Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Un libro abierto es un cerebro que habla; cerrado, un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora.català i castellà
Aquests llibres que
us presento són cedits amablement a la biblioteca del poble per KRT. Ramon Carreté Ja podeu
veure per les fotos que és una exposició. Són obres que formen una part de la seva col·lecció particular.
M'agradaria que els poguéssiu veure, tocar i llegir, poques vegades es presenta
a la vida una oportunitat com aquesta. Per part meva només em cap donar-li les
gràcies y desitjar que en una altre ocasió ens doni la oportunitat de poder veure,
més obres com aquestes.
.jpg)
.jpg)
És una mostra interessant perquè ens permet veure com eren algunes de
les grans obres que han configurat la història de la llengua catalana, des de
les Homilies d’Organyà (segle XII-XIII), la Crònica de
Jaume I (segle XIII, manuscrit del XIV) i el primer text literari imprès a la
península: les Trobes en lahors de la Verge Maria (1474), fins
als diccionaris catalans dels segles XV a XVIII: el Liber Elegantiarum (1489),
el Vocabulari català-alemany i alemany-catalàde Joan Rosembach
(1502), Vocabulari català-alemany i alemany-catalàde Joan Rosembach
(1502), el Diccionari llatí-català i català-llatí de Nebrija i Busa (1507), elThesaurus puerilis d’Onofre
Pou (1580) i el Diccionario valenciano-castellano de Carles
Ros (1764); les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols de
pere M. carbonell (1492); el popular tractat d’agricultura Llibre del
Prior (1617); la Gramàtica i apologia de la llengua catalanade
Josep Pau Ballot (1813); les actes del I Congrés Internacional de Llengua
Catalana (1906); la primera Gramática catalana de Fabra (en
castellà, 1912) i, també de Fabra, la Gramàtica catalanaoficial de
l’IEC (1918). La mostra es completa amb els originals del primer Diccionari
General de Pompeu Fabra (1932) i de la quarta edició del Diccionari
ortogràfic de Fabra (1917, quarta edició 1937), així com el facsímil
(1906) i l’original de la segona edició (1928) d’Els fruits saborosos,
de Josep Carner. Recomanable per als interessats en la història de la llengua
catalana, que podran fullejar els textos i embadalir-s’hi.
.jpg)
.jpg)
Anònim: Homilies d’Organyà.
Finals del segle XII o començament del XIII. Manuscrit, 8 fulls de pergamí (180
x 125 mm; facsímil: Fundació Revista de Catalunya, 1989; un altre facsímil:
Barcino, Barcelona, 2001). En lletra postcarolíngia amb influència pregòtica.
Un dels documents literaris més antics conservat en llengua catalana.
Jaume I: Libre dels feyts d’armes de Catalunya (‘Crònica de Jaume I’). Cap a 1276. (manuscrit de 1343, Biblioteca Universitària de Barcelona; facsímil: Universitat de Barcelona, 1972). 408 pàg. La primera de les quatre grans cròniques medievals, dictada pel mateix rei Jaume el Conqueridor. En lletra gòtica.
Diversos autors: Trobesen lahors de la Verge Maria. València, 1474. El primer text literari
imprès a la península ibèrica; abans s’havien publicat a Segòvia les actes d’un
sínode episcopal (1472) i a Barcelona un tractat d’Aristòtil en llatí (1473).
(facsímil: Llibreria París-València, 1979). 112 pàg. En tipografia romana.
Joan Esteve: Liber Elegantiarum.
Diccionari català-llatí. Venècia, 1489. (facsímil: Inculca, Castelló de la
Plana, 1988). 395 pàg. En tipografia gòtica.
Pere Miquel Carbonell: Regles d’esquivarvocables o mots grossers i pagesívols. 5 pàg. dintre d’un còdex
manuscrit més extens. Barcelona 1492. (facsímil: IEC, Barcelona 1999).
Joan Rosembach: Vocabulari moltprofitós per aprendre lo Català Alemany i lo Alemany Català. Perpinyà,
1502. 144 pàg. (facsímil: DEE, Frankfurt am Main, 1991). En tipografia gòtica.
Elio Antonio de Nebrija i Gabriel Busa: Diccionario Latín-Catalány Catalán-Latín Barcelona, 1507. (facsímil: Puvill Libros SA,
Barcelona, 1987). 250 pàg. En tipografia gòtica.
Onofre Pou: Thesaurus puerilis.
Diccionari català-llatí. Barcelona, 1580. 444 pàg. (facsímil: Llibreria
París-València, 1979)
Miquel Agustí: Llibre dels secretsd’agricultura, casa rústica i pastoril (‘Llibre del Prior Barcelona, 1617. 432 pàg. (facsímil: Alta Fulla, Barcelona 1984). 410 pàg.
Carles Ros: DiccionarioValenciano-Castellano, València 1764. 350 pàg. (facsímil: Llibreria
París-València, 1979)
Josep Pau Ballot: Gramatica y apologíade la llengua Cathalana. Barcelona, 1813-14. 301 pàg. (facsímil: Alta
Fulla, Barcelona, 1987).
Primer CongrésInternacional de la Llengua Catalana. Barcelona, 1906. 701 pàg. (facsímil: Fundació II Congrés de
Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1986).
Josep Carner: Els fruits saborosos.Segona edició revisada. LM, Joan Sallent, impressor, Sabadell, 1928 (original).
Pompeu Fabra: Gramática de lalengua catalana. Barcelona, 1912. 480 pàg. (facsímil: Leteradura,
Barcelona, 1977)
.jpg)
.jpg)
Pompeu Fabra: Gramàtica catalana.Barcelona, 1918. 135 pàgines (facsímil; IEC, 2006, amb algunes modificacions
respecte a la primera edició).
.jpg)
.jpg)
Pompeu Fabra: Diccionari General dela Llengua Catalana. Primera edició, Barcelona, 1932. 1.283 pàg.
(original).
Castellano
Estos
libros que os presento son cedidos amablemente a la biblioteca del pueblo por
KRT. Ya podéis ver por las fotos que es una exposición. Son obras que forman una
parte de su colección particular. Me gustaría que los pudierais ver, tocar y
leer, pocas veces se presenta en la vida una oportunidad como esta. Por mi
parte sólo me cabe darle las gracias y desear que en otra ocasión nos dé la
oportunidad de poder ver, más obras como éstas.
Es
una muestra interesante porque nos permite ver cómo eran algunas de las grandes
obras que han configurado la historia de la lengua catalana, desde “les Homilies
d’Organyà (siglo XII-XIII)”, “la Crònica de
Jaume I (siglo XIII”, manuscrito del XIV) y el primer texto literario
impreso en la península: les Trobes en lahors de la Verge Maria (1474), hasta los diccionarios catalanes de los siglos XV a XVIII: el Liber
Elegantiarum (1489), El Vocabulari
català-alemany i alemany-català de Joan Rosembach (1502), el diccionario “ llatí-català i català-llatí de Nebrija i Busa (1507)”, elThesaurus puerilis d’Onofre Pou (1580)) y el Diccionario valenciano-castellano de Carlos Ros (1764),
las Reglas de esquivar vocablos o palabras groseras o “pagesívols” de Pere. M. Carbonell (1492), el popular tratado de
agricultura Libro del Prior (1617), la Gramática y apología de la lengua
catalana de Josep Pau Ballot (1813), las actas del I Congreso Internacional de
Lengua Catalana (1906), la primera Gramática catalana de Fabra (en castellano,
1912) y, también de Fabra, la Gramática catalana oficial del IEC (1918). La
muestra se completa con los originales del primer Diccionario General Pompeu
Fabra (1932) y de la cuarta edición del Diccionario ortográfico de Fabra (1917,
cuarta edición 1937), así como el facsímil (1906) y el original de la segunda
edición (1928) de “Els fruits saborosos, de Josep Carner”. Todos ellos son muy
recomendables para los interesados en la historia de la
lengua catalana, que podrán hojear los textos y ensimismarse con ellos.
ANÓNIMO: Homilies
d’Organyà.. Finales del siglo XII o principios del XIII. Manuscrito, 8
hojas de pergamino (180 x 125 mm; facsímil: Fundación Revista de Catalunya,
1989; otro facsímil: Barcino, Barcelona, 2001). En letra
postcarolíngia con influencia pregòtica. Uno de
los documentos literarios más antiguos conservado en lengua catalana.
JAUME
I: Libre dels feyts de armas de Catalunya ('Crónica de Jaime I'). Hacia 1276.
(Manuscrito de 1343, Biblioteca Universitaria de Barcelona; facsímil:
Universidad de Barcelona, 1972). 408 pág. La primera
de las cuatro grandes crónicas medievales, dictada por el mismo rey Jaime el
Conquistador. En letra gótica.
VARIOS
AUTORES: Trobes en lahors de la Verge Maria . Valencia, 1474. El primer texto literario impreso en la península
ibérica; antes se habían publicado en Segovia las actas de un sínodo episcopal
(1472) y en Barcelona un tratado de Aristóteles en latín (1473). (Facsímil:
Librería París-Valencia, 1979). 112 pág. En tipografía romana.
Joan ESTEVE: Liber Elegantiarum. Diccionario catalán-latín. Venecia, 1489.
(Facsímil: Inculca, Castellón de la Plana, 1988). 395 pág. En tipografía
gótica.
Pere Miquel CARBONELL: “Reglas
de esquivar vocablos o palabras groseras y “pagesívols”.
5 pág. dentro de un códice manuscrito más extenso. Barcelona 1492. (Facsímil:
IEC, Barcelona 1999).
Joan ROSEMBACH:
Vocabulario muy provechoso para aprender el
Catalán Alemán y el Alemán Catalán. Perpinyà,,
1502. 144 pág. (Facsímil: DEE, Frankfurt am Main, 1991). En tipografía gótica.
Onofre
POU: Thesaurus puerilis. Diccionario catalán-latín. Barcelona, 1580. 444 pág. (Facsímil:
Librería París-Valencia, 1979)
Miquel
Agustí: Libro de los secretos de agricultura, casa rústica y pastoril ('Libro del Prior'). Barcelona, 1617. 432 pág. (Facsímil: Alta Hoja, Barcelona 1984). 410 pág
.
.
Carles
ROS: Diccionario Valenciano-Castellano, Valencia 1764. 350 pág. (Facsímil:
Librería París-Valencia, 1979)
Josep
Pau BALLOT: Gramática y apología de la lengua Cathalana. Barcelona, 1813-14. 301 pág. (Facsímil: Alta Fulla, Barcelona, 1987).
Primer
Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Barcelona, 1906. 701 pág. (Facsímil: Fundación II Congreso de Internacional
de la Lengua Catalana, Barcelona, 1986)
.
.
Josep
CARNER:revisada. LM, Joan Sallent, impresor, Sabadell, 1928
(original).
Pompeu
FABRA: Gramática de la lengua catalana.
Barcelona, 1912. 480 pág. (Facsímil: Literadura,
Barcelona, 1977)
Pompeu
FABRA: Diccionario ortográfico. Barcelona, 1917. 4a. edición, 1937. 449 pág. (Original)
.Pompeu FABRA: Gramática catalana. Barcelona, 1918. 135 páginas (facsímil, IEC, 2006, con algunas modificaciones respecto a la primera edición).
.Pompeu FABRA: Gramática catalana. Barcelona, 1918. 135 páginas (facsímil, IEC, 2006, con algunas modificaciones respecto a la primera edición).
Pompeu FABRA: Diccionario General de la Lengua Catalana. Primera edición, Barcelona, 1932. 1283 pág. (Original).
Todas las fotográfias son particulares.
10 comentaris:
Maravillosos libros querido Josep.
Todos y cada uno de los que enseñas, y tienes una buena bliblioteca, una maravilla.
Un beso .
Has visto esta historia?
http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2013/04/barcelonabasada-en-la-historia-realde.html
Me gusta más un libro que a un cura una iglesia.
La lectura ha sido para mi siempre digamos una obligación , me resulta curioso y atractivo ver esos libros sobre la gramática catalana.
Ahora mismo me estoy leyendo la vida de San Francisco de Asís .
Un muy buen artículo si señor , la verdad que artículos relacionado con la lectura es de lo mejor que puedes escribir o que podemos escribir claro .
Saludos desde Sevilla campeón ¡¡
Carai, Josep! Quina feinada! Gràcies.
Els que estimem els llibres sabem que són un tresor que relativament costa poc (tot i que ocupa espai, i els que vivim en pisets petits ho patim). Jo he arribat a agafar llibres de contenidors, on a vegades s'hi tiren biblioteques senceres de particulars difunts. Si tingués més espai a casa, me n'hauria endut més.
També practico aquest invent modern d'intercanviar llibres deixant-los a determinats espais públics perquè els agafi qui vulgui... però sempre acabo deixant-n'hi un i agafant-ne dos!
Llegir és un vici solitari que dóna íntimes satisfaccions, i que no es pot compartir - però sí que es poden recomanar lectures (però no tant deixar llibres... que no solen tornar!).
Recordo una amiga meva d'institut, de quan teníem tots dos 16 anys. Un estiu es va traslladar a viure a un altre poble i no la vaig veure mai més. I em seria ben igual, si no fos que se'n va anar amb els tres volums de 'La interpretación de los sueños' de Sigmund Freud, que jo li havia prestat! Fa 45 anys d'això, i no vaig tornar a comprar el llibre perquè ja me l'havia llegit i no tenia diners, però encara me'n recordo... Més del llibre o de la noia? Ah, chi lo sà!
Mª Trini, muchas gracias por tus elogios, de verdad que los agradezco, pero todos estos libros que ves expuestos en la biblioteca no son mios. Son de mi amigo Ramon Carreté, el también tiene un blog, y además de ser del Barça puedes leer quien es...
Arriba del todo donde pone KRT, Ramon Carreté.
Muchas gracias, amiga mia.
Una abraçada gran.
Que gracia me has hecho con lo del cura en una iglesia. Se nota que eres andaluz, en serio, a mi esto no se me ocurre. A vosotros si!
José Manuel, de todos estos libros que ya ves que muchos son originales estoy seguro que ni tu ni yo seríamos capaces de leer bien una sola línea.
Ya ves que hay en latín, alemán y catalán antiguo. Pero si que vale la pena verlos, tenerlos en las manos. Una oportunidad así es muy dificil de conseguir.
Un abrazo campeón!
Doncs em sembla que m'has contestat abans d'acabar, perquè quan l'he publicat m'he adonat que ja m'havies contestat. Ha valgut la pena, Ramon, no sempre puc fer una cosa així. I mira que creia que no podria posar tots els enllaços. En això que dius de buscar llibres en els contenidors, m'has fet recordar que un cop deia Quim Monzó que va haver de tirar uns 4000 llibres perquè ningú els volia ni tan sols les biblioteques.
Ramon, moltes gràcies, el que ha valgut la pena és haver vist els llibres. Aquestes coses modernes com això dels blocs es fan de seguida. Les Homilies d'Organyà segur que van trigar més.
Al final, los libros son los verdaderos amigos...y los únicos.
Son todos hermosossss, lo que se tiene que sentir al verlos. Un besazo.
Miquel, es una gran verdad, pero los únicos ya no lo se.
Salut
Si,Tamara, hay algunos de ellos que son únicos, y otros los primeros en editarlos. Realmente vale la pena. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada