Onze de Setembre de 2012. Diada Nacional de Catalunya.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

La seva obra poètica comprèn només sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919),L’irradiador del port i les gavines (1921) Les conspiracions (1922),  La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), El poema de la rosa als llavis (1923) i Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), aquest amb dibuixos de Josep Obiols i aparegut 

’L’any 1918 es va casar  amb Carmen Eleuterio i Ferrer i l’estiu d’aquell any comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi que, sis anys després, als trenta anys, el durà a la mort any 1918. 

Santiago Segura el propietari de les Galeries Laietanes, on Salvat havia entrat a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, li ofereix casa a Sitges. Allà va regentar la botiga que va obrir l’antiquari i galerista en una casa noucentista, amb esgrafiats a la façana dissenyats per Miquel Utrillo.

Les Galeries Laietanes, va ser punt de trobada entre diferents disciplines artístiques i entre les darreres propostes creatives d’abast internacional i a la vegada espai d’art, centre d’antiguitats, de tertúlia, de teatre, poesia, conferències o d’una llibreria-editorial dinamitzada per Salvat-Papasseit. El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals deXavier Nogués (repartits avui entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i col·leccions particulars).

“Tot i que la seva recepció acadèmica no ha estat la que li pertocava, Salvat ha estat un poeta de culte… Salvat va ser el poeta d’amor i de revolta entronitzat pels joves universitaris dels anys setanta…

És impossible sostreure’s a l’atractiu i al suggeriment dels versos, dels cal·ligrames, de la tipografia, de la  plenitud amb què expressa l’amor en totes les seves gradacions, de l’agosarament de la seva humanitat profunda compromesa i lliure.”                                                        Vinyet Panyella

Potser per això ha estat i és un poeta popular…

“No besis, no, com l’esclau i el creient, 

mes com vianant a la font regalada; 

deixa’t besar -sacrifici fervent- 

com més roent més fidel la besada”

“Dóna’m la mà que anirem per la riba

    ben a la vora del mar bategant

    tindrem la mida de totes les coses   

  només en dir-nos que ens seguim amant.”

“La carn fa carn
el vi fa sang  
-com és segura  
l’ombra de l’Islam! 

 [...] 

 
Voltes de marbre  
els seus dos pits,  
mesquita blanca  
del meu delit.”

“Recordeu el retrat on sóc dalt de cavall

un cavall arrogant

alt i net

de cartró:

i era com el cartell de l’Obiols-

aquell que diu:

JA SOU

de l’associació protectora

de l’ensenyança catalana?”

“Per què s’ha passat de puntetes sobre el seu pensament social i polític, d’arrel profundament catalana i socialment revolucionari?  Fàcil.

Ha estat la pràctica habitual. Salvat-Papasseit és l’expressió d’una part important de la societat catalana que alguns han volgut esborrar dels llibres d’història. La seva actitud social rebel i conseqüent, en sintonia amb la d’una part del poble català, s’ha exclòs del relat més habitual i canònic.”

                                                                                                        Xavier Montanya

Res no és mesquí - Joan Salvat-Papasseit
Llegeix Maria Caputxeta

RES NO ES MESQUÍ

A Josep Obiols

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l'onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

- Avui, demà i ahir

s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

 PROVERBI 

Així la rosa enduta pel torrent,  
així l’espurna de mimosa al vent,  
la teva vida, sota el firmament. 

barri de la barceloneta

http://www.youtube.com/watch?v=t6ASDE6c1gM&feature=youtu.be

Quatre escrits interessants de Xavier Sala i Martín:

http://salaimartin.com/media/pdf/Crisi_42_CAT.pdf   Catalunya és inviable (La Vanguardia, 2 de setembre de 2012)

http://www.salaimartin.com/randomthoughts/item/402-soberanismo-e-inversión-extranjera.html  Soberanismo en inversión extranjera (blog XSiM, 28 agost 2012) 

http://salaimartin.com/randomthoughts/item/403-random-thoughts-sobre-rescate-de-catalunya.html      Sobre el rescate de Catalunya (blog XSiM, 28 agost 2012)

http://salaimartin.com/media/pdf/Autosuicidi_CAT.pdf   Autosuïcidi (La Vanguardia, 17 juny 2012)

I encara un de Félix Salido:

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/4289/tarda/nostre/pais/tarda/nostre/futur   Una tarda per al nostre futur (Nació Digital, 29 agost 2012)