amb els seus germans |
La frase del dia. Arxiu"La feminitat, tan escandalosament sotmesa i esclavitzada per un breu lapse de dos o tres milers de mil·lenaris"
"La barca del temps" (Espriu, Rosselló i L'Alguer) |
La barca del temps. |
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant a l'Alguer I senties amb mi com és viu i arrelat i tant clar, aquest nostre parlar català de l'Àlguer, Com et diu el teu nom com et diu el teu nom i somriu la ciutat allunyat amic meu. Allunyat amic meu, allunyat amic meu que ara ets als carrers a l'indret on comencen a obrir el record, el veler, i el camí, el camí que et va ser sempre car, el camí de la mar de l'Àlguer. Si podies venir amb la barca del temps, amb el vent de llevant, amb la barca del temps. Com et diu el teu nom, com et diu el teu nom i somriu la ciutat, allunyat amic meu. Allunyat amic meu, si podies venir amb la barca del temps... Amb la barca del temps. |
Poema
XXV de "La pell de brau"
Direm la veritat, sense repòs,
Per l'honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
La indecent parenceria de l'or,
Les cartes mal donades de la sort,
El fum espès d'encens al poderós.
Es ara vil el poble de senyors,
S'ajup en el seu odi com un gos,
Lladra de lluny, de prop admet bastó,
Enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
Altes parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancat les portes a la por
.Salvador Espriu.
Per l'honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
La indecent parenceria de l'or,
Les cartes mal donades de la sort,
El fum espès d'encens al poderós.
Es ara vil el poble de senyors,
S'ajup en el seu odi com un gos,
Lladra de lluny, de prop admet bastó,
Enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
Altes parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancat les portes a la por
.Salvador Espriu.
Heu ací els enllaços perquè podeu gaudir d'un reportage breu sobre en Salvador
Espriu que van emetre pel Canal 33 dintre del programa Tons; on s'hi clou
la versió músicada de la Marina Rossell de la Barca del Temps, així com la
recitació per la Sílvia Cóppulo i cantada en una altra versió per la Laura
Guiteras (guitarres: Moreno, Raphael). Força interessant:
Aquí teniu el fragment de la versió de la Marina Rossell:
I, com no, aquí teniu de nou l'enllaç
(Benvinguts/Discografia/Altres Gravacions/Caràtula del disc 50 Anys Nova Cançó)
on podeu trobar la versió que en Marc Parrot n'ha fet dintre del disc 50
Anys de la Nova Cançó (Música Global)
6 comentaris:
Un gran poema d’Espriu, i una excel•lent música i una insuperable interpretació de Marina Rossell.
Però també m’ha agradat la que en fa Laura Guiteras, una veu jove a qui auguro un gran futur com a actriu i cantant.
I també la versió de Marc Parrot, a la qual no he pogut accedir des de l’adreça que dónes, però sí des d’aquesta:
http://www.marcparrot.com/node/180/lightbox2
Aquí hi ha més cançons interpretades per ell, en homenatge a la Nova Cançó:
http://www.marcparrot.com/altres-gravacions/50-anys-de-la-nova-canco
Me encanta el primer poema ¡¡
Un abrazo
Hola estimat Josep, fas bé en cada mes pornes un post sobre Espriu, és el seu any i ni t'importi fer-ho, ahir va ser un dia dur, i no vaig estar pel bloc, avui em poso mans a l'obra.
No vull descuidar a ningú, però saps que de vegades, no es pot.
Una abraçada forta i gràcies per ser com ets, un petó.
Ramon, jo diria que Espriu tot i que va escriure obres en els diversos gèneres literaris i es destaca la seva poesia (de fet, se’l considerava el poeta nacional de Catalunya), ell preferia definir-se com a escriptor. En primer lloc perquè no hi creia massa en la divisió dels gèneres literaris. I en segon lloc, perquè per a ell, ser escriptor era com qualsevol altre ofici. Ser escriptor tenia el mateix valor i importància que ser ebenista o forner. També deía que era una persona molt avorrida, però jo no hi crec massa en aquesta frase.
Gràcies per els enllaços, son molt millors que els que he posat jo.
Si, Miquel, esta es una de aquellas poesias que te trasportan donde dice el poeta.
lástima que cuando abro los ojos no me encuentre a l'Alguer.
Salut.
Treballes molt, M. Trini. Pren-te un petit descans d'alguna de les mil coses que fas. Una de les coses que podries fer és passejar pel mar i seure tranquil·lament a prendre un refresc i escoltar les onades. Estem a l'estiu, amiga meva!
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada