dilluns, 21 de gener de 2013

20 años sin Audrey Hepburn




Ningú  com ella ha sabut  reflectir a la pantalla i en la vida real valors com bondat, senzillesa,  felicitat, alegria o solidaritat. Audrey Hepburn va trencar tots els cànons i les modes del seu temps per convertir-se,  sense voler-ho,  en un referent indiscutible de l'elegància, la distinció i la bellesa. No va fer moltes pel·lícules, poques, més d'una vintena, però amb elles es va convertir en una icona de la història del cinema. Sempre va anteposar la seva vida personal i els seus ideals a la seva professió.
 Es va retirar al cim de la seva carrera  per poder estar amb els seus fills i va dedicar els últims anys de la seva vida a la lluita contra la fam al món a través  d’ UNICEF, sent una de les personalitats públiques més actives i  pioneres en la defensa els nens i dels drets humans. Com ella deia, " l'amor no té res a veure amb el que esperes aconseguir, només amb el que esperes donar, és a dir, tot ... Vaig néixer amb una necessitat enorme  d'afecte i una necessitat  terrible de donar-lo"
Nascuda el 1929  a Ixelles / Elsene (Bèlgica), filla d'una banquer anglès i d'una aristòcrata holandesa, El seu pare era simpatitzant nazi, a més de pertànyer a la unió britànica de feixistes en l'etapa que Audrey recordaria més tard com "el moment més traumàtic de la meva vida".  El 1939, estant amb la mare  i els dos germanastres  a casa del seu avi  matern a  Arnhem (Holanda), els va  sorprendre la invasió  de  l'exèrcit alemany  i  l'ocupació nazi.  Davant la impossibilitat de sortir  d'allà,  Audrey va prosseguir els seus estudis compaginant amb classes de piano i ballet clàssic, la seva veritable passió.
Anys després d'aquells successos, quan Audrey  ja  era una estrella del cinema,  li  van proposar treballar en una pel·lícula sobre Anna Frank, però va haver de rebutjar aquell projecte perquè li era massa  proper a la seva  experiència  personal:  "Tenia exactament la mateixa edat que Anna Frank . Ambdues teníem deu anys quan va començar la guerra i 15 quan va acabar. Un amic em va donar el llibre d'Ana en holandès el 1947. El vaig llegir i  el va destruir. El vaig llegir sense saber el que trobaria en  ell. En aquelles pàgines impreses estava  la meva vida. No he tornat a ser la mateixa,  em va afectar  profundament: Vam veure afusellaments.  Vam veure  a  homes  joves posar-se contra la paret  i ser tirotejats. Tancaven el carrer i després el tornaven a obrir i podies passar per aquest mateix lloc. Tinc marcat un lloc al diari d'Ana en què diu que han afusellat a cinc  ostatges.  Aquest va ser el dia que van afusellar al meu oncle.  En les paraules d'aquesta nena jo llegia el que encara sentia dins meu.
Allà es va fixar en ella Williams Wyler, que estava  buscant una jove actriu  per coprotagonitzar  la pel · lícula  Vacances a Roma, al costat de Gregory Peck. Encara que els estudis volien que el paper fos per Elizabeth Taylor, Wyler es va  enamorar de l'espontaneïtat i la frescor que Audrey va  mostrar en la prova que li va fer, prova en la qual la va enganyar dient-li que no l'estava  gravant perquè ella se sentís més relaxada . Wyler   no ho va dubtar ni un instant: "Té tot el que busco: encant, innocència i talent. A més és molt divertida. És absolutament encantadora. No dubtem en dir que és la nostra noia. "
Quan va morir  Peck,  el seu representant va revelar que abans de l'estrena de Vacances a Roma l'actor  li  havia cridat per exigir que canviessin el pòster i que resaltasen el nom d'Audrey tant com el seu.  Peck mai  ho va esmentar. En aquell paper Audrey va guanyar  l'Oscar a  la millor interpretació.


L'èxit  va ser immediat i Audrey es va convertir en la jove revelació amb la qual tots volien treballar. Billy Wilder la va contractar per protagonitzar Sabrina, al costat de Humphrey Bogart i William Holden.

Un parell d'anys després, el 1959, Audrey protagonitzaria una de les pel·lícula amb la qual ella es va sentir sempre més identificada: Història d'una monja,  per la qual novament estaria nominada a l'Oscar, encara que en aquesta ocasió  va guanyar el premi Bafta. El fet que es tractés d'una història basada en fets reals, que conegués a la monja, que fos belga com ella, i que, com ella, hagués patit una guerra, va marcar profundament a Audrey.
Un  altra de les pel·lícules mítiques d'Audrey és, sens dubte, My fair lady, al costat de Rex Harrison, que feia dos anys interpretant aquesta obra als escenaris al costat d'una desconeguda Julie Andrews















. "El seu esperit idealista i la seva visió altruista de la vida van ser una constant que va marcar totes les seves decisions. Sempre  va  saber                                                                                                                                                                                           que havia vingut a aquest món per ajudar a qui la pogués necessitar: "Sempre es necessita una mà que ajudi, estan en l'extrem dels teus braços. Mentre ens anem fent més vells, elles ens recorden que una mà  és perquè t'ajudin, i l'altra per ajudar. "Va dedicar la seva vida a viure intensament  el seu aquí i seu allà on més la poguessin necessitar: ajudant a la resistència contra els nazis durant la guerra, com a infermera en un hospital, interpretant pel·lícules, estant amb els seus fills, visitant malalts de sida i  nens amb gana   del l'Àfrica, donant rodes de premsa per conscienciar la gent de la necessitat d'acabar amb la fam i la injustícia en el món ...

Després My fair lady van venir  tres nous èxits: Com robar un milió i ..., Dos en la carretera i Sola en la Foscor.  Poc després Audrey abandonaria la seva carrera  d'actriu per dedicar-se als seus fills. Va reaparèixer el 1976 al costat de Sean Connery a Robin i Marian i després va realitzar un parell de pel · lícules més, de les que va donar als diners a causes humanitàries tot el que va cobrar. L'última que va rodar va ser  Per sempre (Always),  dirigida per Steven Spielberg, en la qual interpretava a un àngel. 
















Va  dedicar la darrera part de la seva vida a la tasca amb la qual més identificada se sentia: la defensa dels nens i dels drets humans com a ambaixadora d’ UNICEF, amb la qual havia estat vinculada des de 1955.






 Tres mesos abans de morir,  ja desnonada, va fer el seu  últim viatge a Somàlia per ajudar els nens que estaven morint de fam. Va voler posar fi a la seva vida com l'havia viscut: estimant i donant-se  als altres. Els seus fills van crear i gestionen una fundació que porta el seu nom per continuar la seva  tasca  humanitària ajudant els nens. Pots visitar  una de les últimes causes per les quals Audrey va  lluitar en vida, la dels nens de Somàlia, que per desgràcia  segueix tan actual com fa 20 anys) a:
http://www.audreyhepburn.com/menu/index02.php




"Desayuno con diamantes"

21 comentaris:

Mª Trinidad ha dit...

Hola Josep, bon día.
Era una gran actriz y una gran mujer, solidaria y ejemplar, hizo muchas cosas buenas por el hambre en África allí estaba siempre supervisando todo y que funcionase bien, y estuvo hasta que pudo, pues su enfermedad...Ya sabes.
Y era una muñeca de bonita tan frágil y tan femenina...Todas sus películas me gustan, de tanto en tanto reponen y las vuelvo a ver, que en el cielo esté.
Un petó molt gran Josep y molt bona setmana.

Miquel ha dit...

Siempre me atrajo. Salut

Josep ha dit...

En su funeral se dejó inscrito: "Si en el cielo existen los ángeles, estoy convencido de que deben tener los ojos, las manos, el rostro y la voz de Audrey Hepburn".

Su cara de ángel, su inocente y hermosa sonrisa, su luminosa mirada, su figura esbelta y tenue, su personalidad sincera y honesta, su estilo elegante, su dignidad... han traspasado las fronteras del tiempo

Un petó Mº Trini.
Jo tambè et desitgo una bona setmana!

Josep ha dit...

Simplemente Extraordinaria y guapisima, única en su Tipo; nos entrego interpretaciones que difícilmente se consigan otra vez, como en My Fair Lady, The Nun's Story y Tiffany; Audrey sencillamente Única.

Salut.

gianna ha dit...

me acuerdo haberla visto en My Fair Lady , era tan elegante y fina que costaba verla en el papel de la mujer de calle que se convierte en dama.
Hermosa mujer
beso

Eastriver ha dit...

Encantadora l'Audrey. Curiosament no m'agradava durant molt de temps, com tampoc la Romy Schneider... en aquells anys de la meva joventut representaven per a la meva generació glòries antigues que encara no tenien la pàtina d'intemporalitat d'una Marilyn, per exemple. Després sí; una bellesa mítica, com una continuadora de d'altres mites inoblidables, però que a més actuava amb gràcia i encant.

El principi de Tiffany's; com el vaig recordar quan vaig ser allà mateix, devant d'aquella finestra. Una icona, en diríem.

Montse ha dit...

Pienso que era una mujer que caía bien a todo el mundo, tan frágil y con tanta personalidad. Como actriz, encantadora.
Y con unas vivencias terribles durante la guerra, de las que yo no había oído nunca, que marcaron tanto su vida y la acercaron a Unicef.
Un petó.

FG ha dit...

Siempre la consideré además de una actriz excelente, una gran mujer, no hay más que ver todo lo que tú mismo nos dices en tu post. Entrañable, única y luchadora.

Gracias por traerla hasta aquí y mostrarnos ese lado tan humano que ya se le veía a ella pero que nunca está de más verlo y recordarlo.

Petons!!

Mª Trinidad ha dit...

http://elobservadorsolitario.blogspot.com.es/2013/01/actores-en-mi-memoria.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+carlosmartorell+(El+Observador+Solitario)

Josep ha dit...

Gianna, perdona el retraso en contestarte, Ayer no estaba en casa y no pude hacerlo.
Para mi sus mejores peliculas han sido:"Desayuno Con Diamantes" ,"Charada, "My Fair Lady" (una joya), "Sola En La Oscuridad" y História de una monja. Era fantastica!

Un beso.

Josep ha dit...

Ramon, perdona que et contesti amb tant retard. Ahir no vaig estar aquí, vaig anar a Can Fanga, en concret al Clínic. Era una visita de control, però dura gairebé tot el dia.
A mi la Audrey Hepburn m’agrada’t sempre. Al principi per la seva manera de vestir. Las artistes d’abans eren d’un altre manera. Els pantalons acampanats i els jerseis amb coll de cigne o las camises blanques com las que portàvem nosaltres, els espectadors , em feien estar molt a prop d’ella. Desprès las “pelis “ En tenia de molt bones, perquè m’agradava la seva senzillesa. I ja de gran la seves obres a favor de las desemparats de Somàlia van ser formidables. Veus no m’agradaven ni la Roy Schneider. Ni la Marilyn, com artistes, no se, tot son gustos. En canvi dic Si! ven gran a Natalie Wood i encara recordo un tros de una poesia de la pel•lícula “Esplendor en la Yerba”
“Aunque ya nada pueda devolver la hora del esplendor en la yerba de la gloria en las flores, no hay que afligirse. Porque la belleza siempre subsiste en el recuerdo..."

Josep ha dit...

Siento mucho contestarte con retraso, pero ayer baje al Clínic para un control.

Montse, en la "peli" de Ana Frank paso una cosa: La primera elección de Otto Frank era la de Audrey Hepburn, la cual había nacido el mismo año que Anne Frank, había vivido la guerra durante la ocupación nazi de los Países Bajos y había leído el libro en neerlandés poco tiempo después de que fuera publicado en 1947. Esto es algo que la tenía desolada y a pesar de su entrevista personal con Otto Frank, finalmente también rechazó el papel.
Durante la resistencia francsa se dice que ella también pasaba información, yendo en bicicleta.
Fue una gran artista y una gran persona, lejos de las artistas de antes y de ahora.
Un petó

Josep ha dit...

MªTRini, perdón por la tardanza, ayer vaje por tu ciudad, que también es la mia, aunque ahora no esté en ella.
Las fotos de este blog que me mandas son buenísimas. El que publica parece alguien que conoce a los artistas, te has dado cuenta?. gracias por mandar la dirección. Me ha gustado de verdad.

Una abraçada.

Josep ha dit...

Todo esto que dices y además muy elegante y muy sencilla. Supongo que la sencillez le vini de pequeña, lo pasó muy mal por la II geuerra mundial, el tema de Ana Frank y pertenecer o ayudar a la resistencia francesa.
Era magnífica!

Una abraçada gran

Josep ha dit...

El úlimo comentario es para ti, FG. lo digo porque he contestado sin poner tu nombre.
un petóª

Mª Trinidad ha dit...

http://elobservadorsolitario.blogspot.com.es/2012/12/fiesta-tiffany-en-la-residencia-de-los.html

Hola Josep:
Sí sabe mucho de artistas y creo que con tod@s ha tenido y tiene amistades es un seguidor mío y yo de él, muy amable y educado, y su blog es superinteresante y distraído, aparte es muy humano y adorable, como tú querido Josep, un petó.

Josep ha dit...

Te he dejado por equivocacion mi contestación en el otro post, en el primero.
Un petó.

KRT ha dit...

Una gran persona i una gran actriu. Gràcies per fer-me recordar totes aquestes pel·lícules.

Josep ha dit...

És curiós les anècdotes que tenia amb els directors i modistes.
Per la pel•lícula Vacances a Roma, la producció havia previst contractar Elizabeth Taylor. Fou el director,William Wyler, qui va preferir prendre Audrey Hepburn en veure-la durant les proves del càsting.
El modista parisenc Hubert de Givenchy quedà fascinat per la seva silueta i acabà realitzant la quasi totalitat dels vestits que l'actriu lluí en les seves peŀlícules. Actualment, Audrey Hepburn segueix sent una icona de la bellesa i l'elegància que inspira els dissenyadors de moda.

Josep ha dit...

Sento molt no poder contestar de seguida. Porto uns dies bastant embolicat. Moltes gràcies i disculpeu-me.

Siento mucho no poder contestar sin dejar pasar tanto tiempo. Llevo unos dias bastante atareado. Muchas gracias y disculpatme.

Mª Trinidad ha dit...

Perdona ya me he acordao el Observador Solitario.
Una abraçada y un petó, BCDS.