Cercar en aquest blog

dissabte, 8 de setembre del 2012

Onze de Setembre de 2012. Diada Nacional de Catalunya.




Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

La seva obra poètica comprèn només sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919),L’irradiador del port i les gavines (1921) Les conspiracions (1922),  La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), El poema de la rosa als llavis (1923) i Óssa Menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925), aquest amb dibuixos de Josep Obiols i aparegut 


L’any 1918 es va casar  amb Carmen Eleuterio i Ferrer i l’estiu d’aquell any comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi que, sis anys després, als trenta anys, el durà a la mort any 1918. 



Santiago Segura el propietari de les Galeries Laietanes, on Salvat havia entrat a treballar com a encarregat de la secció de llibreria, li ofereix casa a Sitges. Allà va regentar la botiga que va obrir l’antiquari i galerista en una casa noucentista, amb esgrafiats a la façana dissenyats per Miquel Utrillo.


Les Galeries Laietanes, va ser punt de trobada entre diferents disciplines artístiques i entre les darreres propostes creatives d’abast internacional i a la vegada espai d’art, centre d’antiguitats, de tertúlia, de teatre, poesia, conferències o d’una llibreria-editorial dinamitzada per Salvat-Papasseit. El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals deXavier Nogués (repartits avui entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i col·leccions particulars).


“Tot i que la seva recepció acadèmica no ha estat la que li pertocava, Salvat ha estat un poeta de culte… Salvat va ser el poeta d’amor i de revolta entronitzat pels joves universitaris dels anys setanta…
És impossible sostreure’s a l’atractiu i al suggeriment dels versos, dels cal·ligrames, de la tipografia, de la  plenitud amb què expressa l’amor en totes les seves gradacions, de l’agosarament de la seva humanitat profunda compromesa i lliure.”                                                        Vinyet Panyella
Potser per això ha estat i és un poeta popular…
“No besis, no, com l’esclau i el creient, 

mes com vianant a la font regalada; 

deixa’t besar -sacrifici fervent- 

com més roent més fidel la besada”


“Dóna’m la mà que anirem per la riba
    ben a la vora del mar bategant
    tindrem la mida de totes les coses   
  només en dir-nos que ens seguim amant.”

“La carn fa carn
el vi fa sang  
-com és segura  
l’ombra de l’Islam! 
 [...] 
 
Voltes de marbre  
els seus dos pits,  
mesquita blanca  
del meu delit.”

“Recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
un cavall arrogant
alt i net
de cartró:
i era com el cartell de l’Obiols-
aquell que diu:
JA SOU
de l’associació protectora
de l’ensenyança catalana?”

“Per què s’ha passat de puntetes sobre el seu pensament social i polític, d’arrel profundament catalana i socialment revolucionari?  Fàcil.
Ha estat la pràctica habitual. Salvat-Papasseit és l’expressió d’una part important de la societat catalana que alguns han volgut esborrar dels llibres d’història. La seva actitud social rebel i conseqüent, en sintonia amb la d’una part del poble català, s’ha exclòs del relat més habitual i canònic.”
                                                                                                        Xavier Montanya

RES NO ES MESQUÍ
A Josep Obiols
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

 
 PROVERBI 
Així la rosa enduta pel torrent,  
així l’espurna de mimosa al vent,  
la teva vida, sota el firmament. 
barri de la barceloneta
Quatre escrits interessants de Xavier Sala i Martín:

http://salaimartin.com/media/pdf/Crisi_42_CAT.pdf   Catalunya és inviable (La Vanguardia, 2 de setembre de 2012)

http://www.salaimartin.com/randomthoughts/item/402-soberanismo-e-inversión-extranjera.html  Soberanismo en inversión extranjera (blog XSiM, 28 agost 2012) 

http://salaimartin.com/randomthoughts/item/403-random-thoughts-sobre-rescate-de-catalunya.html      Sobre el rescate de Catalunya (blog XSiM, 28 agost 2012)

http://salaimartin.com/media/pdf/Autosuicidi_CAT.pdf   Autosuïcidi (La Vanguardia, 17 juny 2012)

I encara un de Félix Salido:

http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/4289/tarda/nostre/pais/tarda/nostre/futur   Una tarda per al nostre futur (Nació Digital, 29 agost 2012)









7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Vaig veure l'exposició fa dos anys, una delícia de poeta.

Josep ha dit...

Jo també hi vaig anar. Va ser una esplèndida exposició.

Eastriver ha dit...

El vaig descobrir tard. Però mai és tard si del que es tracta és de conèxier poemes tan delicats i, fins i tot, sorprenents.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Precioso y emotivo post, amigo Josep deseando estoy de ver el siguiente, un abrazo, ¡¡¡VISÇA CATALUNYA...!!!
PETONS...

genetticca ha dit...

"Perque per tornar a nèixer necessitem morir...i no som mai un plor, si no um somriure fi, que es disperse, com grills de taronja...

Cantada per en Serrat, una meravella.
Papasseit es un cognom de la terra alta, pot ser i tenía parents. La seva sensivilitat remou coses mol profundes.


una abraçada

Josep ha dit...

...-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
La canta de maravella.

Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.
Penso que La trajectòria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap on hagués evolucionat el seu estil.
Si, Genetticca, la seva familia eran de Miravet.

Una abraçada gran!

KRT ha dit...

Salvat va estar un temps en un sanatori a La Fuenfría (Cercedilla, Madrid), i allà va escriure el llibre ‘Les conspiracions’ i, entre altres, un poema que –com tants dels seus- conserva el seu ple sentit , i avui més que mai encara: Heus-lo ací:

VISIÓ DEL GUADARRAMA

Serra ferrenya i aspra!
D’aquí on ara la veig
sembla un rei castellà
que jagués
amb l’espasa al costat
sota mantell d’ermini.

Sembla un rei i un gegant,
però jeu.

Té un abís als seus peus
de terra calcigada.

Castella, el Guadarrama!
Posta d’or,
però posta segura
d’un sol que haveu sigut!

Dormiu la vostra sort!
Deixeu pas
als hispans que ara avancen!

Catalans, tots en peu!
L’Escorial deixem-los per trofeu!

Que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.

De tant pecar, el rei jeu.

Anne Frank

  Annelies Marie Frank , més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929  – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt d...