Text de la contraportada
Miquel Martí i Pol va redactar els poemes de La fàbrica entre els anys 1969 i 1971 i els va publicar, amb gravats de Jordi Sarrate, a Quaderns El Bordiol el 1972. Reprenia així la temàtica d'un recull redactat els anys 1958 i 1959, no publicat fins al 1975 dins el volum L'arrel i l'escorça, que va titular La fàbrica-1959 , tant per diferenciar-lo del de 1972 com per fer-ne evident la relació.
El text que reproduïm dels poemes procedeix del primer volum de l'Obra poètica de Miquel Martí i Pol, publicada per Edicions 62, que va ser revisat pel mateix poeta i per Pere Farrés, curador dels quatre volums de l'Obra poètica i del present volum, i autor de l'estudi introductori, les propostes didàctiques i els comentaris de poemes que complementen el llibre.
Miquel Martí i Pol va redactar els poemes de La fàbrica entre els anys 1969 i 1971 i els va publicar, amb gravats de Jordi Sarrate, a Quaderns El Bordiol el 1972. Reprenia així la temàtica d'un recull redactat els anys 1958 i 1959, no publicat fins al 1975 dins el volum L'arrel i l'escorça, que va titular La fàbrica-1959 , tant per diferenciar-lo del de 1972 com per fer-ne evident la relació.
El text que reproduïm dels poemes procedeix del primer volum de l'Obra poètica de Miquel Martí i Pol, publicada per Edicions 62, que va ser revisat pel mateix poeta i per Pere Farrés, curador dels quatre volums de l'Obra poètica i del present volum, i autor de l'estudi introductori, les propostes didàctiques i els comentaris de poemes que complementen el llibre.
El silenci dels telers
L'Assumpta aviat partí en un itinerari que anava de
Puig-Reig a Berga, passant per Balsareny. El llibre la portà a realitzar un
intens treball de camp, a investigar els veïnats i veure si hi havia dones que
es reunien, llavors una dona la portava a l'altra i anava tenint testimonis per
a la investigació. Casualitat o no, en vint quilòmetres es trobaven divuit
colònies tèxtils catalanes. Ubicades a prop de la llera del riu Llobregat, del
qual en diuen "el riu més treballador del món". L'obra, tal com
glossà l'autora, parteix tenint presents tres anys: 1931, 1936 i 1939. La
mateixa Assumpta explanà que els seus pares venien amb pudor d'oli i suors
d'aquelles fàbriques tèxtils en les quals treballaven a la ciutat de Mataró. És
aquest ambient de la fàbrica que els records de l'autora la porten al record
dels versos del poeta del poble, Miquel Martí i Pol i
la seva L'Elionor. Un poema que la primera 45
vegada que el llegí, de ben jove, la colpí de tal
manera que va decidir imprimir-lo i emmarcar-lo per penjar-lo a casa seva i
gaudir-lo a diari.
Recull de poemas de “La fàbrica” |
||
|
Tot
darrerament
a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d'indisciplina,
ja no se'n diu imposar una sanció;
se'n diu
estimular el sentit
de la responsabilitat.
a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d'indisciplina,
ja no se'n diu imposar una sanció;
se'n diu
estimular el sentit
de la responsabilitat.
L'experiència
de M. Martí i Pol com a escrivent de la fàbrica de filats "La Blava"
de Roda de Ter, durant gairebé trenta anys, i el compromís cívic i polític amb
els treballadors, que sempre va considerar "la seva gent" i,
poèticament "herois" de la història, es concreta en el llibre
"La Fàbrica", que recrea la vida d'aquelles persones i en denuncia
l'opressió econòmica i social.
No estem mai sols
No estem mai sols. Hi ha sempre
quaranta-sis contínues que ens vetllen
i metxeres insignes
de principis de segle.
Tenim la por ficada al cos;i metxeres insignes
de principis de segle.
sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pell
d'oli de màquines,
de pols de màquines,
de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsia
de les pentinadores
i el dinamisme excessiu
dels dobladors suïssos
i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre
gairebé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i el plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre
la gent; però la gent no compta.
El que compta es l'espai que ocupen
i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa
perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s'apropa el dia
que tots tindrem una ànima metàl·lica.
Ordre de fabricacióAmb cotó egipci
filarem angoixa;
amb cotó espanyol
filarem paciència;
amb cotó americà
filarem prosperitat.
Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
El mercat va a menys,
però la gent se'ls gasta.
Estalviar fa vell
i no es prospera.
Qui menja ceba
i dorm sense llençol
no és pas tan infeliç
si, a més, disposa
d'un parell de conjunts de fantasia
i unes sabates esportives.
dura molt més que un àpat.
10 comentaris:
Eleonor...me quedo con Eleonor...
triste y tan real, tan real que me suena...Todos los de mi generación levamos una Eleonor dentro.
salut y buen año.
Un gran poeta, Martí i Pol, i un llibre emblemàtic del que llavors s'anomenava realisme social, 'La fàbrica', en les seves dues versions. No conec el llibre de la Montellà 'El silenci dels telers', però segur que està molt bé. L'hauré de mirar, ja que jo sóc també de la vora d'aquest riu tan treballador i a la meva família tothom havia treballat a la fàbrica. 'Olor de colònia' de Sílvia Alcántara també va d'això. La vida a les colònies tèxtils dóna per a molta història, de coses bones, i també de no tan bones. Però és la nostra història, i d'això venim. Gràcies, Josep, bon any 2014 a tu i a toits els teus lectors.
Miquel, no se si Eleonor es de las mejores, pero si que es verdad que es fantástica. Es lo que ocurria en las fáfricas de las Colònias textiles. No se si viste ultimamente por TV3 "Olor a Colònia" es sobre este tema, igual que los casi 30 años que pasó Matí i Pol en la fáfrica "La blava" Muy duro, Miquel, muy duro..
feliz año.
Salut.
Buen post, estimado JOSEP
¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨) ¸.•´¸.•*´¨)
(¸.•´ (¸.•` * ¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)
........|___|...
........|000|...
........|000|...
........|000|...
........|000|... FELIZ AÑO 2014 !!!
.........\00/....
..........\0/..... QUE ESTE AÑO VENGA CARGADO DE SALUD Y ALEGRÍA !!!
...........||......
...........||...... UN BESAZO !!!
...........||......
.........._||_.... FELICES FIESTAS !!!
♥¸.•*¨)¸.•*¨)
(
Un petonás
KRT, vaig veure al bloc de Loreto Giralt "La mirada del balcó" que havia llegit "La Fàbrica". Jo també l'havia llegit però en l'edició de l'any 72, i vaig posar estàs poesies. M'agrada especialmentKRT, vaig veure al bloc de Loreto Giralt "La mirada del balcó" que havia llegit "La Fàbrica". Jo també l'havia llegit però en l'edició de l'any 72, i vaig posar estàs poesies. M'agrada Elianor. Són poemes curts dels trenta i tants anys que va treballar a la Fàbrica.
En general és veritat que és "realisme social"
Tant Elianor com la resta m'agraden. La novel·la "El silenci dels telers" t'agradarà perquè és veritat que forma part dels familiars i amics que han viscut tot allò.
Una abraçada.
Que "Xula" que eres dibujando cosas Mª Trini!!
Yo también te deseo para ti y tu hijo un feliz Año, y que tengamos suerte todos.
Una abraçada molt gran.
Varies "Eleonor" tenia jo a casa, explicaven coses de quan van arribar del poble, segons com callaven i abaixaven els ulls, tot d'una recordaven coses més boniques i es tornaven a enriolar. I és que una cosa és veure una pel.licula o llegir un llibre que pot ser o no, un altra de ben diferent, és fer-ho sabent que és real i que va existir. No tot són flors i violes a la vida, d'aixó sí que n'estic ben segura al menys en tot el que respecta al que explicaven la meva iaia i les seves cinc germanes.
Caramb sí que m'has fet anar enrera en els meus records ara tot d'una.
Petons!!!
Aquest llibre vaig llegir-lo l'any passat i va agradar-me molt, tot i no estar acostumada a llegir poesia. De fet, ha estat el primer llibre de poesia que m'he llegit complert. Una abraçada de cap d'any
Aquí Balsareny era com el centre de totes les fàbriques que hi havia al llarg del Llobregat fins al mar. I a Terrassa i Sabadell tu coneixeries moltes. Però en aquestes últimes les persones no vivien a les colònies, ni l'hi devien res a l'amo.
Ens contesta i diu que la vida a les colònies tèxtils dóna per a molta història, de coses bones, i també de no tan bones. Però és la nostra història, i d'això venim. I té raó.
Aquelles dones no tenien vida pròpia, només has de llegir la novel•la que et recomano "El silenci dels telers" que segurament són les que tenies tu a casa, o algú de les que sortien i les vas veure a TV3, "Olor de Colònia" Que no torni mai més!
Petons
Loreto, jo havia llegit l'altre llibre de "La fàbrica" del 1972. En veure que tu havies llegit l'anterior, 1971, els vaig demanar a la biblioteca i vaig fe el post segons el llibre que tu vas recomanar. Molt agraït. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada