Vaig sentir parlar de Joan Brossa a través d'un dels
meus dos amics que el coneixien. Comentava que el 1948, va crear el grup català
Dau al Set, al costat de Tàpies, Tharrats, Ponç i altres. Un tems després es
va unir a ells Juan-Eduardo Cirlot, que és qui va redactar el manifest
programàtic del grup.
.jpg) |
| joan brossa |
A Brossa el tenia per una persona molt enginyosa.
Comptaven que la barba se la feia ell mateix amb un llapis.
Una vegada aquest amic s'havia de trobar amb ell i li
va preparar unes preguntes Totes les preguntes que li havia preparat eren
d'aquest estil, divertit. Posar-se seriós amb algú tan divertit i enginyós, era
un contrasentit. L'únic que tenia com a cert era presentar-sa les menys
paraules que puguin ser.
.jpg)
La resta ho va anar construint Brossa com un aire
arrugat poblat de papallones:
-- Quina paraula fa un metre d'alçada?
-- Semànticament la quatre paraules de la
frase "un metre
--Alguna vegada t'has posat els pantalons del
crepuscle?
-- No, però sí que m'he posat els
pantalons al crepuscle.
--Per què qui ha aconseguit treure els
dimonis de sobre ens baveja de continu amb els seus àngels?
-- Que els dimonis siguin àngels prova
que els àngels poden ser dimonis, no? És molt cert que la teologia és la
ignorància organitzada.
--Has ficat en algun moment de lucidesa la
mà sota les faldilles de les paraules?
--Sí, per això sóc dels que creuen que les
paraules serveixen per dissimular el pensament en la majoria dels casos.
--És cert que la gent més
estúpida que ens envolta no acaba per morir-se mai?
--Però pitjor seria si la mort fos un
assumpte de mercat. Només moririen els pobres.
--Va acabar per donar-li la raó, alhora de
guardar un gòtic silenci ...
.jpg)
Anys després,
es va anunciar la mort del poeta. Esdevenir el penúltim dia de desembre de
1998. La vida de la seva fecunda imaginació, com la magnitud del vent, va
deixar traçats poemes, objectes, cartellisme, poesia visual, poemes corporis,
poesia escènica, guions cinematogràfics, llibrets d'òpera i textos per ser
musicats, al costat de llibres de prosa, peces de teatre , llibres d'art,
instal·lacions, poesia visual urbana i més i més i molts brossas més
.jpg)
Eco
-Explica’m, tu, que és el sol, – El sol.
-Explica’m que és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes
-Explica’m,què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món i l’home?
-Heus aquí
La última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan brossa
.jpg)
| "SILENCI" | ||
 | ||
|
Escolteu aquest silenci
| |
Aquest poema m'ha sobtat molt, en poques paraules diu gran cosa. El silenci sembla que no diu res, però és
més aviat el contrari. Es podria dir mil coses per definir el silenci, però el millor és no dir res.
.jpg)
.jpg)
| "EL TEMPS" | ||
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura. La resta del poema és el futur, que existeix fora de la vostra percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu com no. I cap poder terrestre no ho pot modificar. | ||
.jpg)
A mi, el que m'agrada, és
el seu tarannà trencador, obertament i clarament d'esquerra, i dient en poemes
de pell dura, el seu compromís amb els oprimits, els silenciats, els morts en
aquest país que encara viu en una postdictadura.
.jpg) |
| http://www.joanbrossa.org/ |
Poeta en el més ampli sentit de la paraula, va escriure poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), Poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium, 1972 -, i Anafil -1987 -) i poètiques, teatre i guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.
Clic: .fundaciojoanbrossa.cat/
.jpg)
.jpg)
.jpg)
12 comentaris:
Este tipo era genial
Francecs Cornadó (arquitecto y poeta) es una de las personas que más entiende de Brossa y Beneyto, el pintor postista, quien ahora mejor le interpreta a mi modo de ver.
esta entrada es magnífica (quizá porque me motive el arte con mayúsculas)..
Que decir de Cirlot..¡¡¡ tengo casi todos sus libros y no paro de releerlos..En la Llama, Diccionario de los Istmos, Diccionario de los Símbolos...
Y el movimiento..ahh Dau al Set...
que bueno...que bueno
Me has hecho feliz
salut
Y tanto que era genial, y estoy contento que te guste. La verdad es que ya me lo imaginaba; ya sabía de tus gustos por el Arte, -con mayunculas- Yo también tengo alguna cosa suya, pero sin duda me ganas por 10 a 1.
Cuando vuelva F.Cornadó, que también me imaginaba que le gustaría, se lo diré.
Muchas gracias.
Salut.
Gracías Josep, no lo conocia pero me ha resultado muy interesante conocer un poco de Joan Brossa.
Un abrazo
Si tienes razón, no había visto lo último que está colgado. Creo que ha habido un pequeño error por parte de Google, pero está subsanado.
Una entrada con mayúsculas ¡¡
Coméntale a Francecs , le gustará un montón ¡¡¡¡
salut
Hola Administrador, como estais?
Una vez contaba una anecdota que era cierta:"Un día fue obligatorio el carnet de identidad. Me pareció que no tenía más remedio que hacérmelo. Ir a comisaría ya era suficiente para mí y, por eso, no iba a preocuparme en llenar el formulario . Le pedí al funcionario que lo hiciera. Y se inició este diálogo, tras preguntarme lo del nombre y apellidos y lugar de nacimiento:
- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
Y yo lo dejé hacer, claro que sí. "
Si podeis no dejeis de ver su extensa obra.
Muchas gracias por estar.
Un abrazo a todos.
Hombre Miquel, ya lo creo que se lo dire, y muchas gracias a ti también
Salut.
Gran, Joan Brossa, molt gran!!! gràcies per compartir aquest post amb els teus lectors (nosaltres) :)
Gràcies, Josep, per recordar l'obra i la personalitat de Joan Brossa. Jo no puc dir que l'hagués conegut molt a fons, tan sols hi vaig parlar tres vegades i vaig estar un cop a casa seva, en aquell mític pis ple de llibre, revistes i diaris per terra. Però he llegit bastants obres d'ell i puc dir que va ser un artista compromès amb el seu país i amb les persones, especialment les oprimides i enganyades; un home insubornable i coherent amb la seva manera de veure el món. En farien falta molts com ell, en efecte.
Conèixer a Joan Brossa havia de ser molt agradable i tot un luxa. Fixa't que jo mateix amb tan poques persones que conec i no obstant això ja són tres, un ets tu, l'altre és Francesc Cornadó (que només el conec del bloc, és arquitecte i poeta) crec que ja el coneixes, ha guanyat diversos premis de poesia. I després aquella senyora de Tarragona que em va escriure dient que li perdonis i què et transmetés tot a tu perquè ella gairebé ni pot. Molt gran Joan Brossa, és veritat.
Amic Josep, jo crec que en Brossa fou un gran artista, els seus "poemes objecte" són genuins, originals del tot; la seva poesia visual, plena d'enginy, és el més espectacular de la seva obra. Jo crec, però, que el que té més valor de l'obra de Joan Brossa és la seva poesia "a pal sec" sense adjectivacions, fins hi tot els seus poemes comptats i amb mètrica precisa; en això coincideixo amb el que deia el meu admirat professor Arnau Puig que fou membre de "Dau al set". S'ha dit que Arnau Puig era el teòric d'aquell grup de surrealistes. És cert que, en un periode curt, Cirlot també va formar part de "Dau al set". Per desavinences teòriques i ideològiques, però, se'n va separar. Les diferències ideològiques entre Brossa i Cirlot eren molt considerables, antagòniques, només cal llegir les discusions entre aquests artistes i l'anècdota amb Breton a París, tot un espectacle surrealista.
Salut.
Francesc Cornadó
Conec bastant de la seva obra, segurament més per les explicacions d'uns amics que el van conèixer que per mi mateix. No obstant això el que expliques de Cirlot no ho sabia. Jo també crec, però, que el que té més valor de l'obra de Joan Brossa és la seva poesia "A pal sec”.
Molt agraït.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada