divendres, 30 d’agost de 2013

Martin Luther King - I have a dream



Martin Luther King (1929-1968)
Tinc un somni

Fragment final del discurs que Martin Luther King va pronunciar al Lincoln Memorial de Washington el 28 d’agost de 1963, a la concentració de la segona Marxa sobre Washington per l’ocupació i la llibertat.

declaració Universsal dels Drets Humans de l'ONU de 1948.

http://www.cnrha.msssi.gob.es/bioetica/pdf/declaracion_Univ_Derechos_Humanos.pdf

Val la pena llegir-los a poc a poc i preguntar-nos fins a quin punt els nostres governs i la nostra societat civil (que de fet som nosaltres) els complim.


[...]  Torneu a Mississipí, torneu a Alabama, torneu a Geòrgia, torneu a Louisiana, torneu als barris baixos i als guetos de les nostres ciutats del nord, sabent que d'alguna manera aquesta situació pot ser i serà canviada. No ens ajaguem a la vall de la desesperança.

Avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats del moment, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.

Tinc el somni que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes han estat creats iguals".

Tinc el somni que un dia, als turons rogencs de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es podran asseure plegats a la taula de la germanor.

Tinc el somni que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat asfixiant pel foc de la injustícia i de l'opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia.

Tinc el somni que els meus quatre fills viuran un dia en un país en què no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat.
Avui tinc un somni.

Tinc el somni que un dia l'estat d'Alabama, amb els seus racistes brutals, on el governador escup frases de segregació i d’anihilació, es convertirà en un lloc on els nens i nenes negres podran agafar-se les mans amb els nens i nenes blancs i caminar plegats com a germans i germanes.

Avui tinc un somni.

Somio que algun dia les valls seran cims, i els turons i muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els llocs tortuosos seran adreçats, i la glòria de Déu es revelarà i tot el gènere humà estarà unit.

Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb la qual retorno al Sud.

Amb aquesta fe podrem esculpir de la muntanya de la desesperança una pedra d'esperança. Amb aquesta fe podrem transformar el so discordant de la nostra nació, en una bonica simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe podrem treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts, sabent que algun dia serem lliures.

Aquest serà el dia en què tots els fills de Déu podran cantar l'himne amb un nou significat, "El meu país és teu. Dolç terra de llibertat, a tu et canto. Terra de llibertat on els meus antecessors van morir, terra orgull dels pelegrins, de cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat". I si els Estats Units han de ser grans, això haurà de fer-se realitat.

Per això, que repiqui la llibertat des del cim de les muntanyes prodigioses de Nou Hampshire! Que repiqui la llibertat des de les poderoses muntanyes de Nova York! Que repiqui la llibertat des de l’alçada de les Allegheny de Pennsilvània! Que repiqui la llibertat des de les muntanyes Rocalloses, cobertes de neu, a Colorado! Que repiqui la llibertat des de les sinuoses pendents de Califòrnia! Però no només això: Que repiqui la llibertat des de la Muntanya de Pedra de Geòrgia! Que repiqui la llibertat des de la Muntanya Talaia de Tennessee! Que repiqui la llibertat des de cada turó i muntanya de Mississipí! "De cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat".

Quan repiqui la llibertat i la deixem repicar a cada poble i a cada veïnat, a cada estat i a cada ciutat, podrem accelerar l'arribada del dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, podran ajuntar les mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu omnipotent, som lliures per fi!”
 Fragment del discurs, amb subtítols en castellà (6' 35'')




Discurs sencer (17'28'')




Pel treball i la llibertat
Fa cinquanta anys de la marxa sobre Washington, que va culminar amb la cèlebre proclama de Martin Luther King contra la segregació racial
 C. SABATÉ/ C. VINYOLES -  EL PUNT AVUI, 11-8-2013
Històrica imatge de Martin Luther King dirigint-se a les 250.000 persones congregades davant del Memorial de Lincoln, a Washington Foto: ARXIU.

La tarda del 28 d'agost del 1963, sota la mirada legitimadora del president Lincoln des del seu memorial i davant d'unes 250.000 persones arribades d'arreu del país per participar en la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, un home negre, pastor de l'església baptista i dirigent del moviment pels drets civils, Martin Luther King, va pronunciar el que encara es considera un dels discursos més bells en la forma i en el fons, tan reivindicatiu com esperançador i, per descomptat, cèlebre, de la història política moderna: I have a dream (‘tinc un somni').
Eren temps d'una duríssima i violenta segregació racial als Estats Units, on un segle després de la seva emancipació, els descendents dels antics esclaus continuaven estigmatitzats pel color de la pell, discriminats políticament (exclosos del dret de vot), econòmicament (les feines més mal retribuïdes) i en cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. N'és una prova prou coneguda la detenció de Rosa Parks perquè no va voler cedir a un home blanc el seu seient d'autobús.

Estratègia
King, nascut a Atlanta el 1929, havia centrat l'estratègia de la seva lluita per la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans en els principis de la desobediència civil formulats per Thoreau i Gandhi i en una acció directa, pacífica i sense treva, capaç de generar contínues situacions de crisi i posar contra les cordes l'establishment més poderós.
Convertit en un importantíssim líder de masses amb un nombre creixent de seguidors i distingit amb el Nobel de la Pau entre altres reconeixements, podríem dir que va veure acomplert bona part del seu somni, tot i que li va costar la vida –va ser assassinat a Memphis el 4 d'abril del 1968.
Poc després de la cèlebre marxa sobre Washington, el president Lyndon B. Johnson va promulgar, el 2 de juliol del 1964, la llei dels drets civils (prohibia la segregació en les escoles, els llocs de treball i tot l'espai públic) i, el 4 d'agost del 1965, la llei del dret de vot sense cap mena de restricció. El cas és que de poder emetre lliurement un sufragi a la possibilitat de ser escollit president dels Estats Units hi ha uns quants passos, que la població negra efectivament ha recorregut amb l'actual president, Barak Obama, com a símbol de la transformació.
N'hi ha prou amb això? Indica una situació normalitzada d'igualtat? S'han fos realment les cadenes de la discriminació i de la injustícia als Estats Units i a la resta d'un planeta globalitzat? Avança la societat o retrocedeix en l'acompliment i el respecte dels drets humans més elementals?
Cinquanta anys després de la marxa pel treball i la llibertat, El Punt Avui proposa una revisió del llegat de Martin Luther King que repassa diversos aspectes de l'actualitat i ho fa des d'aquesta mateixa edició, amb una apassionada conversa entre Marina Subirats i Miquel Àngel Essomba, i fins al 28 d'agost –aniversari de la proclama–. Reprodueix, cada dia, el particular somni per assolir un món millor que han acceptat explicar tot un seguit de persones representatives d'entitats socials i/o públicament compromeses des d'un vessant polític i ètic. Els articles seran il·lustrats pels dibuixants Joan Casals i Joan Oller.
Darrera actualització ( Diumenge, 11 d'agost del 2013 02:00 )


I em fa pensar que en cinquanta anys hem avançat una miqueta, però potser tampoc no tant com hauria calgut... I ell no ho va poder veure. Avui tindria 84 anys si no l'haguessin assassinat.

7 comentaris:

Miquel ha dit...

Creo hemos avanzado poco en 50 años.
Hoy siguen habiendo los mismos entrebancos con el mismo colectivo, con las mujeres, con el colectivo gay, con los minusválidos ...y con todo aquello que no cumpla la norma que ponen las multinacionales, a saber :
altos, guapos, delgados, jóvenes, con proyección de futuro...
Mayores, gordos, bajos, de talla superior a la 46, calvos y desgarbados no damos la imágen que una empresa multinacional desea para la venta de sus productos...
¿ Es o no es discriminación ?
salut

KRT ha dit...

Com deixaves clar en un post de fa pocs dies sobre l'homofòbia, els Drets Humans continuen sent trepitjats arreu. Els trepitgen els països no democràtics (que no els assumeixen), però també molts països democràtics (que els assumeixen en teoria, però a la pràctica les coses són ben diferents).

La Declaració dels Drets Humans de l'ONU és de 1948. A Balsareny, el 1968, aprofitant la cavalcada dels Reis d'Orient, un grup de joves en vam distribuir el text entre la gent i el discurs del Rei Baltasar en va parlar, tot lamentant que hi hagués països on aquests drets no es complien. A les autoritats locals, naturalment, no els va agradar gens, perquè aleshores l'Estat espanyol no respectava els drets humans. Ara, sobre el paper, sí, però ja ho veus, quan demanes poder celebrar un referèndum per decidir el futur del teu país, et diuen que no.

I continua havent-hi discriminació, més o menys solapada o més o menys ostensible, contra les minories religioses, ètniques, culturals, lingüístiques i nacionals, i continua havent-hi homofòbia, racisme, xenofòbia i violència de gènere. No, el somni de Luther King encara no s'ha realitzat del tot. Ens queda molt camí a recórrer. Gràcies, Josep, per recordar-nos-ho.

KRT ha dit...

He oblidat posar un enllaç a la declaració Universsal dels Drets Humans de l'ONU de 1948.

http://www.cnrha.msssi.gob.es/bioetica/pdf/declaracion_Univ_Derechos_Humanos.pdf

Val la pena llegir-los a poc a poc i preguntar-nos fins a quin punt els nostres governs i la nostra societat civil (que de fet som nosaltres) els complim. Una abraçada.

sentir1907 ha dit...

Todo un símbolo en la historia mundial .
Saludos ¡

Josep ha dit...

No aprenderemos ni en 50 años más, Miquel, al contrario, ya somos tan indivialistas y tan poco respetuosos con las ideas de los demás que seremos incapaces de aprender estos artículos tan fáciles de cumplir.
Los tendrámos que tener colgados detrás de la puerta de casa.

SON LOS ARTÍCULOS DE LOS DERECHOS HUMANOS:
http://www.cnrha.msssi.gob.es/bioetica/pdf/declaracion_Univ_Derechos_Humanos.pdf

Salut.

Josep ha dit...

Hi ha casos tan cridaners com el dels Estats Units, que encara no ha ratificat la Convenció dels Drets de l'Infant, o l'Afganistan, que es va adherir a la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona, però encara en 2006 va registrar la mort de dones que promovien l'educació de les nenes i la detenció dels que infringien costums i convencions socials, d'acord a les idees de l'anterior règim.
La situació ha estat dramàtica en els últims tot i que Sudan té ratificats, entre altres, els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics (PIDCP) i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, a més de la Convenció i el Protocol sobre l'Estatut als Refugiats, i la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles (1981).
Encara l'any passat, Metges Sense Fronteres va realitzar diverses intervencions d'emergència a causa de " l'escalada de violència i els brots de malalties" al sud del Sudan. Les necessitats mèdiques, explica, "que ja estaven en nivells d'emergència en moltes parts del país, van augmentar durant l'any", gairebé al mateix temps que els enfrontaments entre diferents comunitats. I el que ens passa aquí ja ho sabem tots, oi? La nostra llengua, per exemple. Moltes gràcies, KRT.

Josep ha dit...

Hola José Manuel! no hace falta ir muy lejos, hasta aquí en España se supone que estamos en uno de los países de la Unión Europea con todos los derechos, pero no es así, avanzamos tan lentamente y a veces creo que no avanzamos, Hay muchas leyes que no se cumplen, y los que somos pobres de a pie tampoco sabemos que hacer. Se que hay países que estar muchísimo peor que nosotros. Pero si aquí no se garantizan nuestros derechos como vamos a solventar lo de otros países. Pienso que todo es una hipocresía que es mandado por el dinero.
Te dejo aquí los Derechos, no son solo para ti, también lo son para mi, y para todos: Humanos.http://www.cnrha.msssi.gob.es/bioetica/pdf/declaracion_Univ_Derechos_Humanos.pdf

Un abrazo.