divendres, 5 de juliol de 2013

Joana Raspall va complir 100 anys.


 Joana Raspall
Fa gairebé una setmana que Joana Raspall va complir 100 anys. Encara que sóc conscient  que és una mica tard per publicar-lo, no ho és mai per deixar-vos aquesta poesia d'ella. 


 Joana Raspall compleix cent anys.


(Barcelona1 de juliol de 1913) és una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol debiblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al PrimerCongrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que ocasionà la col·lecció de teatre Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes, o novel·les.
Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li va posar el seu nom a un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



 El vell vestit, poema de Joana Raspall que els membres del Taller d'escriptura de Sant Feliu de Llobregat, que van llegirUn cel de plom en el seu club de lectura, van llegir a la Neus Català. Amb l'emoció a flor de pell us convidem a llegir-lo a poc a poc, i amb l'esperança que ens transmet el darrer paràgraf.



El vell vestit

Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.

Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.

Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.

Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.

JOANA RASPALL

fotos d'internet. seran retirades a petició



6 comentaris:

KRT ha dit...

Josep, no és mai tard per celebrar una cosa així. La Joana ha fet cent anys en plenitud de les seves facultats. Gràcies per contribuir a donar a conèixer aquest fet.

El dia del seu aniversari, el passat 1 de juliol, al Palau de la Generalitat va tenir lloc un acte institucional d’homenatge. Ella no hi va poder assistir, però el seu nét va llegir unes paraules escrites expressament per ella:

«Avui la defensa del català, una lluita més vigent que mai, ha de ser més gran i més sostinguda en el temps. Us demano que utilitzeu les meves obres per defensar el català [...] Val més estimar-se que criticar-se, no podem deixar perdre Catalunya, ha de durar per sobre de tot i de tots nosaltres».

Lúcides, sàvies paraules de la Joana.

Trobareu més informació sobre ella en aquests blogs:

http://joanaraspall.blogspot.com.es/
http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es/

Miquel ha dit...

Desearle que con su lucidez cumpla otros cien más ¡¡¡¡¡¡
Felicitats ¡¡

Josep ha dit...

Doncs si que ho són, KRT. No tots els que arriben a aquesta edat poden dir el mateix. Tant de bo es compleixin.

Josep ha dit...

Ostras Miquel, si que es verdad que tiene mucha lucidez por la edad que tiene. 100 años de bibliotecaria, y escribir de todo no es poco, de verdad!

Salut.

Montse ha dit...

Cent anys! I ves-li al darrere! que bé, eh' arribar a aquesta edat i estar tan viva!

Josep ha dit...

Montse, ja està bé arribar als 100, però jo el que voldria és l'experiència d'aquesta dona ... que gran, que gran ...