"Marató de la Pobresa"/ "Maratón de la pobreza"

Una invitació de tot cor 

ANTONI BASSAS 

| Actualitzada el 21/05/2012 00:00

Una Marató per la pobresa només és un programa de televisió.XAVIER BERTRAL

Un dia de gener, l'aleshores directora de TV3 Mònica Terribas em va trucar per explicar-me una idea. La situació econòmica del país empitjorava ràpidament. Desenes de milers de famílies catalanes estaven caient a l'atur, en els deutes, en els desnonaments. Les entitats que ajuden aquestes persones ja no donaven a l'abast per atendre totes les necessitats. Gent que ahir eren donants, avui eren receptors de les ajudes i deien allò de "Mai no m'hauria imaginat que això em passaria a mi". La situació era tan excepcional que demanava una resposta a la mateixa altura, i la idea consistia a treure del seu estoig de Nadal una de les joies de la corona de TV3: la Marató. Organitzar una Marató extraordinària per la pobresa a Catalunya. I que si la voldria copresentar. Diumenge, sota la direcció de Lluís Bernabé, i juntament amb Agnès Marquès a TV3 i Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio, amb centenars de professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i voluntaris de tot el país, ens veurem a la Marató.

Crec que no m'equivoco si dic que aquesta és la Marató que no hauríem volgut fer i que no serà fàcil, perquè la pobresa és una veritat incòmoda. La pobresa ens interpel·la. Deia Hélder Camara: "Si m'ocupo dels pobres em diuen sant. Si em pregunto per què hi ha pobres em diuen comunista". És al voltant de les causes i de les solucions per a la pobresa que han nascut ideologies i compromisos de per vida de tanta gent.

I serà difícil, perquè des d'aquella trucada del gener fins avui la situació encara és més greu, en part per les contínues retallades en despesa pública. Sense anar més lluny, milers de persones van manifestar-se ahir a Barcelona contra les retallades en llocs de treball per a discapacitats.

Per tot plegat, enmig d'una gran comprensió per a aquesta Marató, el projecte també ha rebut crítiques: cinisme, la caritat no és solidaritat, covardia, més compromís, justícia, netejar consciències, socialització de la mala consciència, Marató de la vergonya, la TV de qui retalla, etc. Crítiques formulades sovint des de posicions d'esquerra o, senzillament, per part de persones sensibles o compromeses amb la causa dels més desafavorits. A totes aquestes persones els voldria dir que comparteixo la preocupació pel que estem vivint i alhora explicar com ho entenc: prou que ho sabem que la Marató no solucionarà la pobresa de Catalunya, i que no la fem per rentar la cara a ningú. Jo no m'hi prestaria. Que una Marató per la pobresa només és un programa de televisió, que no pretén substituir les obligades polítiques socials, igual que la Marató contra una malaltia no substitueix les polítiques sanitàries ni de recerca científica. Que la nostra exigència als poders públics perquè assegurin la igualtat d'oportunitats i corregeixin la injusta distribució de la riquesa no pot ser una excusa per a la no-acció. I que quan em pregunto què és millor, si fer la Marató o no, ho veig clar: l'endemà de la Marató, la vida de milers de persones serà una mica menys difícil. Com pitjor és la situació més necessària és la Marató.

Justament perquè tot va malament, ara té més sentit que mai que ajudem els que ajuden les persones que ho estan passant pitjor. Justament perquè sovint ens queixem que la pobresa no surt als mitjans, no podrem perdre l'oportunitat de dedicar-li tot un dia a la televisió de més audiència del país. És amb aquest esperit que diumenge, a TV3, ens agradaria que ens trobéssim, com sempre, a la Marató.

diari ARA   

 És un dels articles millors que he llegit d'aquest gran periodista, i gairebé no caldria afegir ni una coma al seu discurs totalment solidari, no només els més desprotegits sinó també a qui els ajuda. No obstant això deixo aquí la meva opinió perquè jo crec que una cosa és fer La Marató de TV3 per la investigació sobre una malaltia en concret que col·laboro sempre gustosament i l'altra és aquesta. Entenc a Antoni Bassas la seva posició i la puc entendre però no compartir.

 Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat l'aixeta de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que és tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.

  


castellano

Una invitación de todo corazón

ANTONI BASSAS 

| Actualitzada el 21/05/2012 00:00

ANTONI BASSAS
| Actualizada el 21/05/2012 12:00

Una Marató por la pobreza sólo es un programa de televisió.XAVIER BERTRAL
Un día de enero, la entonces directora de TV3 Mònica Terribas me llamó para contarme una idea.La situación económica del país empeoraba rápidamente. Decenas de miles de familias catalanas estaban cayendo en el paro, en las deudas, en los desahucios. Las entidades que ayudan a estas personas ya no daban  abasto para atender todas las necesidades. Gente que ayer eran donantes, hoy eran receptores de las ayudas y decían aquello de "Nunca me habría imaginado que esto me pasaría a mí". La situación era tan excepcional que pedía una respuesta a la misma altura, y la idea consistía en sacar de su estuche de Navidad una de las joyas de la corona de TV3: la Marató. Organizar una Marató extraordinaria por la pobreza en Cataluña. Y que si la quisiera copresentado. Domingo, bajo la dirección de Lluís Bernabé, y junto con Agnès Marquès en TV3 y Sílvia Cóppulo en Catalunya Ràdio, con cientos de profesionales de la Corporació Catalana de Medios Audiovisuales y voluntarios de todo el país, nos veremos en la Marató.

Creo que no me equivoco si digo que esta es la Marató que no hubiéramos querido hacer y que no será fácil, porque la pobreza es una verdad incómoda. La pobreza nos interpela. Decía Hélder Cámara: "Si me ocupo de los pobres me llaman santo. Si me pregunto por qué hay pobres me llaman comunista". Es en turno a las causas y de las soluciones para la pobreza que han nacido ideologías y compromisos de por vida de tanta gente.
Y será difícil, porque desde aquella llamada de enero hasta hoy la situación es aún más grave, en parte por los continuos recortes en gasto público.Sin ir más lejos, miles de personas se manifestaron ayer en Barcelona contra los recortes en puestos de trabajo para discapacitados.
Por todo ello, en medio de una gran comprensión para esta Marató, el proyecto también ha recibido críticas: cinismo, la caridad no es solidaridad, cobardía, más compromiso, justicia, limpiar conciencias, socialización de la mala conciencia, Marató de la vergüenza , la TV de quien recorta, etc. 

Críticas formuladas a menudo desde posiciones de izquierda o, sencillamente, por parte de personas sensibles o comprometidas con la causa de los más desfavorecidos. A todas estas personas les quisiera decir que comparto la preocupación por lo que estamos viviendo y a la vez explicar cómo lo entiendo: Ya sabemos que la Marató no solucionará la pobreza de Cataluña, y que no la hacemos para lavar la cara a nadie. Yo no me prestaría. Que una Maratón por la pobreza sólo es un programa de televisión, que no pretende sustituir las obligadas políticas sociales, al igual que la Marató contra una enfermedad no sustituye las políticas sanitarias ni de investigación científica. Que nuestra exigencia a los poderes públicos para que aseguren la igualdad de oportunidades y corrijan la injusta distribución de la riqueza no puede ser una excusa para la no-acción. Y que cuando me pregunto qué es mejor, si hacer la Marató o no, lo veo claro: el día siguiente de la Maratón, la vida de miles de personas será un poco menos difícil. Cuanto peor es la situación más necesaria es la Maratón.

Justamente porque todo va mal, ahora tiene más sentido que nunca que ayudemos a los que ayudan a las personas que lo están pasando peor.Justamente porque a menudo nos quejamos de que la pobreza no sale en los medios, no podremos perder la oportunidad de dedicarle todo un día en la televisión de más audiencia del país.Es con este espíritu que el domingo, en TV3, nos gustaría que nos encontráramos, como siempre, en la Marató.

Es uno de los artículos mejores que he leído de este gran periodista, y casi no habría que añadir ni una coma a su discurso totalmente solidario, no solo los más desprotegidos sino también a quien les ayuda. Sin embargo dejo aquí mi opinión porque yo creo que una cosa es hacer LaMarató de TV3 para la investigación sobre una enfermedad en concreto que colaboro siempre gustosamente y la otra es ésta. Entiendo a Antoni Bassas su posición y la puedo entender pero no compartir.

Que el Gobierno que más ha contribuido a generar miseria en toda la Historia de Cataluña, ahora tenga la desfachatez de hacer una  "Marató de la Pobresa" en la televisión pública es, sin duda una repugnante muestra de hipocresía galopante. Es una broma de mal gusto que la televisión pública recaude dinero para que “ningú quedi fora de joc” "nadie quede fuera de juego" tras el recorte y cerrado el grifo de la Renta Mínima de Inserción (la herramienta más potente que se tenía contra la exclusión y pobreza), impuesto el pago de las recetas médicas, recortando la sanidad, la educación, subido el transporte público. La Marató por la pobresa de TV3 del próximo 27 de mayo, que en todo caso debería ser "contra" y no "por" la pobreza, es un insulto a la inteligencia, nos toman por burros. Nos están robando en la cara y luego tienen la cara de intentar hacernos creer que no hay ladrones, que todo pasa por que sí, que es un hecho natural. En vez de potenciar una falsa solidaridad aprovechándose de los sentimientos nobles de la gente lo que deben hacer es devolvernos el dinero! Debemos ser valientes y salir a la calle a luchar en vez de llorar y practicar la caridad.

Fotos de internet. serán retiradas a petición