facis cas de la meva manera de veure-ho. Tots em contesten (i saben més que jo) que la meva forma d'interpretar-ho pot ser que no sigui la seva.
Aferradetes!
No entiendo mucho este artículo , perdona mi torpeza , por más que lo he leído ¡ jee
Saludos ¡¡
cAP A LA FI D'UN MON ONIRIC?.....
MILLOR IMAGINAR......
José Manuel, La Institución ha comprado el cuadro a un coleccionista particular que se quiere mantener en el anonimato. La obra, por otra parte, pertenece a la época en que Dalí realizó varias obras en las que la llanura del Empordà y la playa de Roses son protagonistas, aquí en Catalunya. El 'Carretón fantasma', Dalí juega con la iluminación y la ilusión. A mí me ha gustado mucho, pero no hagas caso de mi forma de verlo. Todos me contestan (y saben más que yo) que mi forma de interpretarlo puede que no sea la del pintor.
Un abrazo.
Ostres, Oliva, un món oníric? Això m'ha agradat. Si somiarem ...
Una abraçada.
També jo desconeixia aquesta peça del mestre Dalí.
La técnica si que la coneixia, un sistema dit en francés "trompe a l´oeil" i en castellá "trampantojo".
Basicament consisteix en "ficar" una figura disimulada dins un altre motiu pictoric, o bé fe "trampas" amb la perspectiva. La formació pictorica de Dalí era clásica i solida.
Salutacions
Pues no se que historia habrá pero la verdad es que puede ser tanta y de tantas manos... Un besazo.
De fet, si jo hagués d'analitzar la pintura des d'una vessant artística no ho podria fer per que no entenc de pintura més enllà de dir aixó m'agrada o aixó no m'agrada. Però si jo hagués de dir cap a ón va aquest carretó i sabent que és d'en Dalí, penso que devia d'anar cap un dels seus móns meravellosos, on tan sols qui pot somniar despert com ell ho feia i a més ho sabia transmetre tan però tan bé que tot i sense entendre de pintura, jo em puc perdre en les seves obres i la seva art. Ja m'ha passat els dos cops que he estat a Figueres i he tingut la sort de poder visitar el seu museu. Es endinsar-te en un altre món on tot i que sembli mentida res és irreal sino producte de la seva ment increible.
Ufff perdona Josep, ja veus que no callo mai.
Petons!!!
Publica un comentari a l'entrada