divendres, 30 d’agost de 2013

Martin Luther King - I have a dream



Martin Luther King (1929-1968)
Tinc un somni

Fragment final del discurs que Martin Luther King va pronunciar al Lincoln Memorial de Washington el 28 d’agost de 1963, a la concentració de la segona Marxa sobre Washington per l’ocupació i la llibertat.

declaració Universsal dels Drets Humans de l'ONU de 1948.

http://www.cnrha.msssi.gob.es/bioetica/pdf/declaracion_Univ_Derechos_Humanos.pdf

Val la pena llegir-los a poc a poc i preguntar-nos fins a quin punt els nostres governs i la nostra societat civil (que de fet som nosaltres) els complim.


[...]  Torneu a Mississipí, torneu a Alabama, torneu a Geòrgia, torneu a Louisiana, torneu als barris baixos i als guetos de les nostres ciutats del nord, sabent que d'alguna manera aquesta situació pot ser i serà canviada. No ens ajaguem a la vall de la desesperança.

Avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats del moment, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.

Tinc el somni que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes han estat creats iguals".

Tinc el somni que un dia, als turons rogencs de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es podran asseure plegats a la taula de la germanor.

Tinc el somni que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat asfixiant pel foc de la injustícia i de l'opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia.

Tinc el somni que els meus quatre fills viuran un dia en un país en què no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat.
Avui tinc un somni.

Tinc el somni que un dia l'estat d'Alabama, amb els seus racistes brutals, on el governador escup frases de segregació i d’anihilació, es convertirà en un lloc on els nens i nenes negres podran agafar-se les mans amb els nens i nenes blancs i caminar plegats com a germans i germanes.

Avui tinc un somni.

Somio que algun dia les valls seran cims, i els turons i muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els llocs tortuosos seran adreçats, i la glòria de Déu es revelarà i tot el gènere humà estarà unit.

Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb la qual retorno al Sud.

Amb aquesta fe podrem esculpir de la muntanya de la desesperança una pedra d'esperança. Amb aquesta fe podrem transformar el so discordant de la nostra nació, en una bonica simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe podrem treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts, sabent que algun dia serem lliures.

Aquest serà el dia en què tots els fills de Déu podran cantar l'himne amb un nou significat, "El meu país és teu. Dolç terra de llibertat, a tu et canto. Terra de llibertat on els meus antecessors van morir, terra orgull dels pelegrins, de cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat". I si els Estats Units han de ser grans, això haurà de fer-se realitat.

Per això, que repiqui la llibertat des del cim de les muntanyes prodigioses de Nou Hampshire! Que repiqui la llibertat des de les poderoses muntanyes de Nova York! Que repiqui la llibertat des de l’alçada de les Allegheny de Pennsilvània! Que repiqui la llibertat des de les muntanyes Rocalloses, cobertes de neu, a Colorado! Que repiqui la llibertat des de les sinuoses pendents de Califòrnia! Però no només això: Que repiqui la llibertat des de la Muntanya de Pedra de Geòrgia! Que repiqui la llibertat des de la Muntanya Talaia de Tennessee! Que repiqui la llibertat des de cada turó i muntanya de Mississipí! "De cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat".

Quan repiqui la llibertat i la deixem repicar a cada poble i a cada veïnat, a cada estat i a cada ciutat, podrem accelerar l'arribada del dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, podran ajuntar les mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu omnipotent, som lliures per fi!”
 Fragment del discurs, amb subtítols en castellà (6' 35'')




Discurs sencer (17'28'')




Pel treball i la llibertat
Fa cinquanta anys de la marxa sobre Washington, que va culminar amb la cèlebre proclama de Martin Luther King contra la segregació racial
 C. SABATÉ/ C. VINYOLES -  EL PUNT AVUI, 11-8-2013
Històrica imatge de Martin Luther King dirigint-se a les 250.000 persones congregades davant del Memorial de Lincoln, a Washington Foto: ARXIU.

La tarda del 28 d'agost del 1963, sota la mirada legitimadora del president Lincoln des del seu memorial i davant d'unes 250.000 persones arribades d'arreu del país per participar en la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, un home negre, pastor de l'església baptista i dirigent del moviment pels drets civils, Martin Luther King, va pronunciar el que encara es considera un dels discursos més bells en la forma i en el fons, tan reivindicatiu com esperançador i, per descomptat, cèlebre, de la història política moderna: I have a dream (‘tinc un somni').
Eren temps d'una duríssima i violenta segregació racial als Estats Units, on un segle després de la seva emancipació, els descendents dels antics esclaus continuaven estigmatitzats pel color de la pell, discriminats políticament (exclosos del dret de vot), econòmicament (les feines més mal retribuïdes) i en cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. N'és una prova prou coneguda la detenció de Rosa Parks perquè no va voler cedir a un home blanc el seu seient d'autobús.

Estratègia
King, nascut a Atlanta el 1929, havia centrat l'estratègia de la seva lluita per la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans en els principis de la desobediència civil formulats per Thoreau i Gandhi i en una acció directa, pacífica i sense treva, capaç de generar contínues situacions de crisi i posar contra les cordes l'establishment més poderós.
Convertit en un importantíssim líder de masses amb un nombre creixent de seguidors i distingit amb el Nobel de la Pau entre altres reconeixements, podríem dir que va veure acomplert bona part del seu somni, tot i que li va costar la vida –va ser assassinat a Memphis el 4 d'abril del 1968.
Poc després de la cèlebre marxa sobre Washington, el president Lyndon B. Johnson va promulgar, el 2 de juliol del 1964, la llei dels drets civils (prohibia la segregació en les escoles, els llocs de treball i tot l'espai públic) i, el 4 d'agost del 1965, la llei del dret de vot sense cap mena de restricció. El cas és que de poder emetre lliurement un sufragi a la possibilitat de ser escollit president dels Estats Units hi ha uns quants passos, que la població negra efectivament ha recorregut amb l'actual president, Barak Obama, com a símbol de la transformació.
N'hi ha prou amb això? Indica una situació normalitzada d'igualtat? S'han fos realment les cadenes de la discriminació i de la injustícia als Estats Units i a la resta d'un planeta globalitzat? Avança la societat o retrocedeix en l'acompliment i el respecte dels drets humans més elementals?
Cinquanta anys després de la marxa pel treball i la llibertat, El Punt Avui proposa una revisió del llegat de Martin Luther King que repassa diversos aspectes de l'actualitat i ho fa des d'aquesta mateixa edició, amb una apassionada conversa entre Marina Subirats i Miquel Àngel Essomba, i fins al 28 d'agost –aniversari de la proclama–. Reprodueix, cada dia, el particular somni per assolir un món millor que han acceptat explicar tot un seguit de persones representatives d'entitats socials i/o públicament compromeses des d'un vessant polític i ètic. Els articles seran il·lustrats pels dibuixants Joan Casals i Joan Oller.
Darrera actualització ( Diumenge, 11 d'agost del 2013 02:00 )


I em fa pensar que en cinquanta anys hem avançat una miqueta, però potser tampoc no tant com hauria calgut... I ell no ho va poder veure. Avui tindria 84 anys si no l'haguessin assassinat.

dimecres, 28 d’agost de 2013

La Volta Catalana ( o bóveda tabicada)




Los arquitectos de América tienen con él [Rafael Guastavino i Moreno] una deuda de gratitud no sólo por haber sido un constructor fiable y concienzudo sino por haber hecho posible nuevas posibilidades en el campo del diseño arquitectónico.                   Peter B. Wight,1901


En el siglo XVII, los arquitectos y  maestros de las obras italianas  que habían mantenido vivo el arte de hacer bóvedas, fueron llamados por las  Coronas de Castilla y Aragón , por la nobleza y por la  Iglesia de los reinos de la peninsula Ibérica, para construir todo tipos de edificios según los cánones y la estética del Renacimiento.


http://www.guastavino.net/ CLIC Vereis  SU OBRA A 380º

 Estos arquitectos y maestros de obras italianos importaron el método de la «volte di quarto» e iniciaron en la técnica correspondiente a los  gremios de albañiles, los cuales la difundieron ampliamente por toda la península con un éxito más que notable en Madrid. Es singular el hecho que en el siglo XVIII, la bóveda importada de Italia cayese en desuso en la capital de España, ya que se juzgaban poco seguras por lo delgadas que eran y por el notable empuje que producían en los estribos. Fue en esta época que el fraile de la orden de los Agustinos,  fray Lorenzo de San Nicolás, que ejercía de maestro de obras en la Corte de Madrid, popularizó el nombre de «bóveda catalana» en reconocimiento al buen oficio de los albañiles y maestros de obras delPrincipado de Catalunya que trabajaban allí, los cuales se distinguían por la perfección y audacia que demostraban en la construcción de las bóvedas tabicadas.



Salvador Tarragó, gran defensor de la figura de Rafael Guastavino lo calificó como el mejor maestro de obras de la historia. Constructor entre finales del siglo XIX y principios del s. XX tuvo una gran influencia en los EEUU, donde pasó la mayor parte de su vida profesional. No se si ha sido el mejor constructor de vueltas de la historia, pero sí que su figura es de gran importancia aunque no demasiado conocida.
Rafael Guastavino (1842, Valencia - 1908, Baltimore), valenciano de origen emigra a Barcelona el año 1861 para formarse como Maestro de Obras donde aprende la técnica de la bóveda catalana, que desarrollará y perfeccionará a lo largo de la su vida profesional hasta el punto de exportar sus secretos a los Estados Unidos donde construirá más de 1000 edificios basados ​​en esta técnica.

http://www.rafaelguastavino.com/ CLIC Vereis SU OBRA AMPLIANDO CADA FOTOFRAFÍA.

  La Volta Catalana (o bóveda tabicada o bóveda cohesiva, es un sistema constructivo basado en la construcción de bóvedas rebajadas a partir de piezas cerámicas planas. Estas se unen con yeso para hacer la primera capa, éste toma con tanta rapidez que no se necesita ninguna cimbra que aguante la vuelta sin cerrar. Una vez terminada la primera capa, se colocan de sucesivas unidas con mortero que da la resistencia necesaria.





















Interior de la volta catalana de la nau de producció de la fabrica tèxtil, al mNATECT, a Terrassa, (Catalunya)
Guastivino comienza su vida profesional como constructor en 1866, la obra más emblemática donde participa en su primera etapa es la fabrica "Can Batlló".


patrimonioindustrialdebarcelona.blogspot.com/
chimenea escuela industrial barcelona
Pronto se va a buscarse la vida en los EEUU, donde fundará la empresa Guastavino Fireproof Construction Company en 1888. Guastavino se da cuenta de que la construcción en bóveda catalana tiene un gran mercado en Estados Unidos. Tras los grandes incendios en Nueva York (1835) y Chicago (1871) la sociedad americana estaba muy sensibilizada al respecto, sobre todo en los edificios públicos.Guastavino se da cuenta y promueve la Vuelta Catalana como una técnica constructiva a prueba de fuego, registra varias patentes e incluso hace pruebas a escala real prendiendo fuego a construcciones sus para demostrar la calidad de su construcción.Muchos arquitectos ven las ventajas que conlleva la Vuelta Catalana, ya sea por aspectos de seguridad al fuego como para la economía de la construcción y la calidad arquitectónica de Guastavino, así que la técnica se extiende rápidamente. Entre los edificios más importantes que construye Guastavino está la Biblioteca Pública de Boston, la estación Grand Central en NY, el Carnegie Hall, la catedral de Saint John the Divine o la iglesia de St.. Bartholomew en la Quinta Avenida, en Boston también construye la Biblioteca Pública o el East Boston High School.

En 1908 Rafael Guastavino muere y su hijo se hace cargo de la empresa hasta 1962, cuando finalmente la empresa termina cerrando. La herencia que dejó Guastavino es de gran importancia y forma parte de la historia de la construcción, exportó la técnica de la Vuelta Catalana en EEUU y dejó su huella en más de mil construcciones.




Foto Chimenea Can Batlló http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/









diumenge, 25 d’agost de 2013

una persona molt enginyosa


Vaig sentir parlar de Joan Brossa a través d'un dels meus dos amics que el coneixien. Comentava que el 1948, va crear el grup català Dau al Set, al costat de Tàpies, Tharrats, Ponç i altres. Un tems  després es va unir a ells Juan-Eduardo Cirlot, que és qui va redactar el manifest programàtic del grup. 

joan brossa
A Brossa el tenia per una persona molt enginyosa. Comptaven que la barba se la feia ell mateix amb un llapis.
Una vegada aquest amic s'havia de trobar amb ell i li va preparar unes preguntes Totes les preguntes que li havia preparat eren d'aquest estil, divertit. Posar-se seriós amb algú tan divertit i enginyós, era un contrasentit. L'únic que tenia com a cert era presentar-sa les menys paraules que puguin ser.
La resta ho va anar construint Brossa com un aire arrugat poblat de papallones:
-- Quina paraula fa un metre d'alçada?
-- Semànticament la quatre paraules de la frase "un metre
 --Alguna vegada t'has posat els pantalons del crepuscle?
-- No, però sí que m'he posat els pantalons al crepuscle.
--Per què qui ha aconseguit treure els dimonis de sobre ens baveja de continu amb els seus àngels?
 -- Que els dimonis siguin àngels prova que els àngels poden ser dimonis, no? És molt cert que la teologia és la ignorància organitzada.
  --Has ficat en algun moment de lucidesa la mà sota les faldilles de les paraules?
 --Sí, per això sóc dels que creuen que les paraules serveixen per dissimular el pensament en la majoria dels casos.
 --És cert que la gent més estúpida que ens envolta no acaba per morir-se mai?
 --Però pitjor seria si la mort fos un assumpte de mercat. Només moririen els pobres.
 --Va acabar per donar-li la raó, alhora de guardar un gòtic silenci ...

 Anys després, es va anunciar la mort del poeta. Esdevenir el penúltim dia de desembre de 1998. La vida de la seva fecunda imaginació, com la magnitud del vent, va deixar traçats poemes, objectes, cartellisme, poesia visual, poemes corporis, poesia escènica, guions cinematogràfics, llibrets d'òpera i textos per ser musicats, al costat de llibres de prosa, peces de teatre , llibres d'art, instal·lacions, poesia visual urbana i més i més i molts brossas més









 Eco
-Explica’m, tu, que és el sol, – El sol.
-Explica’m que és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes
-Explica’m,què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món i l’home?

                                            -Heus aquí
La última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
                                             Joan brossa



"SILENCI"
Els poemes de Joan Brossa


Els poemes de Joan Brossa
Escolteu aquest silenci
  


Aquest poema m'ha sobtat molt, en poques paraules diu gran cosa. El silenci sembla que no diu res, però és 
més aviat el contrari. Es podria dir mil coses per definir el silenci, però el millor és no dir res.



"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.


A mi, el que m'agrada, és el seu tarannà trencador, obertament i clarament d'esquerra, i dient en poemes de pell dura, el seu compromís amb els oprimits, els silenciats, els morts en aquest país que encara viu en una postdictadura. 
http://www.joanbrossa.org/
Clic en JOAN BROSSA :ORG 
 Poeta en el més ampli sentit de la paraula, va escriure poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), Poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium, 1972 -, i Anafil -1987 -) i poètiques, teatre i guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.


Clic: .fundaciojoanbrossa.cat/






dissabte, 24 d’agost de 2013

es una crisis humanitaria que hay que detener.

A mí me parece muy bien que este gobierno se busque bote de humo tras bote de humo para distraer la atención de su pestilente corrupción, pero si va a seguir ignorando sus responsabilidades internas utilizando la política internacional a modo de biombo, que al menos escoja unas causas actuales y nobles, como la de la terrible persecución homófona, criminal e inhumana de homosexuales en Rusia, que le equiparen a las naciones líderes en democracia y no un ridículo sainete bananero con tufo a rancio, antiguo y preescolar como lo de esa mamarrachada “sácatela a ver quién la tiene más grande” de Gibraltar.
La persecución, y tortura de homosexuales en Rusia ante la impasibilidad de su gobierno y policía es un escándalo internacional tan descomunal que muchos intelectuales, políticos y activistas ya lo han comparado casi como al holocausto judío en la Alemania nazi.
Esta semana hemos sabido de la terrible, terrible, terrible muerte tras ser torturado  un joven gay en Rusia.


 El grupo de neonazis que se coló en su casa con engaños grabó en video como le torturaban, pintaban y mataban y lo exhibieron como trofeo en una red social rusa tipo facebook que permite estos contenidos para animar a otros a hacer lo mismo.
Cualquier nación civilizada está en la obligación de intervenir y posicionarse a favor de la libertad y contra la barbarie. Muchas ya lo han hecho y ministros de asuntos exteriores como el ministro alemán de Asuntos Exteriores, Guido Westerwelle, ha apremiado esta semana a las autoridades rusas a impedir la violencia contra los homosexuales y a velar por el respeto de los derechos de ese colectivo. 
Parece ser que José Manuel García-Margallo, nuestro ultracatólico ministro de asuntos exteriores, tan cercano él al Opus-Dei,  se lo está tomando mucho más tranquilamente y si bien con la matanza de Hula le faltaron segundos para «elevar un grito de protesta contra las salvajadas que se están produciendo en Siria» (ignorando las salvajadas que la supuesta oposición, terroristas, estaba ejecutando en el bando defendido) y expulsar al embajador de Siria, esperamos la misma prontitud y firmeza con Rusia.


Esta es una oportunidad para el gobierno español de demostrar de una vez y claramente su repetida argumentación de que no es homófono y apoya  a los homosexuales. O simplemente de que está al nivel de las naciones y voces libres que  denuncian la inacción del gobierno ruso ante estasagresiones a gais que se ha convertido en una oleada de crímenes homófonos indescriptibles: se rocía a los acusados de ser abiertamente homosexuales con orina por la calle, se les da paliza ante la inacción y risas de la policía, se organizan grupos neonazis para perseguir a adolescentes, se entra en casa de adolescentes gais y se les obliga a confesar dónde trabajan para llamar a sus jefas y decirles que son gais (respuesta de la repulsiva jefa: “estoy escandalizada” y un despido inmediato), se pega a jóvenes, se persigue a personas en sus casas… La ONG Spectrum Human Rights Alliance pide a la comunidad internacional que sancione a Rusia por su falta respuesta ante estos actos violentos.

La ONG ha denunciado que los vídeos de las agresiones son subidos a VK, una red social popular en Rusia similar a Facebook que cuenta con al menos 437 grupos neonazis registrados. Spectrum Human Rights Alliance sostiene en su comunicado que los vídeos son compartidos en VK porque “permite el intercambio de contenidos ilegales”, al contrario que Facebook.
Según la organización, los atacantes intentan “curar” a sus víctimas de ser homosexuales, al considerar que en un futuro podrían convertirse en pederastas “a menos que denuncien su modo de vida y los conviertan en heterosexuales”.
El comunicado del acto lo ha leído Óscar Olmo. En él, el creador del evento ha exigido al Kremlin que derogue las leyes homófobas y rechace y tome medidas severas contra la violencia impune que sufre el colectivo LGTB en Rusia. “Me llegaron las imágenes brutales de las palizas y de las torturas y me sorprendí de que no hubiéramos hecho algo antes”, ha comentado
Por otro  lado, la derecha ya se ha lanzado a promover sus maneras racistas y a animar a boicotear el vodka ruso. Ya lo hizo con el cava catalán, os acordais?. Muchos activistas rusos LGTB han pedido que no se acuda a ese tipo de boicots que lo único que van a conseguir es reforzar la imagen de Putin y hacer ver a todo lo extranjero como amenaza en lugar de aliados de democracia y un modelo más libre al que aspirar. Hacer un boicot desde los gobiernos como se hizo con el apartheid en Sudáfrica sería un modo mucho más eficaz. O negarse a acudir a los juegos de invierno.
 Alguien no tiene muy claro lo que es ser homófono?:”La homofobia es cuando alguien llama mariconazo a otro de forma despectiva. Homofobia es cuando no te contratan en un trabajo por ser homosexual. Homofobia es cuando un profesor dice en un aula que hay tres tipos de personas "los hombres, las mujeres y los homosexuales". Homofobia es cuando alguien dice "que asco" ante el beso de dos chicos o de dos chicas. Homofobia es cuando las miradas delatan esa fobia. 
También existen homofobias institucionalizadas. Homofobia es que el ordenamiento jurídico no tiene una legislación que proteja a las personas frente a la homofobia.
Homofobia son las políticas del Partido Popular contra los derechos de los homosexuales. Homofobia es denegar la adopción a personas homosexuales, aunque la ley lo permita. Homofobia es retirar la asignatura de Educación para la Ciudadanía.
Homofobia es la que predica la iglesia católica. Homofobia es creer que un niño adoptado será “maricón” como sus padres.
Homofobia es creer que en la Iglesia católica no hay “homosexuales, y que los votantes, simpatizantes o políticos tampoco hay “homosexuales”

Los chascarrillos homófonos parecen haberse convertido en triste señal de identidad de la derecha mediática. Pero más lamentable aún resulta que los representantes políticos los secunden. Es lo que sucedió con Miguel Celdrán (Partido Popular), alcalde de Badajoz, que el un triste día hizo gala de la más nauseabunda homofobia al presumir de que en Extremadura a los “palomos cojos” (expresión muy usada en varios puntos de España para referirse con carácter despectivo a los homosexuales), simplemente “los echan pa otro lao”. Un macho hispano, si señor…

Fue en la cadena COPE, 26/febrero/2011
fotos de internet. serán retiredas a petición