Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de març del 2013

“Madrid: 11 de marzo”


Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004

“Madrid: 11 de marzo”

Marzo desnivelado por las cifras
del desaliento. Marzo de muerte,
triste marzo de trenes y extrarradios marchitos,
marzo de sueños rotos y niños deshabitados,
de pronombres sin nombre, de apellidos
quebrados y relojes sin hora, marzo de los teléfonos
enmudecidos.
Mi ciudad asolada. Mis tierras y mis trenes,
asolados, mis ojos y mis manos
y mis brazos,
asolados. Muerte sembrada bajo la luz
de un Madrid  lateral
hecho de andenes periféricos de seres menesterosos,
de mujeres crecidas en la sombra diaria
del tiempo inabarcable del trabajo,
de hombres cultivados
en el silencio  anónimo de las factorías,
de humildes bachilleres y de párvulos,
de viejos azorados por noticias de muerte,
de bares conmovidos por la niebla y la sangre,
de juguetes sin niño,
de huérfanos sin ira,
de vacías acequias,
de fogatas sin lumbre.
Madrid de hospitales, de lutos y de marzo.
Capital de la niebla y del dolor. Ciudad de los estanques
del silencio.
Madrid desbaratado y mío. Madrid nuestro.
Como los muertos, nuestro.
Dueño de un mes de marzo
descolorido y turbio, pero nuestro.
Entre muertos y lágrimas,
es más nuestra y cercana la ciudad. También más triste.
Manuel Rico
En: “11-M: poemas contra el olvido” – 2004©
Manuel Rico Rego  nació en Madrid el 27 de octubre de 1952.

8 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Una pena muy grande lo que ocurrió...Y toda gente trabajadora, humilde ,estudiantes...Esos días me puse enferma, fué muy fuerte, muchas gracias Josep,una abraçada forta.

sentir1907 ha dit...

Si la verdad que será una fecha que jamás olvidaremos ...
Saludos desde Sevilla Josep ¡

Josep ha dit...

Hola MªTrini. En tal día como hoy, precisamente en tal día como hoy, 11 de marzo, el presidente del Club Siglo XXI, el siempre desenvuelto Eduardo Zaplana, ha tenido a bien invitar a Federico Jiménez-Losantos, el apóstol jefe de los conspiranoicos más enloquecidos para que “analice” –ja ja ja- la primera legislatura de Rodríguez Zapatero, que empezó, justamente, teniendo que hacer frente a aquel dolor ciudadano. Zaplana pondrá cara de compungido. O quizá añore aquellos días, ministro portavoz que era del Gobierno de José María Aznar, cuando él mismo y su presidente, en persona, mintieron a los ciudadanos -a alguno con nombre y apellidos- con total desvergüenza. ¿Zaplana quiere ahora, de nuevo, que le recordemos aquellos días negros? Es lo que tienen los desahogados: nunca, nunca, se ruborizan. En cualquier país normal, uno –Aznar- y otro –Zaplana- hubieran quedado inhabilitados para la política. Pues el primero nos da lecciones de ética todos los días, y el segundo se hace rico a nuestra costa, que le pagamos el sueldo con los recibos de Telefónica. Pero sonríe muy bien, eso sí. Y llama al Siglo XXI el 11 de marzo a quien llama. ¿Sabrán qué es la vergüenza?

Un beso, amiga.

Tot Barcelona ha dit...

Y aún sin aclarar en profundidad....Gracias por la entrada.

Josep ha dit...

Es verdad, José Manuel, estos atentados tan grandes son dificiles o imposibles de borrar.

Saludos.

Josep ha dit...

Miquel, a ver si llega este dia!...
Yo mientras tanto estoy con Pilar Manjón.
Salut.

KRT ha dit...

Sí, Josep, ja ho veus: Al Regne Unit pots anar a la presó per mentir sobre una multa de trànsit; el Watergate de Nixon i l'impeachment de Clinton van ser per haver mentit... En canvi aquí tots els polítics menteixen descaradament... i encara guanyen les eleccions.

És clar que al Regne Unit deixen votar lliurement els escocesos i els habitants de les Malvines perquè puguin exercir el dret a l'autodeterminació. A les Malvines (Falkland) ha votat el 92% del cens, i ha sortit que volen ser britànics en un 98,5%... Mentrestant, el govern argentí diu que ha estat un referèndum "il·legal" (De què em sona?)

Gràcies, Josep. Allò de l'11-M va ser una bestialitat. Però que el PP en volgués treure rèdit electoral (i que encara hi hagi qui vulgui "mantenella y no enmendalla")va ser una burla sagnant al Dret, a la justícia i al sentit comú dels ciutadans. I mira-te'ls, ells com si res, tornem-hi i embolica que fa fort...

Josep ha dit...



KRT. Que estrany que ningú hagi recordat la famosa frase de J. M. Aznar: "els que van idear l'11-M no estan en deserts remots ni en muntanyes llunyanes" (només li mancat afegir- “Vayase Sr Gonzalez!” Vostè és el culpable a través del seu "Comando" Rubalcaba!).

Els ciutadans que van pensar en l'atemptat com una "resposta" al suport (amb aplaudiments inclosos de tota la bancada blava) del Govern PP a la invasió de l'Iraq per EE. Units i els seus "mamporreros" europeus, no s'havien format una opinió desgavellada.
La resta de cosses passen perquè els altres llocs son com deu mana, aquí no. Ens falta molt...si arribem
Gràcies.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...