Aquesta fotografià la he trobar por la xarxa, amb el títol “Marcha pacífica del KKK.” Crec que és una poderosa imatge de les relacions racials en Estats Units. He seguit buscant el seu origen i està feta fa uns vint anys, extraviada i casi no s’ha tornat a publicar un altre vegada. La foto impacte i transmet emocions oposades al veure un nen vestit amb la roba del Ku Klux Klan que juga amb l’escut d’assalt de un policia afroamericà.
L’aprovació, el 2 de juliol de 1964 per el Congrés del
Estats Units, de Civil Rights Act (Llei de Drets
Civils), va ser considerada una derrota per els acèrrims defensors de la
discriminació racial. Aquets van respondre amb una brutal onada de violència,
sobresurtin el Ku Klux Klan que
va se
extremadament agressiu.
Aquesta societat secreta, fundada al 1866 per els veterans
de la guerra de Secessió americana, s’avia especialitzat amb agressions,
incendis, i altres formes de terrorisme. I va ser prohibida en 1871 per una
llei federal. No obstant, en 1915, W.J. Simmons , va ressuscitar la societat i de nou els
fanàtics encaputxats, amb el símbol de la creu en flames aterraran a las
minories racials i religioses, i als seus simpatitzants terroritzaven les minories racials i religioses als seus simpatitzants.
En els anys seixanta, el Ku Klux Klan comptava amb uns quaranta mil adeptes,
encara que anteriorment havia arribat a tenir fins a quatre o cinc milions. Van
ser responsables de moltes accions terroristes contra les persones de raça
negra, i recomanava i recolzava l'ús de tot tipus de violència. El seu nombre
avui dia és molt reduït a causa de diversos escàndols, però encara existeixen
en la forma de diversos grups individuals.
 |
La
Polèmica (i violenta) història del Ku Klux Klan en imatges
6/7/2011 16:04 //Getty Images.
Una
multitud despenja els cossos de Tom Shipp y Abe Smith, linxats fins la mort en els anys 30 a Indiana per
membres del KKK.
|
Pot
algú imaginar com seria la vida diària de tantes persones de raça negra,
amenaçades, vexades, apallissades i assassinades per membres fanàtics d'una
organització com aquesta? L'agressivitat del Ku Klux Klan no hauria de
sorprendre quan es coneix la seva filosofia racista i extrema. Preconitzen una
societat americana de pura raça blanca i de religió protestant, antisemita,
anticomunista i anticatòlica. Però és que a més, pretenen justificar també amb
la Bíblia a l'afirmar que les persones de raça negra descendeixen d'un fill de
Noè, Cam, qui havia rebut una maledicció de part de Déu. Cam va tenir un fill a
qui li va posar el nom de Cus, que traduït podria significar "bru" o
"fosc." Allò era sens dubte el súmmum de la lliure interpretació de
la Bíblia. I el trist és que s'usés aquesta per violar i subvertir drets bàsics
i inalienables de l'ésser humà. Pot haver contradicció moral més abjecta?
fotos d’Internet. seran retirades a petició
9 comentaris:
Quina història la del KKK, i el racisme, molts crims sense cap fonament, és una veritable pena, que els portessin com a esclaus i després els volguessin eliminar, ja sigui d'una manera o d'una altra ...
Les imatges molt fortes, i d'alguna manera perdura aquest racisme, i el que digui que no, menteix.
Un petó i BCDS.
La versión de la Biblia conforme al hijo de Noé jamás la he escuchado en la Facultad de Ciencias de la Religión, o sea en el Seminario Teológico. Pero no me extraña nada.
Volvemos al fanatismo puro y duro, a la incomprensión y al miedo, que es lo que a fin de cuentas desenvuelve un fanático.
Las religiones (el KKK se arreplegaba detrás de una de ellas y esta jamás los refutó) son el refugio de los débiles.
Siguen hoy en día vigentes las ideas del KKK, porque sigue vigente la creencia de que somos superiores.
En fin. Una entrada para hacernos pensar.
Salut
El Ku Klux Klan, representa el pitjor de l'home, ajunta intolerància, ignorància, fanatisme religiós i sobre tot, la por a l'altre.
La majoria de crims van ser un sense sentit. I encara que no els matessin els seguien tenint com a esclaus. Jo recordo perfectament quan tots els negres havien de viatjar a l'autobús a la part posterior, fins que una dona, Rosa Louise McCailey, de casada Rosa Parks, va dir prou!.
Si M ª Trini hi ha una imatge que és dura,és veritat, però si mires per la xarxa t'asseguro que aquesta és gairebé poca cosa. I el racisme segueix, i no molt lluny de nosaltres. Quina pena.
Mª Trini, una abraçada molt gran per a tu i el teu fill.
Miquel, yo no llego ni mucho menos a tus conocimientos de Teología, pero yo no tampoco lo había escuchado nunca, y cuando he puesto el enlace lo he consultado en varias páginas. Una de ellas ya ves el enlace. A mi tampoco me extraña. Todos estos términos que dices son justamente los que nos conducen al fanatismo, sin embargo si puedes habla con uno de ellos y como no estés muy bien preparado no lo convencerás. O quizás no lo convenzas nunca.
Miquel, si ocurre con la simpleza del fútbol…
Salut.
Gairebé no puc contestar-te, Francesc, perquè tu ho defineixes perfectament, i ho resumeixes de meravella. Això és un autèntic problema per a mi, perquè no se enfrontar-me a ells amb la sola paraula, que és l'únic que tinc, perquè davant d'aquesta gent amb la seva càrrega d'ignorància tindrà per defensar la força. I si et fixes en les etapes de la vida en què nosaltres pel que sigui deixem de parlar, ells surten. Ara és Rússia, França, i aquí també una mica. Pel que fa al KKK àdhuc segueix ben viu tot i que diuen que són pocs. Però de vegades uns quants és molt.
Sembla que no aprenem del passat
Es veritat, Loreto, No apremdrem mai.El fanatisme no només el trobem en la política. És el futbol, l'ésser catòlic o qualsevol reliió, i així tot. Si fins penso que són coses que es porten a la sang.
Publica un comentari a l'entrada