dibujos para pensar

político

Catalán  y castellano

Veig que m'han enviat un correu que no és brossa, i això no passa sempre. Només han estat un parell de dibuixos, sense una sola lletra, hi ha més és molt bo. M'han fet meditar . És profund en les seves anotacions, des del llenguatge més efectiu en la modernitat pel seu poder de síntesi i el seu pes sensorial, Pawla Kuczynskiego construeix el seu pensament crític del sistema capitalista, des de la imatge. 

Aquest polonès ha produït una obra considerable de periodisme-crític-imatge, abordant temes com l'explotació de la naturalesa per l'home; mostrant una societat que esclavitza als animals amb fins de productivitat, capaç de convèncer a si mateixa de poder reproduir la vida i executant el seu extermini amb 'naturalitat' i confiança. Penso que l'artista enfoca la mirada en la desigualtat social representant-la en la confrontació del nen amo i el nen servent. 

Apuntant a la producció de somnis com a eix central de l'explotació i per tant la plusvàlua. I des d'aquesta aresta de la son com matalàs i plat de menjar, pren en la seva plàstica orgànicament un toc de surrealisme. Kuczynskiego en un crit punyent planteja la guerra com un altre dels pilars del capitalisme, amb el seu aparell militar aterridor de tot aquell que no tingui una arma, un aparell que subsisteix parasitàriament sobre la classe obrera. L'agonia de la ciutat que ha traslladat les seves drenatges i la seva contaminació fins a les ribes del mar. La necessitat de l'ofici del pallasso per la seva capacitat de produir ficcions per al embogiment dels altres quants de nosaltres no som pallassos?. Pawla és un clar exemple de la importància de la producció d'un disseny en resistència. Si els mitjans de comunicació ens bombardegen diàriament amb imatges de luxes i somnis americans, nosaltres hauríem de reivindicar aquests treballs i fer l'esforç de produir amb rapidesa la resposta cultural davant aquestes epidèmies de la imatge de la mort, la imatge que desvetlla.

."El vent mou imperceptiblement les fulles caigudes sobre el camí. Sembla obvi pensar i imaginar que són les seves invisibles carícies per així poder tocar-les sense que elles s'adonin d'això"

aprendiendo para el futuro

castellano

Veo que me han enviado un correo que no es basura y además es muy bueno, y eso no pasa siempre. Sólo han sido un par de dibujos, sin una sola letra.

 Me han hecho meditar . Es profundo en sus anotaciones, desde el lenguaje más efectivo en la modernidad por su poder de síntesis y su peso sensorial, Pawl Kuczynskiego construye su pensamiento crítico del sistema capitalista, desde la imagen. Este polaco ha producido una obra considerable de periodismo-crítico-imagen, abordando temas como la explotación de la naturaleza por el hombre; mostrando una sociedad que esclaviza a los animales con fines de productividad, capaz de convencer a sí misma de poder reproducir la vida y ejecutando su exterminio con 'naturalidad' y confianza. Pienso que el artista enfoca la mirada en la desigualdad social representándola en la confrontación del niño dueño y el niño sirviente. Apuntando a la producción de sueños como eje central de la explotación y por tanto la plusvalía. Y desde esta arista del sueño como colchón y plato de comida, toma en su plástica orgánicamente un toque de surrealismo. Kuczynskiego en un grito desgarrador plantea la guerra como otro de los pilares del capitalismo, con su aparato militar aterrador de todo aquel que no tenga un arma, un aparato que subsiste parasitariamente sobre la clase obrera. La agonía de la ciudad que ha trasladado sus drenajes y su contaminación hasta las orillas del mar. La necesidad del oficio del payaso por su capacidad de producir ficciones para el enloquecimiento de los otros. Cuantos de nosotros no somos payasos?.

suicidio

Pawl es un claro ejemplo de la importancia de la producción de un diseño en resistencia. Si los medios de comunicación nos bombardean diariamente con imágenes de lujos y sueños americanos, nosotros deberíamos reivindicar estos trabajos y hacer el esfuerzo de producir con rapidez la respuesta cultural ante estas epidemias de la imagen de la  muerte, la imagen que desvela.

"El viento mece imperceptiblemente las hojas caídas sobre el camino. Parece obvio pensar e imaginar que son sus invisibles caricias para así poder tocarlas sin que ellas se den cuenta de ello".