La fàbrica

Text de la contraportada

Miquel Martí i Pol va redactar els poemes de La fàbrica entre els anys 1969 i 1971 i els va publicar, amb gravats de Jordi Sarrate, a Quaderns El Bordiol el 1972. Reprenia així la temàtica d'un recull redactat els anys 1958 i 1959, no publicat fins al 1975 dins el volum L'arrel i l'escorça, que va titular La fàbrica-1959 , tant per diferenciar-lo del de 1972 com per fer-ne evident la relació.
El text que reproduïm dels poemes procedeix del primer volum de l'Obra poètica de Miquel Martí i Pol, publicada per Edicions 62, que va ser revisat pel mateix poeta i per Pere Farrés, curador dels quatre volums de l'Obra poètica i del present volum, i autor de l'estudi introductori, les propostes didàctiques i els comentaris de poemes que complementen el llibre.

El silenci dels telers

L'Assumpta aviat partí en un itinerari que anava de Puig-Reig a Berga, passant per Balsareny. El llibre la portà a realitzar un intens treball de camp, a investigar els veïnats i veure si hi havia dones que es reunien, llavors una dona la portava a l'altra i anava tenint testimonis per a la investigació. Casualitat o no, en vint quilòmetres es trobaven divuit colònies tèxtils catalanes. Ubicades a prop de la llera del riu Llobregat, del qual en diuen "el riu més treballador del món". L'obra, tal com glossà l'autora, parteix tenint presents tres anys: 1931, 1936 i 1939. La mateixa Assumpta explanà que els seus pares venien amb pudor d'oli i suors d'aquelles fàbriques tèxtils en les quals treballaven a la ciutat de Mataró. És aquest ambient de la fàbrica que els records de l'autora la porten al record dels versos del poeta del poble, Miquel Martí i Pol i la seva L'Elionor.   Un poema que la primera 45 vegada que el llegí, de ben jove, la colpí de tal manera que va decidir imprimir-lo i emmarcar-lo per penjar-lo a casa seva i gaudir-lo a diari. Recull de poemas de “La fàbrica”

L'Elionor L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes". La gent se l'estimava, l'Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes". Balada La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir perquè a la fàbrica l’estiu és un vesper. Quan l’aspi volta li roda el cap i tanca els ulls: enyora la quietud de casa seva, el càntir d’aigua fresa i el balancí de boga, la inefale tendresa del marit que haurà endreçat la cuina i que medita la pàgina d’esports d’algun diari a la penombra del terrat, i el lent passeig de cada tarda de diumenge. La noia rossa que treballa als aspis s’entendreix molt sovint i ploraria si se sabés vençuda pel destí, incapaç de girar l’ordre dels fets que algú ha establert. Quan vingui la tardor tindrà un fill desimbolt i agosarat que en fer-se gran serà, potser, paleta i cantarà enfilat a les bastides com un home senzill que no tem res. Les paraules Les paraules no sempre volen dir el mateix. La distància d'un lloc a l'altre és variable. Tu i jo no podem seure a la mateixa cadira. I ara, de genolls en terra que tothom demani perdó. Només l'ordre garanteix la justícia. La moral és la salvaguarda de la llibertat. Tu i jo -no te n'adones?- no podem seure a la mateixa cadira. Mot d'ordre Amb el fil entortolligat en una bitlla es podrien lligar de mans i peus mitja dotzena d'explotadors. Però el fil és molt prim i només subjecta, subtilment i eficaçment, als explotats. Un conjunt de fils ben trenat és una corda. De semàntica

Tot darrerament
a la fàbrica
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure la prima setmanal
a una treballadora
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d'indisciplina,
ja no se'n diu imposar una sanció;
se'n diu
estimular el sentit
de la responsabilitat.

L'experiència de M. Martí i Pol com a escrivent de la fàbrica de filats "La Blava" de Roda de Ter, durant gairebé trenta anys, i el compromís cívic i polític amb els treballadors, que sempre va considerar "la seva gent" i, poèticament "herois" de la història, es concreta en el llibre "La Fàbrica", que recrea la vida d'aquelles persones i en denuncia l'opressió econòmica i social. 

No estem mai sols

No estem mai sols. Hi ha sempre

quaranta-sis contínues que ens vetllen
i metxeres insignes
de principis de segle.

Tenim la por ficada al cos;
sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pell
d'oli de màquines,
de pols de màquines,
de ferum de màquines.
Se'ns contagia l'epilèpsia
de les pentinadores
i el dinamisme excessiu
dels dobladors suïssos
i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre
gairebé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i el plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre
la gent; però la gent no compta.
El que compta es l'espai que ocupen
i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa
perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s'apropa el dia
que tots tindrem una ànima metàl·lica.

Ordre de fabricació

Amb cotó egipci 
filarem angoixa; 
amb cotó espanyol 
filarem paciència; 
amb cotó americà 
filarem prosperitat.
Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
El mercat va a menys,
però la gent se'ls gasta.
Estalviar fa vell
i no es prospera.
Qui menja ceba 
i dorm sense llençol
no és pas tan infeliç
si, a més, disposa
d'un parell de conjunts de fantasia
i unes sabates esportives.

Desenganyem-nos: un bon jersey
dura molt més que un àpat.