20 años sin Audrey Hepburn

Ningú  com ella ha sabut  reflectir a la pantalla i en la vida real valors com bondat, senzillesa,  felicitat, alegria o solidaritat. Audrey Hepburn va trencar tots els cànons i les modes del seu temps per convertir-se,  sense voler-ho,  en un referent indiscutible de l'elegància, la distinció i la bellesa. No va fer moltes pel·lícules, poques, més d'una vintena, però amb elles es va convertir en una icona de la història del cinema. Sempre va anteposar la seva vida personal i els seus ideals a la seva professió.

 Es va retirar al cim de la seva carrera  per poder estar amb els seus fills i va dedicar els últims anys de la seva vida a la lluita contra la fam al món a través  d’ UNICEF, sent una de les personalitats públiques més actives i  pioneres en la defensa els nens i dels drets humans. Com ella deia, " l'amor no té res a veure amb el que esperes aconseguir, només amb el que esperes donar, és a dir, tot ... Vaig néixer amb una necessitat enorme  d'afecte i una necessitat  terrible de donar-lo"

Nascuda el 1929  a Ixelles / Elsene (Bèlgica), filla d'una banquer anglès i d'una aristòcrata holandesa, El seu pare era simpatitzant nazi, a més de pertànyer a la unió britànica de feixistes en l'etapa que Audrey recordaria més tard com "el moment més traumàtic de la meva vida".  El 1939, estant amb la mare  i els dos germanastres  a casa del seu avi  matern a  Arnhem (Holanda), els va  sorprendre la invasió  de  l'exèrcit alemany  i  l'ocupació nazi.  Davant la impossibilitat de sortir  d'allà,  Audrey va prosseguir els seus estudis compaginant amb classes de piano i ballet clàssic, la seva veritable passió.

Anys després d'aquells successos, quan Audrey  ja  era una estrella del cinema,  li  van proposar treballar en una pel·lícula sobre Anna Frank, però va haver de rebutjar aquell projecte perquè li era massa  proper a la seva  experiència  personal:  "Tenia exactament la mateixa edat que Anna Frank . Ambdues teníem deu anys quan va començar la guerra i 15 quan va acabar. Un amic em va donar el llibre d'Ana en holandès el 1947. El vaig llegir i  el va destruir. El vaig llegir sense saber el que trobaria en  ell. En aquelles pàgines impreses estava  la meva vida. No he tornat a ser la mateixa,  em va afectar  profundament: Vam veure afusellaments.  Vam veure  a  homes  joves posar-se contra la paret  i ser tirotejats. Tancaven el carrer i després el tornaven a obrir i podies passar per aquest mateix lloc. Tinc marcat un lloc al diari d'Ana en què diu que han afusellat a cinc  ostatges.  Aquest va ser el dia que van afusellar al meu oncle.  En les paraules d'aquesta nena jo llegia el que encara sentia dins meu.

Allà es va fixar en ella Williams Wyler, que estava  buscant una jove actriu  per coprotagonitzar  la pel · lícula  Vacances a Roma, al costat de Gregory Peck. Encara que els estudis volien que el paper fos per Elizabeth Taylor, Wyler es va  enamorar de l'espontaneïtat i la frescor que Audrey va  mostrar en la prova que li va fer, prova en la qual la va enganyar dient-li que no l'estava  gravant perquè ella se sentís més relaxada . Wyler   no ho va dubtar ni un instant: "Té tot el que busco: encant, innocència i talent. A més és molt divertida. És absolutament encantadora. No dubtem en dir que és la nostra noia. "

Quan va morir  Peck,  el seu representant va revelar que abans de l'estrena de Vacances a Roma l'actor  li  havia cridat per exigir que canviessin el pòster i que resaltasen el nom d'Audrey tant com el seu.  Peck mai  ho va esmentar. En aquell paper Audrey va guanyar  l'Oscar a  la millor interpretació.


L'èxit  va ser immediat i Audrey es va convertir en la jove revelació amb la qual tots volien treballar. Billy Wilder la va contractar per protagonitzar Sabrina, al costat de Humphrey Bogart i William Holden.

Un parell d'anys després, el 1959, Audrey protagonitzaria una de les pel·lícula amb la qual ella es va sentir sempre més identificada: Història d'una monja,  per la qual novament estaria nominada a l'Oscar, encara que en aquesta ocasió  va guanyar el premi Bafta. El fet que es tractés d'una història basada en fets reals, que conegués a la monja, que fos belga com ella, i que, com ella, hagués patit una guerra, va marcar profundament a Audrey.

Un  altra de les pel·lícules mítiques d'Audrey és, sens dubte, My fair lady, al costat de Rex Harrison, que feia dos anys interpretant aquesta obra als escenaris al costat d'una desconeguda Julie Andrews

. "El seu esperit idealista i la seva visió altruista de la vida van ser una constant que va marcar totes les seves decisions. Sempre  va  saber                                                                                                                                                                                           que havia vingut a aquest món per ajudar a qui la pogués necessitar: "Sempre es necessita una mà que ajudi, estan en l'extrem dels teus braços. Mentre ens anem fent més vells, elles ens recorden que una mà  és perquè t'ajudin, i l'altra per ajudar. "Va dedicar la seva vida a viure intensament  el seu aquí i seu allà on més la poguessin necessitar: ajudant a la resistència contra els nazis durant la guerra, com a infermera en un hospital, interpretant pel·lícules, estant amb els seus fills, visitant malalts de sida i  nens amb gana   del l'Àfrica, donant rodes de premsa per conscienciar la gent de la necessitat d'acabar amb la fam i la injustícia en el món ...

Després My fair lady van venir  tres nous èxits: Com robar un milió i ..., Dos en la carretera i Sola en la Foscor.  Poc després Audrey abandonaria la seva carrera  d'actriu per dedicar-se als seus fills. Va reaparèixer el 1976 al costat de Sean Connery a Robin i Marian i després va realitzar un parell de pel · lícules més, de les que va donar als diners a causes humanitàries tot el que va cobrar. L'última que va rodar va ser  Per sempre (Always),  dirigida per Steven Spielberg, en la qual interpretava a un àngel. 

Va  dedicar la darrera part de la seva vida a la tasca amb la qual més identificada se sentia: la defensa dels nens i dels drets humans com a ambaixadora d’ UNICEF, amb la qual havia estat vinculada des de 1955.

 Tres mesos abans de morir,  ja desnonada, va fer el seu  últim viatge a Somàlia per ajudar els nens que estaven morint de fam. Va voler posar fi a la seva vida com l'havia viscut: estimant i donant-se  als altres. Els seus fills van crear i gestionen una fundació que porta el seu nom per continuar la seva  tasca  humanitària ajudant els nens. Pots visitar  una de les últimes causes per les quals Audrey va  lluitar en vida, la dels nens de Somàlia, que per desgràcia  segueix tan actual com fa 20 anys) a:
http://www.audreyhepburn.com/menu/index02.php




"Desayuno con diamantes"