divendres, 11 d’octubre de 2013

Un viatge a la cara oculta de l'època blava de Picasso



 ART
Un viatge a la cara oculta de l'època blava de Picasso
Una exposició revela el vincle entre 'Terrats de Barcelona' i 'La vida'
El 1903 Picasso tenia 21 anys i treballava a Barcelona en un taller del carrer de la Riera de Sant Joan, el mateix que havia compartit amb Carles Casagemas, que es va suïcidar el 1901, un fet que el va marcar profundament. Picasso hi va pintar una de les obres més icòniques i enigmàtiques de l'època blava, La vida . Mesos abans i al mateix lloc, va reflectir el que veia des de la finestra a Terrats de Barcelona .
A primer cop d'ull, les dues obres tenen poc a veure. Les radiografies de totes dues, que han revelat pintures subjacents, i els dibuixos que l'artista va esbossar aquells mesos, però, demostren que Terrats de Barcelona iLa vida estan íntimament relacionades. L'exposició Viatge a través del blau: la vida permet fer un recorregut inèdit, el que van seguir la ment i el pinzell de Picasso entre una obra i l'altra. L'exposició, que serà al Museu Picasso de Barcelona fins al 19 de gener, és una de les úniques oportunitats que hi haurà de veure a casa nostra La vida. Aquesta pintura, propietat del Museu de Cleveland, fa més d'un segle que no s'exhibia a Barcelona.
A l'exposició es pot constatar que Picasso va anar encadenant idees fins a gestar La vida . Si el visitant s'acosta a Terrats de Barcelona pot entreveure una forma que li recordarà una cara. Després de la radiografia i d'una reflectografia d'infrarojos, el museu va descobrir que sota l'obra que tant estimava Picasso -va viatjar amb ella a tot arreu- hi havia la pintura d'una parella. No era un esbós, estava pràcticament acabada: la dona té els cabells foscos i formes sensuals i l'home és corpulent i barbut. La parella mira de front i camina en paral·lel.
A través d'alguns dibuixos, Picasso va anar explorant diverses figures masculines i femenines, interrelacions de parella i éssers alats. En aquest període va incorporar, després de la seva visita a una presó de prostitutes, la figura d'una dona d'espatlles econgides i vestida amb túnica, que apareixerà a La vida . Als dibuixos previs de La vida es descobreixen altres detalls: la cara del personatge nu va deixar de ser un autoretrat per reproduir les faccions de Carles Casagemas.

També s'exposen les radiografies de La vida , que ja es van exhibir a Cleveland al març. "La tecnologia del segle XXI ha permès reconstruir el procés creatiu de Picasso", explica Reyes Jiménez, que ha comissionat l'exposició amb Malén Gual. "La seva obra no és ràpida ni fresca ni espontània, com el 1901", reflexiona. Ni tampoc tan blava, ja que s'ha confirmat la coexistència d'altres paletes cromàtiques. "L'obra de Picasso no és una suma de destruccions, sinó una suma de capes pictòriques".

SÍLVIA MARIMON 


Imatge radiogràfica de 'Terrats de Barcelona', la pintura 'Terrats de Barcelona' en posició vertical i 'La vida', pintada per Picasso la primavera del 1903 / MUSEU PICASSO i THE CLEVELAND MUSEUM OF ART
.

8 comentaris:

sentir1907 ha dit...

El Malagueño más universal si señor , aunque la gente digan que es el antonio banderas... ni por asomo vamos...
Saludos ¡

KRT ha dit...

Jo no hi entenc gens, d'art, però des de ben jove que m'he sentit atret per l'obra de dos grans pintors: Picasso i Miró. Recordo encara el primer cop que vaig estar al Museu Picasso de Barcelona, al carrer de Montcada, l'any 1968, quan el pintor hi acabava de donar 'Las Meninas', i l'enorme impressió que em va produir. Una impressió que no sé explicar, però que es reprodueix sempre que hi torno. Ara, el Museu Picasso, que s'estén als edificis annexos a l'originari, és encara més extraordinari, i no em cansaria de tornar-hi, com tampoc al MNAC, i a la Fundació Miró, i a la Fundació Tàpies, al Museu d'Art Modern, al CaixaFòrum, al museu de Pedralbes, al museu Marés... Quina sort, Barcelona, amb tant d'art!

He d'anar a veure l'exposició de 'La Vida' i 'Terrats de Barcelona', obres que no havia vist mai al natural, tan sols en llibres. estava al corrent dels estudis del museu de Cleveland -van sortir a la premsa-, i per això m'agradarà poder-ho veure amb els meus ulls.Em sembla que els personatges del fons de La vida' també van ser repintats i que a sota hi ha altres coses. Però el quadre, tal com el va deixar acabat Picasso, és prou colpidor: la vida és amor i maternitat, però també tristesa, desolació i, al capdavall, mort. I entremig, l'art, l'única manera que té la humanitat per sobreviure al seu destí. Gràcies, Josep, pel teu article.

Miquel ha dit...

Anb KRT...comparto la mayoría del escrito y me pasó algo similar.
Salut

Josep ha dit...

Ara ja veus que no puc, però abans sí que acostumàvem a anar a aquests mateixos museus. Hi ha pintors i moltes col·leccions que no les entenc fins que no expliquen el motiu, com aquesta, per exemple. També passa que de vegades és el mateix artista que no ho explica o que el títol de la seva obra no és l'adequat. En aquest cas hauria de ser Vida i Mort. No només Vida.
Moltes gràcies, KRT.

Josep ha dit...

José manuel, pero hay alguien que se le ocurra comparar? Pues claro que ni por asomo!!

Un abrazo.

Mari-Pi-R ha dit...

Cuando se conoce la historia de cada cuadro se aprecia mucho más ya ves estuve en un tiempo en el Museo de Cleveland y no recuerdo las obras vistas, pero seguro que si hubiese conocido la historia en su momento hubiese buscado las obras y las hubiese apreciado mucho más.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Miquel, es verdad, hay obras que por más que te las expliquen no se entenderán. Solo es la visión del artista.

Salut.

Josep ha dit...

Mari-Pi-R, yo tambié4n estoy seguro igual que tu, a mi me pasa lo mismo, en este caso cuando conocemos la historia en la época que pintó estos cuadros muy bien, este era "La fuente del arte es el dolor", dijo, pero cuantas veces no se puede explicar una obra porque solo el artista conoce lo que ha deseado plasmar.
Gracias por estar.

Un beso.