Que susto me has dado
querido esposo, por un momento pensé que teníamos que devolver toda nuestra fortuna
que tan poco nos ha costado de conseguir. Venga, coge el maletín y vamos a
estas islas…
Y que no se repita!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans
Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució. En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...
-
Día Mundial del SIDA 1 de diciembre Cada 1 de diciembre, Día Mundial del SIDA, personas de todo el mundo aúnan esfuerzos para generar un... -
BARBARA Nunca hubiera imaginado que una canción tan hermosa fuera el resultado de un recuerdo tan inquietante. L`àguila negra es u... -
"Veles e vents" narra la història d’un viatge des d’ Itàlia a València en busca de l’estimada. L’autor l’estima però no...
15 comentaris:
Jajajjaja muy bueno amigo amigo Josep, muy bien acopladas las letras a esta imagen, y además con una gran actriz.
Un beso.
Josep, avui sí que m'has fet riure, amb aquesta acidesa. Qui és aquesta senyora? La dona de qui? (Té tants candidats, jajaja)
Jajajaja. Bueno María ahora ya sabes que soy rico. Lo que no te diré es en que isla lo llevo!!!!
Un beso
Jo encara estic rient ara, Ramon. Ha estat com un amor a primera vista. Tot ha estat veure a aquesta senyora que sembla haver sortit dels germans Marx com passar-me pel cap el senyor Millet i de la seva senyora mare.
La vie est belle, Ramon.
Riure, sí, si no fos que fa pena...
jajajaaja y esto? no me lo esperaba, pero si quieres coge el maletín y nos vamos jejejej.
Un besazo.
molt bó ¡¡¡ salut
Hola Josep, bon día y bon diumenge.
Un regalito dedicado a tí.
Muy bueno, me ha hecho reir ...!!!
http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/06/poblenoudedicado-mi-amigo-sr-josep.html
UN PETÓ...!!!
jajajajajjaaj Josep, qué ben ideat t'ha quedat. Ja tens raó ja, per desgràcia són molts els que em penso ho estàn fent i el que passarà és que aviat es quedaràn sense illes.
Zel, ja que no és per riure, més aviat és per plorar, però permet-me que per un dia ho faci. Ja saps que els altres 364 dies són per recordar-me de tots plegats. Bé, tu ja saps com penso.
Un petó
Tamara cuando quieras nos damos a la fufa, nada más tienes de decir el dia y la hora. Venga, sincronicemos los relojes....
Un petó.
Miquel, creo que si que está bien. Solo hay un pequeño detalle. Esto ni me ha pasado por la cabeza siendo joven, todo lo contrario. Asi que creo que menos lo haria hoy, a no ser que lo repartiera para los necesitados. Y esto no es una medalla.
Salut.
Mari Trini, si te ha hecho reir ya estoy contento. Ojalá nosotros tubiesemos esta pasta, verdad? nosotros si que sabriamos como utilizarlo, no estos chorizos.
Gracias por lo de poble Nou.
Un petó.
Fugaz ens fa molta gràcia, i segurament la té, jo mateix ric gairebé cada dia amb les tires còmiques dels diaris o del Jueves. Crec que ha vegades no cal llegir la notícia, només amb veure l'acudit ja està bé. Però Zel té raó, tots sabem els diners que se'n porten i només en parlém entre el grup d'amics, o aquí mateix, i no diem res més, però tot això ho estem pagant tots nosaltres, i també els nostres fills, hi ha aquest pas els nostres néts perquè això no s'acaba aquí.
Si mires el post anterior a aquest veuràs uns dibuixos molt ben parits: "la realitat contradictòria" .. Cada un d'ells gela la sang perquè qui ho vulgui entendre sap que podem estar així com ells en qualsevol moment.
Bé estimada amiga, tornant a la broma. Ara només cal que triïs l'illa. No diguis Eivissa, perquè allà està la Didi, que és tan honrada com nosaltres i no ens deixarà entrar.
Ah!, esperat de aquí una estona a Grècia, ja vores tu....
un petó
Pase a saludarte y dejarte buenos deseos para la semana que se inicia
Cariños
Frase de la semama:
El optimista cree en los demás y el pesimista sólo cree en sí mismo.
Gilbert K. Chesterton.
Escritor inglés
Publica un comentari a l'entrada