dimarts, 7 de maig de 2013

la vergonya en nom d’Espanya.




Identitat nacional i nazisme. No hi ha pitjor lloc comú, tan demagògic. Tant de bo només fos lleugeresa, incompetència, però aquests símils constants que tant valen per als escraches com per a la defensa de l’ús del català aconsegueixen que tot empal·lideixi. Tot significa història i memòria. No cal repetir les conseqüències que va tenir el genocidi més gran de la humanitat –sis milions de jueus exterminats–. Ni que poc els va valer a molts ciutadans jueus de Frankfurt o Berlín la seva alemanyitat –ni tan sols el fet d’haver brandat el sabre pel seu país en la Gran Guerra– per evitar la cambra de gas, demostrant com de subjectiva pot ser la qüestió identitària segons la càrrega ideològica que la sostingui.
Però aquest no és el tema. El nus es podria explicar amb la llei de Godwin, la que s’ha utilitzat per identificar trolls als ciberfòrums i que ara surt d’internet per instal·lar-se a la vida, no tant la quotidiana –afortunadament– com la mediàtica. Godwin assenyala que a mesura que una discussió en línia s’allarga, la probabilitat que hi aparegui una comparació en què s’esmenti Hitler o els nazis augmenta exponencialment. Aquesta màxima, aplicada a Espanya, no té parangó ni en la quantitat ni en la rellevància dels personatges que s’hi afegeixen. Amb quina frivolitat hem sentit a alguns omplir-se la boca amb la paraula nazi, de forma gratuïta, buida de contingut. Des dels programes del cor fins als “arguments” polítics com el de Francisco Vázquez –que comparava els jueus amb l’estrella groga amb els nens a Catalunya castigats per parlar castellà al pati–, o el de Cospedal, que relaciona Ada Colau i els escraches amb el “nazisme pur”, s’evidencia diàriament l’escàs rigor històric i l’escassa consciència objectiva sobre l’holocaust en un país que ha tingut problemes seriosos amb la seva memòria històrica. Una Espanya entre melindrosa i temorosa de reobrir tombes i expedients, de reviure el passat, que es permet frivolitzar amb el terror aliè. I que a diferència de la resta d’Europa, va evitar qualsevol temptativa de reparació històrica.

Després de la II Guerra Mundial, als cinemes europeus projectaven imatges dels morts apilats a les fàbriques de mort nazis, pedagogia que, en canvi, no es va impartir mai en el franquisme fins a l’extrem que la primera lliçó sobre la xoà arriba amb la transició gràcies a la sèrie Holocaust, protagonitzada per Meryl Streep i James Wood, i bé que ho recordem, ja que aquell dia ens deixaven anar a dormir tard perquè era una “sèrie educativa” per a pares i fills. Per això resulten tan amorals aquests jocs de paraules aparentment innocents que, lluny de qüestionar una política lingüística, fins i tot de satanitzar-la, queden enterrats en la seva pròpia perversitat. És cert que aquí la banalització de l’holocaust no és delicte, però això no és excusa per creuar la línia entre la decència i la vergonya en nom d’Espanya.




artículo.joana bonet. la vanguardia

10 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola Josep:
Mira que són repugnants els de la primera foto, em esgarrifa veure a aquests dictadors, al meu blog, faig de vegades esment del dictador, però del tap de bassa (franquillo), ni poso ni ponfré una foto ...
El post és fantàstic, i aquesta pel · lícula l'he vist dues vegades, una al cinema i una altra a la tele, i representa molt bé l'atemptat que li van fer a dictador alemany, tant de bo que haguessin rebentat com el llangardaix de Jaén.
Una abraçada estimat amic i me n'alegro que estiguis amb el teu meravellós bloc.
MOLTS petons, i la dona senyora M. Rosa.

Miquel ha dit...

A mi particularmente no me hace gracia, ni que lo utilizen a favor , ni que lo hagan en contra.
Cada vez que hablamos y decimos la palabra de moda : fascista, no tenemos ni idea de lo que mentamos.
Para todos, los demás son unos fascistas. Los de psoe lo usan contra el pp. Los de ciu contra psoe. los del pp contra los de IU; y siempre cuando se creen en la posesión de la verdad absoluta.
Ya lo he visionado en otros blogs...y he contestado lo mismo. No les sigo el juego a quien lo usa en contra de otro, porque nadie, nadie , se imagina lo que pasó allí, y esa palabra se está desvirtuando por culpa del uso fraudulento que los políticos hace de ella.
Un saludo. Salut

sentir1907 ha dit...

Ufff......el caudillo...
Algún día te contaré " mi " particular historia familiar con respecto a ese señor ...
Saludos crack ¡¡

KRT ha dit...

Molt encertat, Josep, com de costum.

Recomano a tothom que visiti l'exposició 'Escriure sobre el silenci' que es fa actualment a Manresa sobre Joaquim Amat-Piniella.

La mostra repassa les etapes més rellevants de la trajectòria de l'escriptor manresà: la seva joventut durant la República, la Guerra Civil, l'experiència de passar cinc anys al camp d'extermini de Mauthausen i el retorn a l'Espanya franquista.

L'exposició es pot veure al Casino de Manresa fins al 24 de juny, i es traslladarà després de l'estiu al Museu d'Història de Catalunya.

També recomano la lectura del seu llibre 'K. L. Reich'. Si el llegissin tots aquests que titllen els demòcrates de nazis, potser entendrien una mica l'aberració que cometen. Però avui dia tot s'hi val. Pena de país.

Josep ha dit...

Mª Trini, te prometo que no lo pongo por gusto, igual que la pelicula, que yo también la vi hace tiempo. Me duele mucho que por defender tu lengua, tu cultura, tu escuela y tu derecho democrático a decidir las cosas pacíficamente te cambien las cosas. Y por decir la verdad de las hipotecas o sanidad y educación,te llamen nazi o fascista. Son ellos amiga quien usan esta palabra sin saber, o sabiendo con mala fe lo que significa. Un beso.

Josep ha dit...

Miquel, es verdad que se está desvirtualizando esta palabra, y muchos no saben o no quieren saber que ocurrió allí. Pero pienso -y quizás me equivoque- que hay que denunciar a la persona, grupo, partido... lo que sea que lo diga. Estoy seguro que a la Cospedal, por ejemplo a las 24 horas de decirselo a Ada Colau, en Alemania ya estaria delante de un juez. Como lo de los niños que dicen que no aprenden castellano en Catalunya, o el señor Presidente de Extremadura con el dinero recibido de Europa y que ha despilfarrado en nombre de no se quien. No puede ser que haya gente que convierta la victima en verdugo. Tu no lo dirás,no me hace falta que lo jures, ya te conozco!, y yo tampoco, que por cierto en mi caso tengo un libro que seguro ya lo has leido, Es de Montserrat Roig...(que falta nos hace esta mujer!!):” Els catalans als camps nazis” En la pàgina 443 está lleno de los nombres y direcciones de amigos de mi padre. Y tampoco son todos quien lo hacen o dicen. Creo que hay una diferencia abismal entre Tele Madrid, Intereconomía y TV3 a pesar de que ya sabemos hacia donde va el poder.

Josep ha dit...

Hola José Manuel, por mi puedes empezar a contar ahora mismo, pero me parece que no me vas a sorprender demasiado.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Ramon, no sé si podré anar a Manresa, però si que llegiré tot el que pugui d'ell sobre l'exposició. I pel que fa al llibre el demanaré a la biblioteca. D'aquestes persones no ens hauríem d'oblidar mai. Pel que fa al país, ja tens raó: és una pena, gairebé no se salva ni un.
Moltes gràcies.

Oliva ha dit...

DONS ......"ESPAÑA Y YO SOMOS ASI"...
PERO ALGU ES CREIA UN ALTRE COSA DELS ESPANYOLS?....PER CERT ON SON ELS "PROGRES",DE GUITARRA I PANCARTES?......"CONTRA CATALUÑA VIVIMOS MEJOR".....

Josep ha dit...

Oliva, no me creo que toda esta "banda" y tu seais igual.

Saludos.