divendres, 13 de setembre de 2013

Joan Brossa. “El jardí de la reina”



Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.


“El jardí de la reina”
Ep!, no trepitgeu l'escarabat!

Aquest és el jardí de la Reina.

Aquesta és la clau del jardí de la Reina.

Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí
de la Reina.

Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté
 la clau del jardí de la Reina.
Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han
fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de
la Reina.

Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han
pentinat les mans que han fet ombra als ulls que
brillen com el peix que ha mossegat la cinta que
sosté la clau del jardí de la Reina.

Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat
el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra
als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta
que sosté la clau del jardí de la Reina.

Imatge extreta de la pàgina web http://www.llengilitcat.blogspot.com 


Castellà
“… Mírate a fondo, afirma siempre el ser
y aprende: nada más puedes hacer.”

"El jardín de la Reina".
¡Eh, no piséis al escarabajo!
Johannes Brahms

 Éste es el jardín de la Reina.

Ésta es la llave del jardín de la Reina.

Ésta es la cinta que sostiene la llave del jardín de la Reina.

Éste es el pez que ha mordido la cinta que sostiene
la llave del jardín de la Reina.

Éstos son los ojos que brillan como el pez que ha
mordido la cinta que sostiene la llave del jardín de la Reina.

Éstas son las manos que han hecho sombra a los ojos que
brillan como el pez que ha mordido la cinta que
sostiene la llave del jardín de la Reina.

Éste es el cabello que han peinado las manos que han
hecho sombra a los ojos que brillan como el pez que ha
mordido la cinta que sostiene la llave del jardín de la Reina.

Ésta es la fuente que ha mojado el cabello que han
peinado las manos que han hecho sombra a los ojos que
brillan como el pez que ha mordido la cinta que
sostiene la llave del jardín de la Reina.

Éste es el camino que bordea la fuente que ha mojado
el cabello que han peinado las manos que han hecho sombra
a los ojos que brillan como el pez que ha mordido la cinta
que sostiene la llave del jardín de la Reina.

Joan Brossa
Traducción de Andrés Sánchez Robayna


Joan Brossa
Joan Brossa i Cuervo.  Poeta, dramaturgo y artista plástico catalán nacido en Barcelona el 19 de enero de 1919.
A los diecisiete años, cuando se encontraba  en el ejército, inició la producción poética con la obra "Tercera Divisió".
Su obra creativa, además de la poesía,  abarcó otras facetas del arte, como el cine, el teatro y la música.
Fue uno de los fundadores de la revista Dau al Set  en 1948 y uno de los principales introductores de la poesía visual en la literatura catalana.
Su obra fue reconocida con importantes galardones: Premio Nacional de Artes Plásticas en 1992, Premio Nacional de Teatro 1998 y la Medalla Picasso de la UNESCO. Fue Miembro i Socio de Honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Falleció en Barcelona el 4 de octubre de 1998



“La poesía visual no es dibujo, ni pintura, es un servicio a la comunicación”
“Si no pudiera escribir, en los momentos de euforia sería guerrillero, en los de pasividad prestidigitador. Ser poeta incluye las dos cosas”
“La poesía es un juego donde, bajo una aparente realidad, aparece otra insospechada”
“Los géneros artísticos son medios diferentes para expresar una realidad idéntica. Los lados de una misma pirámide coinciden en el punto más alto”
Joan Brossa (1919-19989)


 La imagen es un óleo de Ernest Arthur Rowe
Fotos de internet. Serán retirados a petición.

12 comentaris:

Miquel ha dit...

Que bueno ¡

Helena Bonals ha dit...

Brossa no tenia gens de brossa.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Gran Brossa. Gràcies per recordar-nos-el

KRT ha dit...

És un poema que aprofita tècniques mnemotècniques (valga’m la redundància) de la rondallística popular i del cançoner infantil; crec que Joan Amades en va recollir diversos exemples. També s’hi han inspirat jocs com el de “la frase maleïda” del programa “Tres pics i repicó”, d’Antoni Bassas, a la TV3 de finals dels anys 80. El poema, un enfilall de versos que es van repetint mentre que se n’incorporen de nous, comporta el repte de memoritzar-lo i repetir-lo; per això ha estat força utilitzat a l’escola, com a activitat lúdica i didàctica i fins i tot rítmica, creant una mena de dansa o seqüència corporal harmònica que s'amplia a mesura que el poema es va allargant; o bé creativa, proposant continuar la frase afegint-hi nous elements inventats pels alumnes. Gràcies, Josep: ja saps que m’estimo molt en Brossa i m’agrada que —ja que en altres àmbits més acadèmics o polítics se n’han oblidat— periòdicament se’l vagi recordant des de la base popular a la qual ell sempre es va sentir orgullós de pertànyer.

Josep ha dit...

Miquel, alguien ha dejado un mensaje en una puerta con su firma. Buena idea, no?

salut.

Josep ha dit...

Tens raó, Helena, ni un bri.
No se perquè penso que Brossa és la fortuna d'haver conegut la seva Obra, i el miracle d'existir gent com ell.

Josep ha dit...

Gràcies a tu, Loreto. Hi ha persones com Brossa que recorden
que de tant en tant la vida
se'ns brinda en cuirs
i ens regala un somni
tan esmunyedís
que cal caminar de puntetes
per no trencar l'encanteri. Com deia en Serrat.

Josep ha dit...

Com sempre he de començar per donar-te les gràcies per la lliçó. Ja saps que gairebé no se res, però la forma de construcció d'aquesta poesia sí que és veritat que ho ensenyen a l'escola. Amb la Mireia de vegades "juguem precisament a això" A la Biblioteca, amb altres nens també ho hem fet. Potser només canvia la construcció, és al revés, només això. Moltes gràcies.
Una abraçada.

sentir1907 ha dit...

La verdad que no tengo el gusto de conocer a este dramaturgo .
Debe de ser bueno , al menos premios tiene el hombre ¡¡
Saludos ¡¡¡

Josep ha dit...

Si que lo era José Manuel, yo conozco a gente que lo ha conocido, Miquel y Francesc Cornado (comentarista en el blog de Miquel) son unos de ellos.

Creo que hace un més publiqué cosas de él. pero no poesias, por esto lo he repetido.

Un abrazo.

FG ha dit...

Una manera bonica i molt interessant per acostar la poesia encara més a tothom. Coneixia algunes de les seves poesies.

Un petó i bon cap de setmana!

Saint-Simon ha dit...

Em permets unes precisions? Brossa no va anar a la guerra fins l'any 1938, quan tenia 19 anys i no 17. La primera obra que va escriure va ser aquell mateix 1928 una prosa titulada "Infiltració". El poemari "30 Divisió" (trenta, no tercera) la va escriure dotze anys després, el 1950, i no va ser publicada fins al 1982 en un volum titulat "Ball de sang". A la xarxa, començant per les Viquipèdies, hi ha notícies precises de tot.