diumenge, 10 de novembre de 2013

El llibre de la Marató/El libro de “la Marató” Miquel Martí i Pol


La solidaritat no degenera
      
El llibre de la Marató

Setze autors de prestigi s'han afegit a la demostració de solidaritat de la societat catalana i han participat desinteressadament en el llibre: 

Miquel Martí i Pol                                      
Vicenç Villatoro

Vull somiar el demà Miquel Martí i Pol
Vull somiar el demà 

sense la nosa ni el pes 
d'un vent caduc 
que entela els ulls 
i els lleva força i delit per lluitar. 

Tot el que m'heu donat 
és un espai de foscor 
i el meu anhel 
és clar i encès 
com el desig que m'empeny a cantar. 

No em vull negar cap demà 
per una almoina 
de llum del passat. 

Crec en qui creu en mi 
i en la promesa d'un temps 
tan lluminós 
com els colors 
que dibuixen l'arc que em tensa 
tant el temps com l'esperança. 

No vull cantar i fugir 
sóc el que sóc, i la por 
mai no em farà 
recular un pas 
perquè amb les mans em vaig fent el destí. 

L'arbre del meu desig 
creix allunyat dels horrors 
i estimo tant 
el seu fullam 
que la seva ombra m'acull dia i nit. 

Cap vell encís 
no m'és precís 
per fer que vibrin 
els llavis i els dits. 

Vull compartir el recer 
dels anys que tinc davant meu 
amb gent de pau 
vora del mar 
perquè em gronxi tots els somnis 
i em mantingui sempre el cor viu. 

Cap vent no estimaré 
com el gran vent que m'empeny 
vers l'horitzó 
ple de claror 
que jo mateix amb esforç traçaré. 

Pobres atribolats 
plens de desfici i d' "estrès" 
on anireu quan arribareu 
al trist enlloc que entre tots heu creat. 

Canto i cantant 
vaig caminant 
que amb la cançó 
sempre miro endavant. 

Vull somiar 
el meu demà 
ple de força 
i el goig d'estimar.


 

 Aquest  poema forma part de la cantata de Germanies, amb lletra de Miquel Martí i Pol i música de Lluis Llach, inclosa a l’àlbum de Llach Tems de revoltes editat l’any 2000. Germanies és una reflexió sobre el futur dels Països  Catalans. Es va estrenar l’any 2000 a València i és un cant a l’amor i a l’esperança d’un futur millor




Els altres
José Antonio Fortuny
Un nen apareix davant meu. Em mira de dalt a baix amb els ulls molt oberts, estén una mà i, trontollant, fa unes passes cap a mi. Abans que s’estableixi el contacte irromp per darrera sa mare, l’agafa pel braç i li propina una estirada tan violenta que sembla que l’ha de desconjuntar. El renya i el nen es posa  a plorar.  Noto com la jove  del banc presencia atònita l’escena. Cada un per la nostra banda tractem de dirigir la tensió  que s’ha creat, fen-nos els despistats. Empasso saliva. Al cap d’uns segons, aixeco la veu:
--un dia va estar a punt de tocar-me el president del Govern. Si ho hagués fet, potser tot hauria canviat –hi ha un to de compunció en la meva veu.

Fragment del llibre de la Marató de TV3 2013.  Pàgina-31


L’edició de 2013 es celebrarà el proper 15 de desembre de 2013.
Les malalties neurodegeneratives són patologies cròniques i progressives del sistema nerviós central ocasionades per la pèrdua continuada de neurones del cervell i de la mèdula espinal. La pèrdua de neurones està motivada per factors ambientals, mutacions genètiques o per la degeneració neuronal conseqüència de l’envelliment, entre d’altres factors desencadenants.
Malalties com l’Alzheimer, l’Esclerosi Múltiple, la corea de Huntington, el Parkinson, la distròfia muscular o l’Esclerosi Later Amiotrófica (ELA) són alguns exemples del que pot provocar l’alteració dels complexes circuits neuronals. Totes elles són patologies molt invalidants degut als seus greus canvis físics i de conducta que pateixen les persones afectades, les quals comporten una gran dependència i afecten directament a l’entorn familiar durant anys. Les malalties com l’Esclerosi Múltiple o l’ELA, pel fet d’afectar a persones joves, representen un alt grau de discapacitat.
L’investigació biomèdica destina grans esforços per a combatre la degradació i la mort neuronal mitjançant diverses estrategies terapèutiques, com ara la creacio de neurones sanes a través de la modificació genètica amb cèl·lules mare o la inmunoteràpia.
Per això, la 22a edició de La Marató de TV3 desplegarà la seva capacitat de sensibilització i mobilització social en benefici de la recerca neurodegenerativa. Les malalties del cervell ja van ser objecte de les edicions del 1996 i 2005 de La Marató.
CASTELLANO

La solidaritat no degenera
      
El llibre de la Marató

Dieciséis autores de prestigio se han añadido a la demostración de solidaridad de la sociedad catalana y han participado desinteresadamente en el libro:

Miquel Martí i Pol                                      


QUIERO SOÑAR EL MAÑANA
(VULL SOMIAR EL DEMÀ)
Miquel Martí i Pol
Quiero soñar el mañana
sin el estorbo ni el peso
de un viento caduco
que nubla los ojos
y les quita la fuerza y el ánimo para luchar.

Todo lo que me habéis dado
es un espacio de oscuridad
y mi anhelo
es claro y encendido
como el deseo que me empuja a cantar.

No me quiero negar
a ningún mañana
por una limosna
de luz del pasado.

Creo en el que cree en mí
y en la promesa de un tiempo
tan luminoso
como los colores
que dibujan el arco que me tensa
tanto el tiempo como la esperanza.

No quiero cantar y escapar
soy el que soy, y el miedo
nunca me hará
recular un solo paso
porque con las manos voy haciendo mi destino.

El árbol de mi deseo
crece alejado de los horrores
y amo tanto
su follaje
que su sombra me acoge día y noche.

Ningún viejo hechizo
me es preciso
para hacer que vibren
mis dedos y mis labios.

Quiero compartir el abrigo
de los años que tengo ante mí
con gente de paz
junto al mar
que balancee todos mis sueños
y mantenga vivo mi corazón.

Ningún viento amaré
como el gran viento que me empuja
hacia el horizonte
lleno de claridad
que yo mismo con esfuerzo trazaré.

Pobres atribulados
llenos de desasosiego y de estrés
adónde iréis cuando hayáis llegado
a la triste nada que entre todos habéis creado.

Canto y cantando
voy caminando
que con la canción
siempre miro hacia adelante.

Quiero soñar
mi mañana
lleno de la fuerza
y el gozo de amar.

Este poema forma parte de la cantata de Germanías , con letra de Miquel Martí i Pol y música de Lluis Llach, incluida en el álbum de Llach Tiempos de revueltas editado en 2000 . Germanías es una reflexión sobre el futuro de los Paises Catalanes. Se estrenó en el año 2000 en Valencia y es un canto al amor y a la esperanza de un futuro mejor



Los otros
José Antonio Fortuny
Un niño aparece ante mí. Me mira de arriba abajo con los ojos muy abiertos , extiende una mano y , tambaleándose , hace unos pasos hacia mí . Antes de que se establezca el contacto irrumpe por detrás su madre , la coge por el brazo y le propina un tirón tan violenta que parece que debe descoyuntar . El regaña y el niño se pone a llorar . Noto como la joven del banco presencia atónita la escena . Cada uno por nuestra parte tratamos de dirigir la tensión que se ha creado , haciendo hacernos los despistados . Trago saliva . Al cabo de unos segundos , levanto la voz :
- un día estuvo a punto de tocarme el presidente del Gobierno . Si lo hubiera hecho , quizás todo habría cambiado - hay un tono de compunción en mi voz .
Fragmento del libro de la Marató de TV3 2013. Página -31


La edición de 2013 se celebrará el próximo 15 de diciembre de 2013 .

Las enfermedades neurodegenerativas son patologías crónicas y progresivas del sistema nervioso central ocasionados por la pérdida continuada de neuronas del cerebro y de la médula espinal . La pérdida de neuronas está motivada por factores ambientales , mutaciones genéticas o por la degeneración neuronal consecuencia del envejecimiento , entre otros factores desencadenantes .

Enfermedades como el Alzheimer , la Esclerosis Múltiple , la corea de Huntington , el Parkinson, la distrofia muscular o la Esclerosis Later Amiotrófica ( ELA ) son algunos ejemplos de lo que puede provocar la alteración de los complejos circuitos neuronales . Todas ellas son patologías muy invalidantes debido a sus graves cambios físicos y de conducta que sufren las personas afectadas , las cuales conllevan una gran dependencia y afectan directamente al entorno familiar durante años . Las enfermedades como la Esclerosis Múltiple o la ELA , por afectar a personas jóvenes , representan un alto grado de discapacidad .

El investigación biomédica destina grandes esfuerzos para combatir la degradación y la muerte neuronal mediante diversas estrategias terapéuticas , como la creación de neuronas sanas a través de la modificación genética con células madre o la inmunoterapia .


Por ello , la 22 ª edición de la Maratón de TV3 desplegará su capacidad de sensibilización y movilización social en beneficio de la investigación neurodegenerativa . Las enfermedades del cerebro ya fueron objeto de las ediciones de 1996 y 2005 de La Marató .

4 comentaris:

KRT ha dit...

Fa més de 20 anys que la Marató de TV3 fa una crida a la solidaritats dels catalans, i troba el suport de milions de persones que, malgrat les crisis, hi aporten generosament els seus donatius. Tothom s'hi aboca: a nivell personal i dels milers d'associacions que conformen el teixit de la nostra societat civil. És tot un símbol de cohesió, i crec que si té tan èxit és perquè la gent sabem que les recaptacions no es destinen a "fer caritat", sinó a investigar per poder curar les diferents malalties (cada any una de diferent) a què es destina cada any la recapta. Investigar hauria de ser una feina que la fes fer l'Estat, però no ho fa ("que inventen ellos"). Per això la societat civil hi posa el coll, perquè, com en tantes altres coses, les persones de baix tenim les coses molt més clares que no els quatre poderosos que estan a dalt i fan veure que miren cap a una altra banda. Gràcies, Josep, i visca la Marató!

Miquel ha dit...

De lo mejor que se ha publicado en este aspecto.
Salut

genetticca ha dit...

Magnific.

Una abraçada.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Un cop l'any tot el país es bolca a ajudar als altres. La Marató és tot un esdeveniment que hem de mantenir i superar cada any.