barcelona. gener 1976

CATALÀ I CASTELLÀ

Quan no ens deixen dir que som qui som, són el silenci i les cançons les que prenen la paraula per parlar per nosaltres. Totes les raons i els sentiments, els nostres sentiments, estan en elles. Formen part de la nostra vida, de nosaltres, i per això ens acompanyen sempre. Escoltar qualsevol d'aquestes cançons ens fa reviure aquells temps de persecució i de lluita, de dolor i sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no han de morir mai. Una d'aquestes veus que parlen per nosaltres i de nosaltres, que fan cantar fins al silenci, és la de Lluís Llach

Això no és un disc, és a dir tot un document sonor de la situació i sentiments d'uns moments històrics. Per primera vegada totes les seves cançons passen la censura. . És a més una referència impossible de marcir. El poses, i cada vegada tornes a l'ambient tens, a la calor d'un recinte a vessar. Tornes a cantar amb tot el públic i amb Ell. Aquelles 30.000 persones, i aquells recitals van ser recollits en forma de disc amb el títol de Barcelona, ​​gener 1976 Fins llavors era un cantant. A partir de llavors deixa de ser-ho per és un cantant col·lectiu. I es posa la pell de gallina. Tornes al moment que tot era possible.

I darrere de tot: Lluís Llach, que és un referent d'un cantant excel·lent creant lletres de lluita i d'amor, i un exemple d'honestedat personal i artística en tota la seva carrera.

Aquest disc té un valor específic extraordinari perquè va ser gravat en els recitals que Lluís Llach va oferir al Palau dels Esports de Barcelona, ​​els dies 15, 16 i 17 de gener del seny 1976 amb motiu de la seva reaparició pública després de més de nou mesos de prohibicions governatives constants. Tot l'esperit d'aquelles tres magnífiques assemblees populars, demostració perfecta de la solidaritat existent al país relacionat amb tot això que fa referència a la nostra consciència democràtica queda recollit en l'àlbum.

 Les dificultats que van haver ja les podeu imaginar, però tot i les retallades, alguns estètics, altres no tant ... hi ha un fet important que val la pena evidenciar: el protagonisme dels actes dels dies 15, 16 i 17 de Gener del 76 correspon a totes aquelles veus que d'alguna manera es van convertir en una veu comunitària. És només per això que us demano que ho escolteu. Que us escolteu.

Gràcies Lluis.

CASTELLANO

Cuando no nos dejan decir que somos quien somos, son el silencio y las canciones las que toman la palabra para hablar por nosotros. Todas las razones y los sentimientos, nuestros sentimientos, están en ellas. Forman parte de nuestra vida, de nosotros, y por eso nos acompañan siempre. Escuchar cualquiera de esas canciones nos hace revivir esos tiempos de persecución y de lucha, de dolor y sufrimiento, de esperanzas y sueños, esas esperanzas y esos sueños que no deben morir nunca. Una de esas voces que hablan por nosotros y de nosotros, que hacen cantar hasta al silencio, es la de Lluís Llach

Esto no es un disco, esto es todo un documento sonoro de la situación y sentimientos de unos momentos históricos. Por primera vez todas sus canciones pasan la censura. 

Es además una referencia imposible de marchitarse. Lo pones, y cada vez vuelves al ambiente tenso, al calor de un recinto a rebosar. Vuelves a cantar con todo el público y con Él. Aquellas 30.000 personas, y aquellos recitales fueron recogidos en forma de disco con el título de Barcelona, gener 1976 Hasta entonces era un cantante. A partir de entonces deja de serlo para es un cantante colectivo. Y se pone la piel de gallina. Vuelves al momento que todo era posible.

Y detrás de todo: Lluis Llach, que es un referente de un cantante excelente creando letras de lucha y de amor, y un ejemplo de honestidad personal y artística en toda su carrera.
Este disco tiene un valor específico extraordinario porque fue grabado en los recitales que Lluís Llach ofreció en el Palau dels Esports de Barcelona, los días 15, 16 i 17 de enero del año 1976 con motivo de su reaparición pública después de más de nueve meses de prohibiciones gubernativas constantes. Todo el espíritu de aquellas tres magníficas asambleas populares, demostración perfecta de la solidaridad existente en el país relacionado con todo eso que hace referencia a nuestra conciencia democrática queda recogido en el álbum.

Las dificultades que hubieron ya las podéis imaginar, pero pese a los recortes, algunos estéticos, otros no tanto... existe un hecho importante que vale la pena evidenciar: el protagonismo de los actos de los días 15, 16 y 17 de Enero del 76 corresponde a todas aquellas voces que de alguna manera se convirtieron en una voz comunitaria. Es sólo por esto que os pido que lo escuchéis. Que os escuchéis.

Gracias Lluis