diumenge, 4 de novembre de 2012

mític del rock català: SAU



carles sabater
Aquest any es compleixen els    vint-i-cinc anys  de la formació d'un grup mític del rock català: SAU, format per Carles Sabater i Pep Sala. El 1987 eren un parell de xavals amb un munt de somnis i inquietuds. Van triar anomenar SAU perquè era el lloc on assajaven habitualment. Pocs com ells han sabut connectar amb el seu públic que, concert rere concert, es convertia en un músic més de la banda. La seva trajectòria va ser meteòrica i seguida van passar a formar part de la mitologia de la joventut catalana. Un dels temes que van compondre, Boig per tu (Loco por ti), ha passat a ser un himne per a tots els que somiem amb les utopies i les quimeres inabastables. És una història d'amor, una història d'amor impossible a la imatge de la lluna reflectida en un got. Potser mai puguem arribar a la lluna, és cert, però ningú podrà evitar que el seu reflex i els nostres somnis calmin la set. SAU va desaparèixer el 1999 quan Carles Sabater va morir. Tenia trenta-sis anys. 
"Boig per tu" és, possiblement, una de les balades que més han connectat amb la gent. Aquí la tens interpretada per SAU i Luz Casal al mític concert de la plaça de toros de la Monumental de Barcelona. La seva lletra diu:

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
 reflectida la teva llum, me la beuré
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum, me la beuré
servil i acabat boig per tu.



des d'aquest bar
 En la tierra húmeda escribo, nena estoy loco por ti me paso los días esperando la noche.
Cómo te puedo querer si de mí estás tan lejos servil y acabado, loco por ti.
Sé muy bien que desde este bar no puedo llegar adonde estás tú pero dentro de mi copa veo reflejada tu luz me la beberé. Servil y acabado, loco por ti. Cuando no estés por la mañana, las lágrimas se perderán entre la lluvia que caerá hoy. Me quedaré atrapado
ebrio de esta luz servil y acabado,loco por ti”
Carles havia nascut al barri barceloní de la Barceloneta 1962. Era un nen tímid on era impensable que pogués habitar l'artista que va arribar a ser després. Anava per biologia quan el teatre es va creuar en el seu camí. 
al barri barceloní de la Barceloneta 1962.
Estudiant COU participar en un muntatge de l'obra "Gente bien" de Santiago Rusiñol, dirigit per Elisenda Roca. Aquell dia va arribar a casa i va dir als seus pares que volia ser actor. Mai va oblidar com li tremolaven les cames quan va anar a fer la prova per entrar al Institut del teatre. Va ser estudiant interpretació on es va trobar a si mateix. El 1982, quan estudiava segon, va treballar en el muntatge de Romeu i Julieta  dirigit per Joan Ollé. Va ser el mateix Ollé qui el va animar a presentar-se, un any després, a les proves que Josep M. Flotats feia per "Una jornada particular". Flotats no va dubtar a incorporar al repartiment, com després faria amb la seva aclamada versió del Cyrano de Bergerac. Aquell jove tímid i que es trobava a si mateix lleig i prim havia canviat. Va guanyar seguretat i confiança en si mateix a mesura que avançava en la seva carrera professional com a actor. Va deixar la carrera sis mesos abans d'acabar. Els títols mai van ser importants per a ell. El seu primer treball a la televisió va ser com a presentador d'un programa de televisió al costat de Gemma Nierga. A ell el van seguir molts més en diverses sèries de les més conegudes de la televisió catalana. La seva carrera al cinema tampoc es va quedar enrere després d'haver protagonitzat la pel·lícula Gaudí,de Manuel Huerga.
Un altre dels temes emblemàtics de SAU és Perestroika. Aquesta és la seva lletra:
 "Les notícies diuen que ha arribat de molt lluny aquest matí un setembre sense pietat. Cau la pluja que mullarà les paraules que t'escric i fondrà la neu del teu país mentre jo t'escric cartes d'amor. Avui t'escriuré cartes d'amor mentre en la distància hi ha qui vol canviar-ho tot. Diuen que a la Rússia blanca ens preparen un nou món. Jo ple pàgines en blanc, en blanc, pàgines en blanc amb el teu nom. Potser un dia la teva veu arribi de l'infinit i sigui el vent del meu país, mentre jo t'escric cartes d'amor. Avui t'escriuré cartes d'amor ... "
Las noticias dicen que ha llegado de muy lejos esta mañana un septiembre sin piedad. Cae la lluvia que mojará las palabras que te escribo y fundirá la nieve de tu país mientras yo te escribo cartas de amor. Hoy te escribiré cartas de amor mientras en la distancia hay quien quiere cambiarlo todo. Dicen que en la Rusia blanca nos preparan un nuevo mundo. Yo lleno páginas en blanco, en blanco, páginas en blanco con tu nombre. Quizás un día tu voz llegue del infinito y sea el viento de mi país, mientras yo te escribo cartas de amor. Hoy te escribiré cartas de amor…”

La música li atreia poderosament i havia fet els seus primers passos com a cantant amb un amic seu quan, el 1986, va conèixer a Pep Sala, que li va fer una entrevista per a un programa pilot de TV3. Pep, dos anys més gran que Carles, era un músic que s'havia format musicalment al Regne Unit i que acabava de tornar a la seva terra. La química entre tots dos va ser immediata i un any després van crear SAU. Pep era el compositor de les cançons i Carles col·laborava amb ell escrivint les lletres. A l'escenari l'enorme presència escènica de Carles era la cara del grup. El 1987 van aconseguir gravar el seu primer disc, "No puc deixar de fumar" (No puedo dejar de fumar),
"No puc deixar de fumar" (No puedo dejar de fumar),

en el qual s'aprecien ja els trets del que més tard seria el seu estil inconfusible. Estabilitat o seguretat no eren els valors que més atreien Carles. Per això no va dubtar a rebutjar un contracte de tres anys per representar el musical "Mar i Cel" amb la companyia Dagoll Dagom per dedicar-se completament a SAU.




Al seu primer disc va seguir "Per la porta de servei" (Por la puerta de servicio) i el 1990 "Quina nit" (Que noche) Amb la qual van aconseguir el reconeixement massiu. Aquest disc incloïa el tema que més s'identifica amb ells, l'inoblidable "Boig per tu". El 1992 editen un doble CD titulat "Concert de mitjanit" (Concierto de medianoche), que recull el mític concert que van donar a la plaça de toros Monumental de Barcelona al costat de Luz Casal, Rebels, Phil Manzaneda i Robbie Robertson. Després de diversos mesos de gira, Carles decideix agafar-se un any sabàtic per impulsar de nou la seva carrera com a actor. Eren tantes les coses que necessitava expressar de limitar a un únic camp artístic era una cosa massa restringit per una personalitat tan creativa com la seva. Pep aprofita aquell any per llançar el seu primer disc en solitari (Pep Sala & La Banda del Bar).
Un dels seus somnis va ser cantar al costat de Joan Manuel Serrat. Aquí els tens interpretant aquest himne ecologista tan actual i per desgràcia més que necessari que mai que és 
"Pare" (Padre)
"Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que arribi l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans que es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes, pare,
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè ...
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
ni la cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí ...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra "

Padre)
“Padre  decidme qué le han hecho al río que ya no canta. Resbala como un barbo muerto bajo  un palmo de espuma blanca. Padre que el río ya no es el río. Padre antes de que llegue elverano esconded todo lo que esté vivo. Padre decidme qué le han hecho al bosque que ya no hay árboles. En invierno no tendremos fuego ni en verano sitio donde resguardarnos. Padre
que el bosque ya no es el bosque. Padre antes de que oscurezca llenad de vida la despensa.
Sin leña y sin peces, padre tendremos que quemar la barca,labrar el trigo entre las ruinas, padre, y cerrar con tres cerrojos la casa y decía usted…Padre si no hay pinos no habrá piñones,
ni gusanos, ni pájaros. Padre donde no hay flores no se dan las abejas, ni la cera, ni la miel.
Padre que el campo ya no es el campo. Padre mañana del cielo lloverá sangre. El viento  lo canta llorando. Padre ya están aquí…Monstruos de carne con gusanos de hierro.
Padre no, no tengáis miedo,y decid que no, que yo os espero. Padre que están matando la tierra. Padre dejad de llorar que nos han declarado la guerra”

El nom de SAU és un mite vivent per a molts dels que van recórrer el camí amb Carles i Pep. Les seves cançons formen part de la banda sonora de les vides de molts joves que amb ells van descobrir que podia fer un altre tipus de rock i que fins i tot en l'univers del rock no era necessari cantar en una altra llengua per poder expressar-se i arribar al més profund de la gent. Carles i Pep van ser pioners defensant tot allò en el que creien, trencant rígids clixés i obrint les portes del rock a una llengua en la que fins llavors molt pocs l'havien cantat.

La mort de Carles va fer que SAU no pogués continuar avançant per aquell camí que ells van escriure, però SAU no ha mort, segueix viu en tots els que estimem la seva música. Pep continuar sol el seu camí, i ho va fer fent el que millor sap fer: component noves cançons, i produint a nous grups que segueixen en el camí.

La taverna d'Old John és un dels seus temes més representatius: 
 La taverna d'Old John
Cervesa negra i els diners comptats
la nostàlgia la podràs trobar
al port, a la taverna d'Old John.

I el poetes que van fracassar,
quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James Joyce.

El vell John és la llegenda viva del lloc
ell mai deixarà aquest racó.

El camí que porta a la taverna d'Old John
és ple de desencants, és un home noble
i torna de tot, segur que m'acollirà a les seves mans.

Tornant aquí després de tant de temps,
em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.

Les seves fotos omplen les parets,
els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.

i té por de poder perdre un dia aquest lloc
ell mai deixarà el seu racó.

El camí que porta fins a Dublín
està ple de paranys
aquesta terra és noble i sense cremar
segur que t'acollirà a les seves mans.

Records de guerra, camises gastades,
les cares cremades, és tot el que he trobat.

El camí que porta a la taverna d'old John
és ple de desenganys
és un home noble i torna de tot
segur que m'acollirà a les seves mans. 


La taverna d'Old John
“Cerveza negra y el dinero justo. En la taberna de Old John podrás encontrar la nostalgia en el puerto. Hay poetas que fracasaron y cuatro músicos que siempre han tocado canciones con el espíritu de James Joyce. El Viejo John es la leyenda viva del lugar, él nunca dejará su rincón. El camino que me trae a la taberna de Old John está lleno de desengaños. Es un hombre noble que está de vuelta de todo. Seguro que me acogerá en sus manos. Volviendo aquí después de tanto de tiempo me parece ver la misma gente perdida en las historias de Old John. Sus fotos llenan las paredes. El Viejo John observa con el corazón sus recuerdos parados en el tiempo. Y tiene miedo de poder perder un día este lugar. Él nunca dejará su rincón. El camino que me trae hasta Dublín está lleno de trampas. Esta tierra es noble y sin quemar, seguro que me acogerá en sus manos. Recuerdos de la guerra, camisas gastadas, las caras quemadas es todo lo que he encontrado. El camino que me trae a la taberna de Old John está lleno de desengaños. Es un hombre noble que está de vuelta de todo, seguro que me acogerá en sus manos…”


Dos mesos després de la seva mort es va organitzar un concert d'homenatge al Palau Sant Jordi. Divuit mil persones van acudir a cantar el seu últim adéu. Els pares i la núvia de Carles hi eren. Van ser molts els moments impressionants que es van viure aquella nit. Aquest és un d'ells: Tots els músics a l'escenari escoltant com el públic canta "Boig per tu" davant del micròfon buit de Carles. ¡Va per tu, Carles, allà on estiguis!
nínxol Carles Sabater
Fotos extraidas de 1º/ Magda Bonet Blog
2º/  Enderrok.cat  
otras fotos de internet. Serán retiradas a petición

14 comentaris:

Miquel ha dit...

Que bons ¡¡¡¡¡ salut

Josep ha dit...

Si, Miquel, si que ho són. Hi ha cançons precioses i per a mi millor les obres de teatre. "Mari Cel" És una passada!

Salut.

marta ha dit...

Per mi els millors, des de sempre, vaig estar a l' ultim concert de Sau amb Carles al Palau, era una adolescent pero des de llavors el "boig per tu" per mi ha sigut la canço d' amor mes bonica fins llavors mai escrita.

Helena Bonals ha dit...

Jo els havia vist en directe, quina força tenia el Carles! I el Pep també és molt bo. La cançó de Boig per tu la va compondre ell?

Josep ha dit...

Jo també i penso molt,Helena, encara que no tingui la teva edat. Amb ell també moria bastant Sau, un dels grups més importants de la fornada del 'rock català', que va deixar cançons com 'Boig per tu' i 'Tren de mitjanit'. De fet, 'Boig per tu' s'ha convertit en tot un himne col•lectiu, una cançó d'amor que ha passat a pertànyer a moltes generacions d'aquest país. Des que es va morir, els seguidors del grup aplegats a Clam Sau es reuneixen cada mes de febrer a Llançà, on és enterrat Sabater i on té una plaça dedicada a la seva memòria. Jo creia que “Boig per tu” era seva, però buscant veig que només posa Sau. No Carles Sabater.
Jo fa molts anys als vaig veure amb la Companyia Elèctrica Dharma.
Salutacions!

Eastriver ha dit...

Josep, no coneixia aquesta versió del Boig per tu sense cantanti m'ha impredionat molt. Algú et diria que és un karaoke gegant... A mí més aviat m'ha semblat una oració. M'ha posat els pels de punta. El Pep no se'n podia estar de cantar en algun fragment, li sortia de dintre, però immediatament feia l'esforç per callar-se, doncs era la gent la que tenia de cantar, ja que el Carles no podia.

Recordo quan feia COU, o potser tercer de BP, anys 1987. Vaig fer un amic que un dia, parlant amb anglès dels grups que ens agradaven va dir SAU i jo vaig pensar que era anglès, mai a la vida havia sentit a parlar d'aquest grup. I ell em diu, no SAU, com l'embassament. Si no hagués posat l'exemple de l'embassament hagués oblidat aquest nom i no l'hagués recordat quan de cop en vaig començar a sentir a parlar a molta gent. I un dia, em penso que a la clausura dels paralimpics, tothom la cantava a l'estadi de Montjuïch.

Recordo al Carles de series de TV3, com una que es deia Sitges, si no recordo malament. I una altra que anava sobre el Comte Arnau. Ha quedat com un referent.

Josep, mirant el vídeo del Boig per tu he vist nois que ja en 1999 anaven amb l'estelada. En aquells temps ens queien simpàtics, però ens semblaven una cosa molt minoritària. Els veiem fins i tot una mica exaltats, no? I mira ara... Tots, mica en mica, hem anat agafant la mateixa bandera. Es fa difícil parlar pels morts, és clar, i mai ho hauriem de fer, però és probable que també el Carles l'hagués acabat agafant.

Josep ha dit...

Si, Marta, jo també crec que han estat els millors. Potser per ser més gran que tu, podria dir en Serrat a la seva època bona, i la cançó com el teu nom, “Marta”. Però com a grup, fantàstics, m'ha agradat per igual en teatre. Sigui com sigui han estat genials.
Et dic el mateix que a la Helena. Des que es va morir, els seguidors del grup aplegats a Clam Sau es reuneixen cada mes de febrer a Llançà, on és enterrat Sabater i on té una plaça dedicada a la seva memòria. Jo creia que “Boig per tu” era seva, però buscant veig que només posa Sau. No Carles Sabater.
Salutacions!

Josep ha dit...

Ramon, penso que vas creure que era com un grup anglès perquè Pep, ja era un músic format al Regne Unit durant uns anys i en tornar a Catalunya va conèixer a Carles. A mi havien moltes cançons que si m'agradaven, però com el meu preferit era Serrat o Llach potser en la música no els feia tant cas. Alguna vegada acompanyava les filles a escoltar-los. Com a grup eren genials. En aquells temps van sortir altres, crec que més o menys tots alhora: Sopa de Cabra, Els Pets, i Sangtraït. D'això ja fa 25 anys Ramon. Com passa el temps. El que si m'agradava era a TV3 i al teatre . "Mar I Cel" va ser inoblidable. I si que és veritat que de vegades a Pep encara se li escapa una mica de la cançó de "Boig per tu". Això que dius que calla l'artista i canta el públic a mi m'ha passat més d'una vegada. Amb Lluís Llach, per exemple. En estar prohibit nosaltres cantàvem "Les primaveres lliures" i ell callava. És veritat que es posen els pèls de punta.
Això`que dius de al Carles en les series de TV3, com una que es deia Sitges, si no recordo malament. I una altra que anava sobre el Comte Arnau. Ha quedat com un referent. És cert.
Una abraçada.

Mª Trinidad ha dit...

M'encanten, i vaig tenir la sort de veure'ls en directe fa ja molts anys, bon post Josep, com sempre toques la fibra sensible, un Petó.

Diana Puig ha dit...

Nuestra canción, la de Javi y la mía es "boig per tu", creo que él sabía que me enamoraría nada más escucharla y así fue. Es muy especial para mí. NO hace mucho vi un documental del grupo, de cómo comenzaron, de qué forma fueron haciéndose famosos, como escribían las canciones...vamos la historia del grupo, cuando falleció el cantante Carles fue un antes y un después totalmente opuesto, se acabó realmente el grupo, pero nos queda sus canciones, sus letras y la música que todavía enamora a chiquillas como yo :))).

Petons.

Josep ha dit...

No me extraña nada que una canción así compenetre tanto a dos personas. Es preciosa, creo quees de las más bellas que se han escrito. Os felicito, teneis un gusto exquisito.
Un beso, amiga.

Anònim ha dit...

TOTES LES LLETRES DE LES CANÇONS DE "SAU", SON AUTENTIQS POEMAS,BOIG PER TU ES LA MES EMBLEMATICA , PERO PERESTROIKA, ENVIA'M UN ANGEL,PERCENTATGES I GLORIA TAMBE SON MOLT BONES.
TU QUE ME'HAS VIST CAURE A TERRA
TU QUE SEMPRE ME'HAS TROBAT
EN LES NITS DE LLUNA PLENA
DORMINT EN EL TEU SOFÁ
TU M'AJUDES SENSE PRESSES
SI CAL DEIXES EL QUE TENS
M'OBRES SEMPRE CASA TEVA
PERQUÈ NO EMB QUEDI AL CARRER.
ENS FEM VELL PERÒ NO HI HA PRESSA
ENTRE COPES EN VAS DIR
COL-LOCATS QUASI COM SEMPRE
SENSE UN DURO PERÒ AMB ESTIL.
NO DESITJO UNA ALTRA COSA
EL MEU MON ELS MEUS AMICS
I LA VIDA NO EM FA NOSA
MENTRE TINGUI UN ROS ALS DITS.
ENTRE MIG DE VELLS POEMES
DELA GLÒRIA DEL PASSAT
HE TROBAT AQUESTA HISTÒRIA
PER LA NOSTRE AMISTAT
QUE POTSER HAVIES OBLIDAT.
MOLTES GRACIES PER ELS TEUS COMENTARIS.(momi6059)

Josep ha dit...

Hola, Anònim. Normalment no deixo passar a cap que no deixi el seu nom, però en aquest cas he fet una excepció perquè es veu molt clar que tu també ets un fan de SAU. Bé és per donar- te les gràcies i dir-te que vinguis quant vulguis. Fins a un altre moment!

Anònim ha dit...

Hola. Moltissimas gràcies, per deixar que entri al teu blog.Entro com anonim perquè, no tinc un correo propi, la meva filla emb va fer un Nick amb el seu correu, per entra els jocs, pero jo emb vaig passegant, per els vostres blogs,escoltan música,miran novetats de llibres i escoltant a SAU.Potser algún día tindre correu propi,mentrestant,nomes puc dir-te GRÀCIES