Cercar en aquest blog

diumenge, 23 de desembre del 2012

afició a dibuixar ninots.


Durant  el període d'eclosió artística i cultural de Catalunya que va des de finals del s.XIX fins la desgràcia de la Guerra, va desenvolupar la seva activitat Ricard Opisso, el qual  vull recordar en aquest post a través de les seves multituds. Nascut a Tarragona el 1880, Opisso va destacar des de molt petit per una falta total d'interès pels estudis i un desmesurada afició a dibuixar ninots. Ni  l'intent de canalitzar la seva obsessió acadèmicament va tenir èxit: matriculat a la Llotja, la seva presència a l'escola d'art es va reduir en el primer dia. Desesperats, els seus progenitors el  van posar d'aprenent, ni més ni menys, que d'Antoni Gaudí, que en aquella època era un ancià dedicat en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família. Entre les bastides del temple, Opisso desenvolupar les seves habilitats en el dibuix tècnic i artístic.
Gaudí i Opisso
A partir de la seva entrada al Cercle Artístic de Sant Lluc (per recomanació del propi Gaudí), Oppisso va començar a tenir contacte amb els circuits artístics de la ciutat, va exposar la seva obra i va freqüentar la tertúlia d'Els QuatreGats que reunia en aquest establiment barceloní el més assenyalat dels creadors de la Barcelona modernista, amb noms com Casas, Picasso, Rusiñol o Nonell entre altres. Anys després, d'aquelles relacions de joventut, trauria un cert profit econòmic venent a bon preu els apunts que havia fet en què apareixien els parroquians d'Els Quatre Gats, convertits gairebé tots en figures cèlebres. Fins i tot sembla que molts d'aquests retrats van ser elaborats a posteriori, servint-se de vegades del poc ortodox mètode de envellir- les artificialment per vendre-les com obres de joventut.
De tota manera, Opisso no va seguir els camins artístics d'alta volada dels seus congèneres de tertúlia, ja que tot i desenvolupar una obra pictòrica emmarcada en el modernisme que modela la suavitat de les seves primeres creacions, es va especialitzar en la il·lustració amb col·laboracions primerenques en les revistes d'influència modernista Els Quatre Gats', 'Pèl & Ploma' i 'Luz”'. A partir de 1903, Opisso va començar a col·laborar en diverses publicacions gràfiques, especialment amb la revista '¡Cu-Cut!'. Quan aquest setmanari satíric, vinculat als conservadors de la Lliga regionalista, va tancar portes, Opisso va ser un dels dibuixa’ns de 'La Campana de Gràcia' i la seva revista germana 'L'Esquella de la Torratxa' (posteriorment anomenada 'L'esquella' ), on va gaudir d'una major llibertat creativa i temàtica més propera a les seves inquietuds socials.

 La versatilitat d'Opisso li va permetre il·lustrar per a públics molt diferents, des dels nens i adolescents del 'TBO' o 'El Virolet', d’humor polític cultivat a les pàgines del '¡Cu-Cut!' O 'La campana de Gràcia', revistes satíriques com 'Papitu', 'KDT', o 'Bartolo', fins les revistes esportives com 'Xut' o 'Campió' i fins i tot algunes obres de caràcter eròtic (que sovint signava amb el pseudònim "Bigre").


Ja des de les primeres obres, Opisso s'havia destacat per la sensibilitat a l'hora de captar temes del carrer, una habilitat convertida en virtuosisme a mesura que es va anar allunyant del modernisme primigeni per decantar cap a postulats més realistes i, finalment, caure en un cert caricaturisme. Al número 2.116 de 1919 de 'L'Esquella de la Torratxa' apareix la primera 'multitud' d'Opisso, encara que no va ser fins uns anys després que trobem una producció constant d'aquestes escenes bigarrades i multitudinàries que van tenir una excel·lent acollida entre el públic de l'època i que, tot s'ha de dir, sembla que no li sortien molt a compte a causa de la feina que suposava la seva elaboració (i una certa garreperia d'Antonio López, l'excel·lent editor de 'La Campana i' L'Esquella ').
A causa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Opisso abandona la sàtira política i els seus dibuixos s'acosten a la temàtica costumista, especialitzant-se en escenes populars. Els seus dibuixos d'aquesta època es caracteritzen per presentar abigarrades multituds en escenaris populars barcelonins.
Rompeoles

TBO

La Rambla



Posteriorment també són molt populars els seus treballs per al conegut TBO, on havia començat a col·laborar en 1919, on es va especialitzar en la realització de portades.

Les multituds d'Opisso van ser i són encara, una de les millors cròniques gràfiques de la Barcelona de la primera meitat del s.XX. Apareixen diverses temàtiques que retraten des de les activitats de la bona societat fins als ambients més populars, i és en aquestes últimes composicions on es pot recórrer alguna de les inquietuds socials d'Opisso i on millor es capta les passions i convulsions que marcaven l'ambient de la Barcelona de l'època.



Així, podem trobar escenes dels Banys de Sant Sebastià, les obres que afectaven el circulació de la Rambla, la delinqüència a la ciutat, la passió pel futbol o els balls populars que, sovint, acabaven a cops de porra. Val la pena recuperar la memòria tant d'Opisso com la de les seves imatges barcelonines, i entretenir establint comparacions afilades entre la mirada irònica del dibuixant de les 'multituds' i la ciutat que avui dia es.





 Un recorregut en tramvia per la Barcelona dels anys vint, principalment. Un trajecte amb molts obstacles, l'ensorrament d'una casa al carrer Major de Gràcia, un carnaval al Passeig de Gràcia, un bany a la font de la Plaça de Catalunya, una càrrega policial a la Rambla, un glop a la font de Canaletes, el Pla de la Boqueria abans i després de les obres del Gran Metro i, Rambla avall, el Dia del Llibre. Un petit desviament al Paral·lel de mil nou, el de la Bella Dorita i els seus picors al Saló Venus. I final de trajecte, la Barceloneta, la piscina dels banys de Sant Sebastià i més enllà només queda l'escullera -que acabava en el far-.  Opisso dibuixa la gent d'una ciutat feliçment catastròfica. O assistim divertits a la catàstrofe o endevinem la que s'acosta quan el banyista de torn salti des de dalt d'una estàtua de la Plaça de Catalunya. Llocs familiars i irreconeixibles amb gent que viuen al carrer, amb gent que viu. Opisso dibuixava de un altre manera.





Totes les fotografies han estat recollides dels blocs de Maria Trinitat Vilchez, i Tot Barcelona. Seran retirades a petició.

21 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Soy un admirador de Opisso. Se ponía a dibujar en la trastienda de la librería Canuda. Hace unos 25 años, allí se podían conseguir y a buen precio, algunos dibujos de él. Yo soy uno de los afortunados que poseo alguno. Salut

Josep ha dit...

Lo mismo te deso para ti, Maria.
Que tengas unas felices Fiestas, y que el proximo año sea mucho mejor.

Un beso.

Josep ha dit...

Yo también llegué a conocer a Opisso, pero no en la calle Canuda.
De esta trastienda de la libreria que hablas, no será por casualidad aquella que los sabados por la tarde hacian subasta de pinturas, verdad?

Salut.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Sí es cierto Miquel, tiene en su casa muchos dibujos enmarcados muy bonitos, lo sé porque me lo "dijo";
Bueno Opisso, una entrada estupenda josep, muy buena, y Bones Festes .

Arquitecte crític ha dit...

M'encanta Opisso!!!

Tot Barcelona ha dit...

Si, Josep...de allí tengo 28 obras autentificadas de este señor..A banda hay de otros artisatas, pero Opisso siempre me ha robado el corazón, salut

KRT ha dit...

De petit, gràcies al meu pare que havia col·leccionat exemplars d'"En Patufet", "TBO", "Xut" i altres revistes d'abans de néixer jo, vaig poder conèixer i admirar el gran Opisso, així com altres grans dibuixants catalans: Gaietà Cornet, Feliu Elias, Joan Junceda, Lola Anglada, Valentí Castanys... Jo vaig perdre o fer malbé aquells humils tresors i ara no en tinc més que records entranyables. Gràcies, Josep, per tornar-me aquells records! (Per cert, no sabia que Opisso era també dibuixant eròtic!).
Bones festes a tu i la teva família i a tots els teus agraïts lectors!
KRT

Tot Barcelona ha dit...

Si, JOSEP, es el mismo de la llibrería Canuda ¡¡ salut

Eastriver ha dit...

No el coneixia perquè no en sé gran cosa sobre dibuix... Sí sé que el dibuix és també una forma d'art. I que hi ha un dibuix naturalista que ens explica molt bé les diferentes èpoques històriques. Pel que vec el d'Opisso és un d'aquests.

A més, quina profusió de detalls... és divertit de passar-s'hi estones mirant, buscant, descobrint. A més té una ironia costumista molt potent.

Bones festes, bon any.

Montse ha dit...

Unos dibujos con tantos y tantos detalles...

Bones festes!!

Josep ha dit...

Mª Trini, tener estos dibujos ha de ser como tener una joya, realmente valen la pena.
Bon Nadal!
un petó.

Josep ha dit...

No m'estranya que t'agradi, és que és genial!

Bon Nadal!
SAlutacions!

Josep ha dit...

Miquel, supongo que ahora toda esta colección que tienes de Opisso, deben ir muy buscadas. En esto que deciamos de la trastienda de la libreria creo que si que lo conocí allí, por cierto que un dia en plena subasta se me ocurrió levaltar la mano. Menudo alboroto se formó por haberlo hecho.
Bon Nadal.
Salut.

Josep ha dit...

Doncs vas arribar a perdre no una joia, sinó moltes. Realment va ser una pena. Quina llàstima!
KRT, de totes les persones que nomenes van ser extraordinàries, i de totes potser el més popular crec que va ser Valentí Castanys. Jo me'n recordo de les seves publicacions a "El Correo Catalán", i no estic segur si a més ho feia a “El Once” o aquell altre, el “Dicen”.
Quant a Opisso si que feia retrats eròtics de figures femenines, en les que l'artista signava amb el sobrenom «Bigre». Que per cert ara estava buscant el preu de les seves obres: Precio de salida: 850 €
Estimación: 2500 €
Precio ofertado
Subasta cerrada a: 2012.12.11

Això és una pàgina que parla de diverses coses, entre elles de dibuixos erotics.

http://www.tebeosfera.com/documentos/textos/sicalipticos_erotismo_y_transgresion_en_las_revistas_ilustradas_de_principios_del_siglo_xx.html

Bon Nadal a tu i a tota la família.
Moltes Gràcies per tot.

Josep ha dit...

L'obra d'Opisso és font d'informació gràfica obligada per tot aquell que vulgui conèixer la història i els costums de la Barcelona de les quatre primeres dècades del segle actual, anys d'importants esdeveniments polítics, socials, culturals i també esportius.
Salvant les distàncies a tu no et passa que quan veus un acudit o una tira còmica sobre algun tema ja no cal llegir la notícia, ja que de vegades amb ell també però en gran. Fixa't que en els seus dibuixos de multituds no hi ha res que sigui igual, ni els vestits, ni les persones, cotxes, tot, tot ... realment era genial.

Bon Nadal, Ramon!!

Josep ha dit...

Montse, a que no pararias de verlos, además fijate que no deja ni un pequeño espacio en blanco. Todo es dibujo. Y todo diferente. Era fatástico.

Bones Festes!!

Anònim ha dit...

Ja m'agradaria a mi saber dibuixar "ninots" així com aquest artista (per que se l'ha d'anomenar així doncs ho és) com molt bé podem veure és que quan més es mira una el dibuix, més coses hi troba, detalls petits que en una primera ullada no havia vist, en fi... El que t'he dit, que ja m'agradaria a mi.

BONES FESTES!!

Josep ha dit...

Y si pots ampliar la foto llavors encara més. Aquets home no deixava ni un espai buit, ni una dona, nen, guàrdia i fins i tot una dida asseguda en un banc envoltada de dones tafaneres, soldats amb la minyona, i no ja res igual una cosa que l’altre. No t’amoïnis FG per més que fem, dic fem, perquè jo tampoc seria capaç de fer una cosa així, que per no tindre no tinc ni la paciència de fer tantes llambordes iguals. Per cert, la foto del “Rompeolas” m'ha fet molta gràcia. Jo quan era petit, recordo que moltes vegades havíem anat allà a sopar. Igual, igual que la foto. Que hi farem Amiga meva, érem pobres .Bé, com la majoria...

BONES FESTES!

Anònim ha dit...

A mí m'encantava quan els pares em duien al Rompeoles, haver d'agafar la Golondrina just al costat del la Carabel.la de Colom... quins anys!!! Ara ni aixó queda tan bonica que era. I del Rompeloes ja em diràs tú a mí, que tot vallat, buit di abandonat que està tant que ni cotxes deixen passar ara i es clar si no pots caminar fins allà ja em diràs tú quina gràcia.. En fi, no és que no vulqui que les coses es modernitzin, però em sembla a mí que tants estudis els que fan aquestes obres i quin poc seny.

Petonets!!!

Josep ha dit...

El que ha passat a l'Escullera passa a tot Barcelona.(Estem dient "El Rompeoles" i crec que és l'Escullera, ara me'n recordo) Es una vergonya,totes les coses antigues les tiren, és igual una casa com coses que troben dels romans. Sembla que perquè volen fer Barcelona molt de moda, cal llençar que no els agradi als de l'Ajuntament.
Jo segueixo el bloc de "TOT BARCELONA" i és molt estrany el dia que no denuncia una cosa o una altra, sempre de Barcelona. Fa pena!!

Molts petons.

PD. No se escriure millor que tu, ni de bon tros, ja voldria... que si no fos que intento aprendre, de qué guapa!!la prova és que jo he estat el primer a dir "Rompeolas”, igual que ho pronunciem a Barna" però aquí es parla bastant millor que allà, aquets és el secret.

Mira: Enciclopèdia Catalana. Escullera
escullera. [Rompeolas (castellà), Breakwater (Anglès)]. [OBR públ ... dels corrents.
escullera del port de Barcelona - © Fototeca.cat.
port de Barcelona

Amiga meva, nosaltres som de "Can Fanga", no hi ha dubte.

Petons!!

Anònim ha dit...

jajajajajaaj estic pensant que si avui que hi havia el meu pare a casa li dic "papa, te'n recordes quan anavem a l'escullera a passejar amb la mama...." m'hagués mirat amb una cara... però una cara de no saber d'ón coi li estava parlant... jajajaja Però sí, tens raó, la inmensa majoria parlem un català d'espardenya, però és nostre i és com el vem poder aprendre. A que sí?

Petons!!

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...