dijous, 1 d’agost de 2013

Any Espriu, 2013 (VIII)


amb els seus germans

La frase del dia. Arxiu
"La feminitat, tan escandalosament sotmesa i esclavitzada per un breu lapse de dos o tres milers de mil·lenaris"



"La barca del temps" (Espriu, Rosselló i L'Alguer)



A principis d'octubre es va entrenar, obrint la Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona, l'espectacle poètic i teatral El Jardi dels cinc arbres, un homenatge a Salvador Espriu, sota la direcció de Joan Ollé. Es tracta d'una adaptació escènica, del mateix Ollé i d'Iban Beltran, a partir de textos poètics i narratius de l'escriptor nascut a Santa Coloma de Farners, a les portes del 25è aniversari de la mort de l'autor. La proposta d'Ollé ens convida a passejar per Sinera (l'Arenys mítica creada i recreada per aquest autor), que també vol ser una invitació a endinsar-se en la recreació d'un món (el de la postguerra i la dictadura, amb les seves llums i ombres) que ja és en vies d'extinció. L'espectacle, que té moments d'una intensitat remarcable, actualitza i dóna una nova vitalitat a aquest poeta, un dels grans escriptors catalans del Segle XX. El jardí dels cinc arbres també es parla de l'Alguer. La representació es tanca amb l'excel·lent interpretació de Sílvia Pérez de "Per a una 'suite' algueresa ", musicada per Dani Espasa, el poema que va dedicar Salvador Espriu al seu estimat amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Un poema que és un cant d'amor doble, a l'amic desaparegut i a la llengua catalana. Un poema que, fa ja alguns anys, va popularitzar la cantant Marina Rossell sota el títol "La barca del temps", amb una veu també fascinant, que alguns consideren un dels moments culminants de la seva trajectòria.


Avui, però, hem sabut que el poema, escrit el febrer de l'any 1960, va viatjar amb Pere Català-Roca i la resta de l'expedició, a bord del "Virginia de Churruca", en el viatge del Retrobament que es va fer durant l'estiu de l'any 1960. A l'arxiu del Municipi de l'Alguer podem trobar, acompanyant a una extensa documentació sobre aquesta aventura (especialment algunes fotos, de Pere Català-Roca i altres expedicionaris, que s'han convertit en un testimoni excepcional) alguns dels textos, manuscrits, que alguns escriptors van voler "regalar" a la ciutat d'Alguer. Entre ells, escrit amb la grafia d'unes majúscules contundents, aquest doble tribut de Salvador Espriu: al seu amic mai no oblidat i a la llengua que tant estima (i que, per les seves particularitats tan especials, queda simbolitzat en el català de l'Alguer: aquest nostre/parlar/ de l'Alguer).


La barca del temps.

si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant
a l'Alguer

I senties amb mi
com és viu
i arrelat i tant clar,
aquest nostre parlar
català de l'Àlguer,

Com et diu el teu nom
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
allunyat amic meu
que ara ets als carrers
a l'indret
on comencen a obrir
el record, el veler, i el camí,
el camí que et va ser
sempre car,
el camí de la mar de l'Àlguer.

Si podies venir
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
si podies venir amb
la barca del temps...

Amb la barca del temps.





Poema XXV de "La pell de brau"

Direm la veritat, sense repòs,
Per l'honor de servir, sota els peus de tots.

Detestem els grans ventres, els grans mots,
La indecent parenceria de l'or,
Les cartes mal donades de la sort,
El fum espès d'encens al poderós.
Es ara vil el poble de senyors,
S'ajup en el seu odi com un gos,
Lladra de lluny, de prop admet bastó,
Enllà del fang segueix camins de mort.

Amb la cançó bastim en la foscor
Altes parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancat les portes a la por

.Salvador Espriu. 



Heu ací els enllaços perquè podeu gaudir d'un reportage breu sobre en Salvador Espriu que van emetre pel Canal 33 dintre del programa Tons; on s'hi clou la versió músicada de la Marina Rossell de la Barca del Temps, així com la recitació per la Sílvia Cóppulo i cantada en una altra versió per la Laura Guiteras (guitarres: Moreno, Raphael). Força interessant:
 Aquí teniu el fragment de la versió de la Marina Rossell:


I, com no, aquí teniu de nou l'enllaç (Benvinguts/Discografia/Altres Gravacions/Caràtula del disc 50 Anys Nova Cançó) on podeu trobar la versió que en Marc Parrot n'ha fet dintre del disc 50 Anys de la Nova Cançó (Música Global)


6 comentaris:

KRT ha dit...

Un gran poema d’Espriu, i una excel•lent música i una insuperable interpretació de Marina Rossell.

Però també m’ha agradat la que en fa Laura Guiteras, una veu jove a qui auguro un gran futur com a actriu i cantant.

I també la versió de Marc Parrot, a la qual no he pogut accedir des de l’adreça que dónes, però sí des d’aquesta:

http://www.marcparrot.com/node/180/lightbox2

Aquí hi ha més cançons interpretades per ell, en homenatge a la Nova Cançó:

http://www.marcparrot.com/altres-gravacions/50-anys-de-la-nova-canco

Miquel ha dit...

Me encanta el primer poema ¡¡
Un abrazo

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola estimat Josep, fas bé en cada mes pornes un post sobre Espriu, és el seu any i ni t'importi fer-ho, ahir va ser un dia dur, i no vaig estar pel bloc, avui em poso mans a l'obra.
No vull descuidar a ningú, però saps que de vegades, no es pot.
Una abraçada forta i gràcies per ser com ets, un petó.

Josep ha dit...

Ramon, jo diria que Espriu tot i que va escriure obres en els diversos gèneres literaris i es destaca la seva poesia (de fet, se’l considerava el poeta nacional de Catalunya), ell preferia definir-se com a escriptor. En primer lloc perquè no hi creia massa en la divisió dels gèneres literaris. I en segon lloc, perquè per a ell, ser escriptor era com qualsevol altre ofici. Ser escriptor tenia el mateix valor i importància que ser ebenista o forner. També deía que era una persona molt avorrida, però jo no hi crec massa en aquesta frase.
Gràcies per els enllaços, son molt millors que els que he posat jo.

Josep ha dit...

Si, Miquel, esta es una de aquellas poesias que te trasportan donde dice el poeta.
lástima que cuando abro los ojos no me encuentre a l'Alguer.

Salut.

Josep ha dit...

Treballes molt, M. Trini. Pren-te un petit descans d'alguna de les mil coses que fas. Una de les coses que podries fer és passejar pel mar i seure tranquil·lament a prendre un refresc i escoltar les onades. Estem a l'estiu, amiga meva!
Un petó.